[al menú]

[85]

COSMOGLOTTA


Annu VIII – Mai 1929 – Nr. 60 (5)


Contene:


Antagonist e … profet

Fritz Mauthner

Durant long tempore yo ha projectet introducter nor amicos in l’idés de ti genial philosoph, morit ante quelc annus, quel ha luctat con li problemas de lingue in grand ovres, apart del official academic doctrinas, e quel esset un heretico de titanic grandore. Ti projecte attraet-me tant plu quam Mauthner, intim inamico del idé de un artificial mundlingue e specialmen del systemas Volapük-Esperanto, ha expresset un idé quel justmen monstra vers Occidental.

Ma … comensat ti labore, yo comprende l’inpossibilità dar a nor letores un complet reproduction, e yo deve restricter-me a un prova esquissatri e citates sin bon coherentie. Adplu li manca de un fundamental philosophic studie mey excusar-me si yo ha miscomprendet ci e tà …

Por un superficial studie del idés de Mauthner suffice li litt ovre «Die Sprache» (li lingue), Frankfurt a. M., edit. Rütten & Loening. Ma qui vole studiar le profundmen, deve prender li grand ovres «Kritik der Sprache» (critica del lingue), 3 tomes, Leipzig, edition Felix Meiner, e «Wörterbuch der Philosophie» (lexico del philosophie), sam edition. Ex li unesim litt ovre yo prende li secuent passages.

Yo premisse que Mauthner indentifica lingue e pensada; il asserte que it es inpossibil pensar sin lingue; e del critica del lingue il perveni a un annihilant critica del homal pensada generalmen.

«… li lingue, justmen pro l’inprecisità del parol-contures, es un excellent instrument del poesie (arte de parol; ma scientie quam comprension del munde es sempre inpossibil, proque ya li fin realité ne es captibil per li rud pinces del lingue … In li scientie li lingue revela su impotentie; in li poesie it demonstra li potentie de su bellità …» Do: li max acri negation del Idistic idés! Secun mi saventie Mauthner ha refusat Ido explicitmen in un articul in «Berliner Tageblatt». [86] Ma noi va vider que it esset solmen li singul systemas queles Mauthner refusat e queles provocat su sarcasme per lor risibil e innatural experimentes, e que in verità il esset plu proxim al just comprendet mundlingue, quam il self savet.

Mauthner nòmina li popul-lingue li «sensorium commune» (cerebre) de un nation: «inter li socios de un nation, do in li psychologie social, li populari lingue lude un simil rol quam li cerebre in li psychologie individual». (p. 30).

Talmen il arriva al conception de un simil «sensorium communissimum» por li tot homanité. Malgré quelc sceptic remarcas pri l’utopic idé de un general fraternal homanité (li modern constitutiones neplu es introductet per theses pri li jures del hom) il ne posse negar l’existentie de un unité del civilisation, precipue del nationes de Europa e America, e il concede que l’unification de ti nationes «sub» un unic lingue vell esser un action de immens revolutionari grandore. (On deve considerar que ti libre es scrit in l’unesim annus de nor secul).

Evidentmen l’autor tande ha conosset solmen li systemas Volapük e Esperanto, queles il ha combattet ye omni occasion, in su libres e in mult articules in jurnales. Ex su argumentes, partli expresset anc de altris, yo excerpte solmen quelc passages apartmen interessant por nos.

«Un ideal lingue quel vell posser evitar anomalies (ne solmen li grammatic anomalies) es hodie samli inpossibil quam in li tempore del episcopo Wilkins, proque li mundecatalog, quel vell esser li fundamente de un tal ideal-lingue, ne ha esset composit de nor natur-scienties, e ne posse esser composit nequande …»

«… por li control vell exister ni un nation ni un complet lexico …»

«… in li artificial mundlingue li excellent aptità del national lingue quam instrumente del parol-arte vell dever perir fatalmen …»

Quancam Mauthner ha videt clarmen li grand progress de Volapük a Esperanto (pag. 38, 40), il refusa energicmen li ultim pro l’innaturalità de su construction, e in su polemica il usa quelcvez totalmen injust argumentes. It sembla que il ne ha conosset l’idés de Lott e Liptay; tamen su meditationes ea in ti direction:

