[al menú]

[25]

COSMOGLOTTA


Annu VIII – Februar 1929 – Nr. 57 (2)


Contene:


Un precursor ínjustmen obliviat

Quande un nov e successosi invention o teorie attrae li attention del munde, tande sovente on memora per hasard que desde long témpore ti decovrition ja esset comensat, ma que pro stupid prejudicies, on ne occupat-se pri it e totalmen obliviat su autor.

Talmen on save que till 1543 omnis fe creder que li sole gira circum li terre. It es Copernic, qui quelc dies ante su morte, publicat un libre, in quel il demonstrat to, quo chascun save hodie, it es li revolution terral circum li sole.

Bentost on remarcat que, in realitá, ti ver teorie esset ja decovrit e docet 19 secules ante Copernic de 2 Grecos, Heraclit de Pontos e Aristarch de Samos. Ti du filosofos esset totalmen miscomprendet de lor contemporanes e ti ultimes considerat lor idées mem quam paradoxies dangeros. Durant 1900 annus li tot munde durat creder solidmen li primitiv e fals idées astronomic de Aristoteles.

In li historie del mundlinguisme li sam facte evenit. Edgar de Wahl, quam Copernic, anc havet un precursor quel nu merite esser extraet del oblivia. Li just teorie, li cardinal directives del ver lingue international esset ja decovrit ante 40 annus per li Austrian Julius Lott, qui es mentionat in li famos «Histoire de la langue universelle» de Couturat et Leau (apparit 1900 in Paris). Julius Lott ne esset linguist ma … station-chef del Nord-Bahn in Wien. Il esset li cardinal Propagandist de Volapük in Austria e pos li cadentie de ti lingue il creat in 1889 per un admirabil prevision un lingue tam natural, nominat «Mundolingue», que li similitá con Occidental es remarcabil. Precipue li grammatica esset ja presc li sam quam in Occ, to es: li plural per s o es, masculin per o, feminin per a; -ess por quelc paroles feminin (duc, duchess); -i ne obligativ por li adjectives; li du auxiliari verbes har e esser; li affixes -ion, -issim, -ia, -bil e altres.

[26] Lott ne esset tam fortunosi in li vocabularium e ne posset trovar un derivation samtemporli natural e regulari. Il esset ancor obsedet in li comensa per li idé del fonetic scrition quel ne posse dar un solution del regulari derivation. Talmen il adoptet quam exemple: frikare – frikzion, frequare – frequenza, con duplic radicas sin alcun grammatical relation.

Ma in ti témpore fe laborar in Reval un altri investigator, Edgar de Wahl, e inter li du mundlinguistes bentost comensa un activ correspondentie. Secun li consilias de E. de Wahl, Lott finalmen adoptet, pos 8 annus, li etymologic scrition, quel sol permisse li clar derivation international e anc pluri altri ameliorationes. Talmen in 1898 li lingue esset tre proxim al hodial Occidental quam monstra li textu citat in «Historie de la langue universelle»:

«Amabil amico, con grand satisfaction, mi ha leet tei letter de le mundolingue. Le possibilitá de un universal lingue pro le civilisat nations ne esse dubitabil, nam noi ha tot elements pro un tal lingue in nostri lingues, sciences, etc. Noi trova in le cultur-lingues plus qua 7000 intelligibil expressions, quel con lostri derivations representa un respectabil vocabular, sufficient pro le reciproc communication».

Evidentmen si li aspect del lingue es ja ti de Occ, tamen li grand decovrition de E. de Wahl, li regules de derivation per li thema «perfectic», ne posset esser providet de Lott e pro to su lingue esset criticat quam «ínregulari», un reprocha annihilativ in li epoca circa 1900!

Nu, noi deve salutar religiosmen li genie de ti hom, qui audaciat, 30 annus ante li clocca, crear e propagar un lingue ne «fabricat», ma «natural». Far un salta ínmediat de Volapük a Mundolingue monstra un spiritu extraordinarimen clar.

Talmen on posse questionar se pro quo Lott e su lingue esset strax obliviat del publica, contra que ínapt systemas quam li «blu lingue» de Bollak devenit famos in Europa. Esque li munde va sempre ignorar su ver benefatores? Couturat self, in su critica del project de Lott, ne esset tre entusiasmat por it, precipue pro li «ínregularitás» in li derivation (p. ex. vider — vision, funder — fusion), ínregularitás, queles de Wahl solmen 20 annus plu tard «regularisat» per su regules del perfect.

Por comprender Couturat, on deve memorar que in su tempore, to es in 1900, on fe creder que un lingue international [27] devet esser absolutmen «sin exceptiones», i. e. con poc regules, e que li internationalitá ne esset necessi in derivat paroles. On ne savet que un primitiv schematisme in grammatica fa plu desfacil li application del lingue ma ne invers. Felicimen ti témpore ha passat!

Ples anc remarcar li rol ludet del cité Vienne in li historie del mundlingue. In 2 vezes li lúmine venit de it. Unesimli ante 40 annus con Julius Lott, li precursor de sr de Wahl, e duesimli quande recentmen un gruppe de viennes ingenieros con clar vision decovrit in Reval li perle del international lingues, e comensat li lucta por li ultim progress.

Forsan ancian mundlinguistes va posser revelar nos detal’es ínconosset pri ti grand obliviate Julius Lott. On dit nos que in li Biblioteca del Universitate Vienne existe un libre de Lott del annu 1900: «Lingue International pro munde cultivat». Esque nor íngrat munde ha conservat solmen ti document de su servitor?

Ric. Berger.


International o romanic

Li secuent articul es un nov elaboration de senior de Wahl pri li tema «Esque Occidental es romanophil?», tractat in nor exhaustet numeró 39.

