[al menú]

[33]

SUPPLEMENT AL COSMOGLOTTA

Jurnal scientic-litterari in Occidental.

Redactor-editor: H. Pášma, Tábor 1006, Tchecoslovacia. Administration: Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Austria.


NUMERO 10 – SEPTEMBRE 1927 – ANNU II Nr 4


CONTENE:

Nr 11 va apparir li 1. novembre 1927.


Un antiqui parabol.

Un mann e un infante vadet unquande along li rive del mare. Subitmen li infante trova un conche. Il prende it e comensa explorat it. Il deveni grandissim astonat. Quande il posi it a su orel’e, il audi stran’i sones. In li interne del conche it brui e tona, quam si existe un mare anc in li conche. Il questiona su patre, e ti explica le: li sones, queles il audi, es solmen li debil ecó del potent bruida del grand mare.

Li lingue es un tal ecó del bruida del grand mare del homanité. Si vo escuta, vo audi voces ex secules ja delong passat, morit generationes parla a vos. Illi communica vos lor lucta e labor, lor grives e joyas. Preter vo passa grec philosophos con lor theoremas e problemas, roman imperatores e legiones, hispanian matadores e italian architectos, frances cavalleros e germanic navigatores. Vo senti li cordie homan palpitar, in amore e dolore. In it es acumulat millannual experienties e sufrienties del homes, li lucta contra natura e li victorie del intellectu. In miniatura, ma apertent infinit perspectives, li lingue es li historie del homanité.

A. Z. R.


[34]

Edgar Wahl:

Leye natural e ethica.

Depos mult mil annus li homanité o plu bon su grand pensatores e philosophos ha interessat li question del position del hom in li natura. Quancam per su corporal functiones totalmen animal quam li altri mammales, e anc per su intelligentie solmen un poc plu alt, quam altri animales, in divers special conossenties e capabilitàs mem mult inferior a mult species de ili, li hom sempre ha sentit se quam alquicos plu alt, divin, incomparabil con li altri natural entes. Tal sentimente in cert témpores ha atin’et un gradu quasi megalomanic (manie de grandore), ductent a tal desprisation del vivent circum-munde, e self-admiration, quel por long spacies ha fat inpossibil omni sobri considerationes, e fat necessi li «Deus ex machina» por soluer o almen far comprensibil li situation del hom in li natura.

It sembla clar por homes possent pensar in maniere scientific, que on ne posse simplicmen posir li hom in egal rang con li altri animales con solmen quantitativ differentie in intellectu, proque anc to, quo noi conosse pri li max primitiv rasses, e pri li max antiqui prehistoric homes representa divers láteres de psychic vive, absolutmen ne trovabil che animales, anc li max intelligentes, p. ex. li religiosi sentimente, e special regulamentu de moral e ethic relationes.

It es ver, noi ne posse securmen saver qual ethic leyes reye che li plu alt organisat animales: formicas, termites, mammales. Anc ili, specialmen si ili vive in firm uniones statal o tribal, monstra social manifestationes de auxilie e sacrification del singul individue al utilità del societé o del descendentie. Ma sembla que ti manifestationes es plu instinctiv quam ductet del ethic «cathegoric imperative», e liber voluntari act. In omni casu noi posse constatar que in li vive del homes just li liber voluntari ethic decision es un de ti criteries, queles on posse regardar quam specific por li psychic essentie del homanitá in contrast con animalitá.

It es pro to necessi definir un poc plu precis, quo on deve comprender sub li parol ethic. Ethic es li directe del volentie a lu bon general e durativ*), specialmen si ti volentie postula sacrification de lu bon propri e personal. In quo consiste ti bon general, in divers témpores e che divers [35] popules ha esset comprensibilmen li max grand pensabil diversitá, samli in li conceptiones per qual medies it deve esser atin’et. Ma to es ja detal’es e ne posse interessar nos ci.

*) Coudenhove-Kalergi: Ethik und Hyperethik.

Nu it es clar que un general e constant utilitá, bon-esser e felicie ne es possibil in un natural munde submisset al suprem natural ley de vive: per omni medies e forties conservar e expander se self, quel ducte al facte del vive, que chascun ente vivent posse exister solmen per mortation e consumption de altri vivent entes, qui intra in li circulativ currente de su propri vive. To es li «struggle for life» definit ja per Ch. Darwin.

