[al menú]

[125]

COSMOGLOTTA


Annu VIII – Julí, August 1929 – Nr. 62, 63 (7, 8)


Contene:


Mollat sones n’ l’ e lor transcrition

de E. de Wahl

Proque divers persones es chocat per li form scritiv del mollat sones, e proque on ha presentat divers metodes de elimination ne del scrition, ma del sones self, it es necessi tractar ti question max detal’atmen possibil, porque li judicie mey esser sufficent clar. Unesimli do li sones self.

On save que li tempo del parlada in li ultim témpor ha devenit plu rapid quam in antean témpores. Samli quam li tot communication e trafic deveni sempre plu rapid e intensiv, anc li parlada ne posse restar in li antiqui comfortabil flegma. In li témpor del telefon, radio e aeroplan, li lingue de Cesar o antiqui gotic vell esser risibil. Ma anc ja li lingue de Goethe, de Molière hodie ne corresponde plu al rytme del vive modern.

Omni lingues, e specialmen li cultural tales, evolue in li sense de plu brevitá. To es atin’et per acurtation del paroles, simplification del grammatic relationes etc. Tro long paroles deveni intolerabil, e es abreviat sovente mem in barbaric maniere. P. ex. «automobil» in German ha devenit «auto» e in sved «bil», «omnibus» in angles nu es «bus». To es naturalmen extrem exemples, ma un tendentie vers unisyllabitá, o almen plu curt paroles es constatabil in omni lingues, in divers gradu, ma in progressiv usation. Li divers lingues procede ci tre differentmen. In general on posse constatar li grand signification del accentu. Existe lingues preferent li accentu sur li unesim syllabes, precipue sur li radica del parol, p. ex. angles, german, tchec; e existe tales queles posi li accent plu in li fine del paroles, sur li suffixes e grammatical finales, p. ex. frances, polones etc.

Li syllab accentuat presc sempre es conservat e max intact (advere sovente li vocal es clinat o diftongisat) ma li parte secuent pos li accentuat, o li inaccentuat comensa del parol es abreviat, sovente totalmen suppresset: p. ex. L flebilis devenit [126] F faible, quel es quasi unisyllabic. Li lingue italian syncopa sovente li comensa, p. ex. stragrande por extragrande. In general on posse dir que li curt vocales deveni demívocales e poy desappari, e li fricant consonantes trova un plu commod form sive per elision, sive per assimilation.

Grec epíscop(os) in angles deveni biscop — bishop, in italian vescovo e in frances evesque — evêque. L fragilis devenit fragil-frayl, F frêle, etc. Un capitul apart presenta li ínaccentuat vocales, specialmen e, i, u. L epístola deveni in D epistel e in F epître. Precipue li i ínaccentuat presc sempre deveni demívocal e have li tendentie amalgamar-se con li precedent consonant, evocante mollat consonantes.

Noi save que in latin li líttere c sempre esset pronunciat quam k. Ma li rapid parlada de ti k con li secuent i + altri vocal ha mollat li k-son til ch, t, s, ts in li divers lingues, chascun secun su propri fonetic leyes. E to ne solmen in li romanic lingues ma anc in li slavic (kasak, kasačiy) e nordic (in sved ki, kj es pronunciat chi). In german e sved li g avan e, i, sovente es pronunciat y. In polones e tchec mem li r es ductet a ř (pronunciat presc quam (r)sh).

Ti curt quasi consonantic i in li romanic lingues sovente passa mem ante li precedent consonante, p. ex. F secretaire de secretario, victuaille de victualia.

Un specialmen strett union ti i ha intrat con li precedent sones n, l, queles on posse persecuer in presc omni lingues, clarmen visibil in li romanic lingues, ma anc in li slavic e mem in german, u «bewilligen» in rapid parlada sona quasi quam «bewilyen». Lu sam on posse vider anc in li finnic lingues. Do li tendentie es quasi general e commun. In angles it es poc remarcabil proque ti lingue ja ha presc atin’et li unisyllabitá, e con li son i ja passat ante li consonant, almen in li diftongic pronunciation del accentuat vocale. F tailleur = A tailor. In li casu de l’ in frances in li últim 30 annus li l mem ha desapparit e restat solmen li y (in li pronunciation; in li scritura ti l es conservat). Ma con n un tal process ne ha occaset, ma prendet plazze un curios ortografie gne, quel es trovat anc in italian, quel lingue pro analogie scri anc gl por li mollat l. Li lingue hispan scri n con tilde, ma ll; li portugues e provenzal: nh, lh; altri lingues usa ancor altri transcritiones, in polones ń, lettonian n, l con cedil’e etc.

[127] Del supradit noi vide que li mollation in pronunciation de consonantes ante secuent e, i es quasi absolut international e commun por omni europan lingues, mem de foren orígine. Anc li pronunciation self del mollat l, n, es sovente li sam, mem in angles, quel in general evita ti son, ma have it in quelc paroles quam p. ex. seignorial, Cognac, halyard, William. Do li assertion que ti sones es desfacil por angleses, sembla esser un miscomprense.

It appare do que on ne posse bon eliminar e interdicter ti evolution del pronunciation del curt i in li combination con li precedent consonantes, precipue n, l, pri queles ci principalmen es question. Li sones es quasi general.

It resta do explorar nu li question del transcrition, quel, quam ja indicat, es completmen caotic. Li max logic vell esser usar li curt i, expresset in italian e li germanic, finnic, hungaric lingues per j, in angles e li majorité del romanic lingues per y.

In Occidental li maniere germano-italian per j es ínpossibil, proque secun oppresent majoritá e internationalitá on ha devet attribuer a ti littere li son sibilant angles (jurnal, jungle, jazz, just etc.). E li transcrition per y vell esser ínacustomat e chocant in Europa.

Do noi constata: 1) li pronunciation es presc identic in omni lingues e 2) li transcrition es absolut caotic e sovente ínlogic (ll, gn, gl, lh, nh, ń, n’ etc).

Do in tal casu li principie de maximum de internationalitá postula naturalmen ne un violentiation del international pronunciatiada, ma un regulation del ortografie.

Ci ye unesim regard sembla recomendar-se un del du secuent vias: 1) prender li max conosset ortografie gn, e 2) retroear al fundamental latin i, con li permission pronunciar it quam demívocal.

Li unesim solution have támen mult inconvenienties. Li unesim es, que si li mollat pronunciation de gn es sufficent conosset in Europa per li parol Cognac, li analog a it gl es incontrat solmen in italian. Do poc conosset extra límites de Italia, it vell chocar multissim persones queles postula de un lingue international sive internationalitá sive almen logic regularitá.

[128] Ma li duesim ínconvenientie es, que it ne es possibil applicar ti regul de pronunciation, quel do vell postular divers exceptiones, p. ex. agnat, agnoscer, gnostica, sphagnum, Cosmoglotta, glosse, glossarium, inglottar, aglutination, gnu, aglomerar, te-glass, gloriar, Aglae, angles etc, etc, u tal pronunciation es ínpossibil.