«… inter li civilisat nationes … malgré national odie e avidità, malgré religiosi contrastes e etern dangere de guerre, [87] ha nascet quasi un spiritual unità, quel similea un universalità de pensada o de lingue. Quam in China existe un commun scritura, leet e pronunciat diversmen del divers tribus ma comprendet absolut egalmen, … anc ye li mundeconception del civilisat occidental nationes e ti de America existe un communità del psychic situation, quel, malgré li diversità del dialectes o lingues, ha ductet a un internationalità. Precipue li psychic situation del grand-citeanos de omni nationes es commun sur li dominias de saventie. … Li … saventie del homanité ha crescet e ha esset expandet … per du fenomenes, queles … stran’imen omniloc es nominat per li sam parol «presse»: li printada de libres e li jurnalisme. Li crescentie del du formes del presse … ha ductet a un novi fenomen, quel ha favet l’internationalità del mentalità del nationes plu quam alcun artificial mundlingue vell har posset effectar: li traductet litteratura, li infinit masse de traductiones, fluent de un nation al altri … L’evenimentes in li tot munde, communicat per li gazettes, producte identic sentimentes e idés in li tot civilisat homanité (il cita l’affere Dreyfuss e ti del capitano de Köpenick); … per li commun possession de inventiones e decovritiones, de conossenties e idés, abstractiones, deos e fétiches, … per li commun possession de conceptiones, queles es commun quam li chinesi litteras … ha nascet un commun mentalità del civilisat homanité; yo posse comprender l’expressiones (typparoles, Schlagworte) de ti ci mundan psychic situation quam elementes de un occult mundlingue» (pag. 45).

Li max acri antagonist del ancian mundlingue-systemas esset li clarvident profet del ver mundlingue del futur …

Dr. Peipers, Köln.


Chronica

OCCIDENTAL-ENGLISH VOCABULARY editet de The Ferguson Press, Jeffersonville, 125 E. Chestnut Street, Indiana, U. S. A. It consiste solmen de un micri folie plicat, contenent li max frequent paroles (circa 200) queles ne trova se in angles o adminim ne in li form Occidental. Per ti ci folie, quel es practicalmen adjuntibil a cadernes de Cosmoglotta, por omni hom conossent angles es tre afacilat li comprension de textes in Occidental. Precie: 100 expl. 1,50 doll.; 200 expl. 2,50 doll.; 1000 expl. 10 doll.

A. D.

[88] BAYERISCHE LEHRERZEITUNG, Nürnberg (Germania), nr 8, sub titul «Internationale Sprache» contene un detal’at articul de sr Teodor L. Krebs, preceptor in München. Il descri li historie del problema del unesim projectes til Novial, dà specimenes del lingue-projectes e in fin occupa se pri li problema del film parlant, quel sin lingue international universal va esser ne imaginabil. Li film-industrie va perdir su significantie mundan, li regiones de vende va diminuer, artistes de landes de micri lingues ne ad-plu posse esser vocat al grand centres del film-production. Li american film-industriales self declara, que angles ne es apt quam universal film-lingue, que mem li angleses va opposir contra presentationes in li idioma american e que li sol solution practic es un lingue international constructet, neutral. Unquande solmen revatores e utopistes occupat se per tal problemas. On ridet e mocat les. Ma li via del L. I. ducte del utopist al grand-industriale. Li munde va escutar le, e su moné va parlar li fort lingue del persuasion. Ma inter li revator e li financiario sta li pionero — li instructor. Il un die va esser vocat del munde instructer li junité del popules trovar paroles de comprension anc trans li lìmites del patria. Li autor dì que li idé self del L. I. es lu primari, li via selectend es secundari. Ma in un adnex al articul poy inviat al redaction del gazette sr Krebs explica que li projectes de L. I. in li ultim annus sempre devenit plu simil a un altri e li finale a ti evolution es Occidental quel pro su ìnmediat comprensibilità por persones con mediocri education strax posse esser usat quam L. I. To es li max grand avantage de Occidental, e li estimation pri quel Occidental joya precipue in circules de erudites, es explicabil per to. Li articul, finient per un alinea in Occidental, es scrit con verve e profund conossentie del cose e noi cordialmen gratula nor nov collaborator. In li present numerò sub rubrica «Correspondentie» noi inserte partes de un lettre de sr Krebs ù il descrì qualmen il devenit adherent de Occidental.

ERKENNTNIS UND BEFREIUNG, organ del anarchosocialism, Wien-Klosterneuburg (Austria), 10 marte, recense Cosmoglotta e sublinea li ìnmediat comprensibilità de Occidental simil a Universal de Prof. Molenaar. Li redactor questiona: «Si noi abstrae de nationalistic restriction mental, es-que it ne vell esser plu avantageos, uniar-se pri li max diffuset vivent lingue quam lingue auxiliari, vice constructer nov mund-lingues, [89] queles ne satisfà li scope serchat». — Si li solution proposit del recensent vell esser tam simplic, it certmen ja vell esser fat. Ti possibilità existe ja tam long quam li problema del L. I. Es-que li causes es rational o ne, to ne have importantie, si it acte-se pri constatation de factes. In ultra ne solmen nationalistic considerationes, ma anc li desfacilità del lingue angles ancor stimula preferer un lingue constructet por relationes international. Inter ti lingues constructet noi proposi Occidental, quel es ìnmediatmen comprensibil anc por li anglese. Por un german scientist ne es permisset expresser su pensas in un angles con erras grammatical. Do vice esser condamnat a mutità international, it es vermen plu just usar Occidental, quel ne have un grand lexico de propri fraseologie a apprender. Mem si in li comensa li angleses in international relationes ancor va usar angles, li usation de Occidental per li altres va esser profitabil anc por li angles: Li angles va comprender Occidental e li german es mult auxiliat per que il ne es coactet usar angles in maniere expressiv ma solmen receptiv. Durant ti concurrentie on ya va constatar, quel lingue va tener se: Occidental o angles. Certmen si noi vole ja nu effortiar introducter Occidental quam li unic mundlingue auxiliari, noi ne va successar. Ma pos que noi va haver li complet lexicos Occidental-national, it ja es témpore proposir Occidental quam lingue permisset in international revues, corporationes, congresses etc. Tis qui ja usa angles e frances quam lingue international, comprende anc Occidental. Do li acceptation del supra-nominat propose postula de ili null perdition de témpore, quo vell esser necessi pri Esperanto.

