[al menú]

[117]

COSMOGLOTTA

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e application del Lingue International Auxiliari Occidental


Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K


Annu VII – August-Septembre 1928 – Nr. 51, 52 (8,9)


Numeró special dedicat al membres del Ido-Congress Zürich, 2 til 5 august.


Contene: Psychologie interlinguistic, de Ric. Berger, pg. 117. – Idées directiv e principies de Ido, de Ric. Berger, pg. 118. – Duplic consonantes, de Ric. Berger, pg. 19. – Tro mult suffixes!, de Ric. Berger, pg. 120. – Suffix -ion, de Ric. Berger, pg. 121. – Obliviates, de Ric. Berger, pg. 123. – Appell por solidaritá, de Ric. Berger, pg. 123. – Qui es li autor de Occidental?, de Ric. Berger, pg. 124. – Novial, de E. Pigal, pg. 125. – Novam e Novial, de A. Z. Ramstedt, pg. 127. – Un Progress?, de Albert Haldin, pg. 134. – Indiscret question a Senior Jespersen, de Ric Berger, pg. 125. – Chronica, de E. Pigal, pg. 126. – Criterie de L. I., de E. W., pg. 138. – Quelc opiniones de sviss Idistes, pg. 139. – Textu comparativ, de Karl Janotta, pg. 140. – Noticies, de E. P., pg. 140.


Psychologie interlinguistic.

Ancor nu, yo memora un remarcabil articul publicat de sr Abat Dudouy in «La Langue auxiliare», julio 1914, quel exposit un fact psychologic tre curios: «Si vu discusse», scrit sr Dudouy, «con un Esperantist, vu ne have pena far le conceder li necessitá de mult reformas; strax il agnosce que Esperanto vell esser plu bon sin li accusativ obligatori, sin li plural del adjective, sin li inventet correlatives, … to es su opinion privat e li ver, nam ti-ci ne es falsat de considerationes sentimental …

Ma si vu questiona le pro quo il ne adhere a Ido, quel ha suppresset omni ti desfacilitás, strax li Esperantist indignat responde: a Ido? ne-quande! … e poy … il comensa contestar li utilitá del reformas self, queles il quelc minutes antey trovat necessi! …».

Evidentmen to es un contradition astonant, enorm, ma quant homan! Tant homan que hodie noi constata li sam fact che li Idistes coram Occidental.

[118] Noi conosse eminent Idistes, queles ante un annu fe demandar in Ido just ti reformas, queles Occ ha realisat (precipue in grammatica e derivation). Ante 6 mensus, coram li progresses de Occ, ti sam Idistes scrit nos que li bonitá de ti formes ne es pruvat e nu, pos nor adhesion a Occ, illi trova que omni ti formes «es un regress»!

Yo vell posser citar Vos li casu de un excellent co-idealist, quel acrimen vole absolutmen e systematicmen vider grav defectes in Occ. Por ex., il critica li -a por li feminin pro que un parol quam «matra» vell chocar li Italianes! Noi responde que Occ ne have matra ma matre, pro que ti parol es ja feminin per se self e ne besona un finale feminin. — «Ergo», responde nor amico, «Occ have exceptiones, paroles feminin ne fini per -a, quancam ti -a indica ti sexu. Es-que on posse subtener un lingue tam desfacil e ínregulari?».

«Car senior», yo responde, «ante departer in guerre, ples solmen remarcar que Vu vide li pal’e in li ocul del altris» — «Senior, yo ne permisse que …» — «Yes, ples remarcar que in Ido tam regulari Vu di: «matro» e ne «matrino», quo constitue exactmen li sam exceptiones quam in Occ …»

It ne existe plu grand surdes quam tis, qui ne vole audir.

Ric. Berger.


Idées directiv e principies de Ido.

Coram li rapid progresses del conception occidentalistic li secretario del Ido-Akademio sentit li beson redemonstrar li excellentie del principies de Ido. (Vide «Ido», april 1928). Noi do va anc rediscusser les.

1) «Internationalitá del radicas (del radicas, ne del tot paroles format)». Pri li principie inter paranteses noi responde: tant plu regrettabil. Un ver lingue international deve haver ne solmen radicas, ma anc derivates international, e si Ido eliminat ti ultimes per un mal derivation, to es un grand defect ne a exposir quam un principie!

2) «Autonomie pri derivation e composition». — Ples remarcar que Occidental have anc ti avantage tam bon quam Ido. Ma li derivates de Occidental es identic a natural paroles internationalmen conosset, contra que li Ido-derivates, tro autonom, es artificial formes sovente íncomprensibil.

[119] 3) «Unisensitá in li paroles e renversabilitá [sic!] in li derivation». — Si yes, noi questiona pro quo in Ido vocabules quam «nivo, pluvo» ne secue li regules general del derivation; pro quo li resultate del action «pluvar» ne es «pluvuro», quam de «disertar» es «diserturo»? Li response es tre simplic: li regules de Couturat es tarn contrari al customes del popules, que on ne audaciat applicar les partú. Do on creat exceptiones.

4) «Fonetical ortografie» (!) — Quam exemple noi va citar li son k scrit in Ido per 3 manieres: qua, exemplo, kun; li son s anc per 3 manieres: eceso, ex; li son z per 2 manieres: exemplo (gs), rozo; anc li i consonante yes, filio, etc.

Ples remarcar que noi ne blama ti alfabet, in contrari, it esset un grand progress sur li alfabet esperantic; ma to quo noi ne admisse, es li pretension que ti alfabet es fonetic. On save tre bon que to es fals. Un alfabet fonetical in li L. I. ne es possibil pro que it vell deformar horribilmen li grafisme international e far li lingue ínreconossibil.

5) e 6) Ci sr de Beaufront exposi principies tam elastic que illi posse pruvar omnicos quo on desira. Illi vell posser justificar omni L. I. bon o mal, secun qualmen on applica les.

Ric. Berger


Duplic consonantes.

Nor amicos Idistes es obsedet de un horribil fantom: li duplic consonantes. Por ex. li redactor de «Ido» publica que: «… un L. I. con duplic lítteres es li fonte de multissim erras e ne vell esser apprensibil ante plur-annual studias»!

Vice repetir vacui paroles, it vell esser mult plu bon regardar un poc li practica quel sol decide. Li Occidentalistes affirma e pruva que li max facil lingue ne es li max simplic teoreticmen, ma li max conform al customes del lingues national. Ergo, pro que li lingues natural have ancor duplic consonantes, un L. I. ne deve obligar li adeptes a altri accustomation. Ti adeptes va scrir plu instinctivmen fortissim, acceptar, errore, etc, quam fortisim, aceptar, erore.

To es tam ver que li presc unic errores queles on incontra in lettres idistic, proveni del obliviantie de ti reduction. Por ex. in un circulare de un redactor idistic qui usa Ido desde 10 annus, noi lee «me assertas»! Un poet idist, in li lettre self u il combatte li duplic consonantes, scrit «me essus», e ples remarcar que li verb esser es li max usat. Li president de un [120] Ido-gruppe svissian scri ancor nos: «acceptez». Esque ti exemples inter multis ne es un decisiv pruva que Occidental secue li regules del psychologie?

It es tre amusant constatar que li unic consonantes posse esser anc li «fonte de mult errores». Sur li covriment del ultim numeró de «Ido-Francia» noi lee deci vezes li parol «dolaro». Probabilmen nor confratre ne ja conosse li exception votat del Ido Akademio: li rect Ido-parol es «dollar». Ti qui vide exceptiones solmen in Occ, ne have témpore por vider les in Ido!

