[al menú]

[1]

COSMOGLOTTA

Organ oficial del Interlingue-Union

69-im annu — nró 309 — Januar–junio 2010 — ISSN 0010-9533


Contene:


La Chaux-de-Fonds – heredage mundal del UNESCO

Chascun Interlingueist conosse certmen li nómine del sviss cité La Chaux-de-Fonds. It es li cité u vivet, directmen al Avenue Léopold Robert, arterie principal de circulation, Alphonse Matejka, autor de nor vocabularium Interlingue-German e del “Cursu complet in Interlingue”. Li cité es li “mekka” de omni interessates in planlingues, pro que it alberga li biblioteca del CDELI, Centre de Documentation e Exploration de Lingues International, u Alphonse Matejka passat ínnumerabil hores con [2] su amico Frédéric Lagnel, responsabil por li printation de “Cosmoglotta”.

In junio 2009 La Chaux-de-Fonds esset inscrit, juntmen con Le Locle, in li liste del heredage mundal del UNESCO. It es li unesim vez que li UNESCO aconosse du cités quam “testimonies del historie industrial del 19-im e 20-im secul”. Qual es li historie e li caractere special de La Chaux-de-Fonds quel ha ductet al nomination de heredage mundal?

La Chaux-de Fonds (“terren calcinosi”) es un del max alt situat cités de Svissia. Li loc trova se in li francesi parlant west-Svissia, plu exactmen in li montes del Jura del canton Neuchâtel, in un altitudine de 1 000 m, u li clima es rud e li important arteries de trafic es lontan. Pos li abolition del edicte de Nantes in 1685 ti poc populat montan regiones devenit li refugie de huguenotes queles trovat ta un loc plu o minu isolat por practicar lor profession e religion in lor lingue matrin - e sovente lor profession esset ti de horlogeros. Talmen ili dat nascentie a un industrial centre quel plu tard atraet desocupates in un tal dimension que vers 1860 plu quam un quart del population trovat labor in li industrie horlogeri.

Li historie del du cités es ti de paisanes queles laborat quam artisanes durant li mensus de hiverne; li artisanes devenit laboreros; ex tis devenit comerciantes, poy litt industrial interprensores, in li fine patrones de firmas.

Omni ti carieras posset comensar solmen sur un litt table che li fenestre del hem. Forsan un die arivat li moment u li table devenit tro litt, e un tot chambre devet esser reservat al labor. Quande anc li chambre monstrat se tro limitat, on installat un ateliere in li tot terr-etage e translocat li habitation ad-in li unesim etage. O alternativmen on etablisset un ateliere in li mansarde, sub li tegment del dom, u on profitat del bon luce (li max alt etage del dom es specialmen apt por creativ labores, dí li psicologos). Con nov besones de spacie on devet pensar a un propri edificie por un manufactura. It es ti historic developament del artisanatu quel es reflexet per li architectura del du cités.

Le Locle e La Chaux-de-Fonds es “gemelles” in li comun fate que ambi cités esset destructet per incendies, Chaux-de-Fonds in 1794, Le Locle poc [3] annus plu tard. Ti malfortunosi experientie esset perceptet per li Chaux-de-Fondsanes ne primarimen quam un desfortun, ma plutost quam un chance: li chance de un fundamental nov construction del cité in li forme de chactabul. Li disposition rectangulari e apert del cité – notabilmen sin li traditional medievial valles – permisset li líber expansion del cité e ofertat curt vias ínter li specialisat atelieres. Li habitationes del laboreros trovat se in vicinitá del fabricas, li atelieres apu li domes del patrones; quam secundari efecte de ti intermixtura social esset favorisat un proxim e amical conviventie vice li pensada de classes. To auxiliat evitar social conflictes.

Li cultural traditiones del population have lor radicas principalmen in li severi doctrines del reformator Jean Calvin: discipline, sobrietá, rationalitá, ma ili es anc caracterisat per li facultás de adaptabilitá e pragmatisme. Tal vertús e proprietás es in facte li base del economic developament del Jura in li canton Neuchâtel.

Consequentmen, in un plan de cité quam ti de La Chaux-de-Fonds es integrat factores quam órdine, economic eficientie, luce, aeration, higiene.

Li luce por exemple es un max important precondition por un labor de precision. Li architectura del edificies es dunc strett, li fenestres grand, li distanties ínter li edificies es spaciosi caus larg stradas (quo es anc practic por remover li nive in hiverne) o litt jardines (queles servi anc al recreation del laboreros).

Un tot cité del 19-im secul totalmen subordinat al besones de un profession - ti constellation ne escapat al analitic ocules del grand filosof del economie de ti témpor, Karl Marx. In su ovre “Li capitale” il anota que La Chaux-de- Fonds posse esser considerat quam un sol manufactura de horloges. Il prende li cité del horlogeros quam un exemple por un detalliat analise del modelles de division de labor.

