[al menú]

[1]

SUPPLEMENT AL COSMOGLOTTA

Jurnal scientic-litterari in Occidental.

Redactor-editor: H. Pášma, Tábor 1006, Tchecoslovacia. Administration: Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Austria.


NUMERO 7 – JANUAR 1927 – ANNU II Nr 1


CONTENE:

Nr 8 va apparir li 1. marte 1927.


A nor letores.

Prendente ex li manus de Sr. E. de Wahl, qui vole un poc reposar, li redaction del Supplement al Kosmoglott, mi saluta cordialmen omni vel’i e novi letores e fautores. E li unesim parol, quel mi vole dir les, es li promesse que mi va sacrificar al direction del jurnal omni mu modest forties, ma anc mu profund devotion e amore por nor nobli idée.

Li Supplement al Kosmoglott (SaK) ha esset fundat ye mu initiative. E proque it trovat affabil acception che li letores, mi ha fat durant li vacanties passat preparationes por li edition de it quam un revue autonom; omnicos in accord e con approbation de Sr. de Wahl. Ma, plu tard ha fundat-se in Vienna li societe «Cosmoglotta», quel ha prendet sur se li edition del Kosmoglott. Nu it ha monstrat-se plu practic renunciar ye li autonom edition e continuar li edition de SaK quam un Supplement al Cosmoglotta (SaC), por ne dissipar energie, témpore e pecunie. Solmen li printa de SaC va far-se in Tábor pro practic motives.

Li scope del Cosmoglotta e del SaC es li sam : li normal e natural evolution e perfection del lingue Occidental. [2] SaC va conservar li caractere de un revue popular-scientic e litterari; durantque C. va persecuer su scope per theoretic explorationes e discussiones linguistic, per propaganda e organisation del moventie, SaC va marchar un altri via vers li sam scope per usation del lingue in omni branches del spiritual vive homan.

Li labor quel es talmen attribuet al SaC ne es sin grand responsabilità. Occidental es un lingue yun, sin long tradition, e quel til nu ne possede ni un complet grammatica ni un sufficent complet vocabularium (quel solmen in recent témpore comensa apparir). In tal conditiones chascun usator del lingue deveni, mem si il ne vole it, quasi un «con-creator» de it, plu o minu habil, plu o minu autoritativ. Ultre to li autor del lingue self ha pluri vez declarat que il ne vole luder li role de un infallibil papa, dante plen libertà a chascun usator del lingue.

Li redactor conosse bon su responsabil position e il audacia prender sur se li redaction solmen proque li autor del lingue ha promesset le su constant collaboration e proque il espera trovar mult devoet e fervent collaboratores. Li recivet labores litterari va esser publicat sin change. Ma chascun autor deve portar personalmen li responsabilità pri li usat lingue, e pro to chascun articul deve esser signat per li autor; anonym labores ne va esser publicat. Samtemporalmen li critica mutual va devenir un postulat indispensabil. A ti critica es apertet li pàgines de C., o on passe communicar su critic remarcas al autor self in privat epistules. Li autor, qui desira un tal privat correspondentie, mey adjunter a su signatur un remarca: (c. d.), it es : critica desirat.

H. Pášma (A. Toman)


Persian sententies de Saadi.

Labie quel menti
Besa ne minu dulci.

Plu vale mentie viventant
Quam un verità mortant.

Un paniere amnestiat
mult mutones condamnat.

E. de Wahl.


[3] Angelus Silesius (1624-77):

To va restar de te, quo es tu ideal:
terr', si it es terrestri, e Deo, si deal.

Paraphrase de H. Pášma.


E. de Wahl:

Du profeties.*)

*) Permisset a reprintation e traduction solmen sub condition de citation, que li present articul es unesimli publicat in lingue Occidental in li revue Cosmoglotta. (Mauer bei Wien).

In li ultim témpores, ja ante li guerre, ma apartmen pos it, li interesse pri occultisme e profeties ha visibilmen fort augmentat e expandet se. Mult nov perspectives ha monstrat se in li tam obscur profeties de Nostradamus, mult antiqui preditiones ha trovat su inattendet e clar confirmation per li evident factes. Sin penetrar ci in li causes del mysteries, ni prender les sub li lupe del critica, mi vole ci solmen publicar du casus de mirabil confirmation de profeties, queles mi self personalmen ha experit e li autenticità de queles mi ci publicmen attesta. Ceterli it ne va esser desfacil trovar quantcunc altri attestatores a queles li du profeties esset conosset ja de long témpore.

