[al menú]

[17]

SUPPLEMENT AL COSMOGLOTTA

Jurnal scientic-litterari in Occidental.

Redactor-editor: H. Pášma, Tábor 1006, Tchecoslovacia. Administration: Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Austria.


NUMERO 9 – MAI 1927 – ANNU II Nr 3


CONTENE:

Nr 10 va apparir li 1. septembre 1927.


Karl Scheithauer, Leipzig:

Li superiorità del scrit parole.

Li adherentes del Lingue International rivaliza conquestar li international radio-servicie. On mey imaginar que un Lingue International vell esser usat por dismisser communicationes per radio. — In quel maniere vell far-se ti servicie de information?

On posse imaginar it in du manieres: it es per radio-telefon e per radio-manuscrit.

Noi supposi p. ex. que on emisse de Vienna per radio un communication oral in un lingue international, quel es audit in 40 landes del terre. Tande stenografos deve escutar li apparate in ti 40 landes e stenografar li missagie. Poy li stenografos deve translater lor stenogrammes in ordinari scritura; poy on traducte ti ci textes in li lingue national; pos to ili apari in presse e tande ili veni in publica.

To es li communication in un lingue international per radiotelefon. Por utilisar un lingue international in tal maniere [18] es do necessi que existe un tre apt stenografie e tre habil stenografos possent scrir li lingue international con rapidità del parlada pertú in omni landes e in omni cités ú apari jurnales.

Ma on posse imaginar li international radio-servicie in un L. I. anc per radio manuscrit. In ti casu on transporta per international radio-servicie communicationes scrit, quel p. ex. es emisset de Vienna e deveni visibil in 40 landes del terre. Ti ci communicationes, radio-autogrammes, a quel on posse adjunter anc dessines, es inmediatmen printabil per offset o in li ordinari print-machine. Qui conosse un poc li L. I. e li 4 dozen signes del international stenografie vell posser leer ti ci radio-autogrammes. On posse traducter ti ci image-telegrammes anc in li respectiv lingue national. Ma to ne es necessi si omni hom va har aprendet un poc li lingue international in li scol. Existe anc li possibilità far visibil in agrandat dimension tal radio-autogrammes per apparates projectiv in teatres o in locs public. To vell esser li max rapid possibilità de publication.

Anc por li scope del radio-manuscrit es supposition que on combina li L. I. con li max apt stenografie. Ti stenografie deve esser extremmen facil leibil e it deve consister de tant durabil signes, que ili ne es ledet durant li radio-transmission.

Li adherentes del L. I. deve ne obliviar que on va plu mult scrir li L. I. quam parlar it. Si li telefonic communication inter Sud-America e Europa vell esser mem tam generalmen usat quam it es nu p. ex. inter Milano e Zürich, malgré to li metode scritiv vell esser incomparabilmen mult plu usat. Pro to it es insufficent si li adeptes del L. I. interesse se solmen pri li grammatica, etymologie e acustica del lingue, ma ili deve dar alminu li sam attention al grafica. Ma li grafica de un lingue, quel es intentet a servir al communication international, es in nor témpore li stenografica o plu just li tele-stenografica, i. e. li arte transmisser rapid e facilmen leibil manuscrites per radio, por que li L. I. per li max minimal energie effectua li maximal ecó in omni landes del terre.


Saadi:

Si li sultano rouba un ove,
Li grand vizir va roubar un bove.

E. W.


[19]

Ante Austerlitz.

In parad veteranes defila,
E quam tónnere tona hurrá.
Bayonettes e gladies brila.
Un elit de provat bravitá.
»Caporal, da promesse,« it sona,
»Esser caut, si noi lucta galant.
Noi adporta te hodie un nov diamant
A li altris ornant tu corona.«

Ma nu veni un nov regimente,
Yun recrutes, garsones ancor.
»Caporal! – Camarades, attente!
Nos regarda li imperator!«
E un yun capitan fa un jura:
»Caporal, si victorie va
Mem del astres pender, noi it prende de tá,
Un victorie noi te procura!«

Bataliones del infanteríe
Marcha preter le in li matin,
De cannones del artilleríe,
De squadrones rapid un lavin.
Vers li astres pallid del matine
Sona alt li potent Marseillaise.
E nu vola fieri li àquil frances
Con un glob in li grapes aurine.

A. Z. R.,
secun un Svedi poema »Austerlitz« de K. G. Ossian-Nilsson.


Rubaiyat.