Al Idistes qui considera li duplic consonantes quam impediment por li publica, noi da li consilie releer li opinion de Mgn. Foucault, episcop de St. Dié, un venerat poet idistic. In li numeró festiv de «Idisto Katolika», de 1926, Mgn. Foucault declara que il ne approba completmen Ido pro «li mutilation, quel sin beson es inflictet a pluri radicas latinid p. ex. a terre, ferre quande etc, queles Ido mutilat in «tero, fero, kande».

Ric. Berger.


Tro mult suffixes!

Quelc Idistes reprocha a Occidental su tro grand númere de suffixes (in Ido 47, in Occ 60). Ma ples remarcar que E. de Wahl ne inventet ni un sol, ma extraet les omni del lingues vivent con lor just sense; ergo, omni ti affixes es ja conosset de homes civilisat qui ne besona apprender les. On dit anc que Occ have quelc vezes du suffixes por li sam idé; ma in ti casu un del du suffixes ne plu es vivent o es usat solmen in li lingues scientific. Ido anc have li sam casu con «-oida», quel sembla far duplic usation apu «-atra», e quel támen es usat in li lingue scientific. Noi do ne comprende pro quo li Idistes reprocha nos li suffixe -ment apu -age. Si Ido ne adoptet -ment, in revancha, it esset obligat adopter quam nov radicas pluri paroles logicmen derivat in Occ mersí a ti suffix. Por ex. li «Lexique-manuel» de Guignon contene li secuent duplic radicas in Ido: abutar, abutmento; basa, basamento; detachar, detachmento; suplear, suplemento; experiencar, experimento; fondar, fundo (!), fundamento; sentar, sentimento; kompletar, komplemento; ligar, ligamento; mediko, medikamento; ornar, ornamento; sakra, sakramento; segar, segmento.

[121] Ti exemple suffice por pruvar que ti «ínutil» suffix -ment permisse sparn’ar un dozen de radicas. Mani suffixes idistic ne have tam grand avantage!

Un altri suffix -atu esset anc criticat pro que «-eso» es sufficent. Si yes, tande noi questiona pro quo Ido have «konkubinato» apu «konkubino» (quam nov radica) si «konkubineso» vell esser sufficent? E pro quo malgré li analogie, Ido have támen «pontifikeso», «kalifeso», ma «majorato»?

Ric. Berger.


Suffix -ion.

Pro que null suffix es plu international quam -ion, on posse esser astonat que it ne existe in Ido, etsi venit mult propositiones por introducter it. Ja in 1909 (vide «Progreso», II, 22) Dr Boubier, prof. in li universitate de Genève, exposit su necessitá talmen: «Yo esset sovente frappat del internationalitá del suffix «ation» in li paroles scientic. Studiante plu profundmen li question, yo esset convictet que li scientistes absolutmen va besonar e voler conservar ti suffix, quande illi va far li divers lexicos scientic. In general on posse dir que li suffix «ation» es usat con li signification: action expresset del radica verbal.» Ti excellent proposition de un scientist ne esset discusset del Ido-Akademio pro que it vell har obligat li change del esperantic base, … li sam argument quam por mult altri ameliorationes necessi.

Ma li formes international es tro potent por esser tacet long témpore e comprensibilmen li suffix -ion ne tardat reapparir. In «Mondo» esset publicat recentmen mult propositiones, ma quam monstra tre bon sr Gerald A. Moore in «Mondo» marte 1927, «… pro li Esperantan base de Ido ti vocabules vell esser totalmen ínregulari e sin logical relation, … si on desira adopter li vocabules in -ion sembla que es necessi haver verbes in -ar (educar: education), in -ir (definir : definition), in -er (expresser : expression; adopter : adoption)».

Ci es li node del question: Si Ido vole adopter li suffix max international e max usat, it es obligat acceptar li solution de Occ e abandonar li base Esperantic. On comprende to que li ductores de Ido sercha omni sortes de objectiones, queles monstra solmen que li suffix -ion es por Ido quam li uves por li fox: tro verdi! In «Ido», febr. 1928, sr de Beaufront [122] explica que si -ion ne es admisset, to es pro que -ion significa tande action (p. ex. abolition), tande insecte (papilion), e tande person (histrion = comediant)! Ma contra ti argument null suffix vell posser resister! Pro quo Ido adoptet li suffix «-il» malgré «gentila, humila», li suffix -in malgré «mashino, origino, magazino» etc, li suffix «-ul» malgré «kanulo, primulo» etc, li suffix -ur malgré «inauguro, kurbaturo», li suffix -ier malgré «frontiero» etc? Si li objection de sr de B. vale quelc-cos, it es ínpossibil prender quelcunc suffix in li lingues national pro que ne existe un sol quel ne have pluri senses si on vole bon serchar. Factli malgré «papiliono e histriono», li suffix have un sense general correspondent al suffix -o e -ado de Ido por li action, quam sr Boubier ha bon monstrat it. Un altri argument de sr de B. es vermen astonant: Autores pruvat que -ion ne es bon, per … ne admisser it inter li multi suffixes de lor systemas! Noi responde que, in contrari, -ion deve esser tre bon pro que li max mult autores de L. I. adoptet it. Pro quo serchar exceptiones vice li majorité?

Finalmen sr de B. affirma que -ion da paroles tro long e que «noi deve evitar formes repugnant pro inutil longore e desbell ponderositá». Si yes, yo questiona pro quo, ante quelc mensus (in «Idisto Katolika», dec. 1927), sr de B. denove publicat un articul de Couturat con li noticie secuent: «Pro li form international: evolution, involution, tam frequent usat del scientist, e pro li necessi derivates: evolution-ism, evolution-ist etc, li Ido-Akademio substituet li paroles «evoluciono, involuciono» a «evoluc, involuc», chocant li scientie e minu bon comprensibil. It anc viceat «subvenco» per «subvenciono» («subvencionar») quam plu clar e strax comprensibil quam «subvenco» («subvencar»). Anc li paroles «subvencionanto, subvencionario» es plu bon quam «subvencanto, subvencario».

Esque sr de B. ne vide que li vis-punctu de Couturat justifica paroles quam redaction, differentie etc vice: redakto, difero (pro redaktional, differential). E támen ti paroles es minu long quam «subvencionario» quel il approba!

Ric. Berger.


Si noi possede hodie commodi medies de transporte, — to veni de to, que li popul esset pret expensar pecunie anc por incommod medies de transporte, e talmen lassat maturar li systema.

H. Ford.


[123]

Obliviates.

«Li opinion de sr Guignon e de me es, que «dub» es un heredage de Esperanto quel escapat in li revision del talones, secun queles esset composit nor unesim vocabularium sub li controla del comission permanent». Talmen scri sr de Beaufront, li secretario del academie idistic in «Ido», mai 1927. E tande il proposi li just radca: dubit, sin dir que il prende it de … Occidental.

Pro que sr de Beaufront comensa li revision del Ido-vocabularium, noi humilmen fa remarcar le que «dub» ne es li sol obliviat e que mult altri radicas anc escapat; p. ex. «sen» e «se», queles es minu international quam sin e si (Si Esperanto ne posset adopter les, it es pro li accusative de «si», pronómine personal, ma tal impediment ne existe in Ido); «nek» es minu international quam ni e «ni», pronómine, minu quam noi, etc.

