[al menú]

[181]

COSMOGLOTTA


Annu VIII – Novembre 1929 – Nr. 66 (11)


Contene:


UNIVERSAL ETHICA

basat sur un nov revision de lu Bon e Mal.

de Professor Alois Richard Nykl, Universitate de Chicago

Quam base por li secuent synthese es supposit que

  1. NE EXISTE UN ACTUAL PROBLEMA PRI LU BON, MA SOLMEN LI PROBLEMA DE LU MAL.
  2. LI PROBLEMA DEL MAL ES UN REAL TAL, E NE POSSE ESSER ABOLIT PER SOL IGNORATION DE IT.
  3. ON DEVE FAR UN CLAR DISTIN’TION INTER PHYSICAL E MORAL MAL.

(1) In natura ne existe clar distin’tion inter physical e moral mal. Ta existe un consciosità pri physical mal, ma ne clar conception pri alcun moral mal. Cert animales sembla haver un code de ethica, ma ili applica it solmen a lor propri gruppe, e monstra null evidentie esser conscios pri un responsibilità a un plu alt fortie actent.

(2) Che li hom li unesim lúmine de distin’tion inter bon e mal in general esset basat sur li conception de vive e morte. Quocunc favorisat li vive, esset bon, omnicos quo indangerat li vive esset mal. Vive esset associat con constructiv forties, morte con destructiv forties. Li serpent, quel mordet li hom, esset mal; li árbor quel dat le fruct, esset bon. Il deificat ambi quam il perceptet li facte que ili ne esset independent cos actent, ma solmen instrumentes in li potentie de un plu alt ente activ. Talmen fro animism, fetishism e polytheism li homanité avansat al dualism, e finalmen al monotheism in comensa gruppal, plu tard universal. Atheism, agnosticism e simil developagies del pensada, queles ignora omnicos extra experimental scientie, ne posse developar un satisfatori ethical base. (cp. 11).

(3) Li classificationes de bon e mal che li unesim pagan philosophos, e tis queles secuet les, basat sur li idées de plesur o pena, util o nociv, es inadequat, proque ili ne fa un clar [182] distin’tion inter li physical e moral mal, e in consecuentie es tro proxim al animalic conception del vive. To es generalmen ver pri polytheism. In dualism, du opposit forties actent fa li munde ye scena de lor lucta, sub li vigilantie de un suprem deità, quel nequande permisse, que lu mal mey esser permanentmen victoriosi. In monotheism li dilemma del reconciliation del infinitmen bon creator con li existentie de lu mal, (it es destructiv forties del natura) esset soluet per li Hiob-atri resignation al idé que Deo hat creat omnicos por un scope sovente celat del comprension del homes, per li theorie del original peccatu e total depravation, e mult altri inventiones plu o minu phantastic. Systemas, u Deo es compensat per Idéa, Brahma, Tat-tvam-asi, Tao e altri terminos, es plu logic in lor conception pri un specie de un karma, quel ducte fro lu absolute, tra li material Relative, retro a lu Absolut, ma es tro abstract por haver alcun practic application. Benque it es plausibil supposir que physical mal es recompensa por moral mal, it tàmen ne es in li limites de nor sphere determinar, til quel extension to es ver.

(4) Analysante li causes del physical mal, noi trova, que ili es partli extra nor control, e partli intern de it. Li unesim-nominat generalmen ha esset associat con li idé del Fate e Chance, li altri con Liber Vole. Quelc philosophos ha negat li Liber Vole, argumentante que si un hom ha nascet con li latent potentie controlar su actiones per intelligentie e rason, ti latent potentie esset su Fate, alquicos extern de su control. Altris ha representat it quam gratie de Deo, effecte de Karma, heredità. Li argument contra Liber Vole es incorrect, proque Liber Vole concerne solmen control de potenties ye queles li organism es ja munit, ne regardante antecedenties. Si to es rect, tande ne es dubita, que existe situationes in queles on posse executer Liber Vole, electente divers vias de conduida.

(5) Lu sam applica se al moral mal. Ci noi have a far pri un code de conduida, stipulat per li societé homan in li curse del témpor. Ti code differe periode, clima e intelligentie del popul quel fixa it. Do it sembla esser purmen relativ e utilitari. Malgré to, un plu precis analyse revela un inalterabil principie detra li creation de tal codes, un absolut idé, quel seque li unesim aurore de distin’tion, mentionat in (2).

(6) Ti absolut idé es basat sur li perception que li hom es different del rest del vivent organismes in natura, malgré [183] omni similità; que il ne es un solmen product de natura, ma que intern del natur, self anc creat, es operant un superiori Creativ Energie, e que su ovre in li munde del phenomenes have su culmination in li hom quam su superiori activ ente sur li terra, a quel omni altri coses es subjectet.

(7) Unvez ti idé es installat in su mente li hom comensa effortiar-se in differentiar se self de altri animales — inter queles il sovente include altri gruppes de homes — por haver li intern satisfation que il es facticmen e justificatmen lor dómino. Il erecte un code de conduida per quel il subjecte instinctes e impulses a un process de rationalisation. Il save pro quo il fa cert coses, pro quo il ne vell dever far les. Intern de ti sphere de saventie indubitabilmen il es un libermen actent ente.

(8) Do il etablisse un moral code in quel il classifica homan actiones — inclus pensas e paroles — quam sive placent sive desplacent al Creativ Energie, de quel esser li agent sur li terre il concepte se self, e a quel il senti que il es responsabil pro su actiones, essent conform a su desires o contra it.

OMNI ACTIONES QUELES AUXILIA LE ATTIN’ER UN SUPERIORI NIVELLE DE SELFDOMINATION, PERFECTION, PLU GRAND APPROXIMATION AL IMAGE DE DEO, OMNI QUO AUGMENTA LI ABYSSE INTER IL E LI SOLMEN ANIMAL, ES BON. OMNI ACTIONES, QUELES CAUSA, QUE IL DECADE AD UN PLU BASS NIVEL, MEM INFRA TI DE UN ANIMAL ES MAL.

(9) To sembla esser li evolution e li fundamental base del idé de moral bonu e malu, sur quel funda se omnicos in li vive homan: religion, guvernament, arte. Li sol exception es experimental scientie, quel opera con purmen physic phenomenes. Pro to in un periode de complet confusion, quam li hodial, un revision del problema de lu mal es desirabil por capabilisar nos distin’er lu essential del inessential, concernent li max bon scope del vive, e li max alt ideal del vive, por talmen in max bon possibil maniere conformar al norm, expresset sub (8).

(10) Chascun vivent organisme desira viver, proque it DEVE viver, exceptet si it prefere morte al vive. Li inevitabil ley guvernant ti «DEVE» es, que it deve viver —

  1. defendente su vive contra organismes queles sercha desstructer su vive; [184]
  2. consumante e transformante altri vivent organismes por li scopes de su vive.

Ti process sembla nos, in nor present gradu de evolution, cruel e egoistic. Noi ha passat tra su crud phases in tot lor repugnantie sin totalmen rendir se conto pri lor horrores, e nu noi prova mitigar li cruelità del process. Quelcvez sembla nos, que actente talmen, noi correcte li ovre del Creativ Energie, de quel li existentie, sapientie e providentie noi es seductet dubitar, e mem inclina al opinion, que detra li vive existe necos quam un inexorabil ley de un indifferent natura.