II. Versiones in Occidental segun li Rubaiyat de Omar Khayyam.

Mi ha videt mult sages e talentes
Per mill paroles, pruvas, argumentes,
Structer famosi turres, ma – o ve –
Li turres sempre fe cader pro ventes.

Li universe mi ha explorat,
Problemas e secretes desvelat,
A un question mi trova null response:
Quo es mi self? Pro quó Il me creat?

[20] Noi move circum, circum, quam fantomes,
Li sole es li centre e li homes
Fantastic ombras de ti grand lantern,
Creat del Mastro de li astronomes.

Su manu scri e to, quo it ha scrit,
Por sempre es nor fate definit,
E omni làcrimes e omni pregas
Ne va changear un linea de it.

Il lude chac. Su pieces – it es noi,
Li quadres noct e die, griv e joy,
Con nos Il lude, chac e matt impera,
E in su bux deposi nos depoy.

Ciel – vision de satisfat desira,
Inferno – it es ver, su foy expira
Nequande ci, ma in ti land silent,
Ex quel venit, in quel noi anc retira.

A. Z. R.


M. J. Lermontov:

Angel.

Sur ciel de minocte un ángel volat,
   Un cármin silent il cantat;
E luna e stelles e nubes in cor
   Percepte del cante splendor.

Il lauda d’ inculpes felicie sin fin
   Sub tendas del Éden-jardin,
Pri Deo li omnipotent canta il
   Su laudes sincer e humil.

Il porta in brasses un anim nascent
   Sur terre de griv e torment,
E in li yun anim li cant lullativ
   Restat sin paroles, ma viv.

E long it in mund fe esser tormentat,
   Per stran’i desires pussat,
Ma sones de ciel ne jamà succumbet
   Al cantes de terr’ obsolet.

A. Toman.


[21]

Alphonse Berget,
professor in li Institut Oceanographic.

Spiral-Nebules — enigmas del ciel.

Quande on observa li ciel in un bell nocte, in quel li lun ne brill’a in firmament, on posse appercepter blancatri macules, de lactosi aspecte, in contures sovent inprecis, reappellant li aspect de ti levi nubes, queles on nòmina cirrus, it es li Nebules.

Examinat in un potent telescop, li unis, mersí al agrandation del apparate, «resolue-se» in un multité de stelles, qui, per lor gruppament compact, dà li apparentie de un masse plen e homogen: to es li stell-amasses — p. ex. li amasse in li constellation de Tucan in li hemisphere de sud, qui, apparent al nudi ocul quam un stelle de quadresim grandore, es in realità un agglomeration de plu quam du mill soles!

Ma altri Nebules, quam ti de Orion, resiste al max fort agrandation de nor max potent telescopes. On vell posser objeter que it es un apparition causat per distantie tro grand de ti sìderes celesti: ma, per analyse del luce, quem ili emisse, li infallibil spectroscop monstra nos, que li cose ne es un tal. Applicat al studie de stell-amasse, li spectroscop instructe nos, que ti ci have un spectre brill’ant interruptet de nigri linies (de Frauenhofer), quam ti de stelles self, qui constitue les, durantque li nebul-macules «non-resolubil» dà un spectre unicmen semat de linies brill’ant, li sam quam ti del gases ardent. On remarca ta caracteristic linies de hydrogen, de helium, e de un materie til nun inconosset sur li Terre, a quel, in manca de meliori, on dat provisorimen li nòmine de «nebulium».

Qualmen es constituet li Nebules «non-resolubil», ti macules luminiscent, qui ne have definit contures? Ili es, secun tut probabilità, li «medies frigid», mem tre frigid, li temperatur de queles descende til plus de 200 gradus sub zero-punctu. Ti ci frigid regiones absorpte in passagie li calore radiat per innumerabil Soles ardent del Spacie, calore, qui, sin ti ci absorption vell destructer tot li vive organic al superficie de nor micri planete.

Ma qualmen ti «medies frigid» posse esser luminiscent? On comprende it sin pena, si on reflecte, que omni stelles, sestras de nor Sole, lansa in li spacie total, in curs de lor formidabil e perpetual eruptiones, li polve cosmic, charjat de electricità, [22] e qui es rejettat lontan del astres de queles it proveni, per li pression de radiation. Quande ti polve electrisat penetra in li medie nebulari ancor obscur, format de atomes finmen disperset de hydrogen, de helium e nebulium, it apporta ta su tension electric e tande eveni, in li medie del ciel, to quo eveni in li ampul por radies X — in li «tube de Crookes» — quel es precisimen un gas egalmen rarificat quam possibil: in statu ordinari ti ci ampul es obscur, ma submisset al exflute electric, it deveni luminiscent.