E yo pensa que noi ne posse introducter in li lingue international centes de exceptiones e un caos in li pronunciation.

Adplu veni li confusion de du divers etymologies. P. ex.: F ligne e signe, esset L linea e signum. E si noi vell pronunciar li occidental-parol «ligne», D Holz, quam «lin’e», to vell ducter a miscomprenses.

To posse confuser li non-latinistes. E on save bon que depos li guerre li númere de latinistes decresce constantmen in rapid proportion.

Omni ti rasones sembla me excluder li transcrition del mollat sones per «gn» e «gl».

Ma esque it ne vell esser possibil reintroducter li historic latin scrition con «i»?

Li unesim objetion es un fonetic tal. In omni lingues li vocal ante li mollat sones es curt, evocat quam ja dit supra per li plu rapid tempo del modern parlada. Ma secun li principies del pronunciation in Occidental li paroles castanie, ferralia etc vell haver li accentuat syllabe long. On do vell dever sive mutar ti regules de pronunciation, quo vell causar mult exceptiones e altri ínconvenienties, sive postular un ínacustomat pronunciation just quam hodie in Esperanto per su regul del accentu.

A to advere on vell posser objeter que ti micri differenties in longore ne va impedir li comprension. Forsan on vell posser tolerar to. Ma in mult casus li paroles self vell devenir ínacustomat long e archaistic: bottel’e = bottilia; in altri casus un tal form vell ne concorder con li etymologic origine e pro to evocar un repugnantie, p. ex. emal’e quel deveni de german smalt-emalt e nequande ha esset «emalie». Do noi vell dever in chascun singul casu applicar divers metodes. To vell esser apartmen incommod quande it relate paroles tre conosset in tot Europa. P. ex. F detail, émail, conosset in presc identic form in li majorité de europan lingues, vell haver totalmen different form reductet, proque «detail» deveni de F tailler.

[129] Un desfacilitá vell causar anc li diminutives e carressives in -in’e, -il’e, queles vell esser tre stran’i in li form -inie, -ilie.

Ma li cardinal objetion es, que per un tal process un grand númere de paroles recive li finales -ie e -ia, queles in li regulari systema de suffixes in Occidental have un preciset signification, justificat per centenes de international paroles. -ie significa un notion abstract, e -ia have un local sense. Ples comparar maladie, aristocratie, anarchie, convenientie, consonantie, chirurgie, chemie, astronomie, negocie, manie, follie, bigotterie, diabolerie, utopie; samli patria, Russia, Francia, laboratoria, libreria, barberia, Oceania, Australia, extrania, utopia etc.

Ultra li mult singul paroles anc un grand amasse derivat per li suffix: -al’a, -il’e, -in’e, vell esser ímpossibil. Un orientalo vell supposir sub «ferralia» un local por ferre, sub «vanilia» un qualità de un person van, etc; do on vell dever changear omni ti regulari derivation per alcun nov altri suffix. E on ancor ne posse saver in tal casu, quant nov ínconvenienties on vell incontrar in tal successiv reconstruction!

On vide que sin caos e disturbation un tal solution forsan ne es possibil, adminim it tutmen ne es tam simplic, quam li mult propositores de compensation imagina. Apartmen destructiv es li supracitat metodes in application con un serie de verbes quam attin’er, distin’er, extin’er etc. Nu ti verbes es facilmen inregistrat in li regul general de verbes, finient in un vocal o quasi vocal. Illi forma li perfect e li derivat de it paroles per adjunction de t; extin’tion, distin’tiv etc. Adplu li formes del verbes self in li infinitiv es foneticmen absolut natural, e max proxim al formes del lingue provenzal, portugues e anc italian.*) Anc li derivationes del radica verbal es tre natural e elegant regulari: atin’ibil, extin’ibil, distin’ibilitá.

*) Ples vider li adjuntet tabelle.

Anc ci li du supra citat medies de regulation del ortografie ne es apt. Li unesim es secuer li lingues anglo-frances e haver extinguer-extinction, distinguer-distinction, do divers radicas, per altri paroles un serie de exceptiones, ne desirabil in un Lingue International, si on posse atin’er un natural regularitá con bon derivationes. Por li verb «atin’er» monstra se ancor quelc desfacilitás. Li form «attinguer» vell esser stran’i. Li u pos g ne existe in null lingue, e «attinger» con sibilant g vell [130] esser ínacustomat. (In italian existe un verbe «attingere» con ti pronunciation ma quel have un tutmen altri signification: hauster). Ti verb in F atteindre, A attain monstra clar li intrat i, quel in provenzal ancor es «atenher» u nh es pronunciat quam n’. Li pyrenéic lingues have alcanzar, de arabic orígine. Un form «attener» ne vell recommandar-se pro li verb tener. Anc li proposit «obtener» ne vell posser sufficer por omni significationes de «atin’er».

Li proposit de quelc persones «attincter, extincter» etc. queles vole evitar il duplic radicas, anc ne posse esser nominat apt. Ja li form del infinitive es tro repugnant, ma in li derivativ form «attinctibil, destinctibil, extinctibil» it attin’e li límite de repugnantie e monstrositá, durantque li formes «distin’ibil, extin’ibil, attin’ibil» foneticmen es absolut quasi natural. On deve prender in calcul que un lingue deve anc esser parlat, e ne solmen scrit e leet.

Do ti solution proposit visibilmen es mancativ.

Noi nu mey explorar du altri provas de solution:

  1. con i: distinier, attinier, extinier, e
  2. sin i: distiner, attiner, extiner.

Li unesim metode dá passabil resultates in li participie: attinit, destinit, extinit e in li adjectives: attinibil, distinibil, extinibil, ma totalmen insuficient in li derivationes del perfectic radica: attinition, extinition, distinition, distinitiv, extinitiv es hideos formes, ínpossibil por talmen quasi international paroles.

Li duesim metode postula denov un separat form por li perfect, proque formes quam distinion, extiniv etc es naturalmen inpossibil. Anc un proposit extraregul, que li verbes finient in n adjunte un t samli quam li finient in vocales, ne es usabil, [131] proque altri verbes por exemple «opiner» vell postular un nov exception, proque on ne posse dir «opintion». Un altri inconvenientie vell esser li mixtur de divers radicas sub li sam form, quo vell confuser li non-latinistes e non-romanos, proque existe divers paroles quam: continent, pertinent, abstinentie, pertinaci, ne stant in etymologic relation con li supra-nominat verbes.

On posse do vider que omni tal solutiones del desfacil question vell introducter sive nov exceptiones e ínregularitás, sive ínnatural formes chocant.

Do noi deve provar ca it ne es possibil regular li ortografie per un general metode, ancor ne usat, ma sat simplic, commod e ne tro deformant li paroles in lor aspecte. Li max bon metode vell esser ti del lingue lettonian, quel have mult analogies in divers altri lingues. It es un diacritic signe che n, l, quo vell deformar minst li aspecte. In lettonian on have special litteres l, n, con un cedil’e sub il littere, simil quam in frances ç o in rumanian li cedil’at t, queles monstra ambi li mollat pronunciation del c e del t, p. ex. in li parol «national». Un tal metode vell esser unitari, simplic e sufficent commod, almen ne minu commod quam scrition de i, quel anc contene un separat punctu. Naturalmen on vell posser posir ti punctu o cedil’e o apostrofe super li líttere o mem usar li hispan tilde. Ma in li ultim casu it vell esser desfacil che l.