Do li tendentie del ethica es strictmen contrari al tendentie del vive, e si it vell esser applicat absolut- e rigorosmen, it vell dever ducter al selfabolition del vive. Ti logic consecuentie on posse anc constatar in li buddhistic conception ductent al Nirwana, li selfdissolution del munde. It representa talmen li condamnation del existent munde e del vive e su principies fundamental.

Un altri via por contravader al cruel mortativ e dolor-portant leye natural esset indicat per Jesu in su doctrine del pandemic amor, restrictet támen solmen a nor proximos. It talmen representa un quasi practic solution intern de un comparativmen micri gruppe de individues e lor conviventes (homes e forsan animales domestic).

Vegetarianos e altri moral-religiosi gruppes ha extendet ti principies sur li animales e avios, ma ili es plu sentimental quam consecuent, proque advere ne manja carne ma porta e usa bottes e altri objetes fat del pelle e del ostes de tal animales.

Quam ulterior prova (forsan inconscient) del modern hom on posse citar li modern machinalism de nor civilisation, quel elimina plu e plu li usation de animales e exterminante un grand númere de species de ili totalmen, in ti maniere elimina li constant e durativ suffrentie e morte de innumerabil quantitás de vivent entes.

Ma si on va continuar logicmen ti reflexion, on va esser conductet consecuentmen al idé pessimistic que lu max bon vell esser un explosion absolut e total del terre, quel vell producter un final extirpation del vive.

Ma … noi ne save, if inter li milliardes de astres con lor planetes e trabantes ne existe anc vive, quo vermen es lu max verisimil. E tande un tal herostratic action vell esser tre simil [36] a un suicidie (selfmortation) de un individuo por salvar li munde del suffrentie.

On posse anc alluder que li vive in general es talmen optimistic inclinat, que per omni medies it opposi se al anihilation per morte, e que li morida (lu morir) sempre representa solmen un micri parte del vive, e pro to on advere ne save quo es plu grand in li vive: li joya de viver o li suffrentie. Ma in omni casu it es clar, que li quantità del suffrentie in li vive es enorm, e li elimination de ti suffrentie representa un imens camp de activitá por li efficaci amor pandemic e general.

In essentie do li ethica representa un prova transformar almen in micri definit limites li leye natural del «struggle for life» (combate pro vive) in su contrari, e ti prova quam conscient volentie es directet contra li leyes del munde (tamen supposit del hom quam creat per Deo), do li conscient constant lucta del hom contra Deo, quancam il asserte acter just secun su órder; mi repeti, ti lucta del hom, del micri debil ente sur li micrissim gran de polve in li munde, nominat Terra, li conscient lucta contra Deo e li leye natural in se self, es to, quo ha nobilitat li hom, quo max bon sublinea e attesta su divin incarnation, i. e. to quo distin’e nos del animales.


Ancor un profetie.

Nor venerat Sr. de Wahl ha publicat in nro. 7 del Supplement (januar 1927) du mysterios profeties, de queles il self ha experit li confirmation. Un altri curios profetie egalmen realisat — si anc naturalmen ne self experit — es li secuent:

In Lyon fe exister un antiqui profetie, quel fe declarar, que li sangue va fluer in li stradas, si li Rhône e li Saône va esser uniat in li dom municipal. Nu ti edificie eleva-se tam alt super li ambi fluvie-lettes, que it vell esser necessi un vermen inpossibil inundation por lassar ascender li aqua til ta. Támen in octobre 1793 ti profetie ha realisat-se in un maniere vermen bizarr. Quande li popul sur li plazza de Belcour ha ruinat li statue de Ludovic XIV, on portat in li dom municipal du figuras, queles hat stat ye ambi flancs del statue. To esset bronzin figuras de Rhône e Saône. Pos poc dies resultat li unésim massacre del Jacobinos e li stradas de Lyon esset superfluet per sangue.

Ex li german de Dr. Mell-Rudolstadt.


[37]

Gérard de Nerval (1808—1855):

Fantasie.

Un aria es, por quel mi vell donar
Rossini tot, tot Mozart e tot Weber,
Un aria ancian e langorant, funebr,
Li charm secret de quel ha devenit me car.

Or, quanti vezes it me veni ad audir,
De du cent annus presc mi senti me plu yun,
It es sub Louis treize … un verd collin surtir
mi vide in mu ment, yelbeant in sol d’ autun.

Poy un castell de brics, con angules petrin,
Con vitres bell tintet de rubi colorit,
Cintet de grandi parcs, in undes argentin
de un river ban’ant su fundament brunit.

Un dama vide mi in alt fenestre star,
Blond, nigri ocules, in robe ancian …
Quem, in un altri viv’ preexistent forsan
mi ja videt! — e nu denov fe memorar.