*

Al làtere de ti ci Nebules «amorph» e independentmen de «stell-amasses», existe un classe de Nebules, qui, ignorat avan un demi-secul, monstra se hodie quam li max numerosi del armé célesti: to es li Nebules spiral, de queles un prova max caracteristic es li celebri Nebul del constellation de «Canes de chass». Ili have aspecte de un vast turbill’on, li volutes de quel torna circum un centre tre precisimen definit. Li unesim esset decovrit per Lord Ross, qui observat e signalat li spiraliformi structur de it.

Li annuntia de ti ci trovage ha provocat in li circules scientific del epoc (medie de XIXm secul) un profund scepticisme. Ma depoy li application del photographie al observationes astronomic ha devenit cose current, on devet reconosser, que li nobli scientist angles esset just: li Spiral-Nebules ne solmen existe, ma ili formíca in li ciel, proque til hodie on conosse plu quam un milion de les!

Lor structur es presc sempre li sam: un node central e li volutes semblant derular-se circum it, ma in li volutes appari centres plu luminosi u li materie sembla esser agglomerat. Cose remarcabil: ili sembla «fuir» li Via Galactic, nam li observation monstra les sempre plu numerosi vers li poles de ti ci vast band, qui torna circum li ciel total. Lor spectre es continual, quam ti de stelles, quo sembla bon indicar, que ili es format de un infinité de Soles obedient al movement spiraloid del total.

In presentie de ti factes indiscussibil, proque ili es «observat», li celebri astronom angles Eddington in su bell labor: «Stellar movements and structure of the Universe», arriva al conclusion, que li Spiral-Nebules es veritabil «Universus», exteriori al nor, a queles il dà li nòmine de «Universus insulari», o de «Univers-Insules», por talmen [23] marcar lor propri individualità e samtemporalmen lor isolament in li Infinité del Spacie celesti.

Alor, si li Spiral-Nebules constitue Universus exteriori al nor, ca ti ci deve egalmen, por obedir al leye general, presentar un structura spiraliform?

*

Un tal hypothese es rational e seductiv; it have, in ultra, li grand merite esser in accord con li decovrition de unesim importantie, fat per li astronom Kapteyn, de du «currentes de stelles» spirali, li un al Nord, li altri al Sud del Via Galactic, li unesim havente un rapid movement a detre, li duesim, in contrari, un movement ad avan.

Li astronomos american principalmen ha monstrat-se enthusiastes de ti grandios conception. Ili ha mem serchat a determinar li probabil movement de nor Universu stellari: li methode usat es analog a ti, quel on mette in ovre por caracterisar li movement del translation del Sole secun li observation de «propri movementes» de un cert nùmere de stelles. On concludet de ti ci explorationes, fat con un habilità e conscientie admirabil, que li Spiral-Nebule, quel constitue li Via Galactic, &mdahs; to es por dir, in summa, nor Universu «por nos», — vell mover-se in bloc con un rapidità de 670 km in seconde vers un punctu del ciel situat in li direction inter li Sagittario e li Capricorn.

Noi dit plu supra que li Spiral-Nebules sembla «fuir» li Via Galactic e concentrar-se vers li poles. Li american astronom Slipher, qui persecue su magnific labores in li Observatoria Lowell, ha determinat per spectroscopic observationes li propri velocitàs de un grand nùmere de Spiral-Nebules; omni ti velocitàs es considerabil. Lor medial valore es de 500 til 600 km/sec, — mult plu fort, per consecuentie, quam ti de stelles. In lor marcha, qui desproxima les del plan del annel de Via Galactic, por far les accumular-se, in apparentie, vers li poles, quelcunis de ti spirales marcha in Progression de 1000 til 1200 kilometres in seconde; e mem, in marte 1921, li sam astronom M. Slipher ha determinat per mesures spectroscopic li velocità, con quel li Nebul No. 584 del constellation de Ballen desproxima-se de nos: ti ci velocità attin’e li ciffre prodigosi de 2000 km/sec.! Nu, ca ne ver? — pri quo far revar li chofferos de automobiles, li pilotes de aviones e altri recordmannes de velocità, por provocar lor jalusie!