Red.

Sempre denove on audi li accusa que Occidental ne es international ma solmen romanic. Si it vole esser vermen international it deve contener mult plu germanic e slavic paroles. Existe anc tal persones queles postula «pro ínpartialitá» anc paroles chines, japanes, hindustanic, arabic, turanic etc. Ma un lingue es un cose vivent, e ne un mecanic mixtion de divers paroles. Regretabilmen li publica, anc persones parlant mult divers lingues, possede minimalissim conossenties pri li intern qualitás e essentie del lingues e lor vive. Adplu on oblivia totalmen li scope de un lingue international. It deve esser ante omnicos international e ne agregate de divers paroles national. International es to quo conosse onmi ti persones (de divers nationes) queles usa por un cert conception un cert parol, por exemple: teatre, revolution, sanitari, conto-current, pogrom, start, box, adagio, process, advocat, concession, national etc. Naturalmen ne omnicos es international in omni circules. Probabilmen li parol «adagio» va esser ínconosset a persones ne havent relation al musica, ma tande a ili anc li [28] idé self de «adagio» es ínconosset. Ma certmen on posse dir que absolut omni person occupant se anc un poc pri musica, save quo es «adagio». Samli omni medicos save quo es «diphterite», omni physico quo es «energie e masse», omni marinero quo es un «mast», un «stropp», omni soldat quo es «batalion, cannonero», chascun modista quo es «madapolam, yard», chascun comerciant quo es «giro-conto, chec, agio, agent, dividende, discont, al pari etc».

Per nor crescent industrialism anc li profan hom aprende mult nov paroles: automobil, aviator, pneumatic, radio, carosserie, chauffero, propeller, aeroplan, hydroplan, telefon etc, paroles ante 50 annus ancor ínconosset. Ti paroles es international.

Si noi vole haver un lingue international, it es clar que just ti ja internationalmen conosset paroles presenta nos li materiale ex quel noi deve constructer li lingue international e tutmen ne ti o altri parol chines, arab, russ, german, angles, hispan etc, pro un teoretic ínpartialitá. Noi besona un L. I. (lingue international) ne por ne offender ti o altri nationalisme e chauvinisme, ma por max facilmen posser intercomprender nos in nor sempre crescent international relationes in scientie, politica, sport, comercie, trafic, posta, telegraf e in general homanitari moventies: pacifisme, abstinentisme, sexual reforme, eugenica, socialisme, communisme, theosophie, bahaisme e altri religiosi moventies, in un parol: in omni relationes ne restrictet a solmen national o regional sfere de activitá.

Li nomenclatura de omni ti regiones del commun homan interesses e negocies ja existe e it es li fundament del L. I.

Quo nu es nor problema de construction? It es far un extracte de omni ti paroles, registrar, ordinar, explicar e conexer les. Qui va far ti labor conscientiosmen, va bentost vider que li ecrasant majorité de ti radicas, suffixes, prepositiones etc es de classic origine, precipue latin, proque li Imperia Roman e li Roman Catolic Ecclesia havet un excessiv influentie durant li historic crescentie de nor hodial Europan civilisation e cultura. E proque nor Europan lingue general deve esser un lingue basat sur nor commun historic fundamente e contener omnicos de nor commun civilisation e cultura(1), it es clar que omni ti fundamental conceptiones e naturalmen anc lor nominationes, [29] it es paroles, suffixes etc, deve esser representat in li L. I. per li sam materiale.

It vell esser li cúlmine de chauvinisme e dissipation de energie voler eliminar ti materiale, e substituer it per arabic, chines o mem germanic o slavic paroles. On monstra nos li lingue angles, u on have moon – lunar, sun – solar, woman – female, dog – canine etc. Ma to es li metode max íneconomic possibil, e in null maniere desirabil just in un L. I., quel deve contener omnicos international e quam possibil poc nov materiale por aprender.

Advere nu, si on va talmen extraer omni radicas, suffixes etc ex li international paroles, e gruppar les in un harmonic órdine, on ne va haver ancor un lingue. It va ancor mancar mult singul paroles, li tot grammatical structura, li syntaxe, li unitari harmonie general etc. E ci nu comensa li postulationes: «Do omnicos, quo manca nu, deve esser prendet ex li max important lingues non-romanic, do angles e german e in cert gradu del lingues slavic.»

Ma anc to es fals. Un lingue quel vole viver e evoluer se, sempre adaptar-se al changeant vive, deve esser ne un rigid machine, o mixtet emulsion, ma organic in su structura, haver su propri, general spiritu, su styl, su individualitá e ne similar a un chimeric animal con cap de hom, pattes de leon, cornes de capra, ales de avio e caude de bove! Tal entes ne es vivicapabil.

Li styl del L. I. es ja preciset per su parolmaterialie, it es un modern latin ne un romanic ma un latinesc lingue. Naturalmen, havente li sam progenitor, li L. I. va haver mult similitá con li lingues romanic, ma li spiritu pur romanic, tam in li fonetica, quam in li national ethnic psychologie ne va trovar se in it; it va esser mult plu Europan, plu anglo-germano-slav per su spiritu, just pro li psychologic qualitás del parlantes, ma ti qualitás e particularitás va mult plu expresser se in li grammatica e precipue in li syntaxe, quel in Occ es absolutmen ne romanic. Ma pri to plu bass.

Nos interessa nu li question de u prender li mancant paroles. Pro li complicat origine e structura del ja existent materiale on ne va posser strictmen secuer un schematic principie, ma va dever sempre un poc harmonisar omnicos sub un general commun spiritu e fonetica.