A. T.


Ex: Proto-Christianisme

de Georg Brandes,
li ultim libre del famos autor. Trad. ex dani de A. Z. R.

Si it vell esser necessi producter distortion in vice de mental education, producter in li intellectual dominia stropiates, unioculates, claudicantes, gibbones, on apen posse pensar un plu bon medie por it quam li instruction de religion qualmen it es ductet in li scoles, eclesias e universitates, e supportat del presse. Ti ci education es infertil quam un mul-ásino. It usa ration por combatter ration. Omnes es content con it. Anc mi es domitat quam un agnell, ma quam un de ti agnelles, queles mangia lupes.

In li antiqui témpores on revat pri un fabulatri animal con cap del leone, córpore del bucc e caude del serpente. It esset nominat chimere. Ti ci animal ha attin’et existentie in li dutiesim secule, it vola susurante in li ration-vacui spacie. Li atletes del stupiditá grimpa up sur li dorse de it e tene se ye li criniere. De ti ci altore illi specta e guida li generation.

[38] Si illi descende a bass al terre por renovar li religion e li instruction del religion, ili acte quam li filias de Pelias, queles, por reyunar su etosi patre, mettet le in li caldron de Medea. II ne esset reyunat, ma cocat, till que solmen inreconossibil restes restat de il.

Li lingue ancor es plen de paroles, a queles null realitá corresponde por un modern home. Quo es esser redemptet? Quo es esser salvat? Quo es beatification per crede e per actes? Li paroles presupposi un massiv inferne e un ciel, ne minu material, — vent-oves, genitat del chimere, e queles li homan poltroneríe, simil a un covaci gallina, in van prova excovar.

In omni casu it es e va esser un micri merite, si on mette un poc de frigid aqua in li calid inferne del prestros.


Ples ne obliviar terrar vor antenne!

German radio-stationes voca sovent ti avis pos li fine del programe. Ne mancar, ligar vor antenne con li terre!

Recentli mi promenat con un patre, qui esset in plu alt regiones, proque diversi sublim pensas tùrbulat e laborat in su mente. Il hat leet recentli un libre, quel inspirat le e fe avigilar in il projectes por grandios actes de devotion.

Su antenne hat recivet celest musica de lontan regiones. Ma il obliviat, que noi ambi hat comensat promenar con su vivosi infantes, queles flanat nu enoyantli detre noi, deceptet pro nor surdità por lor natur-joya. Mi essayat abassar li spirituat patre ex li nubes, por far retrovar le li ciel in li ocules de su infantes, ma van: il tronat solidmen quam un mur in «nubes-hem de cucù»!

Omni su projectes de devotion esset ballones, queles tenet le planant supra li terre, u il ja strax hat posset executer un custosi parte de ti projectes: aportar charm in li cordies de su micres.

Il ha mancat ligar su antenne con li terre. E quande li fùlmine veni e cade in it, tande es ruinat su custosi escuta-apparate. Talmen il do eventet ti essent-in-l’aer-patre. Su escuta-apparates, su infantes, queles ya hat volet escutar li ciel in li flores, in li avies, in li natur e plu tard in li vive homan, ne finit bon. Ili forenat de lor in-plu-alt-regiones-planant-parentes, queles esset tro sublim por far ligation con li terre; ili devenit frigid e egoistic, opposit contra omni idealism, quel ili [39] hat aprendet considerar quam affectation e intrat sin joya li vive.

Existe homes, queles crede esser tam avansat sur li VIA, que ili ne plu vole comensar novi ligament de amicità, por ne impedir lor vol ad-supra sin necessità. Ili oblivia, que lor antenne ancor solmen recive li eter-undes del plu alt mundes e que ili deve transformar a musica ti undes in lor dial vive, quo distribue tam pur quam possibil lor spiritual impressiones a lor con-homes. E por ne vider ruinat lor apparates per li foy del ciel, ili ne deve mancar ligar lor antenne con li terre, pos recoltation del celest ardore.

Tam long quam noi es in ti ci vive, noi ne deve tener omni plu alt inspirationes por noi self, ma pro transformation in tre ordinari dial devotion al familie, al labor, nor enturage, al societé. Un tal antenne, con quel noi escuta li harmonie del sferes, es ya un custosi corde de recoltation, ma li escuta-apparate, quel noi self es, deve distribuer it in pur sones. E precipue it es necessi por fructosi labor, terrar li antenne in li pausas de reposa, do quam ordinari homes far nor terral labor con serenità, sin marchar sur gambes de ligne.