[24] E li distanties de ti Univers-Insules? Ci noi trova ciffres, qui depassa li imagination. On venit al possibilità ne de mesurar precisimen, ma de estimar adminim, con max grand probabilità, li distanties, qui separa nos de ti Spiral-Nebules: on trovat til 600.000 luce-annus, to es, ad saver, 600.000 vez li spacie, quem percurre in un annu li luce, quel marcha (quam on save) con rapidità de 300.000 kilometres per seconde. Un luce-annu vale do 9.460 milliard de kilometres.

Concernent li periodes de rotation del Spiral-Nebules, sempre determinat per li methodes spectroscopic, ili sembla esser del òrdine de 50.000 til 100.000 annus.

In nor Via Galactic, qui sembla esser un Spiral-Nebul simil a ti in li «Canes de chasse» li amasse de Centaur es plu proxim a nor Sole (plazzat proxim del centre del spirale), quam li amasse de Sagittario, de Hercules e de Ophiucus. Secun mesurationes del astronom Shapley, li distantie del unesim es 20.000 luce-annus, ti del ultim 100.000 luce-annus.

In summa, vivente sur un minuscul gran de sable: li Terre, submisset a tornar circum un stelle: li Sole, qui es lontan de esser li max grand inter li du milliard de stelles del Galaxie, noi appare esser micri cose in nor Universu «galactic».

Nu, li dit Universu «galactic», it self ne es ya plu quam un modest unité inter li universus simil, qui, in nùmere incalculabil, popula li insondabil profundores del Ciel. Noi ha decovrit un million de les: con instrumentes deci vez plu potent, quant milliones de altris nos vell esser revelat?

Je sais tout, No 247, juillet 1926. Trad. H. Pášma.


Mu Deo, mu Deo, proquó mi abandonat Vos?

Mi voca ye Vo, ma mi voca solmen ye miself.
Mi vole vider Vos, ma solmen meself mi vole admirar.
Mi desira Vor voce, ma it es miself, quem mi vole audir parlar.
Mi vole Vor proximità, ma it es meself li max bon companie.
Mi ama Vos, ma mi sospira solmen ye to, quo meself posse adherer.
Mi fa Vor labores, ma por plu grand glorie de miself.
Mi pensa Vor sagesse, ma it es solmen por miself un intelligenti lude.
Mi offerta me por Vo, ma mi desira salvar meself.
Vo auxilia sempre, ma mi ne recive, quo mi desira.
[25] Vo monstra me Vor facie, ma mi trova it necos-dient.
Vo parla a mi, ma mi trova Vor voce desagreabil.
Vo es me sempre proxim, ma mi lassa star Vos.
Vo ama me, ma mi trova Vos frigid e insensitiv.
Vo labora sempre por mi, ma mi ne vide bon resultates.
Vo da me Vor sagesse, ma mi estima it sin-sensu.
Vo abassa-se por mi, ma mi regarda Vos solmen con ocules desestimant.
Mi crede ye Vor vive eterni, ma mi time li morte.
Mi crede ye Vor justità, ma mi blasfema mu fate.
Mi crede ye Vor amore, ma mi accusa Vos pro doloration.
Mi crede ye Vor vigore, ma mi sercha mu auxilia exter Vo.
Mi crede ye Vor sagesse, ma mi vell desirar ducter mu vive altrimen.
Mi crede ye Vor omni-guvernament, ma in mi e circum mi mi vide laborar solmen diàboles.
Mi crede ye Vor omni-saventie, ma mi accusa Vos, ne conosser mu jures.
Mi crede ye Vor ente, ma mi regarda li diàboles vice Vo.

E nu mi promena in li obscurità, sol con mu errore e làcrima e cria e compati meself e accusa Vos coram mu tribunal.

(ex »Theosophia« Annu 34 No. 11-27) PEREGRINOR.


Li ultim paroles de un monento.

Trad. ex li jurnal Å. U. per A. Z. R.

On raconta, que li ultim paroles de Georg Brandes sur li mort-lette esset: «Quo evente in China?»

Seniora Pedersen in Amagerbrogade pensat forsan, quande illa leet pri it in su gazette, que to esset un curios question de un moriento. Ma ples supposir, que seniora Pedersen side durant un vespere in un cinema e es fortiat departir, just durantque li film es max excitant. Quo illa dí tande? Mi es cert, que illa questiona: «Quo va eventer depoy?». Yes, mi pensa, que illa exvadente, vide denov li images del film passar quam revue, e quande illa sta avan su porta, illa questiona de se self ancor un vez: «Quo evente?»