Ja quande mi esset ancor in gymnasia me ha sempre chocat li circumstantie que li lignin scafaldage de construction che li bellissim conosset cathedrale de St. Issac in St-Peterburg nequande esset evacuat, ma fe star de annu in annu ja desde ínmemorabil témpore in sam statu, e defecter li aspecte de ti mirabil constructura. Quande unvez, to esset in li 80im annus del secul passat, mi ha expresset mu astonation e indignation pri tal incuidantie, on ha informat me que existe un antiqui supersticie o profetie, que si on forprende li scafaldage, li dynastie del Romanow bentost va perir. Ti profetie esset conosset a omni Peterburges e anc hodie ancor posse esser attestat per quicunc plu etosi conciteanes.

Durant li guerre mundan mi devet morar quelc dies in Peterburg in annu 1916 e con astonation constatat, que li scafaldages ne plu offensat li ocul del spectator. Ye mu informationes desde quande existe ti novi statu on me ha dit, que to es solmen fat ante nelong témpore. On save que li dynastie del Romanows ha cesset in Russia in februar 1917.

[4] Li duesim casu esset li secuent: Ja in li comensa del guerre in Reval cursat li texte de un interessent antiqui profetie deposit ante long témpores per un monac in li monastere de Wismar in Germania pri un grand guerre in ost. Ta esset dit: «Li pace in ost va venir quande li lande con li 9 stelles in su banniere va attacar del dorse li barbat mannes». Nu, it esset clar que li barbat mannes esset li russos, ma un lande con 9 stelles in li banniere ne existet. In 1918 mi acompaniat mu marita in li porto in Reval e ta mi videt un vapornave finnlandes con li novi flag: it esset un yelb cruz sur rubi fund, e in li superior angul fe brill’ar 9 stelles. Mi strax monstrat it a mu marita con li paroles: «Nu, ta es ya li land con li 9 stelles». On memora que just in ti témpore li Finnes fat guerre con Russia bolshevistic in Karelia i. e. in li norde de Russia, do just in li direction opposit al antean fronte de guerre. Poc témpore plu tard ha esset subscrit li tractate de pace inter Russia e Germania in Brest-Litowsk. Ma lu max significativ cose es que ti flag con li 9 stelles ha existet in Finnland solmen poc témpore e bentost ha esset viceat per un altri, un blu cruz sur blanc funde, quel ancor hodie flirta del mastes del flotte de Finnland.

Do ci un totalmen accessori circumstantie de un ephemeric form de flag es strictmen ligat con li facte del inexpectat change del fronte e samtemporal conclusion de pace in Brest. Lu sam verifica se in li unesim casu referet, u anc es ligat du evenimentes totalmen independent un del altri, ma occasionalmen contemporan, de queles li un sin alcun historic signification. Just tal ligation de totalmen independent un del altri evenimentes es li caracteristicum del ver profeties, proque it nequalmen posse esser precalculat e anc ne posse esser un hasarde pro causes mathematic, conosset ex li calcul de probabilitàs. Advere on have billiones de vezes plu chances gan’ar li grand pris in li loterie quam far un tal prophetie. Pro to Nostradamus qui ha publicat plu quam 1000 tal profeties, de queles ja plu quam cent ha verificat se, deve esser calculat quam li max grand profete, qui ha quandecunc existet.


Libertà, it es responsabilità. Ma just to es li cause proquó li majorité de homes abhorre it.

(B. Shaw.)

Li compate es solmen un form plu fin del despecte.


[5]

Pos li unesim Congress Paneuropan.