De omni ti metodes li max bon sembla esser sive li lettonian cedil’e sub li líttere o li apostrofe sur o apu li líttere. Ambi es anc scientificmen justificabil, sive per juntion total del i con li consonante in sam maniere quam li cedil’e in frances e portugues sive in form del apostrofe quel monstra li elision del curt pronunciativ i. Do del vispunctu de logica on ne posse objecter [132] contra ti metode. Ma divers persones senti se chocat per li apostrofe, quel es les ínacustomat. E in fact in ti form, qualmen it appare in textus scrit per machine, on ne posse negar que it es desbell. In printat textus it es ja un poc plu bon, ma ne posse contentar nor estetic postulationes. Ma to es un purmen technic problema. On save bon que p. ex. in german on usa quelc litteres quam ch, ß etc in un sol type. Si ínacustomat printeros composi les per separat lítteres, on senti se chocat per li aspecte; samli in hollandes, u li ij nu es printat junt per un sol type etc.

Li sol inconvenientie es, que ti types ancor ne existe partú, e on vell dever mandar les ex Riga (Lettonia), si on ne vell voler far producter les in un fabrica de print-lítteres. It es li sam cose quam con li lítteres con circumflexes in Esperanto. On ha monstrat un extrem antagonisme contra ti lítteres, quel mem ha ductet al secession de Ido. E hodie on deve dir, que just ti particularitá de Esperanto es li minimalissim, quel on objetiona a it. E Esperanto ancor hodie sta e progresse durant que Ido es in discadentie.

On deve do considerar li hodial metode de apostrofes solmen quam temporari medie, til que on va haver li necessi lítter-types.

Forsan alcun de nor interessat amelioratores va posser trovar un nov plu bon medie eliminar li desfacilitá. Yo vell salutar to con plesure. Ma yo deve samli confesser, que li metodes proposit til nu, e queles introducte un masse de exceptiones e un caotic systema, es ínacceptabil in un lingue international.

On ne mey obliviar que li normal publica postula regularitá e facil comprensibilitá e stabilitá. On ne mey attribuer tro grand póndere a to que ti o altri person es chocat per ti o altri form. On va posser haver quelcunc possibil form, e sempre va trovar se persones queles va esser chocat. «Placer a omnes on ne posse», ja di un antiqui proverbie. Divers romanes es chocat per «del matre», altres del articul «li», ancor altres per li form «va». Ili consenti ye «il va parlar», ma es chocat per «Vu va parlar», etc, altres es chocat per germanic paroles, quam mann, segle, fox, e postula homogen latin, plu altres postula plu germanic e slavic paroles, proque Occidental es tro romanic por ili. Per un parol, ne existe tal proposition o critica, ye quel ne existe contraproposition e contra-critica. Ma on ne deve obliviar que it es absolut ínpossibil [133] contentar omni postulationes, gustas, repugnanties etc. Li minu essentiales deve ceder ante li fundamentales. Al fundamental postulationes yo conta 1) li autonom unitaritá del lingue, 2) li naturalitá, 3) li regularitá, 4) li internationalitá. Forsan on va astonar-se que yo mette li internationalitá solmen sur quadresim loc. Ma un lingue artificial posse viver e exister anc sin ti quadresim postulation, quo ha montrat Volapük e Esperanto, ma ne posse far to, si li 3 unesims ne es compleet. Ma it sembla me, que anc li postulation de internationalitá es soluet in Occidental in un gradu quel hodie representa quasi li maximum inter omni projectes!

In omni casu on ne posse debilisar li 3 unesim conditiones per ancor plu grand approximation al similitá con angles e frances o antiqui latin. Ti dangere nor latinistes e romanes visibilmen ancor ne comprende. Ili ne ha posit sufficent attention al unesim 3 absolut necessi qualitás, sin queles li vive e evolution del Lingue International es indangerat e che ignoration del vital postulationes deveni ínpossibil.

LATIN HISPAN PORTUGUEZ PROVENZAL FRANCES ITALIAN OCCIDENTAL ANGLES
tingere tinct-ura ten’ir tint-ura tenher, tingir tint tenher teint teindre(2), teint tignere tinto
attingere attact- (alcanzar) (attingir) (2), (alcanzar) atenher ateint atteindre atteint(3) attignere attinto(4) atin’er atin’tion attain
extinguere extinct- extinguir extinción extinguir, extincto estenher esteint éteindre éteint(3) estinguere estinto extin’er extin’tion extinguish extinction
distinguere distinct- distinguir distinto distinguir distinctivo destenher distinguer distinct(3) distinguere destintivo distin’er distin’tiv distinguish distinctiv
cingere cinct- cen’ir cint-ura cingir cinto cenher ceint ceindre ceint-ure cignere cinto cint-ura
fingere fict-io fingir (fintes) ficción fingir, finta, ficçao fenher feint feindre feint fignere finto ficter fict-ion
jungere junct- juntar juntura ajuntar junctura jonher joint joindre joint giugnere giunto junter junt-ura join joint
pingere pict-or pintar pint-or, -ura pint-or penher pint-or peindre peint-re pignere, pinto, pittore pict-or pictur-esc
ungere unct- ungir, untar unción ungir, untar, unçao onher oint oindre oint ugnere unto

(1) altri sense : existe “atinar” = D treffen, Esp trafi

(2) li son d in li verbes frances es solmen eufonic inter li consonantes n, r.

(3) li pronunciation in li syllabe final eteint, atteint e distinct es li sam

(4) ti parol have in italian un altri sense (hauster), ma li form es analog

Remarca

Per li precedent articul noi presentat a nor letores li divers motives queles sr de Wahl iniciat a adopter li mollat sones e in-plu lor transcrition per li apostrof. On vide do que ti detal’e de Occidental, li max criticat per su interessates, es ne un pur capricie del autor de Occidental quam divers arbitrari trates in artificial systemas, ma que it es seriosmen fundat.

Li labores till nu in li Comité Explorativ ha monstrat que li mollat sones vell esser evitabil in quelc paroles ma ne in omnes criticat. P. ex. li formes «detail», «email» trova-se in grand lingues e con diftong illi es plu facilmen parlabil quam «detal'e, emal'e», con mollation. Li anc proposit parol «extinter» vice «extin’er» adver es minu cacofonic quam «extincter» o li existent «absorpter»; e «extintion» vell esser justificat pro analogie a «adtration» vice «attraction» e «juntion» vice «junction», quel in Occidental ne devenit: «jun'tion» (de «jun’er» vice «junter»). Noi have anc «function» e «functionar» e ne «fun’tion» de «fun’er».