Quam altri heredages de Esperanto noi vell posser anc citar li suffixes: -ulo, -ema, -inda, -ilo, -uyo, -ega, queles es inventet, contra que li suffixes -o, -aci, -bil, -or, -uor, -essim es ja conosset de milliones de homes.

On vide per ti exemples que existe in Ido mult formes plu important quam «dub» queles besona esser «revizata»!

Ric. Berger.


Appell por solidaritá.

«L’ Informisto», organ del belgian Idistes, publica un appell al Idistes pro que li edition del «Gramatiko detaloza» «ha imerget por pluri annus in dolores e desfacil situation un ex nor max brav combattentes».

Desde long témpore noi conosse quant devoet es sr Meier de Esch-Alzette (Luxemburg) por li affere del L. I. e, etsi noi ne adplu es in su camp, noi compate le pro su doloros situation.

Ma noi questiona: quant ínutil sacrifies e penas on vell har evitat si, in 1907, li Delegation vell har proposit al mundlinguistes un ver lingue international, simil a Neutral reformed, vice un Esperanto ínsufficentmen ameliorat, un compromiss, quel ne contentat ni li Esperantistes, ni li progressistes. Talmen on perdit 20 precios annus, li témpore e li pecunie de mult devoet idealistes. E hodie, ti errore noi paya!

[124] Noi questiona: pro quo li important Memorandum, quel sr de Wahl misset al Delegation in Oct. 1907 e quel indicat li sol just via a secuer, restat in li archives del Delegation sin esser studiat? It contenet támen li ver principies del futur international lingue e vell har evitat un ínfelici experientie.

Ric. Berger.


Qui es li autor de Occidental?

Edgar de Wahl, nu professor de matematica e fysica in Reval (Estonia), es un erudit, qui conosse 12 lingues de Europa, e festat su 60-ésim anniversarie li 11 august 1927. Unesimli adept de Volapük, il adheret a Esperanto pos su apparition in 1887 e indicat a Zamenhof quelc erras in su lingue, p. ex. li temporal correlatives «tian, kian, chian», queles collidet con li accusativ del demonstratives «tia, kia, chia»; e Zamenhof strax mutat «tian, …» in «tiam, kiam, chiam».

Pos Zamenhof e Grabowski (ambi morit) de Wahl es li 3-esim autor de un librete in Esperanto. Ergo, on posse dir que de Wahl es li max ancian Esperantist vivent.

In 1894 Zamenhof proposit a su adeptes important reformas simil a Ido, reformas repulset per 157 voces contra 107. Remarcabil es, que sr de Beaufront e sr Ahlberg votat contra omni change. Tande E. de Wahl abandonat Esperanto, tro artificial por il, e il comensat laborar vers li direction naturalistic, sempre correspondent con altri mundlinguistes, precipue con Lott, de qui li final systema «Mundolingue» debi mult ameliorationes a de Wahl.

In 1906 E. de Wahl publicat un project «Auli» (Auxiliari Lingue International), quel ja havet li aspect de Occidental ma ne su regules de derivation, quel esset decovrit solmen plu tard e poc a poc. Quande in 1907 li Delegation apertet concurs inter li projectes de L. I. por adoption del max bon, E. W. mult auxiliat li ingeniero Rosenberger a ameliorar Idiom Neutral quel esset presentat sub li nómine de «Neutral reformed» al Delegation, quel finalmen selectet Esperanto, «pro su grand diffusion». E. W. self misset al Comité del Delegation un memorandum quel indicat li ver principies del L. I.: naturalitá e regularitá, suppression del formes inventet.

Pos li publication de Ido, E. de Wahl strax indicat li defectes de principies e de detal’es. On correctet solmen un poc [125] de illi secun su criticas, precipue li prefixe mal- esset viceat per des-.

On vide de que li 3 cardinal lingues international: Esperanto, Idiom Neutral e Ido debi important ameliorationes a sr de Wahl de qui li principies sempre plu fe triumfar.

Finalmen, in 1922, vidente que li question del L. I. devenit important til attraer li attention del Liga de Nationes, E. de Wahl decidet presentar li resultate de su 30 annus de cosmoglottic investigation in un systema complet sub li nómine de Occidental. Sin capitale, sin dictionarium, sin grammatica, li propagation esset restrictet in comensa che quelc circules de Idistes progressistic, per li micri jurnal «Kosmoglott». Mersí a su sol qualitás intrinsec, li lingue gan’at adherentes e in 1927 un gruppe de ingenieros viennes, organisatores del unésim congress de Ido in 1921, qui per li organ «Cosmoglotta» comensat un systematic propagande e desarmat poc a poc li prejudicies del progressistic mundlinguistes.

Ric. Berger.


Novial.

Li majorité de nor letores idistic ja es informat pri li apparition del project Novial de prof. Jespersen. Noi ancor ne ha publicat un recension pro preca de sr J. attender til publication de su detal’at libre redactet in lingue angles. Etsi in li momente ti libre ancor ne atin’et nos, noi támen inserte in li present numeró li relatent articules, anc pro que interim sr J. ja comensat propaganda por su systema per altri publicationes. Quande noi va har recivet li ovre angles con su motivationes noi ancor un vez va presentar in li págines de nor jurnal un response, ex li plum de senior de Wahl.

In su public epistul in «Mondo» nr 209, sr J. confesset que il ha apprendet ne solmen de Zamenhof e Couturat, ma anc de de Wahl.

Max grand li influentie de Occ es remarcabil in li derivation verbal de Novial. Ci nu anc li thema verbal fini per un vocale, a quel es adjuntet p. ex. li solmen consonantic finales participial: -nt e -t. Sr J. ha compilat a un multicolori mosaíc li derivation de Occ con su «fonetical» ortografie. On remarca misstylies e anachronismes, quam «sivilisatione (civilisation), sosialisatione (socialisation), vivasi nationalisatione (vivaci nationalisation), sent diferentiationes (cent differentiationes), [126] i. e. paroles con aspect de cap de «Janus bifrons», regardant in avan al futur e in detra al passat.

Sr J. aconosse li avantage del renunciation pri li fix sense del finales grammatical. Fortunosmen il totalmen ha abandonat li rigoros mediat verbisation denominal e li quasi-matematic schema del «renversebleso», quel adver esset laudat de Dr. Couturat quam un del max splendid qualitás de Ido.

Novial adopte li suffixes de Occidental: -ari, -aci (-asi), -isa(r) -ifica(r); ma it conserva de Esp-Ido: -ilo, -eso, -aro. Novial repulse li Esp-Ido-suffix -ega (decapitat grec mega) e prende -isi, i. e. -issim con amputat m. -arie have li sam arbitrari restrictet sense quam Ido -ario.

Li consonantes p e c in li latin numerales sept- e oct- ha assimilat se in li romanic lingues a -t. Conform a ti process Occ have: set e ot. In Novial noi trova: sep e ok, ex Esp-Ido e contra li leyes fysiologic pri li mutation de sones. Li Novial paroles: patron (= de patre), homan (= de fémina), homesen laboros (= labores de homes) es simil al famos images vexativ e charades de Esperanto: maskulino (= mascata), foresto (= absentie), sesono (= sixésim) etc.

Prof. Jespersen critica li semblant exceptiones de Occidental, quo támen ne posse impedir le usar por li participie de presentie: -ent pos -i-, -u-, apu -nt pos -a-, -e-. Ma li regul de Occ pri li pronunciation de c (ante e, i, y: ts, in altri casus k) secun prof. J. es tro desfacil e il prefere deformar li customat scrition de un imens númere de frequent paroles international: sentimetre (cm), sosial (social), konserte (concert) etc.