Li unesim Congress Paneuropan, organisat per li comte Coudenhove-Kalergi in Vienna, ha esset inaugurat in octobre passat per Mgr Seipel in presentie de un auditorie contant plu quam du mill persones. Li movement paneuropan, quel visa a realisar «li union economic e politic del popules de Europa sur un base federativ», appare al majorité de spíritus inpreparat quam un utopie, ma ja li patronage de politicos tam cuidosi pri li realitàs quam Sres Seipel, Beneš, Loebe e Cailloux, attesta que li idé tracia-se su via e que ti concret form del «reconciliation de popules» vell posser esser un die li terren, sur quel li Europanes de bon voluntà va serchar se e va trovar-se. Sr. Briand, de quel on ha demandat un geste incoragiant, ne hesitat charjar li ministre de Francia in Vienna representar le in li session apertiv. Li ministre de Belgia recivet de Sr Vandervelde li mission representar su land durant li tot congress. Li sol Italia fascistic e Russia sovietic ha volet ignorar li movement paneuropan, quel plazza-se in fact rigorosimen sur li terren democratic. In revanche, on vide emerger in li unesim die al table decorat de standartes de omni nationes de Europa, un revenient, li russ republican Kerenski, li apparition de quel evocat presc tant ovationes, quam tut li passagies de discurses relatent li reconciliation franco-german. Sub ti ci raport, li manifestation max caracteristic e li max remarcat esset li intervention del ex-cancelero Wirth, li eloquentie de quel ha pruntat al conferenties de Thoiry un calore reduplicat. It ne acte-se ci in tot quam ye paroles, ma it esset ya anc solmen paroles, per queles on excitat li popules al odia e decatenat li guerre mundal. It es incoragiant almen que li ton ha changeat-se.

*

Noi cita li opinion del chef del principal partise guvernamental austrian: «Li idé paneuropan ha nascet del conscientie de desfacilitàs a queles li inpezzament de Europa condamna li habitantes del continent, e nequant solmen in li dominia economic. It ne acte-se pri opposir Europa al altri continentes, ma pri dar al Europanes, al látere e super de lor plu strett patria, un patria plu larg, e in sam témpore pri assecurar de un modo plu methodic lor collaboration con li homes del altri continentes». Li idé paneuropan longtémpore esset li formul personal de un hom spirituosi, particularimen [6] condescendent e apert, li comte Richard Coudenhove-Kalergi. Repandet con un fide apostolari per su promotor, it trovat adeptes numerosi e marcant in omni landes europan, ma ante omnicos, on deve constatar it, in li landes de german lingue.

In un missagie, quel il ha inviat al Congress, Sr. Beneš expresset su sympathie por li movement, sin dissimular tutvez, que li desfacilitàs va comensar des que del theorie on va passar al practica. «Li idé paneuropan, il dí, es de talis, quel strax conosset, progresse in li munde. Tutvez, it es un leye historic que simil idées presc nequande es realisat in lor form primitiv. Li movement paneuropan va dever adaptar-se al concret besones de politica e it va esser bentost ductet al revestir novi formes. To ne va tàmen prender necos de su alt valore politic e moral. Li movement paneuropan ne va transformar li munde, ma it vell posser efficacimen contribuer a far plu bon e plu felici li vive del futur generationes in Europa».

Li Congress Paneuropan ha approbat un resolution, presentat per li commission del afferes economic, e demandant li Societé de Nationes (SDN) constituer un commission economic e doanari, charjat per regular li regim de exchanges commercial e fixar li maximal limit de charges doanari. Ti ci conferentie mey elaborar projecte, quel va esser submisset poy al favorabil approbation del guvernamentes. Li resolution demanda in ultra del SDN studiar li question de un union commercial e doanari, quel mey incorporar omni landes europan. Inter altri propositiones adoptet per li reunion, signalam ti, quel reclama li constitution de un comité permanent charjat examinar li questiones relativ al minorités samli quam ti, quel recommenda li convocation de un conferentie de expertes por li studie del questiones de credit.

In su discurse final, li comte Coudenhove-Kalergi declarat que li idé paneuropan, quel have ja por se milliones de cives, ne depende nu quam del bon voluntà del diplomates. «Si noi ne va successer convicter ti quin cent persones, de queles depende li sort de Europa, noi va renvesar les. Li present congress es li unesim petre de un edificie, de quel necos de nun ne va posser haltar li construction». Del tot cordie noi desira al promotor del idé paneuropan que il perveni a triumphar super omni obstacules semat sur su via.

L’Europe Centrale, No 1 de 9. X. 1926.
Trad. H. Pášma (c. d.)


[7]

Comte Richard Coudenhove-Kalergi.