(11) Esque natura posse esser li ultim cause e fonte de vive? Noi vide naturalmen que secun li supra-nominat inexorabil ley successiv undes de vive venit in existentie sur li terra e ha desapparit denove. Hideos monstrus attacat unaltru e poy anc li hom. Li homes ha exterminat mult del hideos monstrus del anteyan tempores e ha conservat solmen util animales por usation in lor labor. Li homes ha exterminat minu intelligent o physicmen debilisat rasses de homes, o reductet les in sclavità. Multcos de ti extermination esset fat per natural cataclysmes. In regard de to it sembla absurd adherer al idé de un Creativ Energie, quel ha permisset ti sanguinari luctadas e cataclysmes por evoluer un superiori intelligentie sur li terra. It sembla absurd supposir que it esset un parte del plan del Creativ Energie evoluer in li mente de un cert tribe de homes un intelligentie, quel vell posser subjugar altri tribes minu intelligent o minu fort, e exterminar les si ili esset sufficent obstinat in persister in lor resistentie a tal procedure. It sembla esser absurd, e tamen noi ne posse accepter li natura quam ultim cause e negar li existentie del Creativ Energie, si noi desira continuar in li ascendent via, e ne desira decader in scientific animalism.

(12) Esque noi posse justificar nor position? Si noi examina li purmen physic universum, noi trova que null natural fortie es apt producter un altri quel vell esser capabil anihilar o consciosmen controlar it. It es do selfevident, que natura ne vell esser capabil producter intern de su sphere, de su propri volition, un fortie quel pos un long lucta vell finalmen atin’er a opposir se a it successosmen per trovar su secretes. Si li mente del hom esset capabil atin’er ti gradu, tande it consecue que it ne posse esser li producte del natura. It secue que natura es solmen un milieu in quel opera un plu potent activ ente in direction ad plu perfect expression de su vole. [185] Li process per quel li vive ha atin’et su present gradu sur li terra, tam absurd quam it vell posser semblar, deve har secuet un logical plan del Creativ Energie. It ne posse esser li inexorabil ley de un indifferent natura. Si homan mente atin’e li gradu de saver qualmen cooperar con li vole del Creativ Energie, it es in su potentie eliminar omni apparent cruelità del plan.

(13) Quel es ti plan? Documentes de actes del homes, laborosmen conservat, frequentmen in un tre inaccurat e falsificat form, monstra nos clarmen su effectes. Noi have conossenties solmen pri un periode de circa ott mil revolutiones del terra circum li sole, queles noi nomina annus. Exter to cessa omni exact calculation, comprensibil a nos. Ca it esset necessi un million o un billion annus por ti planet refrigidar se e formar se ex un gasos nebul, ne representa multcos por nor setanti annus de vive e ne absolue nos, in nor mortal form, del necessità spirar, manjar, dormir e procrear. Ambicos, in li macrocosmo e in li microcosmo, nor intellectu es inpotent. Nor experimental scientific efforties posse ducter nos solmen ad un hypothetic punctu u nor rason comensat far differentie inter bon e mal (cp 2). It vell posser expresser se talmen: A — N — x — 1929 A. D. = Creativ Energie, per li milieu del natura atin’e li punctu x, quel es comensa del homan rason e su secuent evolution. Li scientie ne posse explorar li antecedenties de ti punctu.

(14) Quel es do nor primari problema in li limites del sphere intelligibil a nos in nor mortal form? Qualmen sin perdir respecte por li valore del vive homan e li actiones del homes, noi posse utilisar li curt spacie de témpor, dat nos per li Creativ Energie, in un maniere quel vell satisfar nor conception pri bon e mal (cp. 8) e re-assecurar nos que nor vive esset vivet in li max bon possibil maniere, in un vermen homan maniere, liberat de omni brutic attributes?

(15) Du principal lineas de pensada ha developat inter li rasses del homes sur li terra concernent ti question.

Li unes recommenda ACTION: constant activ exercitie de omni nor facultàs in li direction del commun e mutual prosperità. Purmen egoistic aspiration, benque ancor long practicat, ha esset generalmen condamnat quam nociv al societé. Ti gruppe crede, que ti present vive, quam li proxim accessibil form del eternité, postula nor primari attention.

[186] Li altres recommenda NON-ACTION quam li unic escapation del commeter malu: un plu o minu complet renunciation de ti ci vive in su physic aspectes e su employation largmen quam preparation por un superiori spiritual form del existentie. Li ocul del intelligentie vell dever esser directet al atin’tion de un perfect fusion con li non-material principie de vive, li Creativ Energie self.

Intern de ti du principal divisiones noi trova un infinit númere de variationes, comensante del glorification del tyrannie til li self-mortation del asketes.

Esque un satisfatori reconciliation de ti du gruppes e lor innumerabil variationes posse esser fat sur li base de alcun Aurin Regul?

(16) Intern li limites del conosset historie li principie de action ha provat se esser preferibil. Su accompaniativ males esset causat per excessiv application de it. It ha misset undes sur undes de homan entes de un fine del terra al altri, predicant nov articules de crede, nov codes de conduida con nov normes de bon e mal, con plu vehementie quam logica. Li ultim de su inrasonabil explosiones esset baptizat Grand Guerre, e tam minim es li crede de tis qui sempre regarda retro sur lor animal gradu, in homan rason, que on promesse nos ancor plu mal explosiones in future.

Li principie de non-action, hante salvat li homes del malus resultant del aggressivitàs, ha causat mal effectes per omission de far lu bon.

(17) Ti divergentie de scopes es in li radica de nor present confusion. Noi es inpotent concordar in un programma, in un rect ideale de vive por omni homes. Li avansamentes del mecanica e ingenierie in li action-gruppe ha causat les abassar lor spiritual valores. Tro mult importantie es ligat al variosi mecanic inventiones queles ili ha fat por lor physic e material comforte. Ili ha obliviat que ti inventiones ne posse injecter plu de bontà in li homan moral code, just in contrari. Li question es do: Esque li nationes, possedent li physic potentie, es justificat per li plan del Creativ Energie imposir lor vole al nationes queles desira viver in pace secun lor propri minu activ interpretation del vive?

In casu de resistentie, esque li plu fort nationes es justificat exterminar li plu debil nationes per explosivies e chimicalies o reductente les in sclavità?

[187] O esque li plan del Creativ Energie deve esser interpretat que existe un human solution de ti divergentie, sur li base de un UNIVERSAL CODE DE ETHICA, tolerant ye local differenties, ma con tendentie educar li homan entes in li spiritu de cooperation, quel vell possibilisar les realisar li different nuancies de lor vision de felicie sin intervention del animal natura in li form de brutal fortie?

(18) Por responder a ti question li civilisat nationes unesimli deve far li bilancie de lor activas e passivas. Si ili decide que ili ha atin’et li developation de vermen HUMAN entes, lor programma deve esser arrangeat secun li lineas del secuent paragraphes

a

Noi accepte quam un self-evident verità que li universum es actuat per un Creativ Energie, actent per un altrimen inert natura secun li leyes queles li homes posse utilisar por lor profite o lor destruction. Ti Creativ Energie es li prim cause de omni coses. Por dar it un uniformi nomine noi va citar it quam «Alpha».

b

Li universum, essent plu un diversificat manifestation quam emanation de Alpha, it secue que homan entes, in queles ti manifestation ha atin’et su max alt conossibil gradu sur terra, posse realisar li ver scope del cursu de lor vive solmen per unir lor different — ne superiori o inferiori — talentes in persecution de un commun scope, quel es FELICITÁ, resultant del constant, ma ne necessimen violent, self-amelioration. Noi supposi que it ha esset li motive de Alpha, preparar sur ti terra per li actività de natural forties un circumstantie quel vell posser possibilisar li sempre ascendent intelligentie del homan entes capir ti motive con sempre crescent vividità, e usar li natural richesses in li terra in harmonie con it.