RIVISTA DEGLI STENOGRAFI, Firenze (Italia), nr 2, sub recensiones consacra un articul a Cosmoglotta e al Occidental-Union, «quel es un vast organisation universal con membres in omni partes de Europa», ma Occidental ultra to have mult avantages intrinsec contra Esperanto, quel per refusar omni reform, ha causat li apparition de centes de novi projectes.

O. F. S. (Mitteilungen des Ordens freier Seefahrer), Duisburg (Germania), marte, nr 3, reprinta li textus propagativ por Cosmoglotta e Occidental ex li revue «Der Fremdsprachler».

E. P.


Qui senti se destinat destructer illusiones, self acte per illusion.

Paul Mongré.


[90]

Esperanto contra logica

Sub titul «Inter ni» (Inter nos) «Sennaciulo» (Anationalist), li organ del max grand Esperanto-Organisation «Sennacieca Asocio Tutmonda» (S. A. T.) (Anational Association Universal) nr 196 publica quelc alineas contra li hyperlogica de Ido, queles have apart valore tactic in li combatte por li L. I. Pro to noi conserva les ci integrimen in Occidental. Ne solmen Idistes ma anc Esperantistes con plesur usa quam cardinal argument agitatori contra Occidental, que it ne es constructet sur li postulationes del logica, ma secun li customes dominant in li lingues natural. Pro to li secuent passus prendet ex li plum del redactor E. Lanty self, sembla nos plu un apologie de Occidental quam de Esperanto.

Red.

Noi omni save quant li idistic interprension impedit li esperantistic movement. Un manuade de desespritos fanaticos arrogantmen parlant in li nómine de un pseudoscientie, sovente successat atin’er, que homes ja convictet pri li necessitá de un medie de intercomprension universal e pri li vivicapabilitá de un artefat lingue, tamen ne aprendet ni Esperanto, ni Ido.

Nu li idistic movement liquida-se. Quelc idistes totalmen abandonat li lucta, altres adheret a un nov project de lingue (i. e. Occidental. Red.), e ceteris plu sagi, simplicmen intra li esperantic ranges. (On ne cita li nomine de un tal idist. Noi anc ne conosse mem ne un. Red.)

Li lucta inter Esperanto e Ido durat 21 annus e it finit per complet ruina de Ido.

Ma on vell errar opinente, que li mal influentie de Ido ne plu effecte sur nor movement. In li intern vive de nor lingue on senti ancor li pedant logistica inportat de amatores de Ido. Yo self con repente confesse, que durant quelc témpore yo fortmen esset influet del idistic criticas. Por obedir un semblant logica, noi tro sovent es inclinat far plu pesos nor simplic e flexibil lingue.

Zamenhof tre clarmen ha scrit: «Resonat li cloches in li grand blanc «konstruo» (construction) e mult yun fliccas se monstrat in li jardin …» (Fabules de Andersen, pg. 56). Ma hodie nor Ido-amatores scri «konstruaj’o» (cose constructet), sub li pretext, que to es plu logic. Possibilmen, ma «konstruitaj’o» (cose quel ha esset constructet) vell contener mem plu logica! …

Mult simil exemples yo vell posser citar por monstrar, que [91] li semblant logica del idistes e Ido-amatores have mal influentie sur li intern vive de Esperanto.

Un vivent lingue deve obedir li leyes del vive. E ti leyes have necos commun con logical principies aplicabil solmen a notiones abstract. Li vive obedi li ley de minimal resistentie. Pro to li ordinari hom inconscientmen sempre have li tendentie usar, por far se comprendet, solmen li minimum de lingual elementes.

It es bon conosset, que scientistes ne parla li sam lingue quam ordinari homes. Quo es necessi in sciential ovres, to aspecte pedantic in li quotidian usa de nor lingue.