Li grand film del vive disvolue se per dramatic crescendo. Noi lude it, e noi specta it. Un sal, in quel li tot publica ha [26] passat avan li camera, in grand roles del bon e mal, in accessori roles, in roles de statistes. Li film volue se durant die e nocte, annu pos annu, secul pos secul, ma li publica changea permanent. De un minute till un altri it ne es li sam. Solmen li moventie del film adavan in li témpore es constant. Noi vide, qualmen li homes veni e departi. Sembla quasi un invisibil manu hat tuchat les, quasi illi hat audit un imperativ chuchota: «Veni!» E illi questiona exvadente: «Quo evente?» Ti images del film del vive, queles illi ha posset vider, passa denov quam revue coram lor intern vision e apud li porta illi questiona ancor: «Quo evente?».

Li periferie de ti question es comprensibilmen variabil. It depende del intelligentie. Li intelligentie es li radie, quel determina li largore del spiritual horizont. Forsan it attin’e su maximum che li porta a Lu Inconosset? Forsan che li límites inter vive e morte pluri es ductet up a un Nebo, de quel illi, in lùmine del ultim e clarissim flammeation del intuition, vide li continuation del via del homanité tra li témpores. Li ultim paroles de Brandes: «Quo evente in China?» esset forsan ye su essential signification ne un question, ma un admonition, un cria del monte del profetes: «Ples attenter li eventes in China!»

Solmen un restrictet spíritu dí: «Quo concerne China a Europa?» Si existe àliquo, quo li mundan guerre ha instructet nos, it deve esser to, que li nationes sur ti micri gran de polve, quel es nominat Terre, es intim dependent un del altri, in positiv e negativ maniere, tut quam li factores in un equation. Proque it ha devenit plu e plu evident, que li lucta de China pro libertà augmenta li effectività del anti-anglesi propaganda del soviet-guvernation in India, Persia e Egyptia, it ne es impossibil, que li ultim acte del drama de China va esser ludet in Europa, per mesuration del potenties inter Anglia e li forti avanposto de Asia in li West, Russia. Li extranian politica del Soviet-guvernament secue li sam lineas, queles es indistinct visibil ja in li national poesie del tsaristic Russia, precipue in li ovres de Dostoyevski. Quande Dostoyevski fe dir: «Noi russes es asiates», il recivet applaudes del russ intelligentia, e quande il declarat, que li vocation de Russia consiste in liberar Asia del anglesi tutelage, il esset invitat al salones del tsaristic aristocratie. Li angleses nequande ha esset populari in Russia. Li russo-anglesi alliantie durant li unesim phase del mundoguerre esset tam artificial, quam li [27] militari allianties del anglosaxon grand-states con Francia. Li entente ha ludet su role definitiv till fine.

Li Liga del Nationes posse far necos in ti ci casu. Esque it ha posset impedir li guerre in China? Li labor de it sembla esser limitat a li question pri Saar e li occupation de Rhen, extraordinarimen grav problemas anc tis. Ma tant insignificant in comparation con li renascentie de Asia. E li morient philosoph forsan clarmen observat li politic e cultural nov-creant consecuenties de ti renascentie, quande il chuchota su question in li moment del departe: «Quo evente in China?».


G. Siegel:

Tri brasilian problemas

Nigri — Rubi — Yelb.

Ti tri colores significa por Brasilia tri problemas de gravissim importantie por li present, ma ancor plu por li futuri vive del land. It es li problemas del nigri, rubi e yelb rasse, del negros, indianos e Japoneses (con Chineses).

Nigri

Li negros fe esser inportat quam sclavos per li conquestatores del Brasilian land, per li Portugueses e durant quelc témpor anc per li Hollandeses. Ili fe viver isolat durant tri e demì secules in Brasilia in sclaverìe sin influentie de nov transportes ex lor patrias. Ne ante 13 mai 1888 li sclavos esset liberat e obtenet li egalità de jure, quel es anc applicat strictimen con omni consecuenties; on trova nu mult negros in superior officies. Etsi li blanc Brasilianes es ho-témpor ancor contra un fusion con li negros, tàmen un purmen nigri rasse certmen ne plu va exister in Brasilia pos brevi témpor. Li fusion va progresser ancor, proque li social prejudicies contra mixtet maritagies ne posse tener-se in un land, ù negros es in alt social positiones. Altrimen tal evolution es anc afacilat per li numeric inferiorità del negros e mulattes in relation al blanc population. Secun li censement in annu 1920 li total inhabitantie es 23,4 milion, li nigri e mulatt solmen 3,5 milion; ultra to ne es tre facil statuer tal nùmeres, proque on ne posse differentiar precismen li hybrides ni in li direction al blancos ni in li direction al negros. E ancor un moment favorisa ti evolution: nequel inmigration del nigros plu eveni, al inmigration [28] del blancos es contraposit solmen li augmentation del nigri population per nascentie. E de ti nùmere on deve ancor subtraer omni descendentes ex mixtet maritagies. Ergo, on constata li continui procedentie de denigration.