In facte, e to es corect til nor dies, li production de un mastre-ovre quam un horloge es ínpensabil sin li strett cooperation de un grand númere de professiones altmen specialisat. It es astonant, in qual detalliat mesura Karl Marx ha studiat li functionament del factic “citémanufactura”, con un precision quel es digni al mecanisme de un horloge ex li sviss Jura .

Li qualitá, li autenticitá e intact functionalitá de La-Chaux-de-Fonds (e Le Locle quam su continuation vers li west) ductet al inscrition in li inventarie del heredage mundal.

Noi interlingueistes posse imaginar que in un clima de rational pensada, ínfatigabil serchada de innovation, spíritu líber, progressiv e interprensori, un logicmen pensant e progressivmen orientat hom quam Alphonse Matejka trovat se in un circumité fundamentalmen conform a su personalitá.


[4]

Toine

Novelle de Guy de Maupassant

It es con grand plesura que noi reproducte li sequent resumé del famosi novelle publicat 1885 in li revúe Gil Blas. Li autor portreta li vive calorosi in li Charente, region linguisticmen interessant quam límite de lingues (occitan). In li originale, li parlat textus contene mult elementes ex li local dialecte. Ti brilliant pezze litterari aparit in Cosmoglotta nró 108/1936; noi ha fat poc adaptationes al actual version de Interlingue.

Li patre Toine, proprietario del trincatoria de un micri village de Bretagne (Francia), esset famosi in li circumité pro su jovialitá ínfatigabil e su grassitá. Il esset li max grand hom del canton e su dom semblat derisorimen tro exigui por contener le.

Su café havet quam nómine: "Li rendevú del amicos" e li patre Toine esset in veritá li amico de omni su vicines. On venit de tre lontan por vider le e por rider escutante le, nam ti gross hom vell har fat rider un petre de tombe. Il havet un special maniere blagar li homes sin incolerar les, poy palpebrar por expresser quo il ne dit, poy tapar sur su crure in su access de gayitá.

Anc it esset curios audir le querellar con su sposa. To esset un tal comedie que on vell har payat su plazza sin hesitation. Desde triant annus, durant queles ili esset maritat, ili querellat omni dies. Ma Toine ridet, durant que su femina fulminat. Ella esset un grand paisana, marchant per long passus e portant sur un córpore magri e platt un cap de ul in coler. Ella passat su témpor per elevar gallinas in un micri corte, detra li trincatoria e ella esset conosset per su talent ingrassar li avies domestic.

Ma ella hat nascet in mal humor e continuat esser íncontent pri omnicos. Colerant contra li tot munde, ella reprochat specialmen a su marito su sanitá, su grassitá, e su... pigritá. Ella reprochat le que il manjat e trincat quam deci homes sin voler laborar. E sempre exasperat, ella criat:

– Esque su plazza ne vell esser in un stall de svines? Quande on have tam mult grasse … Il va crevar quam un sacc tro plen.

Toine ridet cordialmen e tapante sur su ventre, il respondet:

– Eh! mi planc, prova ingrassar tui gallina tam bon quam me. Prova!

E li trincatores eclatat de ride e sputat al suol in un delirie de gayitá.

Furiosi, li olda repetit:

– Noi va vider, unvez tu va crevar quam un sacc de granes. Noi va vider, quo va evenir.

It evenit que Toine havet un vez un subit atacca de apoplexie e restat paralysat. On cuchat ti colosse in un chambrette detra li palete del trincatoria a fin que il mey ancor parlar con su amicos. Nam, si su enorm córpore esset frappat de immobilitá, in revancha su idés esset ancor clar.

[5] Il manet tamen gay, ma plu timid avan su sposa, quel criat li tot jorn:

– Vide ti pigri, ti trincard, ti fa-necos.

E al trincatores quel venit visitar le, ella repetit sempre plu in coler:

– Vide le, nu, ti gross pigro quel yo deve nutrir, quel yo deve lavar, quel yo deve nettar quam un svin.

Vidente la sempre plu exasperat, un del trincatores dit la un vez:

– Hé, matre, save-vu quo yo vell far, in vor plazza? Il es calid quam un forn, vor sposo. Nu! yo vell far le covar oves.

Ella restat stupefat, pensante que on mocat la, ella questionat:

– Esque to es possibil?

– Pro quo ne? Si on fa covar oves in calid buxes, pro quo on ne vell posser far covar alcunes in un lette.

Ella esset frappat de ti rasonament e departet calmat.

Ott dies plu tard, ella intrat in li chambre de Toine con su avantale plen de oves. E ella dit:

– Yo ha just mettet li yelb gallina in su nest con deci oves. Vi deci por te. Attente ne aplastar les.