In Novial simil quam in Occ on accentua li vocal ante li ultim consonante. Ma li syllabes de flexion es ínaccentuat. Do omni hom in li parlada, ante distribuer li accentu, deve pensar esque li ultim syllabe es un flexional o ne. Noi ci ne vole disputar esque ti ci regul es condamnand in un L. I., ma noi solmen demanda que on mey mesurar per li sam metre li desfacilitá anc del regules de Novial ante proscrir li systema de Occidental. Noi opine que por li ordinari hom li duésim regul de accentuation in Novial es plu desfacil quam li simplic tal de Occ pri li pronunciation del c. Li facilitá del altri regules de Novial, apartmen del derivation, chascun self va constatar, comparante les con tis de Occ. In ceteri punctus noi torna li attention de nor letores al scientific tractate de nor secretario del Comité Explorativ Mag. A. Z. Ramstedt, philolog comparativ, in li present caderne.

[127] Si sr J. ante publication vell har experimentat su systema durant quelc annus (e por autor de un mundlingue to vell esser li minimal deventie) il self vell trovar, quel del principies del du divers directiones (schematisme secun Esperanto e naturalisme regularisat secun Occidental) es conciliabil, sin detriment al homogenitá e practicabilitá del idioma. Li practic application monstra que un verbal systema secun ti de Occidental sta e cade con li etymologic ortografie.

Etsi forsan li nov ovre de prof. Jespersen va mem augmentar li caos nu reyent in li camp de Ido, yo tamen espera que li libre del conosset anglist va evocar por nor comun idé alcun interesse in li neutral publica quel til nu ancor crede que li mundlingue es o Esperanto o Angles.

Noi do deve expresser a sr Jespersen (qui in li secuent annu va atin’er su 70 annus) nor mersías, pro que il ha interprendet li labore scrir li protocoll de su idées captet desde li exflorescentie de Ido.

E. Pigal


Novam e Novial.

Du nov projectes de lingue international.

In li ultim mensus ha esset publicat presc ye li sam témpore du nov projectes: Novam — de Sr G. Touflet, Paris, e Novial — de prof. O. Jespersen, Copenhagen. Proque ambi essentialmen vole esser ameliorationes de Ido, quel ya in su órdine esset un reformat Esperanto, ambi monstra un interessant similitá. Novam ha esset presentat per un jurnal «Novam – Gazeto Internasiona», de quel du numerós ha apparit (marte e april 1928, contenent letura e grammatica). Novial ha esset introductet per articules in «Mondo» e altri idistic jurnales, in li presse de Scandinavia, e per un libre in li dani lingue, «Et Verdenssprog» (Pios Boghandel, Copenhagen, 74 pag., 1 D. Kr.). Noi saluta ti du nov projectes quam signes de to, que li interesse por nor nobil idé sempre vive che divers nationes. Ma ye li sam vez noi ne posse celar nor regretta pri to, que illi ne contribue al solution del problema, ma al confusion del present situation. Ti desillusion relate specialmen a Novial, proque it ya ha esset anunciat ja delong in ante de su autor, mem coram li grand publica, e it ha esset expectat con grandissim interesse de omni interessates, queles ha esperat que it va adportar nos alquicos nov. Pro ti publicitá noi es fortiat tractar li projectes ci. Ambi sembla ancor esser [128] in stadie de elaboration, ma to quo ja es publicat, dá nos sufficent materiale e motive por declarar nor desinteresse.

Etsi on senti in ambi projectes li influentie del idées del naturalisme, ambi es evident productes del mechanic-schematic scole, quel ha productet tam grand nùmere de lingues. Li structura de tal lingues depende ya essentialmen del desir del autor: «sic volo, sic jubeo». Ma it es clar, que si ne existe altri criterium quam li decides e desires de quelc individues, on posse crear un immens nùmere de lingues, nam apen du homes have li sam pensas. Li unitá, quel noi omnes desira, resta inobtenibil per tal metodes.

Ambi autores appari quam reformatores del ortografie. llli ne es content con li actual scrition del international paroles, specialmen li duplic usation de c. Sr Touflet prescri c e s, Sr Jespersen k e s. Novam scri: consernant, ma Novial: konsernant (Occ. concernent), Novam: sivilizo, serta, Fransa, Novial: siviliso, serti, Fransi, seso (Occ. civilisation, cert, Frances, cessa). Noi vide in Novam tal scritiones quam cener (German: kennen), ercener (G erkennen), cezo (Occ. caseo), cem (Occ. quande), ci (Occ. qui), ma cc es exceptionalmen pronunciat x: acceptar, accelerar, succesar, u Novial have regularimen: tu aksepta, tu akselera, tu suksesa.

Pri li vanitá de tal reformas in li scrition de international paroles, antequam simil reformas es fat in li grand cultural lingues, ha esset scrit pluri articules in nor jurnales. On posse far ortografic reformas in vivent national lingues, nam tá on ya have li existent pronunciation quam normativ, ma in un artificial LI, quel ancor ne es parlat, un tal base de referentie ne existe. Lu normativ va esser li desir de un individue pri li pronunciation e scrition de international paroles, un tro debil base. On posse constatar un internationalitá de scrition, ma absolut ne un tal de pronunciation.

Comprensibilmen li intention del autores ha, esset far li scrition del paroles plu facil. Ma secun nor opinion illi ha fat li lingue plu desfacil. Li reformatores va esser fortiat prescrir un nov ortografie por milles de international paroles, sciential terminologie, nomines; e li usatores va esser fortiat obliviar li accustomat scrition e apprender li nov. Advere prof. Jespersen permisse traditional scrition de geografic nòmines, un eclatant pruva que li question have anc su practic làtere, ne solmen teoretic. Ma li cose have anc un estetic làtere. It es conosset que li non-romanic scrition per k e s de romanic [129] paroles, es repugnant por li romanic popules e por li angleses («the German Kultur»), ma li usation de c tutmen ne es to al altri popules, quo monstra li predilection de germanes e scandinaves usar c vice k in nómines: Carl, Conrad, Campe, Cassel, etc. Anc Novial es essentialmen romanic in su vocabularium, e li scrition per k e s pro to da it un «barbaric» aspect. — Ambi ne audacia usar ni duplic consonantes, ni li littere y quam signe por vocal, prof. Jespersen mem ne li littere z.

Concernent li grammatica, ambi autores ha concentrat special attention al pronómines. It existe un abundantie de inventet formes. P. ex. li personal e possessiv pronómines: Novam: pers. pron., subj.: me, tu, vu, lu, le, lo, ni, vi, li, uli, eli, oli; obj. (facultativ): mi, te, vo, lur, ler, lor, vir, etc.; poss. pron.: mea, tua, vua, lua, lea, etc. etc. Novial: me, vu, le, lo, la, lum, nus, vus, les, los, las, lumes (abreviat lus); obj. (facultativ): mem, vum, lem, lom, lam, lum, nusem, vusem, etc. poss. pron.: men (existe un casu genitiv per -n), vun, len, lon, lan, lumen, nusen, vusen, lesen, losen, lasen, lumesen (abreviat lusen).

Li intention de prof. Jespersen ha esset obtener ne solmen absolut regularitá che li pronómines ma anc li sam flection quam che li substantives. To sembla nos un exageration del importantie del regularitá. In realitá it es pret paroles, queles un apprendent e parlant deve memorar e usar, ne radicas plus affixes, e it es un cose conosset (vide p. ex. E. Tegnér: Språkets makt över tanken), que schematism ne auxilia li apprension. Li homan memorie besona firm punctus por adherer, e just pro lor imperfectitás e inregularitás li natural lingues da nos plu secur adhesion por li memorie.