Li idistic misinterprension ha fat fiasco. Resta nos totalmen liberar nos del pedant idism, quel insinuat se in nor ranges …

E. L.


Litteratura

Sociologie del film

On va atin’er un clar conception de ti stran’i entitá: film, si on considera li problema, dat per li aparition del mobil image ne tant de vispunctu esthetic quant societari-sociologic. Nor question relatent li thema film-cinema do va esser: Quel effect spiritual-societal sur li hodial homanité es dat med li fact, que omni die milles del film-«dramas», — un specie quel ne lassa definir se precismen secun null homan o artistic maniere — es versat sur li contemporanes in li noct-nigri cameras del cinema-teatres? Si intut on crede ye un effect de alcun public effortie changeant li societé — e on vell esser un mal nihilist, si on ne vell creder it — tande noi va dever attribuer un gravissim influentie sur li europan psychic vive a un talmen insistent, semanalmen repetit impressionament. Li intrada del film in li serie del organisationes masse-suggestiv noi posse posir in li tempore depos li guerre; que antey it ne possedet quelcunc propagandistic qualitá, secue del fact, que it apen esset utilisat in li mundguerre quam medie de mutual instigation del popules.

Por averar anc in li film li innascet al hom impuls de voler definir: Noi sta avan un temporalmen defluent producte, quel have commun con li drama li secuentie de situationes de action — sin posseder li possibilitá del parol —, quel have commun con li dansepantomime li defluentie del movement, e tamen deve renunciar ye un congruent musica; nam li tal-nominat [92] film-musica — ples atenter — es presc sempre un acompaniment conglutinat «post festum», e in fin li film self anc sin it quam totalité es rond e pret. Ma un film-producte derulant sin musica effecte quam un fantom, e it es un argument por li profund problematism del «film-drama», que mem li max miserabil piano-ludache posse auxiliar su effect. Si on concede, pri que null invention es pensabil sin un temporal sense quel evoca it, tande li teorema es applicabil in alt gradu al film, quel per li max raffinat optic medies subtene li tendentie actual atin’er un augmentat masse-sentimente. Desde li annu 1914 noi vide un tendentie del movement del homanité effectiv sub divers mascas, laborant con secur instincte ad gruppar plu fortmen li hom quam societari-social unité — al far sentibil al singul ente li ligationes del societé anc til in su privat vive. Ca ti societal tendentie presenta se quam nationalism, quam radical socialism o forsan in li ideologic tintura del nov Viennes índividual psychologie (Alfr. Adler), sempre on posse sentir li penada del tempore atin’er un maximum de social adaptation e destillar alquicos quasi psychic-spiritual nominator general por genie e spicero.

Ni mem li presse omnidial posse effecter ye li psychic capabilitá de representation de su letores tam decisiv, tam til in li profundesses de ínreconosset desires, quam li cinema, quam li drama-filmes laborant med un definit e calculabil númere de societal situationes. Qui vole esser orientat pri li imagine del desires del micri gente, ti ne mey regardar in li mediborgesi dial gazetes, ma mey frequentar li cinema-teatres del suburbes: necú quam ta es tam preferet filmes del grand societé, queles monstra li industrie-capitanes con cesaric regarde marchant sur spess tapisses — necú on senti li ascension de alcun prettietta in li atmosfere del clubfotel’e talmen essent poetic justicie e completion de desires.

Li cinema, i. e. li filmdrama del presente es un instrument, quel labora pri li psychic fundamentes del futur hom unitari. On ne posse adducter ci al comparation li teatre: Li parol, quel posse cader in li cerebres in tre divers manieres, crea differentiation, postula continuation del spiritual construction, effecte sur un linguistic sense de form — li mobil image effecte genericmen e ne perde nequande anc in li filmic lude un cert generalisant efficientie placatic. On mey solmen representar se, quel rapid possibilitás de spiritual reconstruction de un tot popul li russ sovet-governament tene in su manus per li [93] film: Un totalmen ínmiscomprensibil e fort ideologie parla ex «Potemkin», li «Matre» o «Lette e Sofa», un ideologie quel tam rapid e ínpermediat posse parlar al popul solmen in li traduction per filmtypes. Li lector de libres resta un isolat singulon; li film-visitator presc sempre succumbe a un inperceptibil suggestion de masses.

On mey pensar solmen al semanal revues del film-societés. Esque li official e demi-official evenimentes de nor public vive ne es ja posit involuntarimen in relation al film-operator, quel fixa li procedenties por li micri gente in li cinema. Ci noi posse considerar ex distin’t proximitá ti fantomic reciprocitá inter li vag desires del anonymic spectator e li arrangement del vive del societé.