Si Occidental va esser plu diffuset quam hodie, tande anc cert tactic motives in li propaganda ne va luder ti rol quam regretabilmen ancor in present. Tande li Occidental-Academie adminim por scientific ovres vell posser admisser exceptiones, [134] p. ex. «extinguer» e «extinction» apu «extin’er» e «extin’tion». On vell posser evitar li mollation in presc omni verbes sub condition que on ne abhorre exceptiones in li derivation. Plu cardinal por un L. I. es li regularità del flexion (conjugation). Ples comparar «Latino sine flexione» e li antiqui projectes naturalistic, queles have quasi null regules de derivation. Ma si on nu examina li enunciationes favorabil de mult prominent interessates ìnprejudiciat, on constata stran’imen que li successes de Occidental in fact have su cause ne minu in li modern naturalità international del lingue quam in su regulari metode de parol-formation por obtener ti aspect. Possibilmen li Comité Explorativ va trovar acceptabil expedientes por facultativmen evitar li mollation in li majorità del paroles. U es vole e metode, ta es via e solution.

Al duesim problema, li transcrition del mollat sones, es a junter que li apostrof representa li elision de quelcunc son, ne solmen de «i». Ti fact ducte a inconvenienties in poesie. Pro li divers desavantages on do posse tolerar li function special del apostrof in Occidental solmen por li témpore de transition. Li max apt definitiv signe diacritic por li mollation sembla esser li proposit de sr de Wahl cedil’e sub l, n, simil quam in ç. Li normal scri-machines con simplic commutation ordinarimen have un clave non-transportant por li accent circonflex e accent grav. Un duesim tal clave non-transportant poy va haver quam prim type li accentu acut (por li accentu tonic) e quam secund type li cedil’e (vice ç), quel on va usar simultanmen sub c (frances), t, s (rumanian), l, n (lettonian e Occidental). Comprensibilmen por Occidental vell esser plu practic, que li du signes diacritic (accent acut e cedil’e) es prim types. On posse usar anc li comma vice li cedil’e; ma in ti ci casu on deve applicar anc li retro-clave, quo es mem plu inpractic quam li usation del apostrof.

E. P.


CHRONICA

Noi have li plesur informar pri li fundation del OCCIDENTAL-SOCIETÉ DE FRANCIA quam section del OCCIDENTAL-UNION (Organisation universal de Lingue International Occidental). Nor Organisation accepta li Statut del Occidental-Union, publicat in «Cosmoglotta» decembre 1928. Li Comité provisori del O. S. F. (Occidental-Societé de Francia) es [135] constituet del secuent persones: President: L. M. de Guesnet, Commercial agent, 83, rue Rochechouart, Paris (9eme); Secretario-cassero: G. Bohin, Director del «École Moderne», 7, Place de Bordeaux, Strasbourg (Bas-Rhin); Vice-Secretaria: Senioretta J. Colas, Instructora, Souday (Loire et Cher). Membres: Ingeniero Thibault, Director del Hydro-Distribution, 15, rue de la Madeleine, Angers (Maine et Loire), Senioretta M. Guilbert, Instructora, Videcosville par Quettehou (Manche). Li unesim scope de nor Societé es l’organisation del propagande por Occidental in Francia e colonias. Li quote annual es fixat provisorimen a 10 francs, includet li contribution al Occidental-Union.

G. Bohin.

FEDERALIA (Federation del amicos del lingue international auxiliari) havet su annual reunion li 15 mai 1929. Esset electet secuent functionarios: President: J. A. Kajš, Vranovská 44, Brno. Vicepresident: Vl. Trávníček, Husova 101, Brno-Husovice. Secretario: Senioretta Jarmila Kajšová, Vranovská 44, Brno. Vice-secretario: Bohumil Jelínek. Cassero: Seniora Růžena Trávníčková, Husova 101, Brno-Husovice. Li membres ha resoluet: 1. far plu intensiv propaganda per printates anexet a divers jurnales. 2. prender parte in li exposition del modern commercie, quel eveni in august-septembre in Brno. (Li necessi printates in Occidental va furnir Typografia Kajš & Fellmann, Brno XII. Palackého 32). 3. arrangear un propaganda-soaré con discurs pri L. I. Senior Jelínek va payar durant 6 mensus un Occidental-reclame in un kino.

J. A. K.

CANDIDE, semanal jurnal de litteratura, Paris, 6 junio. Sr Pierre Veber hant joccat pri Esperanto, dí que li esperantistes es ingrat e inhabil, pro que, vice mersiar le pro li reclame, ili misset insultant lettres. «Nu li esperantistes besona cuidar, nam on misse me li manifest del adeptes de un nov lingue universal Occidental. It es minu complicat quam Esperanto e plu bellsonant». Il conclude assertent que li mundi-lingues es utopic.

L. M. G.


Li mancas circum nos ye maxim parte depende del mancas in nos.

Coudenhove-Kalergi.

Ordinaritás on credi a chascun, por inordinaries es necessi autoritá.

August Pauly.


[136]

LITTERATURA

De Arte a Scientie.

Discurs de Professor Wilhelm Ostwald.

Li unesim januar 1929 on ha interprendet por li unesim vez li experiment divulgar un discurse scientie ne solmen per li proxim radio-stationes. Quande Wilhelm Ostwald ha parlat avan li microfon in li studio-chambre de su hem, radio-stationes del Mar Nordic e Baltic til Graz in Austria emisset li paroles de ti scientist. Nequande il ha trovat un plu grand auditorium quam in ti die, quande li radio portat su voce a omni possessores de detector-apparates in Centraleuropa e a omni possessores de audion-apparates in tot Europa. Wilhelm Ostwald, li famos chemico e fysico, ha explorat desde quelc annus li teorie de colores e formes. Ne-qui es plu competent quam il monstrar li mult relationes inter arte e scientie.

In general on have li opinipn que arte e scientie es explicit contrastes. Li arte es dominant in li sfere del sentiment; li scientie es li object del sicc rason. To es in fact clar contrastes.

Ma solmen coses queles have un commun fund, posse star submisset al relation del contrast. Ti commun fund es to que li du es suprem manifestationes del spìritu homan. Es evident que in german li parol «Kunst» (arte) es derivat de «können» (posser), e «Wissenschaft» (scientie) de «wissen» (saver). Ma li saventie es solmen li unesim gradu al scientie; ti ci satisfà su suprem vocation solmen in li creatori formation, ergo anc in li posser.

Hodie noi comprende quam arte in sense restrictet li creation de lu bell, o dit plu bon e general, li excitation de agreabil sentimentes. Un-quande li dominia del arte esset mult plu vast. Ante plur centennies li construction de machines e de naves, de fortificationes e armes esset considerat quam arte tam bon quam li piction de images e li erection de ecclesias e palacios. In li medievie, leer e scrir esset reputat quam rar arte, e in un ancian indic saga yo trovat descrit quam un arte mem li contada.

Ti general notion del arte significa do un extraordinari capabilità, quel es propri solmen a poc privilegiates, e li acquisition de quel postula apart talentes. Noi do reconosse li sam qualitàs queles on supposi hodie pri li arte in sense restrictet, i. e. li arte estetic.

[137] Ti dominias, abandonat del arte, comensat del contada, letion e scrition til li construction de machines e de altri desfacil ovres, venit a esser occupat del scientie, per quo ti conossenties ha recivet un developation enorm super li statu sur quel ili ha stat quam artes.

Es-que li sam fate es destinat por li arte in sens restrictet, li poesie, musica e pictura? Secun mi opinion, anc por li production de lu bell noi va perviver li progress del subconscient creation del artist al conscient construction del scientist.

Li artist crea subconscientmen. Il ne posse dir pro quo il junte a su ovre just ti elementes (sones, colores, paroles) e ne li numerosi altris essent a su disposition. Li pictor es in li situation max ìnfelici proque li pictura es li max ìndevelopat de omni artes. Avan li mental ocul del pictor sta li ovre quel il vole crear. Si il successat attin’er un passabil approximation a su intern ideal, il ne risca provar li ultim passu al perfection; nam un desagreabil experientie ha docet le cent vezes, que un tal procedura have quam consecuentie plu sovent un deterioration quam amelioration, e que poy it es por il sovente ìnpossibil restaurar li statu anterior.

Li poet e li componist es in un situation plu agreabil. Che ili li anterior statu ne ea perdit si ili execute modificationes. Ili ya posse juxtaposir li divers versiones e selecter in plen calmess li max bon. Li poemas de Heinrich Heine debi li ravissent naturalità de lor bellitàs a un penosi, multiplic e sempre repetit experimentation del poet pri li divers possibilitàs, queles li lingue dat a su disposition.

Ma ti procedura corresponde totalmen a ti del scientie explorator. Ci li creatori labores del artist e del scientist mult approxima-se.

Si tam generalmen, quam descrit, li scientie conquesta li dominias antey occupat del arte, ti process deve esser lent e continui. Plu e plu grand partes del arte deveni sciential e in fine resta solmen un micri residue de arte, quel ne-quande va desapparir totalmen.

Li artist producte per li sentiment, li scientist per li leye. Li ley developa li arte al scientie. Ley es iteration. Omni ley natural have li form secuent: si A existe, B consecue. Ci A posse esser omni-cos possibil, del max abstract notion til li max concret eveniment. Si de un tal duo li ley es conosset, on deve sempre expectar B, si on incontra A. Per [138] to li conossor del ley deveni un profet, nam il predicte lu futur. In li antiquità un astronom esset considerat quam magico, proque il hat justmen predit un futur eclipse solari, hante decovrit li ley del repetition de ti eclipses ex li anterior observationes. Ho-témpore noi expecta trovar tal profeties in omni calendare, e noi ne es astonat in minimal gradu si ili eveni punctualmen; in contrari, noi vell esser astonat, si noi vell decovrir que li profet calendari ha errat. Ma il ne-quande erra.

Lu sam vale in li arte. Chascun cantator o actor save per su experientie, que cert tornas in su maniere de representation ha specialmen fort impressionat li publica. To es un ver ley natural, etsì de extension restrictet: quande li torna es arrivat, li publica applaude. Il trovat it subconscientmen quam artist. Ma in futur, si li occasion veni, il posse applicar it tam conscientmen quam li chimico applica un reaction trovat de il.

Talmen in omni arte existe un sciential parte. On reconosse it per to que it posse esser docet. Tal docibil partes de un arte on nomina su technica. On posse nominar les egalmen bon su scientie, nam technica es scientie applicat.

Quam plu alt un art es developat, tam plu grand es su parte technical o sciential. Li max impressiv de omni artes es ho-témpore li musica; su ovres posse fascinar nos durant hores e excitar nor sentimentes max profundmen. Poy secue li poesie e, in plu grand distantie, li pictura. Nam un image, mem li max bell e impressiv, posse captivar nos durant admaxim quelc minutes; poy li ocul comensa promenar e serchar altri objectes. Tut analogmen on trova anc li sciential parte del musica quam apartmen grand e ti del pictura quam minimal.

Li consideration del sciential fundamentes del musica doce un cos decisiv pri li arte in general. Un simplic colp de aer producte un son o crac, secun li fortie; un inregulari consecution de aer-colpes producte un brui. In li du ancor ne existe li minimal bellità. Ma si on lassa acter egalmen fort colpes in egal intervalles plu rapidmen quam 30 vez in un secunde, ili confonde se a un ton. Ti ci ja possede bellità, etsì simplic e modest. Li tones differe secun li quantità del colpes in un second; quam plu frequent ili es, tam plu alt es li ton. Si noi lassa intersecuer tones de divers altore, resulta un bell coherentie, un melodie, ma solmen si lor nùmeres de oscillationes (frequentie) sta in simplic proportiones. 1 : 2 dà li octave, 2 : 3 li quinte, 3 : 4 li quarte, 4 : 5 li grand ters, 5 : 6 li [139] micri ters. Li sam ley es valid por li simultan sonantie de du tones, li harmonie. Finalmen li temporal bellità del tones es basat sur li rytme, i. e. li ley-conform consecution de egal intervalles.

Fals cantada o fals lude musical trova explication in to que li supra indicat proportiones del frequenties ne es observat. Noi do vide que li leyes natural es quasi marca-vias o cartes geografic, queles predicte al migrator ad ù il va venir si il persecue un cert via.

Al pictor ne es conosset li fysical leyes del harmonie de colores, quancam ili ha esset publicat del autor ante deci annus. Pro to li pictor consuma adminim nin decimes de su témpore por producter sur su palette ex li color-butonettes de su rud materiale li color-mixturas, pri queles il espera que ili va haver li just aspect in li image. E si il dà li colore sur su loc, il sovente constata que it tàmen ne es rect e deve esser modificat.

Si on picte med li organe chromatic (D Farbenorgel) omni manual mixtion de colores es superflùi. Qualmen in li organe musical omni besonat tones es providet in form de organ-tubes, talmen anc in li organe chromatic existe colores regularmen graduat, in nùmere 672, arrangeat in 28 registres de singul 24 color-tones; in addition a to es ancor, quasi quam pedal-tones 8 graduat gris colores con blanc e nigri. Li artist reflecte unesimli, quel colores in quel harmonies il vole applicar in su ovre. Il nota les, nam chascun color del organ have su signe, sam quam chascun ton in li musica have su signe in form del notes. Poy il prende li colores selectet ex li organ, prepara les e applica les in lor loc. Li resultat es sempre un image harmonios, si li artist observa li correspondent regules. Li artistic effect posse esser plu intensiv o plu debil secun que li selectet harmonie supporta o diminue li altri factores del pictura (form, idé). It ne esset possibil constructer ti organe chromatic per li artistic sentiment; solmen li scientie ha effectuat it.

Talmen li scientie penetra inrestibilmen in li dominias queles antey esset administrat del artist ex su sentiment; ma li artist sin cess conquesta nov dominias, ù il regna autonom in prim témpore, e ad ù li scientist trova access ne ante que li artist ja de long ha gan’at su recolt.