It vell esser vermen impossibil trovar un hom plu bon qualificat per su ascendentie quam li comte Coudenhove-Kalergi por fundar un Union Paneuropan. Ples nu escutar li historie de su familie:

Su pre-grandmatre esset Maria Nesselrode, filia de un nobil Polona e de un Germano, li comte Frederic Nesselrode, general-leutenant del tsar in Warszawa. In li età de deci-set annus illa maritat, in Sant-Petersburg, un negociant grec inversimilmen rich, nominat Kalergis, de quel illa, hante dat antey nascentie a un filia, ha separat-se por percurrer li capital cités europan. Illa fe fascinar per su bellità e incombrar de su favores tut li celebrités del epoca: Balzac, Theophil Gautier (qui depicte la in su «Symphonie en blanc majeur«), Musset, Heinrich Heine, li general Cavaignac, Chopin, Wagner, Liszt, Nietsche.

Su filia, Maria Kalergis, pos har changeat su nómine in Kalergi, ha maritat in Paris li comte François Coudenhove, attaché al ambassade de Austria, e qui esset de orígine angles. De ti ci union nascet in Vienna li comte Henri Coudenhove-Kalergi, qui pos har finit su studies universitari in Praha, ha lansat-se egalmen in li diplomatie e maritat in Tokio un Japanesa de distinction, Mitsu Aoyama. Il havet de la du filios, de quel li plu yun, prenominat Eijro in japanes, es li comte Richard Coudenhove-Kalergi, fundator del Union Paneuropan.

Ples admisser que il ne ha posset far altrimen.

L’Europe centrale No 1 de 9. X. 1926.
Trad. H. Pášma (c. d.)


K. Pelant:

Bonissim stenographos.

Quande li expresident Roosevelt ha preparat su expedition til Africa, li redaction del revue «Outlook» ha offertat le un dollar por chascun parol de su articules. Roosevelt do serchat quelc habil stenographos, quis mey notar omnicos quo il va dictar les.

«Il mey ingagear actores» dit un hom experit, leente it in li gazette; «nam ili perfini un epistul de tri págines in quin secondes, remission al fémina de chambre inclusiv.»

Trad. H. Pášma (c. d.)


[8]

B. R. Hofmeister:

Nubete.

Quam un sol micri blanc nubete natant in li pur azur del ciel es tu, mu anim, in li infinitá del cosmo!

E quam it, anc tu ne save, de ú tu veni e ad ú tu ea.

Quam un somnie li nubete vaga in li spacie e tende se al lontan e inconosset regiones, ú turbula colorosi soles e in-imaginabil splendiditás de pre-sentit mundes, — e subitmen il oblivia omnicos e descende in pluviet al terre por refriscar li aridat vegetation, erecter li marcid flores per li succ del vive, reviventar per humiditá li jardines fatigat pro caliditá.

Anc mu anim nata talmen in li infinit spacie e tende se al max mysteriosi e max inconosset fontes del luce, ma li max solemni delicie por it vell esser transmutar-se in un miraculosi pluvie, quel per un novi succ vell refriscar li vegetation del homan pensas, erecter li flores del mentes e reviventar li jardines del animes fatigat per lu banal …

Ex li tchec trad. J. A. Kajš.


Sententies de R. Thákur.

(Ex li ovre Nationalism in Occidente.)

Nor intellectu es un asket quel ne porta vestiment, ne prende nutritura, ne conosse dorme, ne have desires, ne ressenti ni amore ni odia ni misericordie por li limitationes homan, ma quel solmen rasona inmobil in medie de inconstanties del vive.

*

Noi illusiona nos self credente que li humanità in li modern dies es plu progresset quam jamà ante. Li rason de ti self-illusion es que li hom posse servir-se del necessitàs de vive in un plu grand mesure, e que su physical males es aleviat con plu grand effecte … Li scientie e li effectuosità es potent, ma … lor servicie es quam li servicie in un hotel: it es inpeccabil, ma li hosped es absent; it es plu convenent quam hospedal.

H. P.


AVIS. Mi denove peti li autores misser me in just témpore e in abundantie lor labores litterari. Li manuscrites mey esser scrit per machin quam copies: ili ne va esser retromisset. Qui desira li retromission deve adjunter li post-expenses.

Red.


Printeria MILAN NEDVÍDEK, TÁBOR, Tchecoslovacia.