Li fùlmine vell posser cader e far evanescer in fum omni nor affectation!

(c. d.) Ex »Eenheid«, 17-12-25 traductet de Marius den Outer.


Jean de la Fontaine (1621—1695):

Fox e Buc.

Capitan Fox fe vader in companie de su amíc Buc, tre altmen cornat. Ti ci ne fe vider plu lontan quam su nase; ti ta fe har devenit mastro de fraude.

Sitie obligat les descender in un bronn: ta chascun dessitia se. Posque omni du hat trincat abundantmen, Fox dít al Buc: «Quó noi va far, compatre? Trincar ne es omnicos; noi deve surtir de ci. Ples levar altmen tu pedes e anc tu cornes e metter les contra li mur. Unesimmen mi va climbar along tu spine; poy, elevante me sur tu cornes, con auxilie de ti machine mi va surtir de te ci loc, pos quo mi va tirar te ex it.»

«Per mu barb, dit li altri, to es bon, e mi lauda persones bon sensat quam tu. Mi nequande vell har trovat ti secret, mi reconosse it.»

[40] Fox surti del bronn, lassa su companion e fa le ancor un bell sermon por exhortar le ad patientie. «Si li Ciel, il dí, vell har donat te tanti rason quam barb sur li menton, tu ne vell har descendet frivolmen in ti bronn. Nu adío; mi es extra it; esfortia tirar te ex it, nam mi self have un affere, qui ne permisse me haltar sur li via.»

Pri omnicos on deve considerar li fine.

Adaptation per Jean Chanaud.


Comunisme de insectes.

Li civilisation de termites (sovent vocat «blanc formíces») es li max antiqui sur nor terre. Secun opinion de quelc entomologos e geologos li termites es 100 miliones annus plu antiqui quam li hom. Ti formicatri insect ne posse resister al sole e calore, etsi it vive presc exclusivmen in tropical regiones. It es ínhabil, ciec, e in general tre ínperfect protectet contra ínamícos. Ma per li ínconosset potentie, vocat nu intellectu, nu intelligentie, nu instinct, li termites ha constructet subterran residentias, ú ili have li necessi tepiditá e humiditá.

On conosse circa 1500 species de termites. Manis reside in cav árbores, ma li prototypic residentias de termites trova-se sub li terre. Alcú ili es quelc kilometres long e forma quasi cités. Super tal cités on vide cupoles juntet per sand e ligne e per un glutinosi materie secreet per li insectes self. Li superior parte del construction attin’e sovente un altore de 8 metres, ú mem un hom vell posser etablisser-se comfortosimen. Ma anc minu grand constructiones es edificies de 600 tu 700 metres alt secun homan mesur conform al granditá del constructores.

Li centre es li genitoria, li sala del reyessa, con un hemisferic plafon polit quam vitre. In etages plu bass trova se cellules por larves in divers stadies de developament, poy Stocks de manjal’a, alquande anc sepultorias con cadavres de morit termites. Li total edificie es traversat per galeries e corridores conform al granditá del inhabitantes. Por posser ceder via incontrante-se, existe niches, in queles on posse deviar. Por regular un grand trafic on have anc du parallel corridores, samli quam in grand cités, ú li passage es permisset solmen in un direction.

Ex li tri chef classes del termitic societé — laboreros, soldates [41] e alat genitores (nymfes) — solmen li laboreros es capaci manjar e digester. Ili es sin sexu, quam anc li soldates, e representa li stomac del total state. Si un termite vole manjar, il stoppa un passant laborero, tucha le, e ti ci secree un bulet de nutriment. It es li perfectissim comunism. Necos anihila-se in ti mysterios e floreant state, mem cadavres del morit es manjat. Si existe tro mult alat nymfes, on amputa les li pedes por ne mover-se inutilmen, ingrassa les per mult nutriment por poy manjar les. In casu de un superproduction de soldates (plu quam un quinesim del total population), ili advere ne es mortat, proque 100 laboreros ne vell sufficer contra un excellent armat soldate, ma on refusa dar les nutriment, e ili mori pro fame.

Li duesim classe es li soldates. Ili es li unic protection del population, armat per grand mandibules e pinces. Ma lor abdómin ne es protectet, pro to li soldates garda li intratoria al residentia posiente li mandibules ad exter. Mani soldates have in loc de cap un grand e stran’i apparate quam un spruzzuore, ex quel ili jetta un glutinosi liquore contra li attacant adversario por paralysar su motiones.