Chascun qui parla fluent quelc divers lingues, certmen ha fat li observation, que usante p. ex. in li fluentie de frances [30] parlada li parol german «Vaterland» il va pronunciar it total altrimen quam si ti parol vell esser pronunciat durant un parlada german. In frances ti german parol va haver un pronunciation presc frances, anc si li parlator possede plenmen li lingue german e mem si il vell esser un patriot german. To veni de to, que chascun lingue possede su propri styl e fonetica, e parlante, on adapta su organes a un position, caracteric por li special lingue quel on parla. E on ne posse in li fluent parlada subitmen, sin grand effortie, dar les un tut altri position, caracteric por un altri lingue.

Just pro ti cause chascun lingue adapta omni foren e extran paroles a su propri fonetica, sovente tam radicalmen que on ne vell posser reconosser lor origine, si it ne vell esser attestat per historic documentes.

Talmen D Bollwerk deveni F boulevard, D Herold — I araldo, L arcuballista — D Armbrust, Tch stehlík — D Stieglitz, R chishik — D Zeisig, D Kohlgebäck — R kulebäka, Gr archiatros — D Arzt, D Gesellschaft — Est selts, R krest — Est rist, Gr episkopos — F evêque, D Staffel — F étape etc.

De to es evident, que existe in chascun lingue mult talmen pregnant paroles, secun lor fonetica, que on per null maniere posse introducter les anc quam paroles extran in un altri lingue. P. ex. un parol quam D Schraube es in ti form inacceptabil in quelcunc altri idioma. Pro to li Esperantic «šraubo» sempre ha chocat anc omni germanes e productet plu un effecte contrari quam li intentionat per Zamenhof. Ma ti germanic parol adapta se bon al general caractere del L. I. in su scandinavic form scruv.

Samli anc mult altri paroles angles-germanic es incorporat in Occ, mem mult tales quel in Esp o Ido es de romanic origine. Ci yo va citar solmen quelc poc: storc, mann, self, yelb, svimar, helm, svin, moss, segle, ost, west, nord, strax, sparro, fox, spat, spruzzar, scum, stal, stall, stamp, strec, strip, stropp, strump, stupp, wach, winch, vrec, yufte, rasp, scote, pretti, litti, plug, spad, mis-, milz, mast, styr, bote, steve, tacle, strand, top, stag, jib, ref, box, turf, muff, vind, slit, split, spul, staple, strap etc.

Un historic exploration del international parol-materialie monstra nos que li paroles de

scientie e philosophie es grec (theorema, trigonometrie, theosophie, pleuritis, biologie, astronomie)

vive organic, psychic e social, politic, juridic es latin (pedale, [31] manuscrit, cap, cordial, influentie, civil, social, commission, communisme, republica, construction, conductor, privat, stabil, concurrentie, mentalitá, sentiment)

musica e banctraficitalian (presto, andante, staccato, maestro, virtuos, violoncello; tratte, bilancie, giro-conto, agio, bancrott)

usanties del elegant societé, organisation del modern arméfrances (politesse, hotel, menu, manchette, jabot, maitresse, couplet, courtoisie, diner, frac, robe; general, colonel, corporal, sergeant)

navigationscandinavic, holandes e angles (log, fregatte, luv, bote, mast, tacle, steve, styr, stropp, kil, ref; top, clamp, brigg, clippes, winch, wach, foc)

sportangles (champion, start, tennis, hockey, jockey, turf, set, game)

ínfrenat despotieruss (tsar, ukas, knut, bolshevik, pogrom)

inquisition e ostentativ cavalieresc orgul’ehispan (autodafé, hidalgo, Don Quijote, toreador, matador, mantil’a)

technica e industrie: germanic (scruv, muff, vind, spul, falun, flint-glass, warf, staple).

Anc exotic popules ha contribuet al stocc del international paroles, sive per flores de lor special cultura, sive per nómines de coses, plantes e animales de lor land.

hebreos (sabat, cherub, delta, camel, amen, elefant, jubilar, mammon, seraph, manna, hosianna, golem, kósher)

arabes (alcohol, magazin, balsam, arsenal, admiral, tara, café, safran, koran, kadi, minaret, alcov, alcali, alchimia, algebra, alhidade, zenit, nadir, harem, razzia, gazelle, sofa, giraffe, marabu)

turcos (sultan, fez, pasha, yatagan, bashibuzuk, bashlyk)

perses (bakshish, bazar, pagode, divan, turban, serai, shah, vezir)

hindus (nirvana, karma, calico, rum, punch, raja, bayadera, batic)

malayes (orang-utan, maki, tabú)

japaneses (geisha, samurai, harakiri, kimono, bushido, micado, riksha)

chineses (té, mandarin, kotau, silk, bonze, caolin, dshonke)

mongoles (dalai-lama)

american indianes (wigwam, mocassin, cocain, tabac, [32] cigarr, chocolate, cacao, cannibal, colibri, orcan, hamac, creol)

american negros (jazz)

african negros (tse-tse, quagga, zebra)

australianes (cangurú, bumerang, moa, barramuda)

Anc singul persones ha contribuet a international paroles, p. ex. li parol gas (un formation parallel a caos) es inventet del hollandes fysico van Helmont. Altri international paroles, p. ex. guillotine, macadamisar, mansarde es derivat del nomines del inventores Guillotin, Mac Adam, Mansard.

Quant chascun ha adjuntet al comun homan cultura de propri, special, nov, significativ, tant il recive. To es li ver natural justitie, ne ti quel postula que chascun popul mey reciver un quantité egal, roubat de altri possedentes, e mem forsan secun li númere de parlantes. Nam tande nor lingue in essentie vell esser chines!

Noi ne vide un cause por eliminar e destructer li comun tresor de international fonemas pro fantastic egalitá.