In ti direction Brasilia es in absolut contrarie a Nord-America, ù existe un strict separation inter li singul rasses. Durantque tà un problema del nigri rasse va exister sempre, ci it es ja soluet e va desaparir in brevi témpor. Ma in Brasilia li cultur-nivell ne va esser levat tam rapidmen pro li influentie del nigri rasse.

Rubi

Si anc on parla ordinarmen pri un rubi rasse in Brasilia, it ne es totalmen just, proque li indianos have un bronzin colore. Ili es aborigin e pro to ti problema es li max antiqui problema de rasse in ti land. Ja li unesim conquestatores esset in contact con li indianos, ili ha ignorat completmen un consentiment por un altri rasse, e havet li sol intention: subjugar li indianos. To ha anc evenit in territorias littoral, pluri tribes, quam Aymorés, ha desaparit totalmen. Ma ceteris, caut pro experienties, ha retraet-se in li interior land, e on ha solmen tre lentmen successat conquestar plu terren. Ancor ho-témpor tribes de indianos vive in li interior land, queles es ìnamic al blancos. Li blancos porta li plu grand parte del culpe que ti tribes vive in separation. In comensa li tresores del land attraet mult aventureros; perfid, astut e possedent plu bon armes, ili ha tenet-se durant quelc témpor, ma poy ili esset expulset per li indigenes conossent plu bon li terren. Talmen existe nu civilisat e savagi indianos. Li unesims ha intrat in un mutual comunication con li civilisat munde, do ili fuse con li blancos. Li sovagis vive ancor lor propri vive in li dens primitiv forest de Parà, Amazonas e nord Matto Grosso, e opposi-se ìnamicmen contra omni prova intrar in lor territoria. Naturalmen, it es absolutmen ìnpossibil indicar li nùmere de indianos in sense de censement. Tàmen, existe aproximativ censes, queles statue p. ex. in annu 1920 un nùmere de 1,7 milion indianos. Li mestizes (mixtet con blancos) ne have un inclination a lor pur-indiani progenitores, quam li mulattes have al nigris. Ergo on ne besona includer li grand nùmere de ili (8,8 milion in 1920) in li rasse-problema de Brasilia.

In ultim témpor on pena ferventmen ducter omni tribes pacicmen al civilisation. Ma to es un grand labor, nam indianos misfide multissim al blancos pro li mal experienties. Ultra [29] Brasilianos mult forenos, specialmen Nord-Americanos, prende parte in li necessi prestudies: conossentar li particularitàs, li vive-manieres e precipue li juridic conceptiones de singul tribes. Just nu un scientic expedition, financiat de Nord-Americanos, es in marcha por viagiar in li territoria de nord Matto Grosso e sud Amazonas. Sin dùbita ti metodic e tenaci exforties va ducter al success. Tande anc li problema del rubi rasse va esses soluet, e talmen li antiqui «brasilian» cultur conservat.

Yelb

Li problema del yelb rasse es principialmen divers al ambi precedent, proque it ne ha nascet ni per un inportation ni per un autochton existentie de yelbos, ma per un inmigration. Ti inmigration consiste ex Japoneses e Chineses, ma li nùmere de Chineses es minimal. In annu 1924 solmen in Santos, li chef porto de inmigration, 2683 yelbos ha inmigrat, inter queles solmen 29 Chineses. Ex to resulta que li yelb problema ci es de facto un japones problema.