Toine, astonat, questionat:

– Quo tu vole?

– Yo vole que tu cova les, specie de ínutil!

Il ridet e refusat. Ma li olda, furiosi, declarat:

– Tu va reciver null manjage tam long quam tu ne va covar.

Toine ínquiet, respondet necos. E quande il audit sonar midí, il vocat:

– Hé, matre, esque li sup es cocinat?

Li olda criat de su cocine:

– It ne existe sup por te, gross pigro.

Il credet que to es un joca, jurat, supplicat; desesperat, il tapat li mur, vanmen. Il devet con resignation lassar introducter in su lette quin oves contra su levul flanc, e quin contra su dextri. Pos quo, il obtenet su sup.

Quande su amicos arrivat, ili credet le plu malad, nam il semblat drolli e genat. Ili questionat:

– Esque tui brasses devenit paralysat?

– Yo have quasi un pesa in li epol.

Subitmen, li borgo-mastre e su adjunct intrat in li café e comensat discusser pri li afferes del village. Pro que ili parlat per bass voce, Toine volet apoyar su orel al mur, e, obliviante su oves, il fat un brusc movement quel cuchat le sur un omelette.

Ye li blasfema quel il criat, li matre Toine ad-curret e divinant li desastre, decovrit su lette per un sucusse. Ella manet in prim immobil, indignat, tro suffocat por parlar avan li cataplasma yelb glutinat sur li flanc de su sposo.

Poy, trement de furie, ella precipitat se sur li paralytico e comensat batter le per grand colpes sur li ventre, quam quande ella lavat su linage in li bord del stagne.

Li amicos de Toine ridet til eclatar, tussante, sternutante, criante, e li gross hom, terrorisat protectet se contra su femina, ma con prudentie por ne aplastar li quin oves restant sur li altri flanc.

Toine esset victet. Il devet covar, il devet renunciar li lude, li movement, nam li olda supresset li nutritura con ferocitá chascun vez quande il ruptet un ove.

[6] Il manet sur li dorse, li regard vers li plafon, immobil, li brasses sublevat quam ales, calentant contra le li germines de gallines includet in blanc shelles.

Il questionat su sposa:

– Esque li yelb gallina ha manjat yer?

E li olda eat sin halta de su gallinas a su hom e de su hom a su gallinas, obsedet del preoccupation del micri gallinelles, quel esset maturijant in li lette e in li nest.

Li vicinos, quel conosset li historie del covation, venit curios e serios, reciver novas pri Toine. Ili intrat per levi passus, quam on intra che malades e questionat con interesse pri li situation.

Ma, un matin, su femina intrat tre emoet e declarat:

– Li yelba have sett gallinelles. Tri oves esset mal.

Toine sentit su cordie batter. Il questionat pri su propri fate con un angustie de femina quel es parturient.

Li amicos, essent prevenit que li termine esset proxim, arrivat bentost, con ínquietitá. On parlat pri li eveniment in omni domes. On eat informar se che li vicinos.

Circa hora tri, Toine indormit se. Subitmen, il esset avigilat per un strangi titilla sub li dextri brass. Il avansat su levul manu e captet un creatura covrit de yelb lanuge, quel moet in su fingres.

Su emotion esset tal que il criat, e lassat escapar li gallinelle quel curret sur su pector. Li café esset plen de homes. Li trincatores precipitat se, invadet li chambre, e gruppat se circum Toine quam circum un acrobat; e li olda captet con precaution li aviette celat sub li barb de su marito.

Nequí plu parlat. It esset un bell jorn calid de april. On audit, per li fenestre apert, li yelb gallina vocante su novnascetes.

Toine, quel sudat de emotion, de angustie e de ínquietitá, murmurat:

– Yo have ancor un micre sub li levul brass.

Su sposa plongeat in li lette su grand magri manu, e con prudent movementes de acuchera extraet un secund gallinelle.

Li vicinos volet vider it. Ili examinat it, li un pos li altri, attentivmen, quam si it esset un fenomen.

Pos duant minutes, quar altris surtit in sam témpor de lor shell.

Evenit un grand rumore che li assistentes. Toine subridet, content de su success e comensat inorgoliar se pro su singulari patrinitá. Vermen, il esset un drolli mann.

– Vi ancor un, criat Toine.

Ma il hat errat; ili esset tri.

Un triumf! Li ultim gallinelle crevat su velop ye hora sett in vésper. Omni oves esset bon! E Toine afollat de joy, liberat, glorios, besat sur li dors li debil animal, presc suffocat it per su labies. Il volet conservar it in su lette til li sequent die, pro un tendresse de matre por ti ente tam micri a quel il hat dat li vive; ma li olda forprendet it quam li altres, sin escutar li supplicationes de su sposo.

trad. de R. B.