Ne existe probabilmen un plu bell image del embarasse, con quel nor témpor contrasta a cert economic-politic problemas, quam li conosset film-monstru «Metropolis» in quel ex politic sauces del presente es mixtet un salate, quel ne vell dever esser apt a un íntacti stomac, qual tamen sembla ne havet mal secuenties che li grand «curvi», li publica. Li des-rassic tendentie al massivitá quel caracterisa nor témpore, e quel ja ha annunciat se ye li comensa del secul in li epic ovre del in su maniere grand Zola, hodie ha decidet sin contradition li linea de production del film. Ne ínpunitmen on ha inculcat al homanité li profund respect ante li grand númere; it ha comprendet li signe tre bon e tene li partie del plu grand filmbataliones egal ca ili es commandat per Otto Gebühr — Fridericus o per Dieudonné — Napoleon. On deve har travivet li total fiasco de un del max magnific german filmes — yo parla pri «Hintertreppe» (detra-scaliere) de Feßner (manuscrit: Karl Mayer) — por sentir que li clar representation de moviment, ci dat tam bell e rytmic precis, li nobil joy ye li evolution de pantomimic movet corpores, (li film curret sin film-titules) quel ti film mediat, que to absolut ne suffice por un success che li publica, si in it ne es contenet li possibilitá de un masse-traviventie. Romantica de ascension, politic collectiv-movimentes e un humor movimental quel permisse al plu habil, plu malin victer li plu fort, e ancor li tot inventare del borges-sentimental roman amoros — ultra to ne va exister mult plu filmsituationes, queles posse esser secur pri su publica. Nietzsche vell haver su joy de observator, si il vell har reconosset in li filmic detal’e ti «ressentiment» del homes, qui fatalmen deve preferer li índirect attaca al direct. Ta in «Potemkin» li «pincenez» [94] del submerget medico naval treme quelc secundes in li taclage, u it restat pender, ta — quasi per hasard — un yelm veni sub li pedes del marchantes (in li «Texteros») e es aplastat — in ambi casus li micri hom in li cinema joya pri su capabilitá percepter li profund sense de ti detal’e preparat por il. Anc in li communmen acquisitet capabilitá, li detal’at psychologic observation, prepara se li elementes de un futuri «masse hom» educat per li sam optic modell. Ti constatation ne vole dir ne-cos contra li artistic caractere del citat filmes, queles in su genere es excellent.

It es comprensibil, que nor témpor, quel quam veritabil tempore de stil-mutation anc suffre ye superestimation de lu mimic, es tro precipitat con li predicate «producte de filmarte». Si li parol «arte» ne deve esser sacrificat a un mutation del conception, ma conserva su sense, tande sub ti parol on posse comprender solmen li coercition al form, al organic modellation.

Mem li maximal-production del corporic-pantomimic dansa (p. ex. li balett de Diagilev o in Germania li experimentes de Mary Wigman) sempre fa solmen impression de artistic pre-form del grand drama; e tamen ti ci es acquisitet un alt perfection del corpore per medie de intensiv concentration e ínfatigabil corporal «training». Qualmen ta li film vell posser decisivmen approximar-se al ver essentie del drama, quel monstra se solmen in li parol? Qual inrudation ad-in lu plebeic-palpabil del deliciosi comedie borges de Sternheim «Li Pantalon» a un super-accentuat film-fars! Ye to noi denove choca nos con li problema del typ, quem li film advere posse dessinar plu clar quam omni brochures e folietones. Un futur chronist de nor dies va trovar in li filmarchives li essential social types de nor tempore ínmiscomprensibilmen juntet.

Noi lee, que li press-magnate Hugenberg che li electiones ha inviat un tot parc de cinema-automobiles; li adversarios anc ne restat ocios sur li toal’e, e it ne esset necessi esser un profet por saver quel simplification del types on vell incontrar in li superpuntat dessin del politic adversario. Li foliette, li brochure — to omnicos esset sempre ancor differentiat, to operat con conceptiones e ne sufficent fat marchar li imagination! Ve! si un guerre mundan vell exploder inter du film-popules!

Ma noi ne vole parlar mal e moralisante pri li film; it have anc su merites quam social fenomen. Egalmen in Magdeburg [95] quam in Orléans it fa li cerebres liber por un nascent plu grand europan unité, e ti disciplinant e simplificant typisation del brol’ant populclasses, quel secun Nietzsche es un avantage del democratie — ti typisation trova in li film un psychic medie de admirabil precision.

Qui ha videt p. ex. li film «Berlin» de Walter Ruttmann, ti save que ci un tot cité ha presentat se, quasi opticmen ha penetrat in su propri conscientie. Ancor un socialisant avantage del film: it approxima al conscientie del hom processes de evolution, renovationes del societal vive, queles null libre vell har atin’et. In li memorabilies del frances ambassador in Petroburg, Paléologue, es racontat pri un episcop quel plende al imperatressa pri li impression productet per li cinema sur li mushiks: «Lor imagination inflamma se, ili perde li rason». On ne mey comprender ti citate quam moralisant; ma sam grav quam li exploration, ca ti ci o ti ta regissor da bon excisiones, o ca li film «Meistersinger» (mastre-cantatores) deshonora Wagner, sam grav sembla me un reflexion pri to, que sub li dominie de un film-super-alimentation cresce un generation, quel ye optic stimules, ye situationes e types, queles le es proxim del cinema, in totalmen altri maniere reacte, anc in li omnidial vive es determinat per ili, quam jamá un generation ante it.