Li Japoneses es trovabil in total Brasilia. On incontra les pertù, ordinarmen in inferior e medial professiones, ma generalmen quam legumeros e pisceros. Etsi ili vive sovente tre disperset, tàmen ili forma un admirabilmen separat popul. Ili conserva lor customes, precipue in maritagies. Tre rarmen un Japoneso o mem un Japonesa marita-se in un familie de altri rasse. In li unesim casu li foren fémina deve assimilar-se al japones customes. Si mult Japoneses habita in un loc, ili es concentrat presc sempre in li sam district-quarter; ma anc si disperset, ili es in cohesion per convenidas che un erudit conpatriot, quel have ordinarmen un modest profession. Tà li Japoneses, ye special occasiones intern de lor colonia, conveni de omni làteres. Existe anc un jurnal in li japones, printat in types japones e latin. Li grand solidari cohesion de Japoneses es demonstrat max bon per que on presc ne vide un Japones in indigentie. On incontra anc tre poc analfabetes, proque ti qui ne ha aprendet leer, scrir e calcular in su patria, posse aprender it in scoles del Brasilian state o anc in li colonia.

Comprensibilmen tal popul con propri customes, conceptiones, religion e ultra to con grandissim coherentie es un element in Brasilia, quel dà mani problemas al guvernament. On discusse mult pri ti problema, ma hodie on ne fa necos. Do, un insoluet problema.

Secun »Wiener Journal«.


[30, 31]

Comparativ textus.

Schola et vita, nr 1. anno 1., pag. 2—3.
Ex Latino sine flexione trad. E. de Wahl.

Moderno civilitate industriale transcende confines de nationes singulo, et mare ipso, cum crea relationes et interferentias semper plus frequente, et cum colliga in modo firmo fortuna et futuro de populos.

Li modern civilisation industrial transcende li limites de singul nationes, e li mare self, creante relationes e cruzamentes sempre plu frequent, e collectente in maniere firm li fortune e lu futur del popules.

Homine, per medio de vapore electricitate aviatione, transi rapido ultra confine de patria, ad tracta negotios, vel pro instructione et delectatione, aut, sine move se ex domo, loque ad longinquos, cum telephono, et audi, per radiophonia, musica et orationes ab immenso distantia.

Li hom per medie de vapor, electricità, aviation, transea rapidmen extra li limites del patria, por tractar negocies, o por instruction e amusament, o, sin mover se ex dom, parla con lontan persones per telefon, e audi per radiofonie musica e discurses ye immens distantie.

Nunquam, sicut in hoc tempore, plus vivo es in omnes desiderio de cognosce ideas arte litteratura de diverso populos; et nunquam, sicut hodie, majore es difficultates.

Nequande, quam ho-témpore, es plu vivent in omnis li desire conosser idées, arte, litterature de divers popules; e nequande ha esset plu grand desfacilitàs, quam hodie.

In tempore praeterito omne opera scientifico es scripto in latino — lingua internationale de scientia usque ad ultimo seculo, et bene cognito ab studiosos — et per medio de latino es possibile et facile relationes et collaboratione inter studioso de diverso nationes.

In témpore preterit omni ovre scientific es scrit in latin — lingue international de scientie til li ultim secul, e bon conosset al erudites, — e per medie del latin es possibil e facil relationes e collaboration inter studiantes de divers nationes.

Hodie auctores scribe, quasi omnes, in proprio lingua nationale, et per qualecumque disciplina es publicato libros in omne lingua, et si pauco noto et pauco diffuso; numero de que ultimos, in publicationes vario, auge post bello mundiale, nam parvo nationes que conquire independentia ute nunc proprio lingua, etiam in labores scientifico, dum ad tale scopo ute prius lingua plus diffuso de imperio dominatore.

Hodie quasi omni autores scri in propri lingue national, e ye quelcunc discipline es publicat libres in omni lingues, mem si poc conosset e poc diffuset; li nùmere de tal, in divers publicationes, augmenta pos li guerre mundan, proque li micri nationes qui ha conquistat independentie, usa nu su propri lingue, mem in labores scientific, durant que por tal usa, antey fe esser usat li lingue plu diffus del imperie dominant.

Studiosos inde es obligato ad disce duo aut tres lingua extraneo, pro lege, in originale aut in versione, toto publicationes que tracta quaestiones de que illo se occupa.

Talmen li studiantes es obligat aprender du o tri lingues extran, por posser leer in originale o in versione, omni publicationes queles tracta questiones, pri queles il self occupa se.

Et studiosos de parvo populos debe multo bene disce uno ex linguas plus diffuso, pro ute illo cum securo dominio, et in illo publica proprio labores, si vol quod istos non remane ignorato, ut eveni si ute lingua materno, pauco noto ultra confine.

E studiantes de micri nationes deve aprender tre bon un del max diffuset lingues, por usar it in plen domination e publicar in it propri labores, si ili vole que ili ne mey restar inconosset, quo evente si ili usa li lingue matrin poc conosset ultra limites.

Sine continua in demonstrationes — omne lectore pote trahe plure alio exemplo ex proprio experientia — resulta evidente necessitate magno de lingua auxiliare pro relationes internationale, maxime de scientia.

Sin continuar in exemples — chascun letor posse traer pluri altri exemples ex propri experientie — resulta evidentmen grand necessità de lingue auxiliari por relationes international, precipue in scientie.

Solo usu de lingua auxiliare non difficile ad disce, pro publicationes scientifico et de divulgatione, pote destrue novo et magno obstaculo que diversitate de linguas nationale oppone ad facilitate et rapiditate de communicationes — de ordine scientifico, sociale, oeconomico, etc. — inter vario populos.

Solmen li usation de un lingue auxiliari, ne desfacil a aprender, por publicationes scientic e divulgatori, posse destruer li nov e grand obstacul quem li diversità de national lingues opposi al facilità e rapidità de communicationes — de òrdine scientic, social, economic, etc. — inter divers popules.

Adoptione de tale lingua redde etiam in futuro plus rapido breve et efficace congressus et conferentias internationale — ubi es impossibile nunc discussione immediato directo, et occurre longo tempore pro verte in plure lingua omne oratione, propositione et objectione — et evita multo incomprehensione irritante et damnoso.

Li adoption de un tal lingue in futur va far anc plu rapid, brevi e effectiv congresses e conferenties international — ú hodie discussion inmediat direct es inpossibil, e es dissipat mult témpore por traducter chascun discurs, proposition e objection in pluri lingues — e va evitar mult miscomprension irritant e damnos.

Nam hodie, deficentia de medio simplice et sicuro de intercommunicatione directo redde minus stricto et intimo relationes ipso ab populo ad populo, etiam inter homines et classes que habe idem fide, sociale aut religioso, que perseque idem scopo, ideale aut practico.

Nam hodie, li manca de un simplic e secur medie de direct intercommunication fa minu strett e intim li relationes self de popul a popul, anc inter homes e classes, qui have li sam fide, social e religiosi, qui persecue li sam scope, ideal o practic.


[32]

Proverbies.

Frances:

Can quel aboya ne morde. — Qui compra ne possente – poy vendi ne volente. — Qui compra lu superflui bentost vendi lu necessi. — Monete cambiat – monete manjat. — Martel argentin rupte portas ferrin. — Plu bon sol quam mal acompaniat. — Qui ama bon, puni bon. — Amic a omnis – amic a null. — Nullcos plu demonstrant, quam payament contant.

Altris:

Es competent quam porc in argent. (Kozliński). — Vive stomac secun statu del sac. (Balthuis). — Per fraud’ acquisite ne da profite. — Ligne fendet es facil incendet. — On ne batte un hom jacent. (Prov. russ.) — Ne es diamant omnicos brill’ant.

E. de W.

Alt mont, vast horizont. — Amic fidel tresor max bell. — It dá li labore al vive valore.

E. Pigal.


Rose-legende.

Tri animes fe volar de ciel al terre. Li un ha descendet in li calice de un sovagi rose, ha plenat su interne e lassat crescer un rosiero; li altri ha intrat inter li amant inbrassade de mann e fémina e dat existentie a un púer, e li triesim, lontan de ta, dat vive a un heróic filia. Li conscientie de patria esset obscurat por ili, ili fe sentir e regardar-se solmen inter limites del nov vive. Apene li yun mann ha videt li virgine, it esset por il quasi, que il ha videt la ja unvez, no, sovente e sempre il fe vider la, ma ù? ma quande? E per omnipotentie de amore illa attraet le a se, proque it esset por illa anc talmen. Alquande ili fe promenar junt e venit a un rosiero plen covrit de odorant flores. Illa col’et un flor e dat le it, arubijant, quam responde ye su suplicant question. Nu ili savet subitmen omni tri, qui ili fe esser: beat spíritus desde eternità e til eternità.

Ex li german trad. A. Valenti.


Rectification de print-erra: Nr 7, pág. 3, linea 21: vice Issac a leer Isaac.


Printeria MILAN NEDVÍDEK, TÁBOR, Tchecoslovacia.