c

Li lucta, quel es regardat quam lucta inter bon e mal, es solmen li desir del homan entes regular lor conduida in harmonie con li desir de Alpha, quam bon ili posse concepter to, eliminante quam possibil brutic conduida ex lor mutual relationes. Noi reconosse que ti lucta ha esset — considerat de nor present statupunctu — extremmen cruel in li precedent [188] stadies del evolution del vive, ma noi crede, que li témpor ha venit por un complet rationalisation del process, e por li elimination de omni inrasonabil cruelità.

d

Li UNIVERSAL CODE DE ETHICA, esquissat sub e, fa un appell al civilisat nationes decider, ca ili ha actualmen atin’et li stadie de evolution, u ili posse postular li titul de HUMAN ENTES, vermen superiori a animales in lor conduida, e capabil regular lor conduida quam homes. Si ili posse responder affirmativmen e attestar to, tande li historicos posse cluder li ERA DE BARBARISM e initiar un nov era, li ERA DE VER HUMANITÁ.

e

IN METAPHYSICA, NOI ACCEPTE ALPHA QUAM LI UNESIM PRINCIPIE, ESSENTIALMEN IDENTIC CON LI IDÉ DE DEO IN LI DIFFERENT RELIGIOSI SYSTEMAS, QUELES NOI DECLARA ESSER EXTER SCIENTIC EXPLANATION.

IN LI PHYSIC MUNDE, NOI ACCEPTE LI LEY DE COOPERATION, DIRECTET VERS COMMUN FELICITÁ PER SUPERATION DE NATURAL OBSTACULES E USANTE NATURAL FORTIES POR FACILISAR LI CHARJE DE NOR OVRE. NOI REJECTE INACTIV FATALISM, BENQUE NOI ES COMPLETMEN CONSCIOS PRI LI INFINITESIMAL MICRITÁ DE NOR TERRA IN LI COSMO. IT ES JUST TI CONSCIOSITA QUEL MOVE NOS REALISAR LI UNESIM NECESSITÁ TRANSFORMAR LI TERRA IN UN PARADISE VICE TRANSFORMAR IT IN UN LOC DE SUFFRENTIE PER ACTIONES INDIGNI DE HOMAN ENTES. NOI NE SENTI NOS DESCORAGEAT PRI TO QUO NOR ANTECESSORES MEY HAR ESSET, NI NOI ES INJUSTMEN FIER PRI TO QUO NOR POSTERITÉ VELL POSSER DEVENIR IN LI PROXIM BILLION ANNUS: NOI ES FIRM RESOLUET FAR NOR DIARI DEVE, COMMENSURAT CON NOR FORTIES E NECESSITÁ POR FUTUR MUTUAL BENESSERE. NOI REJECTE CRUEL EXPLOTATION, BASAT SUR LI CLASSIFICATION DEL HOMES IN «SUPERIORI» TYRANNES E «INFERIORI» ANIMALES DE CHARJE, DE QUELCUNC PUNCTU DE VISE.

[184] SI NOI ACTE IN CONCORDANTIE CON TI PRINCIPIES, NOI POSSE ELIMINAR EX NOR MENTES OMNI CUIDA PRI FUTUR VIVE, PROQUE SI NOI VA HAR FAT NOR DEVENTIE NU, IT VA ESSER SUFFICENT IN TI CI MUNDE E IN LI PROXIM.

f.

Porque nor posterité mey haver un plu bon mental base por li realisation de ti programma, noi proposi que omni civilisat nationes del terra mey far un contract, stipulant, que politic e religiosi historie mey esser docet partú in harmonie con li citat principies. Li evenimentes de lu passat deve esser tractat fro un purmen objectiv visupunctu, sin perpetuar li idées de odie, despection, glorie e revenge in yun mentes. Li principies sub e posse sufficer a chascun homan ente ucunc sur li terra quam religion; quo concerne historie, infantes deve esser instructet ne repetir li erras de lor antecessores. Li idé «venjar-se» deve esser eliminat de lor pensas. Li old tabules e totems vell dever esser plazzat respectosmen in museums, e li homanité vell dever comensar un NOV VIVE con levi cordie, sin inconvenient hasta, excessiv efforties e li stupid desir constructer nov Babylonic turres.

(19) Si noi posse portar ti simplic factes al comprension del homanité, tande, egal ca noi es blanc o brun, noi posse realisar omni ideales de homan felicie, quel noi singulmen secue in different vias, proque noi tande va devenir vermen conscios pri li facte que ESSENTIALMEN noi credet li sam cose e desira atin’er li sam scope. Nor regarde pri vive talmen va devenir vermen cosmic.

(20) Ti COSMIC VIDE de nor position in li munde de phenomenes, de nor relationes a nos self, ad altres, e al Creativ Energie, va automaticmen auxiliar nos de omni MALU, ad saver, li animal attributes con queles nor material corpor charja nos e tira nos ad infra al animal sphere, rendiente nos conscios — SI NOI CEDE — haver fallit, «transgresset» o «peccat».

(21) Talmen noi va devenir liber. Mutual extermination de nationes e individues, sub quelcunc pretext ne va plu esser necessi quam precie de esser classificat in un superiori sphere de consciosità.

Trad. E. W.


[190]

COMPLET GRAMMATICA DE OCCIDENTAL

(2-esim continuation)

III-esim Capitul: DERIVATION

A. Themas derivatori

1. Thema primitiv

On obtene li thema primitiv de un parol per omission del desinenties; si un parol have nequel desinentie, it self es su thema primitiv con poc exceptiones indicat in plu infra.

Exemples de derivation del thema primitiv: (parol:) glacie, (thema:) glaci-, (derivates:) glacial, glaciatri, glaciero, glacin, glacios; (parol e thema:) cav, (derivat:) cavitá; (parol:) trottar, (thema:) trott, (derivates:) trottero, trottuor; caler, cal-, calid, calore; capir, cap-, capaci.

Con li thema primitiv denominal (it es de substantives, adjectives, pronómines e numeralies) es juntet li secuent suffixes nominal, it es teles queles forma nomines: -ach, -ac-i, -ade, -age, -al, -al’a, -an, -ant, -ard, -ari, -ari-o, -ari-um, -astr, -at, -atr-i, -at-u, -cunc, -en, -ell, -ent, -er(-a, -o), -eri-a, -eri-e, -es, -esc, -esim, -ess, -ess-a, -est, -ett, -ia, -ic, -ic-a, -ic-o, -ide, -ie, -ier, -il, -il’, -in, -in’, -ism, -issim, -ist, -it, -ite, (-li), (-men), -n, -oid, -on, -or-e, -os, -ott, -plic, -tá, -té, -uch, -un, -uor, -ut.

Ultra tis es usat con li thema primitiv denominal li suffixes verbal (enumerat ci con li adjuntet desinentie -r del infinitive): -a-r, -ea-r, -esce-r, -ett-a-r, -ica-r, -ifica-r, -ija-r, -ill-a-r, -isa-r, -iza-r.

Al thema primitiv deverbal (it es de verbes) es juntet li secuent suffixes nominal: -ac-i, -agi-e, -al’a, -ard, -er, -eri-a, -eri-e, -ett, -id, -il, -ist, -or-e, -uor.

Al thema primitiv deverbal es juntet li secuent suffixes verbal: -ach-a-r, -ett-a-r, -ill-a-r, -ott-a-r.