«Ma, on di nos, li nov paroles queles ne es in ti collection, deve esser sin condition germanic o angles, do quam proposit prof. Jespersen sal, bli, vud etc, por dar al lingue un plu anglo-germanic aspecte».

Forsan it es ínsignificativ, ca on va dir sal(2), bli, vud por va, es, vell. Ma tande va posser venir un slave e postular bude, by etc, e con li sam jure un arab, chines, hindu etc vell proposir lor paroles. Qui va decider ti lucta? e secun qual principies? Do pro neutralitá on va posser decretar por ti paroles bi, ba, bo o ka, ko ku o ancor altris! In fund it sembla esser absolut egal, si it acte se pri un simplic convention, e on vell posser lassar decider it per loterie o hasarde. Ma ti resonament es fals. Si noi posse pruntar max divers substantives, verbes, mem suffixes de different lingues e mem incorporar in li lingue tal artificial paroles quam R tcheka D Schupo, de to ancor ne secue, que on posse far li sam cose pri grammatical formes, pronomines etc. Li linguistica doce nos, que to ne evente presc nequande(3). On posse mirar que prof. Jespersen audacia ignorar ti leye general e prende in su essentialmen latinid lingue germanic auxiliares in li conjugation, finnic finale in li declination, e arbitrari schematic inventet pronomines possessiv. Mem Zamenhof esset plu caut in ti direction.

Do secuente li leyes del natura, explorat in li scientie, noi persevera che nor formes va, fe, vell etc e repulsa sal, bli, vud, did etc quam contraditori al resultates del scientic exploration e pro to dangerosi, e ne fidibil. Un poc minu nationalisme, un poc plu pietá a nor commun historic cultura.

Ma li íncontent nationalistes ne vide que li paroles sol ancor tutmen ne constitue un lingue. Romanic ne es latin, li psychologie es totalmen altri. Samli li creolic(4) lingues parlat de indigenes p. ex, indo-portugues ne es romanic. Li paroles es portugues ma li spiritu del lingue totalmen altri.

In nor casu on posse dir que just li analytic modern conjugation, presc chinesi, li consecution del paroles in Occidental e anc in li altri lingues international es ne latin, ni romanic ma modern europan, e plu anglo-slavic; por exemple ja li position del pronomines e li usa del relative «quel». Specific romanic qualitás quam li diphtongisation sub accente (L corpus – S cuerpo, L febris – F fvre, F pied – pedal etc), li atrofie del syllabes queles secue li accentu, li mutation del vocales etc ne existe in Occidental. Do partes pur romanic es ne plu sovent quam pur angles, pur german, scandinav etc. Occidental es quasi modernisat latinesc. E pro que latin es por nos Europanes por li unes li matre, por li altris commatre, it deve star neutral exter national chauvinisme. «Lasciate ogni nazionalismo, voi ch’entrate» in li sant dominia del interhoman comprension.

E. de Wahl.


Occidental e mundlingue

In li «Excerpts from Annual Report of Executive Secretary for the year 1927 and from other Reports and Remarks at Annual Meeting 1928» del «International Auxiliary Language Association in the United States (IALA)» Professor K. Asakawa, Department of History, Yale University (USA), vice-president del «Committee on Cooperative Service and Research» de IALA publica un raport interessant por nos Occidentalistes. In secuent noi reproducte ti articul integri in traduction Occidental. Nor letores save ex numerò 44, que Prof. Asakawa, reputat linguist, es ne solmen un decidet defensor de un occidental mundlingue in general, ma il es anc un adherent apart del solution de ti idé iper nor systema «Occidental», de quel il sublinea li superiorità in comparation a projectes quam Esperanto.

Li secuent enunciationes merita tant plu attention pro que Prof. Asakawa es ne occidentale, ma japanese.

Red.

Yo audacia, totalmen ye mi propri responsibilità, directer li secuent question a omni tis qui es occupat in li creativ labore pri un international lingue. Yo questiona esque illi ne vell dever renunciar por li present témpore omni idé trovar un medie intercommunicativ quel es intentet esser usat de omni nationes del munde; esque illi ne vell far plu bon, quam inmediat programma concentrar lor investigationes solmen sur occidental lingues, e laborar simplic e francmen por un occidental constructet lingue; e esque illi ne vell dever monstrar scrupulos respect al non-occidental culturas, e cuidosmen gardar se de representar li resultate de lor propri labore quam alquicos altri quam it vermen va esser, to es, un purmen regional lingue del Occident?

Li rasones por mi question es evident. Li primari qualificationes de un bon international lingue es, quam noi save, que it deve esser vermen composit e vermen auxiliari: composit, pro que it deve incorporar elementes del commun historic cultura linguistic de ti gruppe de nationes por quel it es intentet servir, talmen que omnihom in ti gruppe vell trovar in li lingue quelc-cos familiari e congenial a il; e auxiliari, pro que it deve esser por il un plesur e un stimulant apprender e usar it, e per conossentie de it posser transir al studie de alcun national lingue ex ti gruppe. Per altri paroles, un ideal lingue international talmen vell dever posseder un valore ne solmen intercommunicativ ma anc educativ e cultural.

[35] Necos es plu evident quam to que, in li present stadie de nor saventie, noi ne es in li position trovar un syntese quel vell satisfar ti elementari postulationes con egal equità vers omni li varie heredages linguistic del vast munde. Necun systema de syntese, sive existent sive nascent, quel es preponderantmen europan in su vocabularium o grammatica, ne posse esser nominat con jure un lingue universal. Proclamar it quam un tal vell esser un violation del sensibilitàs del grand non-europan culturas, e in fact vell certmen provocar li nascentie de concurrent systemas. Si un lingue auxiliari ne es intentet esser nul altricos quam un nov medie de arbitrari domination del West super li grand majorité del rasse homan, ma quel es destinat por commun servicie, esque tande noi ne vell dever aprender ligar justicie a nor idealism? Esque it ne vell esser correct por li proponentes del existent systemas far pretensiones intern de lor real lìmites? Ne solmen equità ma anc practical sagesse postula reflection. Si ti persones quel labora por creation de un nov form de lingue, vell liberar se de un confus scop e de un ìnpossibil interprense, un tal liberation ìnmediatmen vell clarificar lor tot vision e simplificar e definir chascun parte de lor nobl labor.