Li nov projectes differe concernent li conjugation: Novam tende a un syntetic: amer, aman, amed, amar, amud, hav amat, had amat; Novial a un analytic: tu ama, ama, did ama (o ámad), sal ama, vud ama, ha ama, had ama. Curios es li passiv de Novial: bli ama, blid ama, etc. Si internationalitá e commun europan lingual usu have alquant signification, on certmen deve preferer li conjugation de Occ. Null europan lingue constructe perfect e passiv per auxiliares plus tema verbal, quam in Novial es proposit, ma omnis usa perfect particip, anc li scandinavic lingues, queles di: bli älskad, e ne bli älska. Li infinitiv de Occ. amár es certmen mult plu bon quam «tu ama». Li accentuation sur li tematic vocale auxilia li memorie e conservation de it, -r quam inf.-signe es panromanic [130] e conosset anc in german e slavic verbes: G telephonieren, Sv telefonera, R telefonirovat’. It es a observar, que anc Novial ha introductet tematic vocales che li verbes, e ne tri quam che Occ, ma quar: tu ama, tu voli, tu rupte, tu distribu. Qualmen it va esser possibil memorar ti quar ínaccentuat vocales, queles bentost va devenir ínclar e confuser se, es un problema. In Novial on posse formar syntetic conditionales per -ud: povud, musud (mus = Occ. deve), esud, ma solmen che li auxiliares, nam qualmen acter che li verbes ye -i e -u: expediud o expedud, distribuud o distribud (in quel casu pret. = cond.). Novial have volud (de un tema voli) ma volient. Si on ne oblivia, que li max mult verbes es romanic, anc in Novial, on deve preferer un excellent romanic auxiliare por li future: va amar, in vice de «sal» (G soll), A shall o «vil», queles anc ha esset proposit, nam tis es, in ultra, motiv-accentuat in li germanic lingues, quo «va» ne es. Quam on vide, in comparation a Occidental li conjugation de Novial ne es solmen plu ínnatural e arbitrari, ma anc plu desfacil e ínregulari. — Novam ne conosse different tematic vocales, e pro to ne posse formar li indispensabil verbal substantives e adjectives: amator, finition, definitiv.

Yo da ci infra curt textproves:

NOVAM: Lua mala situo moje hud sat nolem decovrat si lua jemanta voco ne hud revelat li yeste aftenone al New York Herald per il telefono. «Come vu prenar por sender mi un reportoro? No, me nur bezonan algiu por fraternizar, otra ca un garsono».

NOVIAL: Un objectione kel bli ofte fa konter konstruktet lingues es ke les pove nulitem es tam boni kam li natur-lingues. Es ver ke novial non es tam richi kam anglum, non tam eleganti kam fransum, non tam vigorosi kam germanum, non tam beli kam italianum, non tam nuansosi kam rusum, non tam hemali kam nusen patriali lingue.

Li libre de prof. Jespersen contene curt criticas de Volapük, Esperanto, Idiom Neutral, Ido, Latino sine flexione e Occidental. Lsf il rejecte absolut, e it es interessant notar, que il attribue li fiasco de Ido a du causes: 1) li principies del max bon auxiliari lingue ne esset tractat «till fine sufficent scientialmen», 2) li comité e li «Akademio» de Ido ne esset sufficent autoritativ. Pri Occ. prof. J. di, que null project pos Esp. e Ido posse mesurar se in importantie con Occ. Ma il tamen ne es content con Occ. e critica it sur presc tri págines. Un bon [131] critica es sempre salutat, si it monstra ver mancas, ma li critica de prof. J. monstra miscomprension del cose criticat o es ìnjust.

Il questiona p. ex., «Pro quo ne grandore, si on have longore?». In li german e svedi claves de Occ. es mentionat grandore precis apud longore. In Occ. existe li suffix -ore, quel, addit a adjectives, indica mesura, grandore ne un qualitá in general, just quam in li paroles grandore, longore, altore, largore; -ess indica qualitá drasticmen emfasat o in traductet sense: grandess, altess, finess, richess; -tá es li suffix por qualitá in general: granditá, altitá, finitá, etc. e ti, qui ne pensa it necessi distin’er inter -tá, -ore e -ess (queles es internationalmen conosset suffixes) posse sempre usar solmen -tá (ti, li max international suffix, manca in Novial). — Il di, que Occ. es desfacil pro tis, qui ne ha ductet linguistic studias, proque p. ex. ja in li alfabete c have duplic valore. Noi pensa que to es un cose conosset ja in ante de omni cives del germanic e romanic nationes, qui posse scrir e leer, mem li danes ne deve esser linguistes por posse leer p. ex. citron e creme.

Al remarca de prof. Jespersen, que it ne es rational postular, que on deve saver pluri lingues por apprender un auxiliari lingue, noi vole dir, que it es anc nor opinion. Ma it sembla nos, que it ne es rational supposir que on ne conosse su matrin lingue, e ìnconsecuent li un moment supposir, que li homes save presc necos, p. ex. null cultural lingue o null existent international paroles e lor scrition, e li altri, que illi conosse «radicas» e «affixes», queles ya es electet, anc in Novial, in conformitá a ti ultim supposition. Li existentie de du simileant prefixes: in- (accentuat, negation), e in- (li preposition quam prefix) es un fact, quel on posse regrettar, ma ne negar. Illi es ambi international, e quo es international on ne posse evitar. Mem Novial have les, ma secret: noi trova li parol «inosent», to es comprensibilmen ìn-nocent (G harmlos), quel in Occidental es un totalmen regulari derivate, clarmen explicat secun li regules de Occ.; ma in Novial it sta isolat, sin coherentie, in su innocentie demonstrante, que li lingue ne cuida pri arbitrari decretes.

In Occ. noi have li max natural e regulari derivation: logic, logico, logica; grammatic, grammatico, grammatica; critic, critico, critica, criticar. (Li syllabe -ic- es ìnaccentuat). Qualmen nu aspecta ti paroles in Novial? Kritíke = critica, kritikiste o kritikére? = critico, kritiki o kritikal? = critic e tu [132] kritika = criticar. In vice de criticism, quel es in Occ. regulari derivate con natural pronunciation, Novial deve haver o kritikisme, quel es ìnnatural, o kritisisme, quel es ìnregulari, un parol isolat, demonstrante, que li alfabete de prof. J. sempre va ducter a complicationes e arbitraritás.

A li in omni punctus superior systema de Occ. prof. J. fa ti remarca, que on ne save, esque logica significa un feminin logico o un scientie. Qualmen li provri lingues italian e hispan posse exister, essent in li sam maniere ambigui?

Prof. J. cita, quam exemples de to, que Occ. malgré su tendentie a natural derivation possede mult «ìnnatural formes quam scrition, analysation, interprension, descovrition». Scrition es scrit in It. scrizione, ma pronunciat in sam maniere. Esque I. scrizion es ínnatural? O esque Occ. scrition pro li t es innatural? In ti casu, quant paroles es natural in Novial? Quo concerne analysation, noi comprende necos. In Occ. on usa analyse, e mem si on scri analysation, pro quo ti parol, quel existe in li anglesi lingue in li sam form e sense (vide p. ex. li conosset grand «Twentieth Century Dictionary» de Chambers e altri autoritativ lexicos) es ìnnatural? Interprension es derivat de inter-prender (F entreprendre) e si It. e Hi. have. p. ex. a-prension de a-prendere, pro quo ne inter-prension de interprender? Ja in Lat. on format prehension de prehendere, de quel li modern form es prender. Descovrition es derivat del verbe descovrir (F decouvrir, A discover, I scoprire, H descubrir) e si natural lingues ha format tal derivates quam I scopritore e H descubridor, pro quo Occ. ne posse haver descovritor e descovrition, sin que on considera les quam ìnnatural?