Quelc substantives de latin orígine finient per li suffix -tá have un thema derivativ finient per -tat, por li derivates per li suffix -iv, p. ex.: autoritá, autoritat-iv; paritá, paritat-iv; qualitá, qualitat-iv; quantitá, quantitat-iv. Li suffix -iv es juntet ordinarimen al thema perfectic, do ti themas finient per -at es ci regardat quasi quam themas perfectic (vide in infra li articul 3). Altrimen por li parolformation per altri suffixes li vocale -a del suffix -tá es ejectet: autoritá, autorit-ari; homanitá, [191] homanit-ari; necessitá, necessit-ari; pietá, piet-ist; pro-prietá, propriet-ario; sanitá, sanit-ari; vanitá, vanit-ari. Lu sam es valid por paroles finient per -tá queles es derivates in latin, ma ne teles secun li systema de Occidental: (a) thema finient per -tat: caritá, caritativ; facultá, facultativ; (b) thema finient per -t: etá, etos.

Li max mult substantives de grec origine have un special thema derivativ: p. ex. li grec substantives con li thema flexional finient per -ma (dogma, plural: dogmas) have un thema derivativ finient per -mat- (dogmat-ic, -ica, -ico, -icism, etc). Tel paroles de general usu es: aroma, asthma, clima, dogma, drama, emblema, enigma, phlegma, prisma, problema, programma, schema, symptoma, systema, thema; poy li substantives plu special o plu rar: anathema, axioma, cataclysma, derma, diaphragma, erotema, ex[anth]ema, (ana-, dia-, epi-, mono-, penta-, tele-)gramma, idioma, magma, malagma, paradigma, phantasma, plasma, pneuma, pragma, rheuma, soma, spasma, sperma, stigma, struma, trauma. Precipue remarcabil es li formationes per -oma, significant tumores e úlceres: atheroma, -tosi; carcinoma, -tosi; glaucoma, -tosi; sarcoma, -tosi etc.

Scientic grec paroles abstract, finient in -se, -sie, -x (-cs), -xe (-cse) e -xie (-csie) forma li thema derivatori por li adjectives etc, mutante -s in -t (-x in -ct), e sovente li nómines de actor forjettante li suffix -ic del adjective: ana- (cata-, para-)lyse, -lytic (ma: -lysar); anti- (hypo-, meta-, paren-, syn-)the-se, -thetic; apoca-lyp-se, -tic; apo- (dia-, ec-)stase, -static (anc scrit, ma falsmen: exta-se, in vice de ecstase), apostat; aske-se, -tic, -t; ataxie, atactic; cateche-se, -tic, -t; chloro-se, -tic; empha-se, -tic; ellipse, -tic, epilep-sie, -tic; gala-xie, -ctic; gene-se, -tic; here-sie, -tic; hypno-se, -tic, -tisar, -tisero, -tism; narco-se -tic, -tisar; neuro-se, -tic; phrene-sie, -tic; poe-sie, -tic, -t; prophyla-xe -ctic; sarco-se, -tic; symbio-se, -tic; syntax, syntactic. Precipue remarcabil es li formationes secuent: dia- (pro-)gno-se, -stic, -sticar; energ-ie, -etic (ma anc: -ic); phanta-sie, -stic, -st, -sma, -siar; theor-ie, -etic, (ma anc: -ic).

2. Thema presentic

Li thema presentic (nominat anc thema verbal) es sempre identic con li presente del indicative; do on obtene it per omisser li desinentie -r del infinitive. Existe solmen du exceptiones: [192] li verb «esser» forma li indicativ presentic accurtat es, in contra que li thema presentic es regularimen esse-; li verb «lassar» have un particuloid form lass por significar per it li hortative (cp. capitul VI, parte F). Ad-plu existe li tri verboid particules (defectiv verbes) mey, ples, vell por formar li optative, resp. li precative e conditionale (cp. VI, F).

Al thema presentic es juntet li suffixes -bil, -da, -ment, -nd, -nt, -t. Exemples: guvernar, (thema presentic:) guverna-, (derivates:) guvernament, guvernant, guvernat; payar, paya-, payada, payament, payand, payant, payat, payabil; registrar, registra, registrada, registrament, registrant, registrat; esser, ess-, essent, esset.

Quelc particularitás concernent li thema on mey comparar che li suffixes -bil, -da, -ment, -nd, -nt in li parte B, articul 1 del present capitul.

Li thema presentic es anc usat quam verbal substantiv, indicant un sigulari eveniment, un curt, simplic action o su causa: lucer, luce; mancar, manca; meriter, merite; mover, move; pensar, pensa; peccar, pecca; usar, usa. Li verbes finient per -ir forma ti verbal substantive presc sempre per -ie o solmen per -e e ne per -i: dormir, dormie; finir, fine; mentir, mentie, (pro)posir, (pro)pose.

Si on vell har obliviat, per quel del tri vocales (suffixes formativ) -a, -e, -i, li presentic thema es finient (e pro to anc li presente, li infinitive de un verb etc), in ti casu on retrova it facilmen per derivates, queles on conosse p. ex. ex distantie on retrova distant, dista, distar; ex different o differentie o differential on retrova differe, differer; ex existentie on retrova existent, existe, exister; ex provenientie on retrova provenient, proveni, provenir etc. Anc per li thema perfectic e su derivates on posse reconstructer li thema presentic, quam es demonstrat in infra in li secuent articul.

3. Thema perfectic

Li suffixes -ion, -iv, -or, -ori, (-or-ia), -ura e quelc vez anc -bil es adjuntet al thema perfectic; ti ci es trovat secun li

Regul de Wahl

in li maniere secuent:

On omisse li final -r (del infinitives in -ar e -ir) o (li final) -er (del infinitives in -er):

  1. si li ultim líttere es un vocal o li consonant mollat n’, on adjunte -t; [193]
  2. si li ultim líttere es -d, -r, o -g (li ultim precedet de -l- o -r-), on muta it a -s;
  3. in omni altri casus li rest es li thema perfectic.

Exemples: (a) illustra-r, illustra-t; fini-r, fini-t; tribu-er, tri-bu-t; distin’-er, distin’-t; (b) vid-er, vis; currer, curs; mulg-er, muls; merger, mers; (c) adopt-er, adopt; detect-er, detect; sculpt-er, sculpt; miss-er, miss; opin-er, opin.

Ex ti themas es format li international paroles: illustrat-ion, illustrat-iv, illustrat-or; definit-ion, de-finit-iv, in-finit-iv; (con-, dis-)tribut-ion, dis-tribut-iv, distribut-or; distin’t-ion, distin’t-iv; vis-ion, divis-ion, provis-ion, divis-or, provis-ori; ex-curs-ion, curs-iv, curs-ori; muls-ion, e-muls-ion, (e-, im-, sub-) mers-ion; adopt-ion, adopt-iv; detect-iv, detect-or; sculpt-or, sculpt-ura; miss-ion, miss-iv; opin-ion.

Ulterior exemples regulari:

(a) lava-r, lava-t, lavat-or, -oria, -ura; purga-r, purga-t, purgat-ion, -iv, -oria; expedi-r, expedi-t, expedit-ion, -iv, -or; (at-, con-, dis-, ex-, sub-)tra-er, -tra-t, -trat-ion, -iv, -or, -ori; mo-er, mo-t, motion, motiv, motor, motori; secre-er, secre-t, secret-ion; devo-er, devo-t, devot-ion; su-er, sut, sutor, sutura.

(b) -d … s: clud-er, clus, conclusion, ex-clusion, ex-clus-iv, in-clus-iv; led-er, les, lesion;

-r … s: (ad-, co-, in-)her-er, -hes, -hesion;

-rg … rs: (abs-, de-)terg-er, -ters, -tersion.

(c) profess-er, profess, profess-ion, -or, -ura; (con-, de-, in-, ob-)struct-er, -struct, -struction, -structiv, -structor, -struc-tori, -structura.