It apen es necessi addir que, quande un bon constructet lingue por li Occident es trovat, su intrinsec valore naturalmen vell recomendar it anc a non-europan popules. Illi tre probabilmen vell usar voluntarmen un tal lingue in lor communication con li Occident. Ma yo time que li affere vell reciver un totalmen altri aspect si on vell dir les que un occidental composit lingue es sufficent bon por illi; tande su utilità vell esser indangerat mem in lor relationes con li West, por dir ne-cos pri li usada anc inter illi self. Yo vell proposir que on mey far plu bon incoragear li non-europanes a formar, si illi vole, propri constructet lingues regional. It es mi crede e espera que quande tal lingues regional va esser experimentat e demonstrat, solmen tande, usante les quam base, on vell posser provar arrivar a un vermen mundal lingue auxiliari. Mi simplic apologie es, que noi mey progresser vers ti grand scop con secur e honest passus.

Trad. A. D.


It existe vicies queles es fixat a nos solmen per altri tales. Pos tranchar li trunc illi forcade quam branches.

Pascal.

Grand pensas veni ex li cordie.

Vovenargues.


[36]

Chronica

SVISSIA, Bulletin mensual del Sviss Association por Occidental (S. A. P. O.), nr 7 contene un interessant revelation sub titul «Historie secret de Ido»; li redactor prof. Ric. Berger demonstra per documentes que li autor de Ido es ne sr de Beaufront ma Dr. Couturat self, i. e. li iniciator e secretario del famosi Delegation por adoption de un Lingue International Auxiliari. — Li comité de S. A. P. O. communica que li conferentie international de Occidental va haver loc in Bern probabilmen li 2 til 5 august. Li sam caderne ancor contene un habil diagramma del diffusion del divers systemas de L. I., articules pri li prehistorie de Novial, humoristic illustrationes, anecdotes etc.

E. P.

Noi have li plesur anunciar li adhesion de sr Prof. Dr. Jules MEYSMANS, Bruxelles, Belgia, al Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari (C. E. L. I. A.) del Occidental-Union. Dr. Meysmans es un tre ancian interlinguist; il occupa se con li lingue international desde plu quam 30 annus. In annu 1911 … 1912 il publicat li revue «Lingua Internationale», consacrat al liber discussion del problema interlinguistic. In li sam revue (regretabilmen nu totalmen exhaustet) sr de Wahl ha publicat in su proto-Occidental, nominat Auli (auxiliari lingue international), articules fundamental del naturalistic direction del lingue artificial. In 1912 … 1913 Dr Meysmans esset president del «Comitatu linguistico pro Latino Internationale» e il participat al discussiones del «Academia pro Interlingua» durant mult annus. Il esset un del collaboratores del «Vocabulario Commune» de prof. Peano. Sui adhesion a nor C. E. L. I. A. es por nos un precios acquisition.

-i-

Li 6 decembre li Societé KOSMOGLOTT in Tallinn (Reval) havet un vesper memorativ del 10esim annuversarie del die de morte de su fundator Ing. W. K. Rosenberger, autor de Idiom Neutral. Esset present Seniora Helene Terras, filia de sr Rosenberger, li membres del comité, membres de Kosmoglott e gastes. Sr E. de Wahl apertet li assemblé per un discurs in Occidental, in quel il memorat li merites del grand pionero e laborator in li camp del L. I. Poy sr de. Wahl adressat se a sra Terras e mersiat la pro su venida e li interesse monstrat al actività del societé. Sra Terras respondet in german. Illa mersiat pro li memorie de su amat patre e dit que [37] illa sempre havet grand interesse al ovre de su patre, que illa esset anc membre de Kosmoglott in Petrograd, e que illa nu vole prender parte in li labor por li L. I. Proque un movement «neutralist» ne existe, sra T. va junter se al movement de Occidental, quel systema es li max proxim a ti del Neutral, e pro li long colaboration del autor de Occidental con su patre. Poy esset leet li advenit lettres: del Central Officie del Occidental-Union (Mauer b. Wien), del membre honorari de Kosmoglott Jacob Linzbach (Paris), de Prof. Peano (Torino), de Ing. Schmurlo (Riga), de sr Yushmanov (Leningrad) e de altri antiqui e actual membres de Kosmoglott. Omni presentes, li majorité de queles ne hat occupat se ye Occidental, constatat que ili hat bon comprendet li tot discurs in Occidental.

E. W.

Secun «Svissia», sr Kreuz, general secretario del international central comité del Esperanto-movement in Genève, respondet in SEELÄNDER VOLKSSTIMME al du articules scrit por Occidental de Dr. Aschwanden. Sr K. presentat li conosset argumentes: Esperanto ja es tro diffuset por tolerar un nov concurrent; it es li sol lingue del practica, etc. In 1887 Volapük esset anc li «sol lingue del practica», it havet presc un million adherentes e Esperanto ni un sol (exceptet su autor). Per que Dr. Zamenhof persistet propagar un altri lingue apu ti del «practica», il fat bon e noi hodie anc. Li excellent replica de Dr. Aschwanden va esser editet anc in un brochure de Propaganda de S. A. P. O.

-i-

DER GLOBEFLYER (Essen), nr 4, publica textus comparativ in Occidental, Esperanto e Ido e aperte un enquete inter su abonnates pri li max facil lingue international.