In li scientie it ne es altri quam in li arte. Anc in li scientie li unesim avansas de beat exploratores, precismen quam che [140] li artistes, es fat secun li sentiment, i. e. per li applicationes del leyes natural, queles li explorator posse applicar solmen per li subconscientie, pro que il ancor ne posse enunciar les, ma queles ducte le a nov e just resultates. Advere totalmen ne sempre; in contrari il deve far mult van avansas, queles resta sin success, qualmen li critical examinationes demonstra le. Ma in fine il tàmen attin’e li scop e li decovrition desde long serchat es fat.

Lass nos in fin retornar al griv-infant del hodial arte, al pictura, e questionar, qualmen on posse promover it; li response es: per applicar anc li temporal motion in li image. Li hodial images es ínmobil e pro to ne posse emover li spectator. In li cinema noi have li unesim comensa del image movent, e yo ne besona descrir quant ìnresistibil li film attrae pro to li masses. Ma it es solmen un comensa, ergo ìnperfect. Noi deve aspirar al concerte chromatic: un image movent, quel posse transformar rapid o lent, continui o subit omni form e omni color, talmen que li serie del fenomenes posse excitar un correspondent serie de sentimentes con sam o plu grand securità durant hores, qualmen un musical ovre de arte fà it. Yo pensa que yo posse expresser li motivat espera que il scientic-technical fundament de ti ci nov foto-arte va esser constructet in li proximissim témpore.

Extraet e translatet secun li revue “Radio-Wien”
de Karl Janotta.


Fortun in negocie

Unquande yo audit negar Charles Schwab li existentie de genialità e felicie in li afferic vive e exposir a su auscultantes, que un success in commercial vive es solmen li resultat de «dur, honest e penosi labor» e ne-cos altri. E tamen on di que il self debit su unesim incontra con Andrew Carnegie a un felici circumstantie. Schwab havet quam pùer un agreabil voce de cantada. Un die su tones sonat ex li stalles ù il fe laborar al veranda, ù li scottic stal-rey sidet. Li voce e li cant del garson placet Carnegie, il fat venir li cantator in li dom por juir li musica tut proxim. Esque to ne esset un felici die por Schwab?

Durant mi jurnalistic carriere yo interviuat mult prominent negociantes e yo ha fat li du conclusiones, que li max mult homes, successosi anc vell har avansat in cert relation sub [141] omni altri circumstanties e duesimli, que un excellent success in commercial vive precipue depende del just election de un carriere; si Fortuna favori nos, it es ordinarimen in li commena, sur li syll de nor carriere.

Yo laborat unvez, apu un old jurnalist, qui credet har esset fraudat pri su fortune per un hasarde. Quam infant de 12 annus il e un amico serchat un occupation. On offertat le du vacant positiones, li un che un gazette, li altri che un curtagero. Ili lotat pri ambi positiones. Li lot atribuet a su amic li position che li curtagero — e ti ci devenit rich.

«Omni-cos depende del comensa», li old mann havet custome dir. Su classic exemple quel il sempre citat, esset John Jakob Astor. Astor abandonat Holland sin alcun penny in su tasc. Li nave, ductent le a America, esset fortiat a un dumensual halta in glacie avan New-York. Durant ti ci du mensus, Astor fat connossentie de un passagero, qui informat le pri li opportun circumstanties in commercie de pelisses, explicante, que un povri hom in exchange por luderies e desvaloral’as vell posser acquisiter ìnnumerabil pelisses, queles il vell posser vendir in London por enorm precies. Li retardation del nave, sur quel Astor trovat-se aplanat le li via a un capitale, quel tande il apen vell har posset acquisiter in un altri maniere.

Chascun mey imaginar su propri carriere e constatar per quel micri hasard il esset ductet sur su present via e per quel insignificant bagatelle il fallit un altri.

Un del max grand venderos de ligne de nor land — Thomas B. Walker — raconta, quam il attendet un die in un hotel sur li campan’e pro un epistul de universitate de Wisconsin, quel devet communicar le un installation quam instructor. Il intrat un conversation con un senior ex Minneapolis. To esset li hor fatal de Walker. Walker lotat per un monete; it decidet-se por li vapor-nave e li pedagog in spe navigat, ne attendente li arriva del epistul a Minneapolis, e gan’at ta su richess per un negocie de ligne.

Andrew Carnegie quam púer unquande lassat cader un pakete, contenent pecunie por payamentes de salarie, ex li fenestre de un tren. It fe rular a-bass li rive de un fluvie, ma stoppat ye li extrem borde. Andrew retrorecivet su fasce de moné. Ma quo vell har evenit, si it hat rulat in li profund aqua? Certmen on vell acrimen har blamat e forsan mem demisset le e tot su vive vell har havet un altri aspect. Forsan [142] il nequande vell har intrat un fer- e stal-firma. E si il ne vell har actet talmen un Carnegie-stal-association sin dùbita ne vell har nascet e ergo null Charles Schwab e finli null judico Gary quam noi connosse le.

Judico Gary, li general-director del stal-trust, forsan vell esser hodie avocat, si un die il ne devet pledar contra J. W. Gates hasardli in un bagatellatri affere. John W. Gates nequande obliviat, qualmen ti jun avocat presset le dangerosimen e quande il esset al punctu fundar li trust de spin-fil, il ingageat Gary, por styrar le tra li labyrint del juristic leyes. It possibilisat a Gary, plu tard fundar li federal association de relvias e finli li stal-trust.

Henry Davison, companion in li banque-firma Morgan, raconta qualmen, metaforicmen expresset, quam officiat de banque, il quasi esset «tirat» in un plu alt position.

Un die il levat li ocules e videt rectmen in li tub de un pistol. Un alienato postulat in solemni paroles li payament de un chec quel hat esset tirat «al ordre del omnipotent Deo». Casseros de banque rarmen have dramatic momentes, ma Davison travivet it. Il leet li chec fortmen, tre fortmen, ostentativmen, por convicter-se, esque it esset in òrdine, ma in realità, por traer li attention de altri officiarios sur se. Li tric pruvat-se successosi. Li functionario in li vicin chambre vocat un policist, qui arrestat li alienat e in tal maniere salvat al banque su moné e a Davison li vive. Davison esset strax promovet; e tri annus pos to, il esset gerant director del banque.

Comprensibilmen fortun sol ne posse procurar successe. Li hom favorit del fortun deve auxiliar per omni forties. Quamcunc on mey pensar pri li morale de Doheny, li rey de petroleo, it resta li notabil fact, que il es un del max rich homes de America. Ante mult annus il sidet unquande avan un litt hotel in Los Angeles. Il esset completmen sin pecunie e meditat, quo interprender. In ti moment un carre passat, charjat per pech. Doheny recivet information del cochero, un mexican, que li charje de terre venit de Westlake-park. Pos to Doheny eat al park, grattat in li excavates e trovat, que li obscur terre, semblantmen esset impregnat per oleo. Il possedet null pecunie, ma trovat un old companion e ambi acquisitet un jure de precompra por li suole. Poy ili effortiat gan’ar quelc dòllars e comensat forar. Li oleo spruzzat ex [143] li terre. Pos quelc hores Doheny vell har abandonat Los Angeles, si ti carre ne vell har apparit avan su ocules. E tut-vez li carre passat preter mill persones e solmen per su passada trombonat li bon opportunità in li orel’es del publica. It esset un voca del sorte a omnis — ma solmen Doheny audit li voca.