[7]

Nur wer die Sehnsucht kennt

Li sequent excellent traduction del famosi poema de Johann Wolfgang Goethe proveni de un extensiv corespondentie de Adrian J. Pilgrim con F. R. Pope. Adrian Pilgrim scri nos que nor decedet coidealist Pope scrit poesie in Interlingue „con un mastrisation fluent e vermen astonant, juveles poetic quel il hat ó scrit self ó traductet ex un dozene de lingues europan“. Adrian Pilgrim oferta ti poemas a Cosmoglotta con li remarca que ili deve esser li comun heredage de nos omni. Il adjunte que il ha conservat li ortografie e anc li usage quelcvez non-standard de Pope.

Solmen lis languient

Solmen lis languient
Sav’ quant me dole!
Con omni joy absent
E l’ viv-sapore
Al supra firmament
Yo vers’ mi plore.

Ah! me lontan, silent
Es mi tresore.
Me l’ánim falli, lent
Brula li cuore.
Solmen lis languient
Sav’ quant me dole!

Nur wer die Sehnsucht kennt,
Weiß was ich leide!
Allein und abgetrennt
Von aller Freude,
Seh ich ans Firmament
nach jener Seite.

Ach! Der mich liebt und kennt,
Ist in der Weite.
Es schwindelt mir, es brennt
Mein Eingeweide
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiß was ich leide!

Li poema apari in li roman Wilhelm Meisters Lehrjahre (Aprentisage de Wilhelm Meister). Wilhelm esset just confrontat con li aparition de un ínconosset yun dama de grand bellitá a cavall. In ti moment de ardent emotion li complicat figura de Mignon - yun filia, quelcvez yun mann, li nómine Mignon es li forme masculin - canta li poema. Pro to, li poema es sovente intitulat „Mignon“. Ma in li Aprentisage hay tri altri famosi poemas recitat per Mignon. Li universalmen conosset „Conosse tu li país u floresce li limones?“ es sovente intitulat „canzon de Mignon“. In facte, it esset mettet in musica per mult compositores, quam Beethoven, Tchaikovsky, Schubert, Schumann, Wolf. Pri li roman de Wilhelm Meister Goethe scrit: „Apropó, ti ovre apartene al max íncalculabil productiones, a quel a me self presc manca li clave“.


[8]

Ultim págine

Al fontes!

Al fontes! In discussion con esperantistes on sovente incontra li sam fals stereotypic prejudicies pri Occidental, li interlingue, quam ante 80 annus. On es amemorat al antiqui frase „Necos nov sub li sole“ (Eccles. 1, 10). E on vide, que anc nov coidealistes, interessates pri Occidental sovente ne conosse li motivation por cert grammatical e lexical detallies del lingue. On ne deve sempre denove inventer li rote. Justmen in li comensa del public activitá por Occidental on esset confrontat con ti sam objectiones, e ja tande on provat responder a les e refutar les. It es interessant e instructiv leer li articules e polemicas, queles aparit in ti epoca in Cosmoglotta. Li textus de Cosmoglotta ex ti tost témpore es leibil in li internet che li infra stant adresse. Qui ne vole leer les sur su ecran e ne posse printar les self, posse scrir al autor de ti-ci articul e petir un brochura con li textus del annu-collectiones 1927 e 1928 contra inviation de 5 euros (por payar copiada e postal custas).

http://www.interlingue.org/cmg

Sebastian Hartwig


Sparniar energie - anc in li cerebre!

Angela intra. Ella intra. Li information es identic, suposit que „ella“ es „Angela“. Ma li efortie del cerebre por comprender li du frases es diferent. Un pronómine es ambigui, un nómine es un exact information. Támen, quande provandes leet un nómine, li reserchatores del University of South Carolina in Columbia mesurat un activitá cerebral plu grand. Un nómine crea in li cerebre un plastic imagination del person con elementes quam li aspecte, li voce e altris. Tal pluridimensional imagines besona capacitás queles ne es plu a disposition por comprender li contextu. Benque pronómines es ambigui, li comprension es plu facil usante les. Un comparabil programma de sparniament de energie es observat in li geste-lingue por persones con reductet facultá del audition. Si li parlator introducte un nov person, il indica un cert imaginari punctu in li spacie. Quande il reveni al sam person, il indica denov li sam punctu. Li usada de pronómines in li lingue parlat functiona in simil eficient maniere.

NeuroReport, vol. 18, p.1215


Redaction e administration:
Bedřich Plavec, Zeleznicarska 1749, CZ-47001 Ceská Lípa, Tchekia
Erich Werner, Weidpark 3, CH-6280 Hochdorf/Luzern, Svissia
Postconto: Interlingue-Union, CH-9016 St. Gallen, conto nró 90-58315-6