Li unic e etern ínamíc es li formíces. Solmen ili posse invader li angust corridores de un termitic residentia, e ili circumrepte in die e nocte serchante un ingardat intratoria e attacante li soldates. Li guerreros defende-se heroicmen e nequande fui. In casu de dangere li soldate clama pro auxilie per fort e expressiv siffla, e in interior un musica de guerre responde, quel es fat per friction del capes de insectes sur li mures.

Protectet per guerreros, precipue per soldates con spruzzuores, li termites fa noctal excursiones pro nutriment. Un entomologo ha fotografat per magnesic luce tal fluentie de insectes, durant quelc hores. Li soldates ha marchat in li flancs, directet li spruzzuore ad exterior por imposar al formíces. Pos li agrandation del fotogramm, on ha posset calcular que li armé ha consistet ex 300.000 termites. Sur un metre ha esset 800 til 1900 insectes convoyat per 240 soldates.

Li reyal pare, i. e. li reyessa e su marito, un minimal timid animale sempre occultat sub li colossal abdómin de illa, vive in un sala, in quel per alqual central calentament es un tre plu alt temperatur quam in ceteri partes de residentia. Li abdómin del reyessa es plen de minuscul oves, illa secree 86.000 oves [42] in un die, presc 30 miliones in un annu. Miles de insectes tumultua circum ti monstru, 20 til 30 vez plu grand quam li laboreros e li soldates. Li unes da nutriment, li altres transporta li oves, e li soldates garda li reyal córpor contra tro ardent adoratores. Ti adoratores vole raffar un pezze del brill’ant pelle de illa, e un vel’i reyessa es sempre covrit per honorosi cicatres. Su vividurabilitá es 4—5 annus. Quande su genitori potentie diminue-se, on morta la. Pos li regicidie li subordinates manja li reliquies del reyessa con plesur. E li substituta, de queles es mult in reserve, comensa li infinit procede de oviproduction.

Li laboreros, li soldates, li reyessa, su marito forma li fundamental population del cité de termites, obligat per stalin leyes, e quel have un monoton e deplorabil existentie in obscuritá. Ma legiones de yun, vident insectes con long transparent ales adolesce in sam tempor con ti sclaves; solmen ili have sexual organes in li state sin sexu, solmen ili vide li sole, ma solmen durant brevissim tempor, in li fine del tropical estive, quande lor svarm ex-vola. Ante ti nuptial vol, quasi ad comando, li soldates da liber li surtida, e li bruient, excitat svarmes ascende in nubes grandissim quam turres, e cade in ponderosi masses sur terre. Lor amore dura solmen poc momentes. Li ja long expectant formíces, cicades, mem avies jetta-se sur li restes del nuptial pares. Alcú anc li hom prende parte in li manjada de ti hecatombes. In Java p. ex. on vendi tortes ex termites, queles have li savure de un torte de mándules. Ti ci svarmation del termites es ancor tre poc explorat, e it es tre desfacil a comprender, qualmen just ti par resta conservat, quel in omni svarm — e to es anc li essentie del svarmage de apes — dá li fundament por un nov state. Es ancor multcos íncomprensibil che ti insectes. P. ex: Ex oves totalmen egal (til nu nequal microscop fe posser constatar un differentie) támen proveni tant variant entes quam laboreros, soldates, reyessa, o vident, alat nymfes. Qualmen posse evenir in li minimal córpores del termites tam grand procedes, per queles ili deveni terribil destructores? Disrodente omni materie in un special modo, li termites transforma mem relvias e vitreries in polve. Li termites ha fat inhabitabil quelc partes de Australia e Ceylon, e solmen li barriere de frigore ha preservat li moderat zones contra ti destructiv elemente.

Secun: Maurice Maeterlinck: La Vie des Termites, Bibliotèque Charpentier, Paris 1927, C. Siegel.


[43]

Quelc passagies ex li: Fame-pastor de W. Raabe.

Wilhelm Raabe (1831–1910) es un ex li max grand poetes de Nordgermania. Plen ye sentiment e profund humore quam Fritz Reuter, meditativ quam mastro Eckart, abstrus e bizarr quam Jean Paul, il es li typ del german poet con omni su avantagies e feblesses. Poc conosset in extrania, il mem possede solmen un micri circul de adherentes in su patria. Secun li modell de Shakespeare-, Goethe- e Dickens-societé ha format se un Raabe-societé havent quam scope pietosimen collecter omni materialies pri li grand poet e su ovres e divulgar li conossentie de su libres. Li secuent passagies esset excerptet ex su profund e matur principal roman: Li Fame-pastor.