Li principal remarca de prof. J. contra Occ. es to, que it ne es sufficent regulari. Quo es regularitá? Si ti postulation pri regularitá significa, que on deve posser formar paroles segun [sic!] li regules dat in li grammatica del concernent lingue, quo ha fat prof. J. pensar, que on ne posse formar regulari nov paroles in Occ.? In ti respect Occ. have precis li sam possibilitás quam Novial.

Ma contentar se solmen per un tal regularitá, vell esser povri. Vermen regulari es un tal lingue, in quel ti paroles, queles on in fact usa, e deve usar in international lingue, es format conform al regules del grammatica. Ja in li curt textus dat de prof. J. il ha devet usar tal paroles quam «tendentie», «diferentiatione», «inosent» e plu on va scrir Novial, plu international [133] paroles on va esser fortiat inducter. Mult milles de ordinarissim paroles va esser strangeres, ìnregulari derivates secun li grammatica de Novial, ma regulari secun li grammatica de Occidental. «Tendentie» es in Occ. regulari derivate de «tender», ma un ìnregularitá o un strangere in Novial, e in sam maniere anc li altri citat paroles. Noi vide in Novial un parol «emperere» in vice de Occ. imperator, quel Novial ne usa, ne possedente li sufix -or. Novial anc ne posse derivar imperatori, imperativ, ma deve haver o emperali e emperivi, o introducter li ìndispensabil parol imperativ quam contraband. In Occ. noi have «imperia» regularimen de imperar (sam quam dominia de dominar, regnia de regnar etc.), ma ci Novial denove deve haver o emperia, emperialisme, emperialist, emperialistali o introducter li formes de Occ. imperia, imperialism, imperialist, imperialistic, sin conexe con li cardinal parol.

Si li LI va esser un ver cultural lingue, e ne solmen un code por expresser li simplicissim besonas, it ne posse omisser li ja existent international vocabularium. Ma ti lingue, quel ne have international derivation, anc ne have international paroles; e si it ne have international paroles, it es fortiat crear arbitrari nov expressiones, e quo es gravissim, rebaptisar li tot terminologie del scienties e technica — un labor de Sisyphos, ìnutil e van. Existe anc li expedient de Zamenhof: instituer un «§ 15», t. e. tra un detra-porta permisser un invasion de international paroles, quam «strangeres» — international paroles quam strangeres in un international lingue! Quo on vell dir pri un dani lingue in quel li dani paroles es tractat quam exceptional strangeres? Quam regulari, propri parol Novial ne have p. ex. separator — ma separilo, ne duplicate — ma duoplate, ne reduplication — ma riduoplo, ne essential — ma esali, ne qualitativ — ma qualesivi, ne armatura — ma armisure, o simil formes in milles e milles. Ma li publicat textus de Novial monstra, que li autor vole permisser anc li international formes, queles ergo va esser in Novial ìnregulari exceptiones. Noi posse constatar, que si Novial vole esser regulari, it va esser ìnnatural, e si it vole esser natural, va esser ìnregulari. Li intention del autor de Novial hat esset presentar un lingue plu regulari quam Occidental, in realitá su lingue es mult vez plu ìnregulari.

Li labor del modern interlinguistica es triplic: technica, scientie e arte. Li project de prof. Jespersen monstra nos, que [134] il ha dat attention exclusivmen al technica, e habilmen utilisat li fructes e metodes de antean interlinguistes. It vell joyar nos grandissim, si prof. Jespersen, con su rich e profund filologic erudition, vell participar in li scientic exploration del material base del LI, li existent international vocabularium e commun linguistic fenomenes. Interlinguistica es anc arte, li estetic làtere ne posse esser negligeat. Noi opine, que ti lingue, quel vole devenir li commun spiritual vehicul por li nationes del occidental cultura, anc deve star in contact con lor lingual customes e aspirationes e esser attractiv por lor lingual sentiment.

A. Z. Ramstedt.


Un Progress?

Li apparition de Novial demonstra li superioritá e vivicapabilitá del idées de Edgar de Wahl, detal’at e exposit in li annucollectiones de Kosmoglott desde 1922. In quelc detal’es Novial appare quam un plu minu bon imitation de Occidental, un Occ in un nov edition. Támen it es tre dubitabil que ti nov edition anc es un amelioration.

In li autor de Novial, li ancre multannual scientic de Ido, noi posse vider un partialmen converteto, qui per su project public ha confesset, que li via de il til nu secuet ha esset mal selectet.

Li finale -a ne plu significa li adjective ma li genere feminin, li -s ne plu un finit verb ma li plurale, li -i ne plu plurale ma li adjective.

Ma quo es quasi un coronation e sanction de principies de Occidental, es li application complet del conjugation analytic. On posse respirar plu facilmen ne plu vidente tam monstruos e stran’i formes quam skribesas, skribabis, skribesabis etc; noi vole esperar que tal formes bentost va desapparir por etern, illi ne apartene ad un lingue quel vole nominar-se international.

Appare me que per su Novial li partú conosset e estimat linguist plu ha nocet quam subtenet nor commun idé. Necos de novitá valorosi in su project posse defender li tro temporan publication: in contrari, li novitás til nu publicat on tutmen ne posse laudar. P. ex. li elimination total del partú conosset e international usat littere c. Per un tal exilation on es fortiat continuar li mutilation de conosset international paroles [135] til ínreconossibilitá e rupter heredat customes. Un international pronunciation ne existe. Quam long va it durar til in li conscientie va ear li conception, que ne li pronunciation ma preferabilmen li scrition e ortografie es international? Pro ínegal pronunciation on tutmen ne have li jure annihilar li scrition usat in li tot munde. Novial possibilmen offerta quelc vidpunctus util a imitar. Malgré to it támen deve esser dit que Novial ha semat malherbe in li sufficent desfacil cultivat agre del interlinguistica, havente causat ne altricos quam un statu de irritation inter li ánimes íncert e hesitant.

Albert Haldin.


Indiscret question a Senior Jespersen.

Quande sr Jespersen, President del Ido-Academie, proposit in 1909 vicear «sed» per «ma», il dat quam argument to: «sed» es usat nu in necun vivent lingue; it have li desfacil son d quem mult nationes ne posse pronunciar correctmen in fine de paroles: li russes, li germanes e li danes invariabilmen di set vice sed (vide «Progreso» II p. 14 e anc mi «Ido justifié, p. 28). Ti ultim linguistic principie esset por sr Jespersen tam important que il menaciat demissionar del Academie si «ma» ne esset strax adoptet (Factli sr J. demissionat quam president li secuent annu pro li finales «-as, -is, -os»). Tre in colere, sr J. questionat Couturat, quel opposit se al changeament de «sed»: «Esque li Ido-Academie reconosse yes o no li principies scientic del linguistica?»

Ma, sr Jespersen, si li «scientic principies» del linguistica ne permisse adopter un finale «-ed», quel mult nationes ne posse pronunciar correctmen, tande Vor perfect per «-ed» in Novial es mal, tre mal! Mult nationes va pronunciar: me eset, me propagat, e sr J. va esser fortiat denove demissionar de su futur academie. Pro que sr J., quam il self confesse it, mult apprendet de sr de Wahl, yo vell consiliar le prender de il ancor su perfect per -t, e scrir: me esset, quo es conform al max facil pronunciation del «mult nationes».

Ric. Berger.


Vo posse dupar li tot popul durant quelc témpore, e un parte del popul durant li tot témpore, ma vo ne posse dupar li tot popul durant li tot témpore.

Lincoln.


[136]

Chronica.

S. A. P. O. (Sviss Association por Occidental) sub li energic duction de president sr Ric. Berger e secretario sr Fred Lagnel desde su fundation ha fat admirabil successosi labores. Li Association edite por su membres un mensual «Bulletin de S. A. P. O.» (actualmen consacrat precipue a discussion del question: Ido e Occidental). Adplu ha aparit divers folies volant, documentes (til nu: 1) Aux amis de la L. I., 2) Pourquoi l’Occidental emploie-t-il des accents?, 3) L’Occidental a-t-il trois infinitifs?, 4) Pourquoi l’Occidental conserve les doubles consonnes), adplu: Correspondentie inter Ric. Berger e L. de Baufront e inter Ric. Berger e L. Leau, Raport de A. Creux pri Ido e Occidental al Romanda Ido-Societo etc e un «Cours d’Occidental par lettres leçons» (til nu: 2 lettres). Pro manca de loc noi ci ne posse raportar plu detal’at pri omni ti tre interessant e propagativ editiones de nor nov brav colaboratores. Noi invita nor letores qui desira reciver li folies, misser adminim 2 francs sviss al: Occidental-Buro Fred Lagnel, Chapelle (Vaud), Svissia; Postchec-Conto: II. 1969.

Cosmoglotta in Mauer bei Wien havet li visita de du extern samideanes, li 5—7 mai de sr Dr. Ing. Arthur Wormser-Frankfurt a. M. (autor del Ido-lexico «Mashinelementi e ordinara utensili»), li 22—26 junio de sr cand. med. Bengt Hammar, president del Ido-Club Stockholm.

«Der Fremdsprachler» (jurnal por cultivation de lingues, administration: Franz Wessel, Berlin No 18, Landsberger Str. 113), juli, publicat un articul propagativ por Occidental: «Evolution del idé de Lingue International», con textus comparativ in Esperanto, Ido e Occidental. Li maniere de propagande es tre impressiv e totalmen nov por li neutral publica; ad saver, li articul es scrit in Occidental self e sublinea li fact que «Occidental es inmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation». Quel del artificial lingues nu va posser imitar ti maniere de propagande iniciat per Occidental?

«L’Idée libre», Conflans Honorine, raporta pri li brochure «L’Occidental, Langue d'intercompréhension immédiate» de L. M. de Guesnet.

Anc «Heroldo de Esperanto», nr 22, contene un curt noticie pri ti aparition e pri «Occidental-Bulletin» (Occasional Circulare pri Mundlingual afferes, de Ferguson Press, Jeffersonville, Indiana, USA). Sr T. J. rejetta li kryptogrammes «nepri, malanigi, obligi», por queles Esperanto have li international formes «persisti, ekskludi, multipliki». Por li du ultim on trova in Esperanto adver: «eksigi» e «multopligi» [sic!].

Intern del organisation de UEA (Universala Esperanto-Asocio) ha eruptet un revolte. Li chef delegat de UEA por Francia, Georges Delanoue (4, rue Charles-Divry, Paris XIV) contra li precie de 1 sviss franc por 6 exemplares, dismisse «Al la Esperantistaro» public circulares printat con sensational «revelationes». Il cita alarmant verdictes de conosset esperantistes de divers landes, delegates e membres del Esperanto-Academie (Dr. P. Corret-Paris, M. W. Page-Edinburgh, [137] Prof. Dr. Vanverts-Lille, Jaume Grau Casas-Barcelona, Prof. Cart-Paris, Prof. Dr. Dietterle-Leipzig, Grosjean-Maupin-Pany, etc) contra li centrale in Genève, a quel ili reprocha «skandalan malfidelecon» a Esperanto. Li reprochas directe se anc contra li person del presidente de UEA, Dr. Privat. On acrimen critica que li central organ ha permisset se sin approbation del Esperanto-Academie, scrir li nomines landal per -io vice -ujo. Li conosset feroci adversario de Ido e nu de Occidental, delegat Dr. Spielmann-Bern, in li sam circulare replica que «sufficent fervoros Esperantistes ja desde long postula li absolut necessi reformas por finalmen mortar Ido e Occidental e ducter Esperanto til secur victorie. On ne mey attacar sr Privat tam inamicalmen». Karl Minor-Hamburg, membre del «Lingva Komitato», in contrari advoca boicottar li organ de UEA, nam un «jurnal tam dangerosi por li lingue Zamenhofan on ne mey subtener per abonnament». Prof. A. Dombrowski-Littovia, membre del Esp-Academie, conclude que «li sol practic remedie es li elimination del actual presidente e li election de un altri ver fidel chef del chefes».

In sam témpore in «Heroldo de Esperanto», nr 19, aparit un articul de Izrael Lejzerowicz in quel il accusa li provocatores del «uragano», quel che mani esperantistes evoca li idé que un nov «Beaufronterie» bentost va evenir. Il peti tacer nu nam «nor adversarios (kontrauuloj), li idistes e occidentalistes, certmen bentost va far bruida que Esperanto es menaciat del debacle …»

Li central organ «Esperanto», Genève, junio, responde al mentionat accusas public e P. E. Stojan presenta un elaborat in quel il con grand diligentie demonstra que li membres de UEA procede plu papal quam li papa, nam p. ex. li systema de Zamenhof pri li nomines del landes, secun mult exemples collectet de sr St., esset insystematic.

Li redactor de «Heroldo de Esperanto», sr Teo Jung, in su nr 16 publica un lettre quel il ha recivet del president del UEA, u li ultim expresse li spera [sic!] que li proposition de sr T. J. pri un intersystematic transaction nu es finit, nam un tal demarche, il di, es «certmen mult plu grav e dangeros quam li usation de international nomines landal»!

In li sam numero es publicat anc un lettre de sr de Wahl a «Heroldo», i. e. un response al lettre de prof. Christaller in nr. 9, 10 (recenset in Cosmoglotta nr 48, pag. 79) con un comentare de sr T. J., finient per: «… Ambi lingues es genial elaborates de genial mentes. Li cardinal diferentie es, que Esperanto vive ja quar decennies, durant que Occidental jus ha nascet. Noi do vole atender li evolution».

Li Esperanto-presse es embarassat per un decrete recentmen editet del ministre de instruction in Bulgaria, in quel il interdicte al scolanes aprender Esperanto e reciver jurnales in ti lingue artificial. Per ti nov decrete de 1928 li ministerie officialmen anulla un altri tal de 1920 in quel it ha recomendat Esperanto. «Bulgara Esperantisto», nr 9, crede har divinat li cardinal causes del interdiction: «Pro que Esperanto es un facil lingue, li disciples va acustomar-se li facilitás e va perdir li inclination a aprender plu desfacil afferes. Pro que Esperanto es international, li disciples va comensar estimar [138] li internationalism e desestimar li national lingue e cultura; finalmen li movement de Esperanto es suspectet, que sub it cela se elementes inamical contra li state».