It vell esser Don-Quijoterie, in alcun maniere assaltar contra li film; lass nos observar ante altricos su resultates in li societal-sociologic sfere, lass nos esser desfident ta, u on anuncia nos li suppleation del lingual e dramatic art-producte per li film e lass nos ne reacter coram chascun habilmen ciset image-pantomime con ti solemni seriositá quel vell convener nos forsan ante Faust.

Eugen Gürster.
Trad. Jul. Prorók.


Pisc volant

Li pisc volant, «Dactilopterus volitans», un die visitat li piscs vivent in li profund-mar. Quam on save, ili es ti specie de piscs, li visori organes de queles plu e plu deveni rudimentari, pro que ti piscs plu e plu adapta-se al obscuritá del profund-mar, e pro to ne plu besona organes visori.

Nor dactiloptero esset un poc babil’aci e il volet racontar a su morn, ne tre agil cusines alquo pri li superior regiones, in queles il self es vivent; il volet rapportar les quelc-cos de su [96] max recent experienties. Nam, talmen il pensat, ti ci car gentes ya tam rarmen audi alquo pri li coses existent super ili.

«Certmen vu save que existe aer, atmosferic aer?» il comensat tranquilmen.

«Aer? Atmosferic aer? Ne audit jamá!» murmurat li reunit habitantes del marfund. «Evidentmen to es li max recent bluff del regiones superior!».

«Ma yo dí vos: aer existe, yo self ja ha volat in it! On ne vide it, on ne audi it, on ne gusta it, ma it existe! Vu posse creder me to!»

«Nu, e quo ad-plu?» murmurat enoyatmen li sapientes del profund-mar.

«Si on posse emerger ex li aqua, quam yo fa, tande on perveni in li splendidmen levi, limpid e tendri element, quel es nominat aer! E poy li scene deveni ancor plu fabulesc: on vide un immens ciel vultat, e in ti ciel brill’a un gigantic glob con un tant intensiv splendore, que it es ínpossibil regardar a it! Ti ci glob on nomina li sole!»

«Tu es un grand poet!» dit un del piscs del mar-fund. «On have un desagreabil sentiment quande tu comensa narrar tui fantasies!»

«Fantasterie es alquicos, ma ancor ne poetica!» adjuntet un altri pisc quel esset un criticastro e havet un temperament bil’osi.

Quelc piscs comensat trovar li affere amusant. Nam li micri dactiloptero racontat quelc-cos nov, advere.

«Aer, ciel, sole … tre interessant! Il mey continuar fabular!» circa talmen ili pensat inflammante lor pipes.

«Quande li nocte veni, tande eveni un magic mutation del scene!» continuat li pisc del regiones superior. «Li sole poc a poc desappari e submerge ultra li bord del mar, e nu appari un nov bul lucent quel emisse un nov, argentin splendore e versa it sur li undes del mar. To es li lun! E circum li lun, tam lontan quam posse vider li ocul, scintillea e brill’a ínnumerabil punctus luminosi … plu grand, plu micri punctus blanc e colorosi! To es li stelles!»

Li reunit marfund-piscs nu ja hat devenit tam gay que ili clamat «Bravo!», ma con ironie.

«Lun, stelles … grandios! Indisputabil. Ma quo eveni, tu car yuno, si noi ne crede li tot raconta? Qualmen tu posse pruvar it?» questionat un pisc, li discipline de quel esset li logica.

[97] «Vu deve ascender al superficie e tande vu deve anc elevar vos super li nivel del mar … e poy vu va posser vider omni-cos: aer, ciel, sole, lun e stelles!»

«Solmen ti coses existe queles es pruvabil!» dit un old professor del profund mar, quel esset un genie in matematica. «Un cos quel nequi posse pruvar me in li sfere in quel yo vive, es por me nonsens! Basta!»

Un grupp de per-sapient piscs approbat clinante lor capes.

«In céteri», addit un yun pisc, quem li altris considerat quam un talent pro esser insolent, «in céteri, noi ja havet che nos pluri gastes ex li tal-nominat regiones superior, e noi es un poc versat anc in literatura, ma tal mythes ancor nequi ha volet far nos creder, exceptet tu estimatissimo!»

«Yo solmen posse repetir», dit li pisc volant, «yo ne poetiza, yo rapporta pri factes! Si vu tende elevar vos ex vor profundess up al plu clar sferes, tande vu va haver un pre-sentiment de to quo yo comunicat! Vu va posser constatar que aer e ciel, sole, lun e stelles reflecte-se in li aqua … e talmen vu va esser capabil almen pre-sentir to quo por me devenit certitá per propri vision!»