THE EQUITIST (Phoenix, Arizona), nr 529, sin dar nov argumentes, responde a nor critica del arbitrari introduction de asexual pronòmines. (Cp. Cosmoglotta nr 53, pg. 145).

E. P.

HEROLDO DE ESPERANTO nr 46, recense li vocabularium Deutsch-Occidental de J. Gär. Ti revue nu appari in Köln con 10 grand pàgines regularmen chascun seman, sempre actual e interessant contenete e illustrationes.

Dr. Edmond Privat essent promovet a president honorari del I. C. K. («Internacia Centra Komitato») del Esperanto movement; li nov actual president de ti comité central, sr John Merchant, torna se in un APPELL a omni esperantistes e [38] specialmen a redactores de Esperanto-gazetes (Heroldo de Esperanto nr 43), in quel il adhorta les «ne occupar se pri critical plendes e micri lateral afferes e evitar disputes e polemicas pri bagatelles. Il self quam commerciant e ne linguist ne-quande misusa li témpore pri questiones queles ne aporta profite al affere. Il propaga li lingue e lassa li discussiones pri linguistic punctus in li manus del «Lingva Komitato». Si li comité o un altri institution del Esperanto-moventie ne acte secun desire, on sempre have li possibilitá electer altri persones. Al membres il emfasa que li fortitá del moventie ne es che li I. C. K. ma che ili, li gruppe-membres, pro que de ta on jetta li seme del propaganda. In fin il expresse su crede que in forsan 10 annus Esperanto va esser generalmen acceptet quam un — si ne li sol — del official lingues in omni international congresses.» — Ti ultim espera probabilmen ne va esser realisat, ma li penas del esperantistes va accelerar li actualisation del question de un L. I. In omni casus li expresset de sr Merchant consilies es tre prudent e anc usabil che nos.

Ax. W.

In INTERNATIONAL LANGUAGE (London), nov. pag. 225, Eleno Vinfero critica li libre de prof. Jespersen. Secun li opinion del critico Novial es in su natura un correction de Interlingua e Occidental. Il trova que J. ne sufficent aprecia Esperanto, sin quel secun su opinion omni altri L. I. ne vell exister. Eleno Vinfero sembla mal conosser li historie! Volapük, lingua de Pirro, Mundelingue de Lott, Idiom Neutral e mult altres ha apparit independent de Esperanto. Il qualifica Occidental quam caotic. Nu, si redact-er, redact-ion, redact-iv, redact-or, redact-ori, redact-ion-al es caotic, quo es tande li parallel Esperanto-paroles: redakti, redakcio, redaktoro, apu redaktistaro, redaktejo, redaktisto? Ca to ne es ver caos? Poy Eleno Vinfero critica li debil flanc, criticat ja de altri làteres, e poy apologisa li Esperanto-finales -j, li accusative e li accord del adjectives, ma ne posse citar nov convictiv motives. «It es inpossibil far un final judicament mem pri un simplic L. I. sin usar it per un long periode». To es tre ver, ma E. V. adjunte «Yo senti, que Novial es nascet sin vive». Un poc naiv es pos su apologie de Esperanto li frase conclusiv: «On mira, pro quo deve exister tant provas por remplazzar un lingue ja existent, quel responde a omni postulationes, e es facil precis e efficient».

[39] Li mal pronunciation de foren lingues per angleses es omni-conosset. W. E. Collinson, Professor del Universitate Liverpool, consacra a ti question 3 pàgines in INTERNATIONAL LANGUAGE, nov. pag. 229 in un articul intitulat «Generalaj fonetikaj Postuloj de Internacia Lingvo». (Version in Esperanto per Eleno Vinfero). Proque ci es question de PRONUNCIATION, quel in omni international lingues generalmen es simil o mem identic (adminim pri li vocales) so it posse esser tre util ne solmen al Esperantistes ma anc a angles Occidentalistes, idistes etc. Li detal’at clar exposition monstra li excellent pedagog e scientist

J. P.


Subventiones al Occidental-Union

Li Central Officie.


Litteratura

Null beson.

In li triesim decennie del secul passat on tractat in Austria li question pri li concession a constructer un relvia de Wien til Brno (Brunn). Quelc «competentes» con subrision mocant refusat li propose: «It existe un coche quel vehicula inter li du cités. In ti coche mem tre sovente es plazzes vacant. E sub tal conditiones vu vole constructer un relvia de Wien til Brno? Por to vermen ne existe null beson!» Finalmen on tamen constructet li relvia; e nu, con li introduction del relvia anc apparit li beson, e li nov vehicul havet un plen success.

Lu sam va valer anc pri li Lingue International. Omni hom quel hodie condamna li pensa de un unitari e facil lingue international mey pensar al verdict quel il hodie dá pri ti homes queles ha volet eternisar li coche.

Un nov medie self crea su beson si it da nov avantages. Qui al comensa de nor secul ha pensat a li grand possibilitás effectuat per radiofonie!

Si li autores del nov medies de intercommunication vell far labor solmen quande lor contemporanes affirma li necessitá, tande null progress vell evenir.

E. P.

[40]

Quo yo opine pri radio.

Yo fat installar in mi studie-chambre un radio-receptor, quel communica con li tot spacie europan per un antenne accrochat al sommit de un mast u yo vell posser hissar li flag symbolic del Uniat States de Europa, de queles mi receptor da me li aspect extraordinari in li nocte quiet de Brie.