Secun «Heroldo de E.», nr 20, anc li ministre por intern afferes in li hungarian parlamente ha refusat un propose del deputat Frühwirt demandant que li functionarios del policie mey aprender Esperanto.

Un amusant specimen de zelotism noi lee in «Germana Esperantisto», nr 387, editet del conosset firma «Rudolf Mosse», Berlin. In su raport pri Novial li redactor scri: «Ja li nomine de ti nov conglomerat fa divinar que it es un miscreation … It es temerari, voler atin’er o superar li lingue de Dr Samenhof in punctu de internationalitá del vocabularium e simplicitá del gramatica. To noi Esperantistes posse asserter sin presumption. Combatter por to noi debi a nor genial Mastro e a omnis qui garda su heredage. Versemblabilmen li tracies de Ido, quel posse ni viver ni morir, e ti de altri inutil «idoj», quel pos curt pseudovive, fini lamentabilmen, ne suffice, por deterrer del procedentie sin chances, voler detronisar Esperanto. Lu max regretabil de ti affere es, que on deve mem ocupar se pri it, pro que li jurnales dial raportant pri ti nov trubla, denove introducte confusion in li circules ancor ne esperantistic. Malgré nor intern conviction pri li invictibilitá del idé de Esperanto, noi tamen deve gardar nos contra li nov adversario …»

E. Pigal.


Criterie de L. I.

Prof. A. R. Nykl del Marquette University, Milwaukee, Wisconsin, U. S. A. publica un articul «Brevety as a criterion of language» in li «American Journal of Philology», Baltimore, Maryland.

Quam ja monstra li titul, li autor apologiza quam fundamental e quasi unic principie por un L. I. su curtitá: «Li max bon international (auxiliari) lingue es ti quel posse expresser max mult idées in li max curt via, clar e accuratmen, per medie de un facil articulation».

Por soluer li question quel lingue es max apt e conform a ti principies il submisse 72 divers lingues a un comparativ exploration quel consiste in li traduction de du curt frases: 1) I see a good man’s hand, e 2) I can run better than my father, electet secun divers principies, quo deve contener un proposition grammatical por monstrar omni grammatical relationes. Li autor nu conta li númere del syllabes e quancam li max curt vell esser antiqui-egyptian e poy modern irlandes, veni al conclusion que li lingue angles es li max curt e pro to max bon por un L. I.

[139] Por verificar li resultates de ti unésim prova il controla to per un coherent text por quel il electet li patre-nostri, e contante li syllabes veni al sam resultate.

Poy il compara ancor Esperanto e Ido con angles e monstra que anc ci angles have li avantage. Li Esperanto usat monstra mult erras. Anc li textes in li divers lingues ne es absolut secur, p. ex. li texte russ.

Il conclude que li max bon artificial lingue ne posse con success concurrer con li max evoluet natural lingues angles e frances, e in li venient 500 annus angles e frances va atin’er un tal perfection, quam ni un sol lingue artificial ne posse jamá haver li espera atin’er.

It es un bon symptoma que li scientistes comensa interessar se pri li tema de un L. I., specialmen li americanes. De altri látere on vide que mem li scientie official ea li sam via quam li dilettantic practica. Prof. Sapir e prof. Nykl ambi per su opiniones publicat monstra que illi sta ancor in li embrional statu relatente li L. I. A illi li idées expresset per mag. A. Z. Ramstedt in su profund articul «Psychologic e sociologic caractere del L. I.», (Cosmoglotta 1927/2, 3) es ancor absolut ínconosset. Por advenir a ti maturitá li practic dilettantic movement ha besonat 50 annus. Noi mey esperar que li scientic movement va advenir al agnoscion de ti fundamental principies in li venient 5 annus. Forsan tande va esser possibil un rasonabil collaboration.

E. W.


Quelc opiniones de sviss Idistes.

Dr. Aschwanden, med. oc., president del Ido-gruppe de Biel: «Pro que yo es persuadet que Occidental es un ver e grand progress in li mundlingual movement, que it es li max bon solution experit til nu e que it forma li fundament sur quel omni mundlinguistes vell posser unir se, yo declara mi adhesion a Occ. … Li letura del numeró festiv de Cosmoglotta esset por me un ver revelation e Vu mey esser cert que noi, ex-idistes in Biel, va laborar por li solution del L. I. in li sense de Occ.»

Dr. Schrag, inspector de secundar scoles, Bern, autor de un apprension-libre por Ido, publicmen declara Occ un grand progress.

Dr. H. Nidecker, pres. del «Suisa Ido-Federuro» scri: «Occ sona plu natural quam Ido, sin esser minu regulari. In Ido, certmen, li radicarium es international, ma in Occ anc li grammatica. … Si pos studia, yo trova que Occ es plu perfect e plu facilmen comprensibil del max grand númere de nationes, yo nequande va hesitar pri adoption. Ne importa li nómine, importa solmen li idé e su realisation.

Junio 1928.


[140]

Textu comparativ.

Quam textu comparativ on usa ordinarmen li Patre Nostri. Ma ti prega have li desavantage que li max mult verbal formes usat in li textu, sta in imperative. Ergo it vell esser plu bon selecter un altri textu contenent verbes almen in li tri témpores cardinal del active, adplu substantives usat in li quar unésim casus, e tam mult formes quam possibil del pronómines personal.

Pro que yo intente traducter un tal textu in li lingues max important (e natural e artificial), yo peti omni coidealistes por far propositiones relatent al selection del nov textu comparativ. It posse esser un textu composit por ti scope o prendet ex un ovre litterari conosset generalmen. Yo vell preferer ti ultim solution. Ma li textu ne deve esser plu long quam ti del Patre Nostri.

Karl Janotta, Kaltenleutgeben (Austria).


Noticies.

Ido-Congress Zürich. Mersi al auxilie de nor fervent collaborator sr Ric. Berger, president del Sviss Association por Occidental (Corcelles près Payerne, Vaud), noi posse inserter in li present numeró un serie de articules consacrat specialmen al partiprendentes del Ido-Congress in Zürich, 2—5 august. Noi espera que ti articules va contribuer al claration del conceptiones de ti de nor idistic samideanes queles pos li ultim evenimentes in li movement de Ido ancor ne ha decidet-se quel direction illi nu va electer.

«Naturaleso e Artificaleso». Pro manca de loc, li response de sr de Wahl a ti articul in «L’Idiste Français» nr 30, 31 e al articul de sr Houillon in «Idisto Katolika» nr 5, 6, va apparir in li secuent numeró de Cosmoglotta. Singul ne-abonnat Idistes exceptionalmen posse reciver ti nro 53, gratuitmen, si illi demanda it explicitmen che: Administration de Cosmoglotta, Mauer b. Wien.

Visita in Wien. Li officie de Cosmoglotta in Mauer (Hauptstrasse 51. Telefon: Atzgersdorf 558) es attin’ibil per tramvia 60, del centre in un hor.

Unesim official conferentie international por Occidental va evenir in august 1929 probabilmen in Paris. Ples misser relatent proposes a: Cosmoglotta, Mauer bei Wien.

Complet annu-collection 1927 de Cosmoglotta. Quelc exemplares ancor es recivibil, contra 1 Dollar (7 ö. S.). Li singul cadernes de 1927 ja es exhaustet, exceptet li numerós de septembre til decembre.

Lexico German-Occidental de J. Gär pro plurimensual bastament (A strike, F grève) del laboreros in li printeria in Reval retarda-se. Li complet ovre va apparir probabilmen in octobre.

E. P.


Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.