«On ne posse prender ti ci mann quam serios!» chuchotat un medico aquatic, «Pathologie!» Diagnose: «Paranoia mystica!»

«Lass le svimar for!» un altri opinet. «Ti ci naiv novicio vole monstrar un nov luce a nos, emerit chefes del scientie del profund mar! Luce solari! Haha!»

E il apertet su bocc ridente ex plen cordie e agitat gaymen su pinn de caude.

«Quande yo audi pri li superior regiones, yo strax clude li ocules!» interclamat un pisc con bon humor. «Yo prefere esser totalmen ciec quam haver tal visiones!»

E li reunion, quel evidentmen ja hat sufficent amusat-se, expresset su mersí al pisc volant pro li rapport adver interessant pri aer, ciel, sole, lun e stelles, e ili preparat-se por supear.

«Nu, noi vole un poc regardar te!» dit in fine un yun espriton profundmarin. «Tu ya have pinnes quam noi, tu have ocules quam noi, have un figur quam noi, tu vive in aqua quam noi e spira per branchies quam noi! Ergo, tu es un pisc! O esque forsan tu ne es un tal? E nu, tu quam pisc genuin vole parlar a piscs genuin pri coses superpiscan?»

«Yes, yo es un pisc,» replicat li dactiloptero,» yo es un pisc, ma yo es un pisc volant! Yo posse elevar me super aqua e [98] spectar li ciel con omni su stelles Yo posse respirar li aer e volar tra it. Adver ne durant long témpore, e ne sempre … ma sat long témpore e sat sovent por posser experir: it existe aer, it existe li miracules cielesc!»

E, desirante «Bon vesper», il svimat for.

E li gentes del profund mar intermurmurat con plesur: «Mersí a Deo, que noi denov es inter nos in nor comfortabil profundess e posse viver gay e quiet! Ta in supra, li vive sembla esser vermen horribil! Un foll rasse! Insupportabil!»

E ili comensat lor supé.

Ma li dactiloptero styrat vers li superficie del mar por associar-se a su fratres e sestras, queles ne posse suppresser li impuls elevar-se super li aqua, super ti element, quel tene captet omni altri piscs, e il pensat: «It es desfacil converter li inhabitantes del profund mar al crede pri li magnificenties del ciel! Ma ti ci magnificenties existe anc si on ne crede les!»

Max Hayek.
Trad. A. Deminger.


Du episodes

Tolstoy

A Yasnaya Pol’ana venit mult forenes. Alquande ha venit un rich americano in li societé de su amics. Ili desirat almen vider li celebri mann e promisset ne trublar le ni per un parol. On ha permisset les ear préter li balcon, u li malad Tolstoy reposat. Li scoieté movet se lentmen e silentiosmen quam préter un statue de buddhistic deitá. Solmen un dama ne posset retener se e hante haltat por un moment, ha clamat: «Leo Tolstoy, Leo Tolstoy, omni vor nobli libres ha profundmen penetrat mi vive, ma amx mult yo aprendet de vor libre …» Ci li dama absolutmen ne posset rememorar, quel libre. Li malad poet clinat se super li balustrade de balcon e con ridetta auxilia la: «Mort ánimes?» «Yes, yes», responde li dama. «Ma ti libre es de Gogol, ne de me», respondet Tolstoy.

Meyerbeer

Al music-compositor Meyerbeer venit un cantatressa, antean dansera, por que il mey dar su judicament pri su cantatori productiones. MEyerbeer demandat la cantar e dansar alquicos. Quande illa ha finit su production, Meyerbeer tacet. «Esque yo posse petir pri vor critica?» «Si vu ordona, yes. Quam un dansera vu ne canta mal, ma quam un catatressa vu dansa tre bon».

Trad. J. A. Kajš.


[99]

Correspondentie

Tre estimat senior Pigal. Per sam posta yo invìa vos li nr 8 de «Bayerische Lehrerzeitung», in quel trova-se un articul de me pri li problema de L. I.*) Ma ante que vu lee it, forsan va esser bon saver que it esset scrit in autun del annu passat quande yo stat sub impression del XX. Esperanto-Congress in Antwerpen. Occidental esset me conosset solmen superficial. Ma yo nequande esset vermen content per Esperanto; tàmen yo trovat it max scop-conform interessar mi collegos pri li idé de un L. I. in general e pri Esperanto in special (Esperanto tande ancor semblat me li realisation del idé). Interim, ante li christ-festa 1928, yo captet saventie pri Occidental, comensat acquisiter it per letura, strax intellectet su grand superiorità e abonnat Cosmoglotta. Pos har leet li annu-collectiones anterior, yo durant quelc semanes devenit de un Esperantist eternmen ìncontent un adherent convictet de Occidental. Desde que yo conosse Cosmoglotta, yo finli save judcar justmen li tot movement de L. I. Li via natural de Occidental appare me li rect. Comprensibilmen yo devet relaborar li articul, conform al superior intellectiones. Yo do fat to e scrit totalmen in li sense de Occidental. Regretabilmen poc dies poy it ja apparit in li form original e havet solmen un extract del nov quam adnex. — Bon prosper al Occidental-movement.