Li receptor, ex mahagon harmonisa se con li vitrines, li bibliothecas e li etagieres, u li libres vive in ombre. It ne es sin emotion que yo ha prendet li escutores in ti quiet decor. Un amico installat un antenne provisori, durant li die. In li nocte noi laborat ancor. Solmen pos li diné noi prendet li escutores connectet in serie. Un miraculos pace, offertat de un autumn plu agreabil quam li estive, circumdat mi litt dom, ne sin alcun solemnità. On audit li cri melancolic del ules e li bruidas de un litt fauna avigilat in li proxim bosc. Noi esset tre lontan de alcun homan actività. Null motor roncat in li circumité. E li presentie del hom sur li terre esset solmen un incert reminiscentie. It es alor que yo provat seducter, capter li confidentie de un litt unde malicios e pudic. It me semblat audir, in li max lontan limites del nocte europan, un voca in li nocte, quel nequi posset ja identificar. Yo esset li nov chassero qui ne posse moderar su emotion quande li pointer stoppa, li corpore alongat, e li ocules al savagine. Tre dulcimen, con mill precautiones por ne far timer li voce quel yo sentit ja captet, yo successat attraer in mi hem li unde quel bentost penetrat in mi aparate con li rapidità de un tren intrant in station. Un orchestre hispan plenat per sonoritàs potent mi studie-chambre. Li tot nocte europan bruidat quam un ferie: li orchestres mixtet se con li voce del oratores; un station lontan provat, per mani vocas, attraer li attention de Europa a su programma. It esset un extraordinari confusion de voces. Yo stat sur li undes morit del famos Babel e li miracules radiat in me quam un luce. Finalmen on acustoma se pri omnicos. Ma it es vesperes de inquietà u li aggression sifla in li vent quel passa super li árbores. Un insondabil mysterie da al anunciatores russ, german, angles, italian o tchecoslovac un exceptional qualità. Quel apotheose es reservat a nos per ti magie. It es desfacil ne fumar un pip meditante, quande li escutores es reaccrochat. Nam li relation noctal, con popules queles veni omnivesper mixter se al atmosfere familial de un logí, quel on vell creder inpermeabil, ne es sin educar li sensibilitá [41] e li imagination del homes de nor témpore. It ne es un doane ye li intrada de un radioreceptor, e li pensada posse, strict parlante, intrar sin payar li taxe. Li censur del stationes de emission es solmen un convention social, vermen sat fragil, ti del bon gust e del oportunità.

Pierre Mac Orlan
Hebdo-T. S, F. Paris I. 10. 27.

Trad. L. M. de Guesnet.

Pierre Mac Orlan es un ex li max curios literatores frances de ho-tempore. Specialist pri romanes de aventure, ma por le, li aventure es partù. Ovres: Le Chant de l’Equipage, A bord de l’Etoile matutine. La Cavalière Elsa, La Venus Internationale, Marguerite de la Nuit, Malice, Port d’Eaux mortes, Les feux de Batavia. Le quai des brumes.

Ciel.

Li ciel es sempre ta u noi ne es. Li ciel es li dominia de lu ínatin’ibil, it es li insul quel nequande esset trovat, li coste a quel null nave jamá ha abordat.

Qui esset capabil dar durada a ti moment pri quel Goethe dit: «Oh remane, tu es tam bell»?

Noi, illa e yo, sidet sur li cúlmine del monte e spectat trans li vast catenes del montes expandent se quam undes in omni directiones. Li sole brill’at. Li aer esset caloros. Circum nos extendet se un panorama tam bellissim quam ocules homan rarmen ha videt.

Jus yo volet questionar la esque illa es felici, quande illa monstrat a un loc in medie del sómmit max lontan, ú nubes tucha li cúlmines del montes e un radie del sole benedit les. Illa dit:

«Esque tu vide ti loc? Trans ta es mi ánim! Ta es li loc de índescribil luce! Ta reye joy e pace! Yo pensa, ta es li ciel!».

«Tu es just», yo respondet. «Regardat de ci, ta es li ciel! Ma si tu veni a ta, tu va trovar ne-cos altri quam nebules. Regardat de ci, ti nebules pare alb e aurin, e ángeles circum-vola it. Si tu vell posser atin’er les, tu vell trovar les gris e frigid e esser circumdat solmen per roccages, stormes nivosi e solitude. Tande forsan tu vell spectar in ancor plu grand lontanie un altri punctu grandiosmeri bell … e si tu vell hastar a ta, tu vell vider ti bellisim punctu sam lontan quam antey. Talmen li ciel fui avan nos. Por nos li ciel es jacent sur Venus, sur Saturn o sur Marte; e, qui save, por li habitantes de altri mundes li ciel es sur nor terra!»

[42] «To sembla me un pessimistic conception», illa dit.

«It tutmen ne es tal!» yo dit. «It in contrarie es li sol conception quel da al felicie etern duration. Li sol indestructibil qualitá del hom es li expectantie. Li sol, ínexhaustibil fonte de joy es li esperantie. Ti homes, li felicie de queles trova se in li land del esperantie, sempre es felici.

Li ciel es situat in li futur, pro que li futur es ínfinit. Lu futur anc es li sol témpore in quel noi posse esser plenmen felici. Lu preterit es un poc melancolic mem in su max agreabil momentes. Lu present es fuitiv e desappari in omni minute in li passate. Pro to li ciel de null hom jace in li presentie. Solmen li futur es pur, ideal, intrublat joy.

Noi es nascet quam peregrines e extranes. Li avies in li aer have lor nestes e li foxes have lor fores, ma li hom ne have alquicos sur quo il posse metter su cap. Il es li cigan del universo, li vagabund del munde».

«Ma yo ha esset felici!» illa contradit.

«To es possibil!» yo dit. «Ma to quo te da entusiasm e instiga te, es ne li felicie quel tu ha juit, ma li felicie quel tu expecta!».

«Li ciel es lu max secur e ínmutabil del vive. It basa sur li firm fundament del esperantie. Su pilastres es format del expectantie. Li ciel es un cité etern, ne un cité del témpore. Pro to su portas ne es cludet ni in die, ni in nocte.

Frank Crane (New York).

Trad. A. Deminger.

Religion de un scientist.

Ex «Arrowsmith» de Sinclair Lewis.

Esser un scientist … to ne es just un sort de occupation, talmen que un hom vell posser selecter esque esser un scientist o un geografic explorator o un mercator de obligationes o un medico o un rey o un farmero. It es un intermixtion de tre different emotiones, simil a mysticism o desir de scrir poesie; it fa su victim totalmen different del bon normal hom. Li normal hom, il ne cuida mult pri to quo il fa, except que il deve mangiar e dormir e amar. Ma li scientist es intens religios … il es tant religios, que il ne va acceptar quart-veritás, proque illi es insultation de su crede.

Il vole que omni-cos deve esser subjectet a ínalterabil leyes. [43] Il es in li sam maniere opposit al capitalistes, qui pensa que lor stupid moné-chassada es un systema, e al democrates, qui pensa que li hom ne es un combattent animale; il ignora li american parvenú e li europan aristocrat e tot lor bluff. Ignora it! Totalmen! Il odia li predicantes, qui raconta lor fabules, ma il ne es tro amabil al antropologos e historicos, qui posse solmen conjecter … e malgré to illi audacia nominar se scientistes! Oh, yes, il es un mann quem omni bon-naturat homes deve naturalmen odiar!

Il parla ne minu depreciant pri li risibil crede-curatores e chiropractores quam pri li doctores, qui vole furtar nor scientie antequam it es probat e precipitat, esperante, que illi cura homes, e spoliante li indicas per lor vestigies; plu fort quam li imbeciles, qui ne ha mem audit pri scientie, il odia pseudoscientistes e scientistes del conjection, quam p. ex. ti psychoanalyticos; e plu fort quam ti comic scientistes del reverie il odia homes queles ha intrat in un pur regnia quam li biologie, ma queles conosse solmen un libre de aprension e qualmen discurser a stupides in un tal populari maniere! Il es li sol ver revolutionario, li autentic scientist, proque il sol save quant poc il save.

Il es fortiat esser descordiat. Il vive in un rigid, clar luce. Ma it es comic: in realitá, privat, il ne es ni frigid ni descordiat … mult minu frigid quam li professional optimistes. Li munde ha sempre esset guvernat del filantropistes: del doctores queles vole usar lor terapeutic metodes queles illi ne comprende; del soldates queles vole alquo contra quo illi posse defender lor patria; del predicantes queles labora por far omnes escutar les; del bon industrialistes queles ama lor laboreres; del eloquent stat-mannes e mollicordiat autores — e vide — qual excellent infernal caos illi ha fat del munde! Forsan nu es li témpore por li scientist, qui labora e sercha e ne-quande trotta partú criant qualmen il ama omni homes!

Ma, denove, ples sempre memorar, que ne omni homes, queles labora ye li scientie, es scientistes! Quam poc! Li reste … secretarios, press-agentes, epigones! Esser un scientist es esser simil a un Goethe: it es nascet in vos. Si vu have un poc de it nascet in vos — it existe du coses, queles vu deve far: laborar duplic tam energic quam vu posse, e ne permisser que homes usa vos.

[44]

Li prega de un scientist.

Da me, Deo, ínobscurat ocules e libertá de hast!
Da me, Deo, un quiet e persistent colere contra omni falsitás e omni pretentios labor e omni labor, lassat debil e ne-finit! Da me, Deo, fortie ne reposar, talmen que yo ne posse ni dormir ni acceptar laude, antequam mi observat resultates es egal a mi calculat resultates, o in pie fervore yo decovri e attaca mi errore! Da me, Deo, fortie ne fider in Deo!

Trad. de A. Z. R.

Li nave de nor vive.

Li viv’ es curt, li arte long,
noi it apen aprende.
Etsì li vole brav e bon,
it ne de nos depende.

Fier e gay noi ha lansat
li nave de nor vive,
credente que it va seglar
secun nor directive.

Al rives de nor revas noi
e spera e aspira.
Li nave segla preter les &hellip
contrari al desira.

Li portu del destination
noi divinar ne posse;
noi segla adavan, ma noi
li aquas ne conosse.

A. Z. R.

Solmen corc e pal’es e errores
posse sur li superficie fluer.
Si tu vole perles, ples merger
a bass in profundores.

A. Z. R.


Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.


Annotationes:

1) Ples leer li excellent articul de mag. A. Z. Ramstedt in Cosmoglotta 1927 / 2, 3.

2) sal advere ne es tre habilmen selectet pro international sense (S P I) D Salz A F salt R Est (sool) e li derivatas: salade, saline etc.

3) Un exception es li finale del plurale s, quel ha per analogic adaptat se apu li romanic paroles anc a germanic. Ma ci it acte se ne pri un prunta e compensation de propri formes, ma pri un casu del leye del analogie.

4) Ti lingues es tractat in li tre interessant monografie de prof. Hugo Schuchardt. Advere il ne ha examinat ci un lingue quasi creolic parlat in Europa: it es li tal nominat jargon o yiddish, quel es german parlat de hebreos, ma ti german have tant caracteristic qualitás del semitic lingues, p. ex. li consecution del paroles (li verb sempre in comensa etc) que it posse dar nos li max interessant instructiones. Ci yo ne posse expander-me ipri ti tema, quel yo va forsan tractar unvez plu detal’at. Yo posse solmen indicar que tal studias es extremmen important por li creatores de L. I. E forsan ti conossentie si almen instinctiv ha esset tre util a Zamenhof.