John T. Flynn in “Harper's magazine”
Trad. de Dr. K. Schüppel.


Interiore de un atom

Ex Arnold Sommerfeld: Atombau und Spektrallinien, 2. edition*)

*) Li ultim observationes ha ductet a un altri conception pri li natura del electrones quam li descriptet in li article insertet ci: on opine nu que ili es undes simil a ti del lùmine, ma circulari. Noi va referer forsan un altri vez pri ti novissim theorie, ma noi crede que nor article es tàmen interessant pro que it da li fundamental observatianes e theories.

Li absorption del cathode-radies e su dependentie del velocità ja in 1903 ductet Lenard al opinion que li structura del materie contene vacui spacies e que solmen un ìnsensibilmen micre parte del spacie occupat de it es ìnpermeabil a rapid cathod-radies, ma li tot céteri parte del spacie lassa les passar libermen (Dynamide-theorie o — quam noi vole nominar it — nucleo-theorie del materie).

Al sam conclusion, extendet per quantitativ indicationes, ha esset ductet Rutherford dec annus plu tard per li dispersion del alpha-radies passant tra subtil metallfolies. Un fasce de alpha-radies sufre per to in unesim loc un general dispersion, quel es distribuet exact secun li leyes de probabilità. Egalmen quam li tiras de un fusil in un disc visori, li *hit-punctus*) del alpha-particules amasse se circum un loc medial maxim probabil quel es li prolongation del incident fasce de alpha-radies, e de ta lor frequentie diminue se vers omni làteres. In un luminant scren qual es usat in li conosset spinthariscop, on posse observar e contar li hits del singul alpha-particules per li scintillationes excitat. Ma eveni isolat fort deviationes queles sembla totalmen exceder del regules de hasard til angul de 150° con li direction de incidentie. Lor nùmere es minimal (p. ex. 1 per 8000 incident particules, si alpha-radies venient de RaC es disperset per un folie de platin), ma mult plu grand [144] quam it esset a expectar secun li ley de dispersion valent por li micre angules. Rutherford e su disciplos Geiger e Marsden ha sudiat exactmen por un serie de divers metallfolies li distribution de ti ci abnorm deviation inter li divers regiones de angules. Noi ha ja incontrat correspondent abnorm deviationes in li fotogrammes de Wilson in form de flexiones al fine del via del alpha-radies, excitat ci ne per metall-atomes, ma per molecules de aer.

*) hitar, A to hit, F toucher, D treffen. Li asterisc * significa que li parol es ne acceptat ma solmen proposit por usa in Occidental. Red.

Quo accidet al alpha-particul ye ti ci inflexion? Rutherford conclude al action del maxim fort electric campes quel departe de un tre micre spacial part, t. e. de un «nucleo». Pro que li grandore del abnorm deviationes augmenta se con li pesa atomic del deviant element, li intensità del deviant camp deve esser proportional al pesa atomic. Por aur (pesa atomic 197) li charge concentrat in li nucleo generant li camp vell dever esser circa 100 e (e = elementar charge) por explicar li trovat deviationes. Li charges del nucleos vell posser per se esser tam bon negativ quam positiv, t. e. li deviationes posse provisorimen esser conceptet tam bon quam attractiones quam anc quam repulsiones. Ma li general experienties pri iones e electrones decide que li signe del nucleo-charge es positiv. Nam li nucleo deve posseder ne solmen un alt charge, ma anc un alt capabilità de resistentie, t. e. un grand masse por posser effectuar li grand deviationes del alpha-particules. Nu it es li positiv charge, quel es conjuntet con li ponderabil materie secun su natura, durant que li negativ charge appartene al levi e facilmen mobil electron. Electrones quam centres de negativ charges posse excitar li micre deviationes del regular dispersion; ma por li abnorm deviationes li ponderos nucleo con positiv charge deve esser responsabil.

Per to resulta li secuent resumant image: li positiv chargeat alpha-particul es repulset del positiv chargeat nucleo si it passa preter it exceptionalmen proxim. In li vicinità del nucleo es un atmosfere de negativ electrones; de ili li alpha-particul es attraet. Ti ci attractiones, superposient se reciprocmen secun leyes de hasard, explica li regulari dispersion de micre angul e ti repulsiones explica li rar flexiones con grand deviation.

Anc pri li extension del nucleos on posse deducter alquicos ex li observationes del alpha-radies. Li distribution del deviationes inter li divers angules es calculat de Rutherford sub li supposition que li nucleo-charge es punctual. In tant quant li [145] deviationes observat concorda con li calculat, ili demonstra, que li extension del nucleos ne ha impedit li via del particules. Ex li max grand deviationes observat resulta do un superior lìmit del admissibil extension de nucleo.

In su totalità li atom deve esser electric neutral: consecuentli li nùmere del electrones per atom es egal al nùmere del positiv elementar Charge concentrat in li nucleo: t. e. al nùmere del nucleo-charges. De to secue nor unesim these: nùmere de nucleo-charges es egal al nùmere de electrones. Li atomism del negativ electricità postula — quo Helmholtz ja remarcat pri li electrolyse — anc ti del positiv electricità.

Ma adjuntente li explorationes de Rutherford pri li dispersion del alpha-radies, secue li duesim these: nùmere de nucleo-charges es egal al nùmere de electrones in li atom e es egal a circa un demì pesa atomic.

Ti these es subtenet per un resultat ex li theorie e mesuration del Röntgen-radiation: li grandore del disperset radiation per atom. Ti ci ducte al conclusion que li nùmere del con-oscillant electrones queles emisse li disperset radiation prendet per atom, es quasi egal al demì pesa atomic. Durant que ye li optic undes solmen li extern o lax juntet electrones (tal nominat electrones de dispersion o valentie) con-oscilla perceptibilmen — li intern electrones es juntet tro rigidmen in relation al optic incitationes — per li mult plu rapid Röntgen-radies anc li maxim intern electrones es prendet con se. Pro to ja antey noi interpretat li supradit resultat pri li disperset radiation talmen: Li total nùmere del electrones in li atom concorda approximativ con li demì pesa atomic.

Noi presenta un altri resultat, per quel ti sam nùmere es illuminat ancor de un quart làtere. Li nùmere ordinal del elementes, t. e. li nùmere de lor loc in li natural systema, precipue in li comensa de ti systema, concorda approximativmen con li demì pesa atomic. Do anc li final these es valid: li nùmere del nucleo-charges es egal al nùmere del electrones, es egal al nùmere ordinal e es egal a circa un demì pesa atomic.

Evidentmen li experienties utilisat til nu posse subtener ti ci ley solmen tre approximativmen. Noi recive por it mult plu cert fundamentes ex li factes del Röntgen-spectrums. Anticipante ti fundamentes noi asserte: Con chascun passu adavan in li periodic systema del elementes li nùmere de nucleo-charges cresce exact per un unità, li nucleo-masse per circa du [146] unitàs. Nam li pesa atomic, pro que li electrones contribue le solmen ìnsensibil poc, deve essentialmen esser effectuat per li masse del nucleo. In ultra chascun element secuent in li periodic systema contene un electron plu quam li precedent.

Nu qualmen li electrones del atom posse mantener se contra li attraent effect del nucleo-charge? Ne deve ili, secuent a ti effect, cader in li nucleo? Li response — un response possibil e apartmen simplic e contentant — es furnit nos per li conditiones in li systema solari. Li terre ne cade in li sole pro que per su revolution it developa forties centrifugal, queles equilibria li attration del sole. Transport del image a nor atom-modell ducte al secuent conception: Li atom es un systema de planetes girant circum li central còrpor, li nucleo. Li atom del ordinal nùmere Z es format de Z simplic negativ chargeat planetes e un Z-plic positiv chargeat sole. Li attration del gravitation secun li ley de Newton es viceat per li electric attration secun li ley de Coulomb, quel expresse-se formalmen exact quam ti. Un differentie consiste solmen in to que in nor microcosmo li planetes repulse un altre — samli secun li ley de Coulomb — durant que in li macrocosmo ili es attraet ne solmen del sole ma anc un del altri. Li dynamic leyes — introductet les just nu in li populari diction de centrifugal forties — es valid in nor microcosmo exact quam in li astronomic macrocosmo.

Noi mey nu considerar ancor un vez li phenomen del deviation del alpha-radies sub li image del planet-systema. Trans nor planet-systema noi lansa un alpha-particul, un comet. Generalmen it vola per un rect linea e es deviat (disperset) solmen poc per li max proxim micre planetes. Ma si it *hita just li sole o passa proxim preter ti, it sufre un ìnproportional fort e abrupt repulsion. It descri un hyperbolic trajectorie, in li foco de quel sta li nucleo. Li angul de deviation es egal al angul inter li du asymptotes del hypérbol.

Per ti astronomic descrition del phenomen noi samtémpore indica vagmen li via del calculation per quel Rutherford discusset ye unesim vez li mesurationes del deviation del alpha-radies e motivat su nucleo-theorie. In historic relation es adjuntend que van den Broek ye unesim vez formulat clarmen li idé de un nucleo-charge e nùmere de electrones crescent con li ordinal nùmere e demonstrat it per chemic factes.

Trad. Dr. Ing. A. Wormser.


[147]

Cicada e Formíca

Durant li seson estival
Seniora Cicada sempre cantat;
Ma quande arrivat
Li vente nival
Alor in su dom li pane mancat:
Null micri pezzette
De vermette,
De gran o de mosc
In alcun loc
Por passar li dies hivernal.
Quo va far l’imprudent animal?
Sin hesitar
Li Seniora vade mendicar
Che li Formíca
Su bon amíca.
«Vide, cara, mi povritá:
Yo sta por morir!
Oh! presta me per caritá
Alcuni granes por me nutrir …
Yo te va payar — parol cicadal —
Interesse con capital
Ante li mensu de li flores.
Oh! ples esser bon: te prega mi plores …»
Li Formica responde con finess:
«Vermen yo deplora vor povress;
Ma ples, Vicina, dir me vor labores
Durante li bell calores».
«Inter li flores rident yo fe cantar!»
«Ah! Vu cantat inter li flores:
Nu, Seniora, sur li nive ples dansar!»

Secun Lafontaine
A. Creux.


CORRESPONDENTIE

Noi recivet li secuent lettre de sr Jan Casse, expresident del Dan Ido-Federation:

Car senior Pigal.

Per to yo desira informar vos que yo ha abandonat Ido e Novial e nu adhere definitivmen a Occidental.

Ti ci transition, quel yo fa con grand joya, pro que yo senti har finalmen trovat mi unic just position pri nor grand idé, es li resultat de un long e lent evolution por me.

[148] Yo ha esset un convictet idist, un grand admirator del lingue del Delegation, e pro to, quande yo videt Occidental ye li unesim vez, it plenat me per horrore e abomination! Ma ja bentost in mi usa de Ido yo hat remarcat, alor con regret, li practic desfacilitás pro li hyper-logica del derivation. E per continui usada de Ido, e anc per letion del occidentalistic critica de Ido, lentmen, sempre plu mult yo comprendet li defectes de ti lingue, e pri tro mult logica e pri ínnaturalitá. Precipue yo posse dir que vor articul in su témpore «Li ovre de Edgar de Wahl» fat un grand impression ye me.

Ma ancor un long témpore yo credet que nor problema posse esser soluet sur li fundamental principies de Ido, per un reform de ti lingue talmen que it vell devenir plu simplic e plu natural; e yo ne aprobat li ínfonetic ortografie de Occidental e su, supposit, ínregularitá. E quande Novial aparit, yo credet que it representat li desirabil reform de Ido. Ma ja bentost yo comensat dubitar pri li usabilitá anc de ti systema. Formes quam «nusen», «vusen», «lesen,», «lum», «sal», «bli» es e resta ínacceptabil in un practic L. I. On ne posse negliger li lingual sentimentes, e tis es chocat de tal e altri formes arbitrari o adminim ínhomogen con li céteri systema. E per quelc experimentes yo crede har constatat que anc li derivation de Novial es mult tro desfacil in practica. Li fundamental principie del systema Couturat: li logic construction del derivates, es conservat malgré simplificationes in quelc detal’es. E in plu li nov, arbitrari, systema -e, -a, -o va far necessi un constant hesitation esque li paroles a usar es verbal substantives o ne: «danso» o «danse», «nivo» o «nive» etc.

Li resultat de mi pensas e provas pri Novial e Occidental es to que yo nu comprende que it es li fundament quel es mal in Ido e Novial, it es li mechanic-systematic structura, li ínnatural construction del paroles, quel deve esser abolit. Li naturalitá e internationalitá es li «conditio sine qua non» del L. I. Li adoption in Occidental del international paroles in lor natural formes, e pri derivation e pri ortografie, fa ti systema mult plu facil a comprender e usar quam li altris. E certmen on posse desfacilmen exagerar li importantie del fact que Occidental aspecte quam un lingue natural, contra que li plu ancian systemas, e nu anc Novial have un caractere artificial e ínnatural.

It es con grand joya que yo nu intra in li yun e avansant Occidental-movement, un movement quel es fundat sur li sol ver principies, e quel pro to va victer in li future.

Li representation del Occidental-Union por Dania, quel yo ha in su témpore acceptat provisorimen, naturalmen yo va nu con plesur acceptar quam permanent.

Con cordial salutationes vor devoet

Jan Casse
Willemoesgade 23 IV, Köbenhavn Ö, Dania.


Subventiones al Occidental-Union

L. M. de Guesnet (Paris): 30,5 fr. fr. — Prof. F. V. Lorenz (Sao Feliciano): 21,70 öS. — C. in K.: 20 öS. — Regierungsrat Dr. Mell (Rudolstadt): 25 öS.

Li Central Officie.


Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.