Inregulari thema perfectic es propri al verbes secuent: ceder, cess; sider, sess; verter, vers; tener, tent; venir vent; sentir, sens. Exemples: cession, (suc-)cessor; session, (pos-) sessor, (pos-)sessiv; (de-, ob-, re-)tention; (inter-, sub-)ven-tion; sensori, sensibil.

Li thema perfectic sol es anc usat quam verbal substantiv, indicant li resultat de un action; exemples: legar, legat; resultar, resultat; tribuer, tribut; fluer, flut; voluer, volut; extraer, extra(c)t; scrir, scrit; applauder, applaus(e); miscomprender, miscomprens(e); responder, respons(e); currer, curs; producter, product; etc.

In mani casus li thema perfectic sol es anc usat quam absolut, ne resultativ verbal adjective con signification ne passiv, [194] ma sovente reflexiv: polir, polit; distin’er, distin’t; devoer, devot; aperter, apert; confuser, confus; cluder, clus; compleer, complet; absoluer, absolut; inverter, invers; resoluer, resolut; secreer, secret; suspecter, suspect, etc.

Ti themas perfectic usat quam nómines posse formar derivates quam altri nómines, do ne solmen con li suffixes: -ion, -iv, -or, -ori (-or-ia) e -ura, ma anc con altri suffixes: absolut, absolutism, absolutist; invers, inversitá; polit, politesse; scrit, scrituore; secret, secretario; tribut, tributar, tributari.

Li thema perfectic applica-se solmen in li derivation; li conjugation es sempre regulari, quam es monstrat in li IV-m capitul.

Existe quelc antiquat latin themas usat quam thema perfectic, i. e. con li sam suffixes, sin haver in Occidental un thema presentic; p. ex.: nat- (= nascet, ma ne usat autonom, etsí existe li parol scientic «innat»), nativ, nation, natura; perfect (= perfat), perfection; caut (— circumspectios, prudent), cau-tion; fact- = fat de far (li substantive «fact» have un poc altri signification), factor, factura. A ti themas perfectic appartene li themas alongat del paroles con li suffix -tá (p. ex. autoritá, autoritat-iv; compara li precendent articul l pri li thema presentic).

Li derivates del thema perfectic es trovabil in presc omni lingues europan, ne solmen in li romanic, ma anc in li lingues germanic e slav. Sammen quam per li derivates del thema presentic (vide li ultim alinea del precedent articul), anc per li derivates del thema perfectic li thema presentic es reconstructibil, si on vell har obliviat li vocal formativ del thema presentic. Talmen on posse trovar per conversation: conversar, per decoration: decorar, per addition: addir, per petition: petir; per caricatura: caricar, per garnitura: garnir, etc. Si li derivate international ne contene un tal vocal, p. ex.: adoption, adoptiv; fraction, fractura; conductiv, conductor; activ, action, actor etc, on intercala inter li thema primitiv e li finale -r del Infinitiv un -e-: adopter, fracter, conducter, acter. Comprensibilmen es apartmen a memorar ti casus u li thema primitiv es mutat por obtener li thema perfectic, p. ex.: adhesion, adhesiv de adherer (ne adheser), collision de collider (ne colliser), cursiv de currer (ne curser) etc secun li punctu b del regul de Wahl. To demonstra que che li derivates del thema perfectic del verbes in -er ne existe un absolut renversibilitá. Solmen ti derivates del thema presentic indica li factic vocal [195] formativ del verbal formes. Pro to p. ex. del adjective «cursiv» on ne posse deducter un infinitive «curser» o «curger»; solmen ex li international paroles current, (con)currentie on posse inferer li just form currer.

(Continuation secue)

Remarcas general al Complet Grammatica

Noi ha recivet divers communicationes pri li capitules till nu apparit del Complet Grammatica (CoGra).

In unesim on ha criticat li systema del phonetic transcrition. Nu, noi vell har preferet usar li phonetic systema fundat de Passy e propagat del Association phonetic international. Ma to trovat typographic obstacules, pro que nor printeria ne possede quelc signes de ti systema, e pro que lor fabrication vell esser tro custosi. Li usat transcrition es un compromiss inter divers directives, inter queles esset li max guidant li desire conservar max possibilmen li pronunciation del lítteres in Occidental. Pro to noi devet prender p. ex. [y] por li consonantic i, in contra que in li scientic transcritiones on usa [j] o un elevat i. Lu sam es valid pri li s sonor, expresset in li CoGra per [s], scienticmen per [z], e pri li s surd [ss], scienticmen [s].

In plu on ha criticat li grand contenete de detal’es del CoGra, un objetion quel noi ha previdet ja in li preface sur li págine 149 e 150; yo repeti que mi Complet Grammatica es un etymologic grammatica del vivent lingue international e ne un «fundament de Occidental». Quande noi va haver un complet Radicarium con presc omni derivates apu li radicas, con indicationes de particularitás in pronunciation e flexion e anc con un sufficent númere de exemples por li application del pronómines e particules, tande on va posser restricter li contenete del grammatica forsan a un ters o mem minu mult. Ma to va esser possibil solmen si li unesim edition del Radicarium va esser exhaustet.

Du letores ha criticat anc li strict application del historic orthographie; nu solmen ti ci es till nu clar preciset. Ma por contentar li adherentes del «simplificat» orthographie, noi va effortiar dar in un separat parte del V-m capitul un clar systema de un general simplification del orthographie.

Un liste de quelc rectificationes e amendamentes al partes ja apparit del CoGra va esser insertet in un del secuent numerós de Cosmoglotta.

Li redaction de Cosmoglotta va continuar publicar li present Complet Grammatica (in amplore de circa 120 págines) anc in li secuent annu e vole finir it ante decembre 1930.

Al preface del CoGra yo deve junter que un del collaboratores de mi ovre esset anc senior magistre A. Z. Ramstedt, advere ínconscient; nam yo ne posset attin’er su activ collaboration, ma yo profitat mult ex su «Okzidental-Kursus in 10 Lektionen», quel va apparir bentost. In plu yo ha scrit: «Li collaboration de ti ci seniores (i. e. Deminger, Pigal, de Wahl) esset pri quelc articules tam grand, que yo esset quasi solmen li organisator del collaboration». Ma mem to ne es plenmem just; li organisator esset li Central Officie e precipue su director senior Pigal. Yo esset solmen li «catalysator».

K. Janotta.


[196]

DUPLIC CONSONANTES

Pos mi articul pri duplic consonantes li Redaction remarca (nr 64, pg. 159), que li proposit de me metode have li desavantage, que on sovente ne save li limite u scrir un, respectivmen du consonantes. To sembla me miscomprendet:

Mi consilie es conservar li duplic consonantes solmen ta u ili in li fundamental paroles marca li accentuat curt sylabes, p. ex.: bass, cassa, curre, masse, canne etc e in li altri casus (p. ex. u ili es secuentie de assimilation) usar li simplic consonantes, do abassar, acomodar, amassar, comun, colaborar, irational, alotria, adition etc, do con li acurtat sufixes: co-, di-, e-, i-, su-, tra-, sive li plen formes: conmetter, inregulari, exfoliar etc, quo por li inerudites e orientales certmen es mult plu facil.

E. W.

Response.

In cert casus noi ne posse evitar li historic scrition, p. ex. in «psychic»; do noi scri anc «chronica», e consecuentmen: aphel (de ap-hel), physica, chlorophyll, diphthong, rheumatic. Ma si noi ja es quasi obligat scrir historicmen li paroles de grec origine, noi ne posse renunciar li historic orthographie in li classic paroles anc de latin origine, quo implica un application plu abundant del assimilation del prefixes e de duplic consonantes.