I.
L’ instructor de povres Silberlöffel, morient:

Mi suffret fame ye amore, mi havet fame ye saventie. Omnicos altri esset sin valore. Auratri pomes pende lurant in li ramage e lansa lor radies tra li verdage. Ili tant fascina li ocules, li bell brill’ant fructes. Li manus mi fe extender e ili esset lacerat per spines — mult lácrimes mi devet versar pri li aurin splendore in lu verdi. In li ombre mi sidet durant mu tot vive e támen mi nascet por li luce.

Es dur-durissim dever sider in l’ ombre e morir pro fame durant que tant bell ocules luce in li munde, durant que tant charmosi voces lura in li proximitá, e, oh, anc ex tal lontan, lontan distantie. Mi anc hat fame pri lontanie, ma in ombre mi devet restar, sur un strett loc in li ombre mi stat bannit. Un aurin pluvie circumludet me sovente. In myriades de guttes fe cader li lucid fructes circum me e brill’at tra li verdage e tra li aurora e vesper-rubie. Ma mu manus esset catenat e nullcos mi possedet quam mu tormentosi sospirada.

Necos, nullcos mi ha recivet del rich vive. Solmen mu ardent desiras es tribuet me quam don e anc tis va morir nu.

Obscur it deveni avan li ocules, silentiosi avan li orel’es e in li cordie, saturat mi va esser — in li morte.

II.
Li fame de Samuel Freudenstein.

Il nascet in un angul tenebrosi, il va haver desirada pri li luce; il ha sedet in un obscur dom, il va logiar in un palace. [44] Ili ha mocat e battet le, il va venjar it secun li ley: ocul por ocul, dent por dent! Il es un bon filio e fe apprender quo li hom besona por climbar up sur li social scala. Il ne devenit inpatient, ma ha sedet calm e immobil avan su libres ci ye ti ci table. Il fat su labore e mi ha fat li mu. Il mey trovar me ci ye ti ci table, ú il sedet tranquilmen durant tot su vive. Nu il va ear for e mi va restar ci, ma mu ocules va secuer le sur su via e mi va sentir grand joya pri il. Mi ha sempre accompan’at le per mu ocules, il es un bon filio. Nu il devenit un mann e su patre va celar necos avan le. Sixcent, setcent, — du mil — un bon filio — li Deo de nor patres mey dar benedition le, su infantes e li infantes de su infantes.

III.
Li matre de fame-pastor, morient:

Vide, car infant, dit li vel’i femina, in mu mal mente mi sempre pensat que li homanité ne vell developar se si ne existet fame in it. Ma to ne solmen deve esser li fame, qui postula manjada e trincage e bon vive, no, un tut altri cose. Tu patre hat un tal fame quam mi opine e de il tu heredat it. Tu patre anc ne sempre fe esser content pri se self e li munde, ma ne pro invidie, proque altris logiat in plu bell domes, o viat in coches, o alquo altri, no, il solmen chagrinat pro to, que existet tant coses, queles il ne comprendet e queles il vell har desirat apprender. Tal es li fame de mannes, e si ili possede it e ultra to ne totalmen oblivia tis, qui ama les, tande ili es li ver mannes, if ili attin’e mult, o ne — to es egal. Li fame del féminas visa vers un altri direction. Tá li amore es li unesim punctu.

Li cordie del mannes deve sanguar pri li luce, ma li cordie del féminas deve sanguar pri l’ amore. E pro to ili deve anc haver lor joya.

Oh, car infant, mi stat mult plu bon quam tu patre, nam mi posset donar mult amore e multissim amore mi ha recivet.

Il esset tam bon vers me, tam long il vivet e poy mi hat te e nu, quande mi secue mu Anton, tu sede apu me e quo il volet haver, tu ha attin’et, e mi auxiliat a to; ca to ne es un beat cose? Tu ne deve grivar tant pro tu inept matre, vo altrimen fa me dolore e to tu certmen ne intente e ya nequande volet.

Dr. K. Schüppel, (c. d.)


[45]

Comte Hermann Keyserling:

Labore.

Labore quam tal es comprensibil per se self por omnis, nam sin it eveni necos, ne plu inter stelles quam inter homes. Ma un quant plu profund spíritu effectua it, tant plu inmediat es considerat su scop e tant plu rapid attin’et, pro que it es li essentie del spíritu unir lu successiv con lu simultan. Simil quam li matematic formul exhaustivmen comprende in un proposition un infinit evente, talmen li intuition tucha inmediatmen li sense de un possibil labore, quel, quam tal, ne have null factor de extension, e forma ex it li realitá de antey. Quant plu fort li fortie concentrativ del spíritu, quant plu profund to ci, tant plu poc lu mecanic es considerabil por it. Li machines es li max ordinari expression del spiritual fortie de concentration: ci appare to, quo li hom self deve laborar machinal, reductet a un minimum. Lu digni por hom comensa solmen súper to quo anc machines posse effectuar; nam solmen lu creativ veni del munde spiritual. Li hodial hom es à 90 % self machine e solmen à 10 % vermen hom. Li ideale vell esser, que omni spiritu vell occupar-se exclusivmen creativ, egal sur quel plan, e que omnicos ceteri vell esser effectuat de machines.

Trad. E. K. Moess.


Miloš Jiránek:

Un volant follo.

Charles A. Lindbergh es li nómine del mann, qui per su acte subitmen devenit li heróe del die. Til li momente, quande, li 20. mai il abandonat li aerodrom in New York, por metter se in un aer-peregrinage plen de dangere, ú li morte ha spiat le omnisecondli, nequi fe parlar seriosmen pri il. On presc ne fe saver necos pri il. Il concurret pri li premie del american millionario Orteigh, Frances de orígine, etablisset por li direct vol New York—Paris: on ne admisset le proque su nómine ne esset famosi. II ha distin’et se battente li distantie-record San Diego—New York, per 5 hores intut, ma anc tande nequi credet que il va realisar su projecte. Li presse american fe publicar detal’at referates pri li preparationes del aviaticos Chamberlin e Bertrand, durantque por Lindbergh on ne havet null altri término quam li «flying fool». On ha regardat quam folless [46] interprender un tal viagie in un apparate de serial fabrication, quel ne esset equipat mem de un radio-station, ni per natatuores, ques vell far possibil descender sur li superficie in casu de un malaccident por effectuar eventual reparatures del motor. Ma durantque su american adversarios Chamberlin e Bertrand fe ajornar de die al die su departe preparante cuidosimen, ma anc un poc ostentativmen li attin’tion del sam scope, Lindbergh ha fat su ultim precautiones, ignorante li opinion public opposit contra il, ignorante li tragic fine del vol de su antecessores frances Nungesser e Colli. Quel self-confidentie ha dictat le li decision formulat in su proclamation: «Mi vole volar self secun li bussole»?

Quande divulgat se li avise pri li decision de Lindbergh, un grand amasse de spectatores venit assister li start del intrepid aviatico. Accuratmen secun li indicat programm capitan Lindbergh levat se ye clocca 7,50, it es 12,50 de central-europan témpore. Li desfacil start semblat affirmar li sceptic judiciament de expertes pri li chances del vol. Tri vezes li avion, supercharjat de 2500 litres de benzin, devet atterar. Solmen quadresimvez li pilot successet ascender super li árbores e attin’er li necessi altore. In li crepuscul matinal ha desapparit li tant deridet monoplan, accompaniat per regardes de spectatores, in li cordies de ques luctat modest esperantie del victorie con timore pro li expectat catastrophe. E in li duesim die vesperli, ye clocca 21,20 li blond Charles ha atterrat sur li europan suole. It do ha successet, quo nequi esperat del mann, qui, ne havente conditiones max bon, ha havet un brav cordie e un ferrin volentie.

Li resistentie del ocean es do victet. Charles Lindbergh, victor super li Atlantic, ha signat se íneffacibilmen in li historie del aeronautica global.

Resta mentionar li vol self.

Secun radio-depeches arrivant esset clar, que li aviatico progrede con absolut regularitá sin deviationes ni in li direction ni in li rapiditá. Lindbergh self ha proclamat pos su victorie que li bussole esset su totalmen secur directive e que il mersía su success a su levi avion. Quancam li stationes meteorologic avan li start raportat pri favorabil atmospheric conditiones súper li ocean, il esset attin’et in li via de un formidabil nive-storm, combinat con grel, quel adherente al ligne-covritur ha immensimen supercharjat li total póndere del avion. Solmen mersí al apparate facilmen manuabil it esset le possibil [47] changear li differenties de altore (in mani momentes il volat mill, ma sovente solmen 20 pedes e minu super li superficie de mare) e serchar regiones, u li nive-storm ne fe rabiar con maximal impetu. Proque li pesosi apparate de Nungesser e Colli ne havet ti possibilitá, Lindbergh opine que un nive-storm esset cause, quel adductet lor tragic fine.

Por un laico it es desfacil imaginar se in li situation de un mann, qui durant trititri hores esset in facie de morte, exposit a omni dangere possibil. Durant plen 33 hores il, sol e sol, fe voltiger super li desert plan del minaciant ocean, durant li tot periode il ne cludet li ocules persecuente li mesur-apparates e auscultante li curs del motor, li infim defecte de quel ha significat por il ne solmen li annihilation del magnific esperantie, ma anc del vive. Es alquicos stuporifant in ti ci acte, quel escapa totalmen al imagination homan. Li parol «fool», per quo ha regalat le li american jurnalistes, mem si exagerat, támen sembla me esser caracterisant por li experiment de Lindbergh. Nam riscar un salta enorm in lu inconosset, solitari, in un avionet de capacitá ne plu quam de du cent quinti HP, pos preparationes tutmen ne proportional a ti de su antecessores, es un cose, quel solmen tucha li sphere del san rason normal. Charles Lindbergh, de 26 annus, un de ti audaciosos, a queles li felicie ama esser favorabil, ha riscat ommicos sur un carte — e ha gan’at. On naturalmen ne posse negar que un grand role ludet ci su facultates e arte de aviatico, quel ductet le a un victorie, quel sin exageration on posse indicar quam li sport-record del secul.

Hodie Lindbergh, deveniente subitmen famos, es intrenat de un reception in un altri; un diné secue li altris e causa al povri heróe plu embarasses quam su heróic act. In chascun die il recive un tal amasse de propositiones de divers companies que acceptente solmen un demí de ili il vell esser millionario. Ma il accepte solmen li premie de Orteigh, il proclama ne har interprendet li vol pro pecunie e consacra 150,000 francs al aviatica frances.

Certmen un bell e nobli geste de sport-mann Lindbergh-gentleman, anc de ti ci latere un follo.

Přítomnost 1927, nr 21. H. P.


Angelus Silesius:

Sta up, soldat! In luct’! Selecte self tu fate:
torment pos morn repos, o pace pos combatte!

A. T.


[48]

Li verme in li libre.

In li bibliotheca sta un ovre de du volumes. Chascun volume have spessore de 5 cm. Ultra to li grossità del ligaturas es 1/2 cm. In interne logia un verme, quel corrode del unesim págine del unesim volume til li ultim págine del duesim volume in rectilineal direction. Nu it va questionat: Quam long es li via, quel li verme passa in ti labore? Ples voler posir ti question a 10 homes bibliophil e on posse pariar, que 9 de ili va responder: 11 cm. Ma li verme ha fat se it plu facil. Il subyuga li tot viage per un cm. Nam, che un correct posit ovre de du volumes jace li unesim págin del unesim volume direct apu li ultim del duesim, separat de it solmen per li cartones del ligaturas. Un immens masse de homes, inter ili anc erudites, tra li manus de queles ha passat milliones de libres, ne save to, e ili es astonat, si ili remarca a unesimvez ti ci órdine in li bibliotheca. Anc to es un miracul!

Trad. A. Valenti.


Ancian anecdotes pri buffones.

Elisabeth, reyessa de Anglia, ha relegat de corte Pace, li «acerbi buffon», pro su tro grand veracitá. Quande pos un plu long témpore, denove in favor, il havet permission apparir, illa questinat le: «Nu, esque mi deve audir de tu denove mu defectes?» Pace levat li epoles e dit: «Mi ne vole pariar pri coses, pri queles parla li tot cité.»

*

Un altri buffon del reyessa, quem illa prestat quincent pounds, pri li payada de queles illa fe persister, arangeat su funebre talmen ye loc e témpore, que li funeral convoy devet passar li dómina.

«Quem on porta ci a tombe?» questionat Elisabeth.

«Li buffon de Vor Majestie, li malin buffon Scoggan.»

«Esque ti ci individuo ha morit? Ma il debi me ancor mu quincent pounds, nu, ili mey esser donat le!»

Alor Scoggan for-jettat li covritura del sarc, erectet se e clamat: «Tal clementie viventa me denove!»

*

Un cortesano questionat Killigrew, li buffon de Charles II. de Anglia: «Ples dir me, proquó Vo acte quam buffon?» «Senior, noi acte pro li sam motiv: pro manca. Vo in manca de intellectu, mi in manca de pecunie.»

Trad. E. K. Moess.


Printeria MILAN NEDVÍDEK, TÁBOR, Tchecoslovacia.