*) Vide alinea 2 sub «Chronica» in li present numeró. Red.

Sincermen vor devoet

Teodor L. Krebs.
München, Germaniastr. 7/3.

*

Al Redaction de Cosmoglotta, Mauer bei Wien.

Ples permisser me expresser mi opinion pri Occidental. Yo ah esset Idist desde annu 1914, ma yo deve confesser que malgré mi efforties apprender perfectmen ti «logikoza linguo», yo tàmen nequande ha attin’et li scope de mi desires. To es mi experienties pri li famosi facilità de Ido. Pos que Occidental ha apertet mi ocules, yo nu vide clarmen que li pensa pri constructer un logic lingue sempre va esser un van pena — quasi un reconstruction del turre de Babel — ja de comensa necessimen predestinat a ruina total. Qui ha dat al chefes del Idistes e Esperantistes li jure a mutar li international paroles? It sembla me que ne Ido ni Esperanto vell haver li jure nominar-se «Lingues International»; in omni casu ne pos li apparition de Occidental — li lingue del international paroles. Noi, qui parla Occidental, deve nequande dir «nor lingue», nam noi ne possede to in sam maniere quam li Idistes e Esperantistes possede su special systemas. Ma, in contrari, noi sempre have li jure dir «li mundlingue Occidental». Occidental deve evoluer-se al maximum de possibil internationalità e tal expressiones quam «nor systema», «nor lingue» etc va haver un suggestiv effecte al evolution natural de Occidental. Egoism es li via al fanatism. Savente de experientie que un parol frequent repetit va haver influentie suggestiv a nor pensas e sentimentes, noi sempre deve gardar nos a far de Occidental un personal [100] affere, nam un lingue international es, e deve esser, un ìnpersonal affere, ne correspondent al special guste de quelc homes, ma es un cose vital por omni homes. Quande li beson de un medie de intercommunication lingual va far sentir se plu general quam til nu — tande va victoriar Occidental. Proquò just Occidental? Li response es li secuent: 1. Proque li construction de Occidental ne fortia li homes parlar contra su customes. 2. Proque Occidental es li max facil comprensibil lingue del munde. 3. Proque Occidental possede li max natural e simplificat grammatica. 4. Proque Occidental es li unic del lingues artificial quel possede musicalic avantages natural. 5. Proque Occidental es international. 6. Proque Occidental satisfà li postulationes de un lingue international. — On dit que angles forsan va devenir «mundlingue» pro su vast diffusion ma yo ne crede que noi besona timer to. It tàmen posse esser possibil que Esperanto o angles durant un curt tempore va satisfar li unesim besones del homes ma solmen Occidental posse contentar les. Quo concerne nos, noi deve sempre per patient labor por li sublim idé lentimen progresser vers li scope, li perfection de Occidental secun li directives de nor collaboratores conservativ e ne abrupter li marcha ante quam Occidental ha prendet plazz secun su jure de existentie natural inter li nationes. Yo regarda Occidental quam li final solution del problema lingual auxiliari e yo ne va negligear directer li attention del norvegianes a ti bell e bonsonant lingue del futur.

Con alt-estimation vor devoet

E. W. Hjelm.
Folkvang, Id pr. Halden, Norvegia.

Con plesur noi printat li precedent lettre con su meditand consilies. Sr Hjelm per bon motives proscrì li nomination «nor lingue». Secun nor conception li rectissim apposition por Occidental es: lingue international, pro que Occidental per su structura es li lingue international «kat exochen» por li tot munde quel prende parte in li civilisation occidental. Noi hodie ne save esque Occidental va devenir «mundlingue» ante angles. Noi espera e labora por to. Si ti scop es acquisitet, li nòmine «lingue auxiliari» es tre modest. Do ancor ne es previsibil esque it va devenir li primari lingue o secundari. Ma con equità noi posse dir in omni casu: Occidental, li lingue international.

E. P.


INTERNATIONAL OCCIDENTAL-CONFERENTIE. In su ultim reunion, li comité del S. A. P. O. decidet arrangear li conferentie in Bern ancor ne ho-annu por haver sufficent témpore por li propaganda e preparationes. Li termine del conferentie va esser communicat plu tard.


Rectification. In li rapport nr 59, pag. 73 linea 21 ha insinuat se un erra: Ing. R. Hartmann es possessor del technic-scientic officie por traductiones quel labora por li tot industrie austrian.

Red.


Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.