Li usatores de Occidental demanda li recommendation de un unitari elaborat systema. Noi preliminarimen ha proposit solmen por experiment in Cgltta li historic (etymologic) ortographie, quel es preferet anc del scientie e quel presenta ne tant hesitationes quam li phonetic scrition e quel confirma anc li assertion pri li linguistic valore cultural e pedagogic de Occidental. Comprensibilmen ne solmen inerudites, orientales e propagandistes ma anc scientistes posse preferer li formes: colaborar e conlaborar (vice collaborar), inregulari e iregulari (vice irregulari), inmediat e imediat (vice immediat), inpossibil (vice impossibil), afix (vice affix), ilegal (vice illegal) etc.

Advere li paroles asimiliation, asociation, asecuration etc tamen per li simplic scrition have quam supposition que li parlante save que to es composit paroles e que ci li son s es pronunciat fort e ne leni quam in li parol isolar. Ma tal saventies por li comensant ne es necessi pri li scrition per ss: assimilation etc. Do anc ci li consecuentie vell far recommendabil scrir: accomodar etc apu assimilar, sam quam chronica etc apu psychic. In céteri li sense de F adition (= «ad-ea-tion») es un altri quam ti de addition (= «ad-dation»).

E. P.

[197]

Replica.

It es comprensibil, que li latin scolat persones posse haver quelc base in li latin scientic ortografie, ma anc ta ne un absolut, si on ne vole arivar che Latino sine flexione. Nam, si pro «psyche» (un vermen scientie grec parol) noi scri «chronica, chlorophyll», tande proquo ne anc schola vice scol e chaos vice caos, o praesident vice president, coelibatu vice celibatu etc.?

Ma ci it acte se pri un altri question, pri assimilation in li composition per prefixes, quel secue complicat regules, li aplication de queles on ne posse postular che omnidial noviformationes. Nov paroles, quam p. ex. a-curt-ar, a-grandar tande vell esser accurtar, aggrandar etc.

Por trovar li rect via on vell dever aplicar du divers regules por classic e por nov paroles.

Li question de un L. I. ne es un question purmen linguistic-scientic ma in altissim gradu politic e social. Li modern e proxim futur témpor apartene al technica. Li grand masses de persones ingageat ci ne es latinistes, mem si noi vell abstraer pri li proletariatu. Ma con ti factor on deve calcular, proque li proletariatu in grand parte va esser li usatores del L. I.

Pro to anc li palliative, quel «permisse» usar al non-latinistes li simplificat ortografie sin duplic consonantes e desfacil regules de assimilation, es inusabil. Un tal «permission», quel stigmatisa li minu instructet quasi quam inferior e tolerat, es un offense. Per tal metodes on subtene li invisibil mur inter li classes, queles Occidental vole destructer per su structura. Un altri situation it es, si li simplic regul es oficial e li complicat formes con assimilation es «permisset» al latinistes. Ili certmen ne va considerar ti «permission» quam offense.

Noi deve vider clar: li conservation de omni antiquat latin traditiones es solmen un fenomene transitori, quel va desaparir, quam monstra nos omni lingues in divers stadies de progress. Anc li foren scientic paroles es adaptat al styl national (I fisica, idrofobia, S inlicito, conmensurabil). Do tam plu un tal metode es permisset e mem postulat in un lingue artificial. Ma just pro to li lingue international deve esser apartmen caut ne tro rationalisar e scientificar li lingue, ni quam Ido in plu logistic rational metode ni quam Latino sine Flexione in tro historic. Noi deve ducter salv nor nave inter ti Scylla e Carybde, per omni forties salvante li autonom vivent marcha.

Til nu in li question del assimilation e duplic consonantes noi ha secuet li absolut libertá. Ma si on prefere strict directives, on deve electer li max bon por li majorité.

E. W.

[198]

Duplica.

Noi crede que li philanthropie in li economisation del duplic consonamtes sembla esser misplazzat. Occidental ja have li duplic consonantes e it ne vell esser mult facilisation si on nu usa 20/100 plu poc paroles con duplic consonantes.

Con sam jure on posse demandar que li lingue international ne mey far differentie inter lenes e fortes: b : p, d : t, pro que p. ex. inerudit germanes sovente ne posse distin’er les in foren paroles; in fact on ja ha constructet tal projectes de lingues.

Quam ja communicat, noi da libertá in li supra mentionat question de orthographie till definitiv decision, quel, secun consilie de sr. de Wahl, mey esser fat per li Academie. Ma ja nu noi peti omni letores communicar nos, esque illi prefere li plu historic scrition o un simplificat secun un systema consecuent a elaborar.

E. P.


CHRONICA

SCHWEIZERISCHES GUTENBERGMUSEUM — MUSÉE GUTENBERG SUISSE, un elegant e reputat revue de historie del printerie e del pressa, bibliophilie e bibliothecas, annu XV, nr 3, sub titul «Das Problem der Weltsprache» e con traduction in Occidental publica un allegoric descrition ex li plum de su director Karl J. Lüthi. Il scri: «Secun li libre del libres in li epoca del homanité primitiv omni homes usat un lingue. Poy venit li babylonic confusion del lingues … Depos ti témpore li ardent desir ad unité in lingue e scritura, quam un bell reverie, es audit in omni regiones e témpores del mortales. Venit li lingue latin e conquestat li tot munde de erudites por mult secules; e ancor hodie it trona quam lingue de ecclesie in li sant liturgies, es audit in omni quin continentes, tamen sin esser comprendet del popul. In recent témpore nascet un serie de lingues auxiliari: Volapük, Esperanto, Ido, Occidental. Li revue Cosmoglotta, redactet in Occidental, quasi un latin adaptat al modern témpore, es nos tre familiari. … Un sympatic caracteristica de Occidental es to que su vocabularium es extraet del modern lingues vivent, sin arbitrari formes, sin inventet regules. Per to li creator de Occidental ha recreat nor commun heredage perdit e il ha dat li direction, al scope, a un lingue auxiliari bentost comprendet del homanité …».

INTER NOS, nr 2, rapporta que un lettre, partialmen in Occidental, ha apparit in LITERARY GUIDE, octobre.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, 7 septembre, in su rubrica «Ce qu’il faut savoir …» (Quo on deve saver) comensa inserter un serie de articules propagatori e instructiv, intitulat «L’ Occidental, une langue auxiliaire de comprension immediate» de sr L. Ravasse.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, 5 octobre, continua publicar Occidental presentante partes del grammatica (articul, substantive, génere, adjective, verbe).

[199] LE QUOTIDIEN, Paris, 7 septembre, sub titul «Langues auxiliaires», continua discusser, insertente lettres de nor collaboratores sr G. Bohin e sra J. Colas.

LE POLYGLOTTE, Nancy, octobre, scri: «Noi ha studiat li divers projectes de L. I. e noi constata que Occidental have un tant evident superioritá que noi ha decidet presentar a nor letores textus in ti lingue, creante un nov rubrica: «Lingue international», redactet de sr Director G. Bohin. To es un ulterior demonstration que Occidental denove fa digni li discussion del L. I. in organes queles ha tornat dors al problema, pro que till nu on ha presentat solmen li ínsufficent solution per Esperanto.

Ulterior articules por Occidental ha apparit in: LA GAZETTE COMMERCIALE, Paris, 12 octobre, de sr L. Ravasse, L’ AVENIR IMMOBILIER, Paris, 21 septembre, de sr L. Ravasse; LE PROGRÈS DE BORDEAUX, de sr Herpin; LE NOUVELLISTE DE LA GUADELOUPE (Antillas) de sr avocat Lara; LE JOURNAL, Paris, 16 septembre; L’ OUEST.

AD. CREUX: Stenografie DUPLOYÉ POR OCCIDENTAL, Editoria: Occidental-Buró Chapelle-Vaud, Svissia. Precie: 1 fr. sv. — Noi recommenda ti brochura a chascun occidentalist quel ja es customat usar li systema Duployé in lingue national, i. e. specialmen in frances. Li autor, philolog Ad. Creux, es conosset anc quam adaptator de Duploé por Ido.

E. P.

DEUTSCHE ZUKUNFT (german futurità), Heide, 15 octobre, in su supplement DIE FRIEDENSFRONT (li front de pace) publica un articul «Esperanto als Provisorium!» de Dr. Walter Borgius, i. e. del autor del libre «Auf dem Wege zur europäischen Sprache?» (Sur li via al europan lingue, Liebheit & Thiesen. Berlin 1910). Dr. Borgius trova que li via de reciproc concurrentie inter li systemas de L. I. ne ducte al fine. Il qualifica ti combatte quam nociv e proposi un convention adopter Esperanto quam provisori ma unic lingue international. Al erudites il consilia «sacrificium intellectus» e honorar li old lingue de Zamenhof (?). — Nu to es just li sam propose quel sempre es repetit del propagandistes de Esperanto. Es-que li scientistes e li ductores del public vive va exaudir si nu li siren-appelles veni fro sr Borgius? Solmen un lingue quel, ultra esser sat facil por li popul have li necessi qualitás intrinsec e per to anc li protection del linguistica, va superar li obstacules. Solmen tande omni «concurentie», quel pacifist Borgius abhorre, va esser eliminat. Li autor labora ja duant annus sur li dominia del L. I. Forsan, pos plu profund studie del occidentalistic conceptiones e anc de modern ovres scientic pri li social e psychologic fundament del lingue, il va arrivar a perspectives plu optimistic. On ne posse declarar que li solution del problema ancor ne es actual, per argumentar que li scientie ancor ne es sat informat pri li construction del lingue. Fatalmen, li mundlinguistes, till nu in majorité zelotes de artificial schematisme, fe imputar lor ignorantie linguistic al «scientie» e contentat se per aprioristic contemplationes e phantasmas.

E. P.


[200]

CORRESPONDENTIE

Occidental e li laboreros

Noi recive li secuent epistul de coidealist Kurt NEUMANN, laborero, Görlitzerstr. 35, Dresden (Germania):

«Li printagies inviat de vos arrivat bon e yo dí vos mi max cordial mersias. Nu yo ha comensat studiar profundmen li gramatica e li general essentie de Occidental, e yo posse dir, que yo continua ti ci labore con grand joy, proque yo vide in quel excellent maniere Occidental solue li problema de un interlingue occidental. It es evident que Occidental in curt témpore va suppleer li lingue angles in li trafic international. Naturalitá, inmediat comprensibilitá por erudites e por homes conossent modern lingues, analytic e curt formes — to es li avantages queles Occidental va dar al homes. Li systemas Esperanto — Ido nu va esser por tis queles ne posse secuer li via del modern evolution, e queles vola in li ration-vacui spacie.

Vu questiona me, quo yo pensa pri li assertet desfacilitá de Occidental por laboreros. Yo va dir vos mi opinion. Unquande yo ha expresset in un articul li opinion que Ido es plu facil quam Occidental. To es un erra. Occidental dá nos (secun mi opinion) li avantage, que it satisfá li psychologic conditiones por li apprension de un lingue plu mult quam li artificial systemas. Yo save per experientie que on posse explicar a un simpli laborero li formes «yo va esser, yo vell esser» plu facilmen quam «me esos, me esus»; yo save, que il va comprender plu rapidmen «It va esser un dom» quam «Esos domo»; yo save que novicios sovente traductet «Me devenas esar» vice «Me esos».

Si noi parla pri li desfacilitá del duplic consonantes, noi anc deve considerar, que solmen un minorité del homes es capabil apprender lingues, e que un grand númere de homes nequande va posser apprender foren lingues pro noncapabilitá mental. Nequi va postular de illi li conossentie de foren lingues si illi mem ne posse usar correct lor matre-lingue. Ergo anc li rect conossentie del lingue international va esser restrictet ye un númere de homes proportionalmen micri. E por ti homes anc li duplic consonantes ne va esser un grav obstacul; illi va esser por illi un medie exercir li correct scrition de foren paroles in lor matre-lingue. Anc to es un grav fact: Occidental es un medie de erudition specialmen por homes queles posset visitar solmen li elementar scol e queles desira acquisiter alquel gradu de erudition. It va esser li latin del povres.

In li nov annu yo va provar fundar un societé por Occidental in nor cité e va comensar propaganda e instruction. Esque vu vole haver li amabilitá publicar que yo desira correspondentie general e exchange de illustrat postcartes?

Mi cordial salutationes al occidentalistes de Vienna

vor Kurt Neumann m. p.»

Adaptabilitá de Occidental por philosophic themas.

Professor Dr. A. R. NYKL, Universitate Chicago, Oriental Institute, scri nos:

[201]

«Yo ha recivet li copie de manuscrit del excellent traduction de mi «Universal Ethics» por Cosmoglotta. It monstra me un perfect comprension de mi pensa e anc li facil adaptabilitá de Occidental al expression de philosophic discussiones. Vu apen vell posser dar me un plu bon pruv del practicabilitá de Occidental quam ti traduction, quel, quam yo nu vide, va atin’er un tre grand númere de persones queles vell haver difficultás pri angles pro li idiomatic expressiones».

Occidental por usation universal

Professor Dr. Princessa Margarethe ANDRONNIKOW-WRANGELL, membre del Direction del «Deutscher Akademikerinnen-Bund» (German Federation de Universitatanas) da li secuent judicie pri Occidental:

«In li interesse de un plu bon intercomprension yo considera un lingue international quam tre desirabil. … Li lingue electend in omni casu va dever egardar max mult possibil li necessitás del vast publica. Conforrn a ti fundament li lingue deve esser facilmen comprensibil, regulari e simplic. Occidental sembla me esser tre usabil por ti scop, pro que it es immediatmen comprensibil a omni educat hom e fa dispensabil li interpretationes tam tedant in congresses. Con plesur yo va recommendar Occidental in academic circules.»

Seniora Dr. Andronnikow-Wrangell, un conosset chimica in Germania, esset delegat al Congress de «International Federation of University Women» in Genève.

Li autor de «Cosman» adhere a Occidental.

Sr Paroco Helmut MILNER (Studentengasse 6. II., Brünn-Brno, Tchecoslovacia), li conosset autor de «Cosman», un remarcabil project de L. I., quel in su essentie ja es tre proxim a Occidental, scri al Occidental-Union:

«Tre estimat seniores. Sub li impression del Esperanto-exposition, yo have li honore declarar, que yo adhere a Occidental precipue pro practical motives. Li exposition ci in Brno-Brünn ha convictet me, que reform-amical mundlinguistes deve sempre plu mult acter por un rational via, sur quel li Lingue International posse victoriar. Altrimen Esperanto va barrar li evolution e li lingue angles va gan’ar. Yo ja es membre del club «Federation del amicos del Lingue International Auxiliari» (FEDERALIA), directet de sr J. Kajš. Con salutes coidealistic estimant

Helmut Milner m. p.»

Noi cordialmen gratula sr Milner pro su decision fat pos profund studies de Occidental. Su action ínegoistic, sacrificios e nobil mey esser un exemple avigilant por omni non-occidentalistic representantes serios de L. I., por queles li grand idé commun es plu grav quam divergenties de opiniones in questiones secundari.

E. P.


Vide li du combattentes! Esque on ne vell regardar les quam fratres?: li un es li unesim defensor de lu nov; li altre es li ultim defensor de lu ancian.

Paul Lauterbach.


[202]

OCCIDENTAL LINGUE NEUTRAL

«LA NOVA EPOKO», monata organo de Sennacieca Asocio Tutmonda» (Li nov epoca, mensual Organ de Anational Association Universal) in continuationes reproducte in Esperanto li russ ovre de Ernest Dresen: Historie del mundlingue (Tri secules de serchada), traduction de N. Hohlov, general redaction de N. Nekrasov. Sr de Wahl in nr 46 de Cosmoglotta ja recenset li russ originale e indicat quelc erras general pri linguistica e historie del L. I. e special pri Occidental. Un parte de ti mancas ja es emendat in li Esperanto-traduction. Tamen anc ci noi trova li diffamatori assertion, etsí expresset minu emphaticmen, pri politic caractere de nor movement.

Li 10-esim continuation in li nr 72 de «La Nova Epoko» tracta li historie de Occidental finient per li phrase: «Li occidentalistes tendentia contraposir su systema, quam representant del westeuropan cultura, a Esperanto, quam lingue de osteuropan e asiatic barbares e bolshevistes.» A ti assertion noi denove deve responder que ni li redaction de Cosmoglotta ni un official representant del Occidental-Union ha expresset un tal absurd opinion.

Noi declara que Occidental quam lingue international naturalmen ne es ligat ni a un politic, philosophic, religial, national, rassic, continental, ni a un altri tal idé, sammen quam chascun national lingue, e anc Esperanto, posse esser usat por ti o altri scopes. Pro to anc eventual enunciationes partisan de occidentalistes es a considerar solmen quam lor privat opiniones ma ne forsan quam general programma del Occidental-movement.

Occidental quam lingue international es basat sur li international paroles. Ma tis, pro li dominant position del europanes (e americanes) in li international traffic, es precipue de origine euramerican, i. e. Occidental, apartmen latinid, pro que li europan cultura es basat precipue sur li cultura de Rom. Do, Occidental, in prim, es un lingue international, e ne solmen un lingue europan o un nov-latin project, quam Dresen classifica. Occidental have anc elementes de orígine non-europan secun quant illi es international.

Anc li esperantistes ne posse negar li fact que lor lingue pro li sam natura del coses es preponderamtmen europan e latinid. Noi ja demonstrat plur vezes (p. ex. in «International o romanic» e «Occidental e Mundlingue» nr 57) que Esperanto sin visibil argument have latin o «westeuropan» elementes u Occidental have german o «osteuropan» elementes e que ta ú Esperanto ne es europan, it anc ne es «oriental» o «plu mundlingue», ma grotesc arbitrie!

Do li denigrationes de Dresen have null factic fundamente, ma es solmen demagogic reclam-paroles por capter ineptes e es ne apt por acquisiter serios adherentes del commun idé de un lingue international.

In li ovre de sr Dresen es insertet specimen-textus de mult lingue-projectes recenset, inter illi p. ex. de Nov Latin Logui, Novial, Novam etc. Ma li articul pri Occidental, benque sat long, ne contene un tal textu in Occidental. Probabilmen on time que li general superioritá de Occidental per to vell esser demonstrat in maniere battent in ocules.

Red.


[203]

LITTERATURA

Pro principie

Un parábol

Un old senior incontra du púeres queles es implicat in un vehement rixa de strad. Il raffa un del altru e questiona pro li cause del conflict. «Il ha dit, que il va pincear li nase de mi sestra. E to yo ne posse tolerar in null casu» dit li attacant. «Yes, ma il ha provocat me dir to» cria li altri. Li old senior con attention regarda li unesim púer e finli il replica astonat: «Quo to significa? Yo ya conosse te, tu ya es Tommy Wilde e tu ya have null sestra». — «To es ver!» criat li min’ono, «yo combattet ya solmen pro li principie».

Adversarios de Occidental ne cessa fanfarar que li lingue international deve esser constructet sur logica, li alfabete deve esser absolut fonetic etc. Ma quande on prende sub lupe li systema bonimentat de illi, on posse constatar que lor objetiones es solmen un van disputa pri principies de ne existent coses.

E. P.


Anecdotes

Li avar-generos rey. Christian VII, rey de Dania, durant un de su viages in li extrania residet anc quelc dies in Venezia, Un véspere in un soaré exquisit che li doge on ludet un farao tre altmen. Li rich patricios venezian e altri distin’et gastes mettet tre considerabil summas in lor cartes; solmen li rey de Dania mettet nequande plu mult quam un ducate. Omnes esset astonat pri ti bass riscage e quande finli li doge self ne posset evitar monstrar su astonament pri to, que un rey de Dania ne risca luder plu altmen, Christian dat li bell response: «It es li moné de mi popul! Qui have licentie tractar it frivolmen e riscar it in íncert lude?»

Li doge opinet ti egard quam exagerat che un monarch; Christian tacet, ma inmediatmen pos to il anunciat «va banque».

Li bankero, tre astonat pri un tal extraordinari exclamation del rey considerat quam avari, con consternation tornat li cartes; pos quelc tornas li cart del rey gan’at li tot respectabil banc.

Nu Christian frigidmen dit al conludentes: «Ples prender Vor moné seniores!» Quande on ha fat to, il inclinat-se, posit [204] li epoles sub li marmor-table pesós de pecunie, renversat it talmen que omni ducates tintinant e cliquettant rulat sur li suole, e tande il dit con reyal-fier condescendentie: «Ti bagatell por li domesticos. Un rey de Dania posse renunciar pri un tal gan’a.»

Rud contra rud. Li philosoph e mathematico Descartes unvez esset invitat a un bankett de un rich nobilo, qui esset conosset egalmen pro su rudess quam pri su povritá spiritual. Li diné opulent gustat bonissim al erudite. «Ih», criat li hósped, «yo ne hat pensat, que li philosophos es tal gurmandes». «Ples ya ne creder», respondet Descartes, «que li natura producte li bon coses solmen por li stultones».

Trad. Dr. Mell


Salutation chines

Quande chineses incontra unaltru, ili sucusse se self li manu. Ti maniere de salutation es extrem plu hygienic e plu prudent quam li nor.

Esque noi ja ha questionat nos pro quo noi reciprocmen sucusse li manus. It es un more profund inradicat con tre antiqui orígine. On scrit mult pri it, ma solmen poc homes ha occupat se pri li hygienic látere de nor form de salutation. Experimentes in laboratorias ha monstrat que li manus es fort transportatores de infectiones. Li palm sovente tepid-humid dà al bacteries mill occasiones por propagation e transmission. Adplu mult homes sternuta o tussa in li dextri manu, sin saver it. Per to on transporta li bacteries sur li calid palm u ili propaga-se, constituente fonte de mult maladies. Tàmen noi con plesur nomina nor secul quam ti del hygiene. Si noi vell sempre plu egardar e observar quo noi tucha per li manus, tande noi vell timer dar li manu al altres, pro infecter nos e altres. It esset more, que li president del Uniat States dà li manu a omni visitantes del Albi Dom, queles in mani die venit ye milles. President Coolidge ha abolit ti custome. Forsan pro causes hygienic? Lass nos secuer le e adopter li form del salut chines, per sucusser li propri manus. On quelc vez joca pri li chineses. Tàmen noi mey considerar, que in mani coses noi posse profitar de China, li land con li antiqui cultura.

Trad. E. P.


Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor