[al menú]

[21]

COSMOGLOTTA

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e application del Lingue International Auxiliari Occidental


Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K


Annu VII – Februar 1928 – Nr. 45 (2)


Contene: Interlinguistic aforismes, de Ch. Collin, pg. 21 – Sonal caractere de Occidental, de J. Prorók, pg. 22 – Noi e li esperantistes, de Ch. Collin, pg. 25 – Chronica, pg. 27 – Actual situation de Esperanto, pg. 29 – Progress homan, de E. Biddle, pg. 32 – Philosophic anecdotes, II, de P. Feldkeller, pg. 34 – Anecdotes pri erudites, de Dr. W. Ahrens, pg. 34 – Prega sur Acropolis, de E. Renan, pg. 38 – Un ínmiscomprensibil allusion, pg. 36.


Interlinguistic aforismes.

It es van pena, si on vole far li homes parlar altrimen quam ili es acustomat parlar. Qui es noi, que noi deve opposir nos contra li customes e usationes de milliones de homes, contra li traditiones de millanuités!

Li lingue posse esser comparat a moné, quel on paya comprante un merce. It es egal si li moné es aur o paper, punds o dollars; lu decisiv es, que it es acceptat del venditor, que it es current moné, «currency», e ne propri fabricate del comprator.

Li natural lingues es quasi savagi crescet, ma imensimen rich forestes; li naturalistic artificial lingues simil a cultivat parcs, productes de estetica e scientie; li mecanic artificial lingues – staples de plancs, inassecurat contra foy.

Quo importa allusiones del naturalistes al existent linguistic realitás! Contra to esperantistes opposi su grand illusion: ili crede su «Sankta Fundamento», de quel li fundament es – lor crede.

Li gast: « Ti sup es tro fad. Ples dar me sal!» – Li hosped (esperantist): «Secun li Fundamento mi posse dar Vos sal solmen pos que Vo ha manjat li sup.»

Charles Collin.


[22]

Sonal caractere de Occidental

Nor adversarios in li camp Esperanto-Idistic sovente asserte que Occidental sona haccat e que manca a it li dulci italian son de Esperanto. In general, questiones de gusta ne es solubil in absolut maniere. Ultra li pur son in li bellità del lingue lude un grand role li maniere de parlar, li ja conosset sonalità contra foren e stran’i sones etc. Anc li variation de son e rythme. Ma li Espo-Idistes emphasa specialmen li usabilità de lor lingues por li radio, just pro li vocalic italian caractere del lingue. It es clar, li tro consonantic caractere quam ti del tchec e polones e armenian etc es ne avantageosi por transmission per radio, ma samli on posse dir que li presc totalmen vocalic lingues, quam li oceanic, representa li altri làtere del medal’e e anc nullmen posse esser nominat apt por ti scope. Li trésim angul inapt es li lingue angles, in quel omni vocales ha concentrat se circum un neutral ö e anc li consonantes ha partli devenit quasi vocales quam li r, l, w, e micri nuancies del pronunciation totalmen muta li sense. Quam max apt por radio-transmission on posse nominar tales u ambi species de sones, vocales e consonantes, es in li rect proportion e clar distin’et e ultra to in sufficent variation por ne impedir li comprension per tro simil e poc distin’ibil combinationes. Pro to lingues con constant secuentie de consonante e vocale es tro monoton. Lu essential sempre es marcat sive per caracteristic combinationes de consonantes, sive per long clar vocales. Ma li consonantic combinationes deve esser clarmen distin’t del altri tales per curt indifferent vocales. Do in un lingue bon audibil e comprensibil on deve haver quar fundamental types. 1) syllabes ex consonante e vocale, 2) gruppes de 2 – 4 consonantes flancat de vocales sive long sive curt, 3) long vocales, 4) vocales flancat de 2 consonantes. Solmen si omni ti 4 combinationes es trovat in un lingue on posse dir que it possede li sufficent polyphonie por esser bon comprendet. Ultra to it es clar que li differenties deve esser marcat plu minu sive per caracteristic son-combinationes, sive per accentu tonic.

Just ti qualitàs es absent in Esperanto quel on vole adtruder por li arole del radio-lingue. Unésimli li mult sibilant e mal distin’ibil pronómines e adverbies del correlativ tabelle: tiu, chiu, chia, chie, kie, kia, tia etc, u li differenties del sense es marcat per li simil soncomplexes ti, chi, ki e poy per li inaccentuat finale, per quel on distin’e substantive e adjective, [23] proque li caracteristic accentuat adjectivic suffixes -al, -os, -in, -esc etc in Espo ne existe.

Duésimli per li manca de differentiat curt e long vocales e per accentuat finales.

Triésimli li mal distin’ibil pronómines mia, nia, shia, ghia. To evoca un monotonie quel che mult persones anc effecte contra li sentimente de bellità, samli quam li mult criticat iuj, kiajn, tiujn, kaj, e li mult oj, aj, uj in general.

Quo in contrari on trova in Occidental? Unésimli li quar postulationes por radio es elegantmen soluet. Li consonantism latino-angles e li vocalism italiano-hispan garantia un clar comprension. Diphtongos es usat solmen in quelc casus e talmen supporta li necessi variation. Samli li rar vocales trublat, y e eu. Inter combinationes de pluri consonantes on sempre posse intercalar li euphonic curt e. Per li duplic consonantes on have li modulation de curt e long syllabes. Li proportion de consonantes al vocales es circa 3 : 2, do li max bon postulat per li teorie. Li suffixes, marcant li special nuancie del radica, es accentuat, per quo li distin’tion es bon garantiat. Omni paroles es talmen simil al conosset europan international paroles, que ja che incorrect e lax pronunciation on posse bon distin’er les. On save, quant mult plu facil it es distin’er per telefon li conosset paroles de su propri lingue quam extran tales, o p. ex. nómines, queles sovente on deve audientar per nominante chascun litter singul! Do just per li enorm quantité de ja conosset europan international e scientic paroles Occidental es strax plu comprensibil quam Esperanto o Ido.

In comparation con lingues natural Occidental sta inter Hispan e Catalan, do plu vocalic quam ti ultim, quel tàmen es agnoscet quam un sonori bell lingue (Ples leer li rapporte del viagie a Barcelona del redactor de Heroldo de Esperanto).

On mey comparar:

Catalan: «En les sessions del congrés, gracies al’us de la llengua auxiliar, malgrat la diversitat d’origen dels reunits …»

Occidental: «In li sessiones del congress, mersí al usa del lingue auxiliari, malgré li diversità de orígine del reunites …»

Provas de telefonic intercomprension fat in Svedia monstrat que Occidental es plu facil comprensibil quam Esperanto. Do por un lingue de radio Occ sembla esser plu apt quam Espo e Ido e li max usat national lingues angles, frances, german.

Quo nu concerne li bellità, on ne deve judicar pri it per li [24] lingue de scientic tractates, byrocratic regulamentes etc, ma per li omnidial parlada, e per li bell literatura, specialmen li poesie.

In ti dominia malgré li emphasat aptità de Espo por poesie, mult voces Espistic e Idistic severmen critica ti qualitàs in lor lingues (discussiones in Heroldo, in Mondo etc). On constata li manca de curt unsyllabic paroles, de accentuat paroles e li monotonie del poc sempre repretit suffixes por reciver rime, samli li necessità rimar substantives ye substantives, adjectives ye adjectives etc., quo seriosmen impedi li libertà del poetic construction.

Ma quo dir! On mey comparar li fluent harmonios exemples de poesies in Kosmoglott (specialmen li Nr 1. 1926) con li poesies in Espo o mem in Ido, e on va dever conceder li enorm superiorità de Occ in ti direction super li altri mundlingues. Occ have li tot charme de un vivent lingue, quel manca a Espo e specialmen a Ido. Divers mundlinguistes de altri campes, Espo, Medial etc, ha nominat Occ un fascinant lingue!

It es question de gusta preferer un lingue con ultra-feminin caractere quam italian o ultra-masculin quam islandes. Max bon sembla me un tal quel unia li bellesses de ambi e possede tam dulci vocalic passagies, quam pregnant curt consonantic combinationes, mollità e fortie, curt e long paroles.

Mi ha leet un vez un angles articul, u li autor dit: «existe lingues in queles on ne posse manuar e commandar un machine». Just Espo es un tal! Ja nu on plendi in Espo-jurnales que on deve haver altri paroles por «dekstre – maldekstre» etc, inreconossibil in acut casus e possent ducter a catastrofes! Li Espistes consola li publica que si Espo va esser agnoscet e acceptat del tot munde, tande on va eliminar ti coses e far omni necessi radical reformes!

On vermen ne save pri quo on deve plu astonar: pri li grossierità de ti mentida*) o pri li credulità del publica quel ne protesta contra ti nonsense. To ya vell significar: ne ante far remontes in li nave quam quande plen ye passageros it comensa li mund-viagie! To ne solmen es un fraude, to es un crimine e dangere public.

*) proque tande, si it es ja usat in tot munde on ne posse plu far reformas.

Esque on va audir li alarm-cria? Tande Spengler va esser rect con su «Ruina del Occidente»!

Julián Prorók.


[25]

Noi e li esperantistes.

Chascun hom concepte, que li idé del automobil ne es identic con un special modell de automobiles, p. ex. ti de Henry Ford, etsi su modell vell esser li max mult vendit in li tot mund. Ma it es un trist fact, que un grand part del publica ne posse distin’er inter 1) li idé del lingue international auxiliari e 2) su realisation per special systemas. To es comprensibil, nam li ductores de Esperanto ha fat omnicos por geniter e mantener un tal miscomprension, que Esperanto es li lingue international. It es mem possibil, que ili self ne posse distin’er ti du coses, nam constantmen ili confuse les. Pro to noi posse leer un tal curios proposition quam ti, fat de Sr T. Jung in Heroldo de Esperanto de 9/9 1927 (traductet in Occidental):

«Mi regreta sincerimen, que noi ne posse sider junt con li «altris» e far contract con ili in ti maniere, que ili vell collaborar con nos in un front, que ili vell propagar publicmen solmen Esperanto, ma que noi, esperantistes, vell sincerimen collaborar con ili por li teoretic amelioration de nor lingue (= Esperanto), till li circumstanties va permisser sin dangere introducter ti ameliorationes in li pracitca, t. e. sin dangere por li introduction del lingue international.»

It es clar, que un amelioration de Esperanto es un affere, quel interessa solmen esperantistes. Li introduction de un lingue auxiliari ne es identic con li introduction de Esperanto, e pro to quelcunc reformas de Esperanto posse esser fat sin que li idé del lingue auxiliari es detrimentat. Noi, occidentalistes, ne have minimalissim desira reformar Esperanto, nam noi pensa it un interprense teoreticmen e pracitcmen van. Por li esperantistes un examination del bases de Esperanto es necessi, e ti regress va monstrar les li inacceptabilitá de ti bases, ergo anc negar li jure de existentie de Esperanto. Ma un tal regress al bases ja es fat e li resultat del nov exploration es manifestat per Occidental.

Pro to noi ne comprende, quo Sr T. J. vole per su proposition.

Existe homes, por queles li nómine Esperanto es tam car, que ili ne vole e ne posse imaginar un lingue international ne portant ti nómine. Un tal proposition vell esser pensabil, que li eseprantistes cessa propagar li systema Esperanto e in vice de it accepta Occidental, e que li occidentalistes abstine del nómine Occidental e prende li flag e plac de Esperanto. Ma [26] un tal cambie posse esser fat solmen, si on taxa li nómine Esperanto quam tam indispensabil e precios factor e potentie, que it vale cambiar. Li esperantistes mey pardonar nos, ma noi ne pensa to. Noi ne vide li «belega kastelo». Etsi li númere del esperantistes, por queles li nómine Esperanto es lu max car, vell esser quelc cent milles, noi pensa támen, que li númere de homes, queles es indifferent in ti affere – plus tis, por queles li pur nómine Esperanto sugeste alquicos repugnabil, es mult vez plu grand. In fact, li nov propaganda tande vell consister in informar li publica pri to, que li nov Esperanto ne es Esperanto.

Sam quam li introduction de un lingue international es un affere de practic vive e cultural politica, in sam maniere li realisation del idé, li construction de un acceptabil lingue, es un affere apartenent al scientic exploration del specialistes. It tutmen ne es un cose de compromisses e un object de deliberationes e decisiones de congresses e associationes. Ti, qui ne ha comprendet to, hat aprendet necos del historie. Li veritás del modern scienties ne ha esset decovrit e decidet per conferenties. Ili es attin’et per continuat labor del individual exploratores.

Li constant confusion inter li idé del lingue international e li primitiv systema Esperanto ha esset un grandissim impediment por li adoption de un lingue international, e un continuation sur ti via va esser catastrofal just por Esperanto e indirect anc por li idé self. Li progress del tot idé posse esser salvat de temporari retrogression solmen si li ductores de Esperanto fa su deventie e sin hesita systematicmen informa li esperantistic masses pri li ver statu del coses. Proque to forsan posse esser desfacil por ili, noi vell esser pret signar un tal contract, que ili aperta nos su periodicos e su organisationes e noi livera les informationes pri li resultates del interlinguistica, e que ili subtene per su capitales li progressiv exploration. To vell esser li sol maniere, per quel noi posse collaborar por auxiliar que li inevitabil transition de esperantistes de Esperanto a Occidental mey eventer successiv sin detriment por li idé. Quam unesim signe de ti collaboration noi va salutar li publication de ti ci article in li esperantistic jurnales.

Si li veritá causa scandal, it es plu bon que li scandal evente, quam li veritá resta celat.

Charles Collin.


[27]

Chronica.

«Deutsche Briefzeitung», nr 5/6, Naunhof bei Leipzig, sur demí-parte del unesim págine reproducte nor german prospecte e in li redactional parte contene un sympatios articul advocant li letores a occupar se pri li studia de nor lingue e fundar un «Section por Correspondentie Occidental». Noi ha raportat pri «Deutsche Briefgesellschaft» e pri su organ ja in nr 44. Nor nov letores quel have interesse pri ti societé, mey demandar prospectes gratuit.

E. P.

In Parchim (Mecklenburg) evenit li 4 januar li constitution de un societé por Occ. Convenidas es regularimen omni mercurdí in li chambre de preceptor del scol medial. Presidente: Dr. phil. K. Schüppel, cassero: A. Tackmann. Con permission del bibliotecario li gazette Cosmoglotta es exposit in li statal biblioteca de Schwerin.

K. S.

Sr Marius den Outer con bon successe ha fat li 15 decembre un discurs por Occ in li sala »De Hovenier» in Rotterdam por li club «Het Vrye Jeugd-Verbond». Li demi del auditores prendet part del Occ-curs poy arrangeat de sr den Outer.

Sr Albert Haldin ha comensat li 1 decembre un long polemica in li sved jurnal «Eskilstuna Kuriren» sub titul «Esperanto eller Occidental». Ti polemica per long articules eat tra plu quam 6 numerós, e fat un excellent propaganda por nor conceptiones. In li discussion ha prendet parte anc li burgomastro de Stockholm, sr Lindhagen, e sr Nylén, li presidente del Sved Esperanto-Federation.

Dr. philol. Balassa, professor in li universitate de Budapest, scri pri Occ in li diale «Pesti Hirlap». Il di inter altri-cos que Occ es basat sur li romanic lingues. Ti injust explication, quel noi sempre denove audi de persones quel ne ha occupat se plu serios pri nor lingue, noi ha refutat ja plur vezes (p. ex. in «Es-que Occidental es romanophil?» in Cgl 1927/nr 2). Occidental es un lingue international, i. e. un lingue basat sur li international paroles (extran paroles) trovabil in li lingues natural in presc li sam form e sam signification. Ma per li historicmen dat factes li preponderant majorité de ti international paroles have orígine latin. Do ne es nor culpa que un lingue international (tam Occ quam Esp o un altri) deve haver un aspect conform.

[28] Li sam inconvenent assertion pri li structura de Occ noi lee in «Savetskaya Beloruss», Minsk, 24 novembre, quel scri que li autor ha constructet li lingue talmen, que chascun qui domina quelcunc romanic lingue, tre facilmen mastriza Occ.

In «Heroldo de Esperanto» nr 52 sr. H. Allari raporta pri li enunciationes del estonian linguist Joh. Aavik (universitate Tartu) relatent li problema del lingue international. Il di que li mundlingue, i. e. li lingue de omnis, deve haver un vocabularium con li richess de tri lingues; quant plu rich va esser li vocabularium, tant plu alt va esser li estetical valore del lingue. Li númere del suffixes deve eser mult plu mult quam in Esp. Sr. Aavik critica li obligatori finales de Esp e su infantesc derivationes «virino» e «malfermi» por li frequent notiones «fémina» e «aperter». Il sublinea que li base del mundlingue deve esser li greco-romanic lingues, ma anc li germanes, slaves, finn-ugres etc va apportar lor parte. Incomprensibil in ti connexe es li conclusion de sr Allari que Esp presc totalmen satisfá li postulationes del linguist.

In «Das neue Reich», Wien, 5 januar, un esperantist per iniciative del redaction de ti diale, scri un recension del publicationes de Cosmoglotta. Il apartmen es irritat per nor textus comparativ de Occ e Esp, per quel omni hom self posse judicar pri li qualitás del du lingues.

Sr Veremulo sub titul «Kial oni ne achetas librojn?» (Pro quo on ne compra libres) in «Heroldo de Esperanto» nr 51 scri: «Li esperantistes de hodie totalmen ne compra libres. Si on vole curar ti mal, on deve saver li causes. In mu biblioteca es circa cent Esp-libres. Ma circa quarcent quel mi in ultra comprat e leet, ne sta ta. Pro quo? Un númere de ili ne have un apt stil, ma un contenentie por un infant, pro to mi donat les a apprendentes. Altri libres have un mal stil; for-donar les vell esser un crímine contra li apprendente. Tal libres mi usat por calentar».

E. P.

Li 28 – 29 Dec. in Reval havet loc un congress de professores e instructores de modern lingues. Li esperantistes proposit al congress un resolution, que on mey introducter Espo almen in un del primari scoles por posser experimentar pri li intellectual effecte causat per ti preliminari studies. Malgré li relativmen grand propaganda por Espo in Estonia, li congress removet ti resolution. Li autor de Occidental assistet [29] al congress, ma ne prendet parte ni in li discussiones, ni in li votation pri Espo. Li publica self ha fat lu necessi.

M. N.

In «Heroldo de Esperanto» es printat un esquisse de sr Grenkamp pri li occident-viagie de sr Ossaka (Japan). Inter altricos noi cita (in traduction) li secuent passagie: «Ex su bocc noi sovente audit inter parenteses, delicatmen expresset reprochas: Noi mey restar fideles al lingue, noi ne mey introducter sin necessità, descuidante, nov paroles e formes. Noi ne mey tro flattar li international paroles, queles por li oriente tutmen ne es international». Ti judicie es anihilativ por Esperanto. Vermen li international paroles queles sta exter li derivation regulari e natural de Espo, presenta un insuperabil desfacilitá por li orientales, queles ne posse inregistrar ni comprender les. Do pro to Espo deve restar in su primitiv quasi infantesc form, por ne perdir li non-europanes: Li orientales vole conservar li autonom «Esperanto-faritajhoj». E in li sam témpore li europan Espistes pena per omni forties eliminar li infantesc derivationes e compensar les per quasi-international paroles à la redakcio, negoca, rektifi etc. Tensiones queles va ducter a du divers Espos, un del occidental europanes (si ili va adopter Espo, quo es plu e plu dubitabil) e li altri del orientales e incult europanes ne conossent un occidental lingue, e contentat con un primitiv nigger-Espo: Li sol remedie contra ti schisme es li acceptation de Occidental, quel inregistra omni international paroles quam propri regulari derivationes, e in quel tal tensiones disjuntiv ne posse evenir.

J. P.


Actual situation de Esperanto.

In secuent noi reproducte in traduction Occidental quelc passus ex «Ekzistas estonteco» (Existe un futur) e «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) de «Heroldo de Esperanto» nr 444. Ti du articules de sr T. Jung dí tam mult pri li actual situation que noi posse abstiner dar ancor un comentare.

Red.

Alquicos es putrid in li state Esperantujo. In un flanc reye absolut manca de objectivitá, ciec adoration al líttere, a frases ja banal nam tro sovente organ-tornat, prejudicies, fanatic bornation sur dogmas inconvenent a nor grand idé cultural, e bluff; in altri flanc li nud egoism, inlimitat injustificat ambition [30], desbell invidie de concurentie, agitation detre culisses, malicies, intrigas …

U ha restat li sant grandiositá del idé de nor Mastro Zamenhof, li flammant foy del entusiasm del unesim esperantistes? Perdit, extin’et. Vice to ha apparit li peritiv monstrus supra-nominat, quels nu repte inter li árbores del jardin esperantistisc, attendente por attacar per insidie lor victimes insuspectos.

Ja delong noi observa ti evolution quel, si ne va evenir un change, va dever finalmen ducter al ruination de nor bell ja constructet ovre …

Noi mey ne tro rodomontar pri li fortie de nor movement. Desde quelc témpore su progress evidentmen ne es secun nor desir. Noi deve explorar li cause e escartar it, si possibil. Si noi succesa uniar con noi omni mundlinguanes, sin egard esque ili es idistes, occidentalistes o altris, e si noi vell posser, in falanx unitari, presentar al publica un lingue max conform possibil al lingues natural, noi certmen vell progresser per plu grand passus quam in present. Noi parla pri li grand amasse de esperantistes. Esque it existe? Yes, e no. Nam quant es nor dec- o mem cent-milles contra li mult milliones de homes, quel es ancor a gan’ar por nor affere?!

Mi repeti con Zamenhof, que «noi combatte ne pro li form, ma pro li idé».

Li scope de mu articules esset, pledar por li union de omni mundlinguanes sur un base acceptabil por li du parties. Si on vell successar, un vez far convenir li chef representantes de Esperanto e del ceteri systemas circum li sam table por sincermen trovar vias e medies por un commun collaboration, eventualmen sub un nov form plu conform al modern besones e plu effectiv por li propagande, mi opine, que on anc vell posser trovar tal vias e medies. Ambi es rect til un cert gradu: li esperantistes e li altris. Noi time perdir li ja atin’et positiones, ma li altris asserte, que to quo es ancor a atin’er, es multiplic plu valoros quam lu atin’et. Ne perdir lu atin’et e támen plu rapidmen acquisiter lu ancor a atin’er, to deve esser li scope del commun efforties. Ma omniquunc [sic!] predicada ya es van, si li «amore» a un definit systema fa ciec li homes por vider clar … Si almen li guidantes vell haver li larg vide! Ma partialmen just ili ne vole vider. Possibilmen ili time, que per actiones servient al totalité del [31] mundlinguan movement, al idé self, ili posse «dessegar li branche», sur quel ili side in lor movement. Interim on prova, per menacies, per intrigas etc far silent li sinceris, li previdentes.

On anc reprocha me pro dir que li io-ujo-affere (Austrujo – Austrio) es bagatell. Certmen it es un risibil bagatell in comparation con li grand problemas quel sta ante noi … Problemas linguistic e altris quel tucha li progress o regress de nor movement …

Provisorimen mi ha dit sufficent. Quancam mi audi altris ecoar: «Mem ja tro mult!», mi opinet mu deventie parlar. Ples nominar me «sacrilego», ples accusar me que mi ha peccat contra li «dogmas» (!!) de Esperanto, ples proposir che un alt loc un «anathema» contra mi – secun vor plesur, seniores! Ples nominar me un arrogant, rodomont, myop, dilettant – con mersí e sin bil’e mi va «insacar» omni-cos. Li futuritá va demonstrar, qui esset rect …

On scri: «Anc totalmen injust es un idé de sr Teo Jung, que un lingue international es destinat servir al tot munde, do anc al homes de colorat rasses». Pro quo ti ci idé es injust? In contrari, un lingue international – o plu minu europan, i. e. euramerican (p. ex. Esperanto, Ido, Occidental), o un lingue ideal – certmen deve esser destinat al homes de omni rasses. Li differenties es que che un lingue ideal omni rasses vell esser egalmen tractat (do un tal lingue vell esser li max neutral ma in nor témpore it es un utopie); ma che un lingue plu minu occidental (euramerican) – ho-témpore introductibil tam plu facilmen, quam plu europan it vell esser – li non-occidental popules have li avantage, que li occidental (euramerican) lingue international presenta les un bon fundament por plu facilmen apprender li national lingues europan (anc in ti ci casu tam plu facilmen quam plu proxim li lingue international vell esser al lingues national), e ho-témpor li cultura occidental (euramerican) ancor es li dominant.

Comparar mu idées con tis de Beaufront, significa totalmen miscomprender les. Beaufront ha ameliorat li vocabularium, ma il ha tam artificat li grammatica, que li samideanes su-témpore vell har fat un mal change, si ili vell har abandonat Esperanto pro un tal artificios Ido …

Li via al perfection va dever ducter tra li occidental (euramerican) al ideal lingue del futuritá; ma ci-ultim (li lingue [32] ideal) brill’a nos ex tre, tre, grand lontanitá. E noi ya mey esser ne fantastes, ma realmen pensant pioneros del idé de lingue international – un idé (mi repeti) quel ja ne es exterminabil.


Progress homan.

Du populari teories existe pri li nature del progress homan. Li unesim es, que li progress es automatic, que (quasi malgré se self) li rasse avansa, que nequó posse far cessar li gradual amelioration del vive homan. Secun li duesim teorie, li via al progress jace in li revoution per fortie, in li total e abrupt destruction del vel’i órdine. Ambi teories have un punctu commun – li supposition que li external circumstanties es to quo forma li destin del homanité. Ambi dona tro micri importantie al individualitá de chascun membre del communité.

Nor civilisation de hodie monstra un facte tre clarmen – que li progress technical es terribilmen plu avansat quam li progresse ethical. Ti facte mem menacia li existentie self de nor cultur. Null ciec potentie exter noi va salvar nos. It existe solmen un via, e por conosser it, noi deve comprender li triesim teorie del progress.

Ti teorie es, que li progress general – social e cultural – depende absolutmen del individue. Ti ci idé es minu populari quam li du altri, proque it postula plu mult e offerta null curt via al Utopia, – solmen un via de penosi labore. Li communité ne es un ente real; it es solmen un collection de individues: su qualitá do depende plenmen del qualitá de tal individues.

Li progress communal depende do del evolution de chascun individue. Plu on pensa pri ti ci punctu, plu on vide quam axiomatic it es. Li orígine del idé es perdit in li nebules del antiquitá. It es un del essential characteristicas del du grand mund-religiones Buddhism e Christanism. Li individue es li max important cose in li munde; su developation es li scope del evolution. Plu alt deveni li forme del vive, plu important deveni l’ individue e che li hom ti tendentie trova su culmination. Li problema sta nu ante noi – qualmen noi posse developar nor latent potenties e nor characteres. Li modern scientie del Psychologie dá nos li responde per su decovritiones pri li mente e su du fundamental e different partes.

[33] It es probabil que omni educat home hodie conosse li facte que ultra nor conscient mente jace un vast regione quel normalmen ne es in conscientie, ma es sempre activ e possede remarcabil potenties. Ti duesim parte del mente es nominat li Subconscient e li studia de it es importantissim si noi vole decovrir li max efficaci via al self-developation. It es ver que in antean annus e sécules on ha quelcvez applicat ciecmen mult principies queles noi va considerar ci, ma li ciec application nequande dá tam bon resultes quam li conscient, intentional e scientic application.

Li clave a omnios jace in li suggestibilitá del subconstient. Omni die on vide exemples de tal suggestibilitá. Li anuncias in li gazettes, queles per repetition del suggestiones finli persuade li publica, gan’a lor successe max sovente ne per rational argumentes ma per pur suggestion – quo es mult plu potent. Quanti persones, leente anuncias pri maladies vermen self capte tal maladies! Pos publication de un detal’at descrition de un suicide, on trova que secue un serie de suicides per li sam metode. O si un o du amics dí nos, «Ah, vo ne aspecte tro bon hodie», it es tre probabil que si noi ne comprende ti ci afferes noi va acceptar li suggestion e vermen ne sentir bon.

Li hypnotism dá mem plu frappant illustrationes del suggestibilitá e definitivmen pruva que li subconscient accepta quam ver omnicos quo noi dí a it e que it inmediatmen commensa realisar e materialisar tal suggestiones – egalmen si ili es bon o mal.

It es do tre evident que li suggestion lude un tre important role in nor vive, e que si noi vole progresser noi absolutmen deve reyer nor pensas. Ante mult sécules on dit: Qualmen un hom pensa in su cordie, tal il es. Hodie noi retroveni al sam punctu per un altri via, i. e. li via del auto-suggestion.

Quo es li auto-suggestion? It es li conscient e systematic utilisation del suggestibilitá del subconscient. Vice reciver errativ e inregulari suggestiones, li mente recive regulari e conscient suggestiones. Consecuentmen li tendentie de su natur es utilisat, proque it recive tal suggestiones e poy realisa e manifesta les. In tal mode noi posse modificar nor characteres gradualmen e developar omni qualitás queles noi desire. Si noi tene persistentmen li pensas queles noi vole tener, si noi tene li vision de noi quam possedentes del qualitás queles noi [34] vole cultivar, plu o minu bentos noi va atin’er nor aspirationes.

Talmen noi deve laborar e developar nos self, proque solmen per li developation de omni individue noi posse esperar vider li ver progress de nor rasse.

Eric Biddle.


Philosophic anecdotes.

Aristippos de Kyrene.

On questionat le per quo li philosophos distin’e se de l’altri homes. Il respondes: «Si omni leyes vell esser abrogat, solmen li philosophos vell viver anc quam antey».

Alqui objetet que on frequent incontra li philosophos avan li portas del riches. Aristippos replicat: «Sam quam li medicos avan li portas del malades. Esque pro to li malades es plu reputat quam li medicos?».

«Moné», il declarat, «mi prende del riches ne pro que mi besona it, ma por que illi mey saver in quel maniere illi posse investir it».

Platon.

On questionat le, esque il espera pri agnoscion che li futuri generationes. Il respondet: «Agnoscion che li contemporanes. Li agnoscion in li futurità es por mi cert».

Ex: Paul Feldkeller: Philosophischer Almanach.

Trad. E. P.


Anecdotes pri erudites.

Un dama unquande questionat li famosi mathematico C. G. J. Jacobi: «Esque Vo es li fratre del famosi Jacobi?». «No, estimat seniora», il respondet, «to es mu fratre».

*

Li gymnasial director August in Berlin, li inventor del psychrometre, es conosset per su explorationes pri li gradu de humidità del atmosphere (hygrometrie). Pro to il customat posir vases plen de aqua sur li tegment del gymnasia por posser constatar li evaporation e compilar e publicar tabelles pri it.

Un senior quel le sempre observat che su experimentes, un die questionat le pro quel cause il dà a omni cornicos de [35] Berlin li aqua por trincar. Desde ti die li tabelles ne adplu esset continuat.

*

Isaac Newton, pro regard a su fama mundal in annu 1688 esset electet representante in li parlament por li professores del Universitate Cambridge. Durant su tot actività parlamentari, Newton solmen un vez «prendet parol»; to evenit quande il monit li servitor cluder un fenestre de quel intrat un currente de aer, por que un parlante stant ne lontan de it, ne mey frigidar-se.

*

Li anatom A. N. Rüdiger de München originalmen esset barbero qui in su carriere poc a poc pervenit til li universitate. In su curs il un die admonit un studente, li culteles de qui ne esset acut. Li studente excusat-se diente que il ne save acutar, que il nequande e necú apprendet to e que il ya ne ha esset barbero. – «No», li professor replicat tranquilmen e sin minst irritation, «ma si Vo vell har esset barbero, Vo certmen vell har restat un tal til nu».

*

Alexander v. Humboldt in su alt età unquande per mis-information esset declarat har morit. Un person desirant haver li cap del famosi scientist, petit li sculptor Rauch, un del max intim amicos de Humboldt, procurar it le. Rauch monstrat a Humboldt ti lettre e li vel’on, declarat quam mort, self respondet al scrite petitiv: «… un poc témpore mi ancor va besonar mu cap por mi-self, ma poy it va esser a Vor disposition».

Ex: Dr. W. Wahrens: Gelehrten-Anekdoten, Verlag Hermann Sack, Berlin-Schöneberg.

Trad. A. Deminger.


Prega sur Acropolis.

Mi nascet, deessa ye blu ocules, de barbari parentes, che li Kimmerianes bon e vertuos, qui habita ye li bord de obscur mare, herisset de roccas, sempre battet del tempestes. Ta, on conosse apen li sole. Li flores es li marin mosses, li algas e li conches colora, quels on trova in funde del solitari bayas. Ta, li nubes sembla sin colore e li joy self es un poc tristi, ma fontes de frigid aqua spruzza ex li roccages e li ocules del yunas es quam ci verdi fontanes, ù, sur fundes de undeant herbes, regarda-se li ciel.

[36] Mu ancestres, tam lontan quam noi posse retroear, consacrat-se al lontan navigadas, in mares quels tu Argonaute nequande conosset. Mi audi, durant mu yuness, li cantiones de viages al pol. Mi esset lullat in li memorie del glacies flottant, del mares simil al lacte, del insules habitat de avies qui canta ye su horas e qui, evolante omni in sam témpore, obscurisa li ciel.

E. Renan. Trad. L. M. de Guesnet.


Un ínmiscomprensibil allusion.

«Li compatibil Jim es misset in un frenesia» dit li barbero brandissente li rasuore.

«Qui es Jim», questionat li mann in li stul.

«Jim es mu fratre, senior, e ha mult meditat pri li dur témpores. Mi conjecte que pro to finalmen il devenit frenesi.»

«Factli?»

«Yes, il e mi fe laborar un apu l’ altri durant mult annus. Noi du multissim e sovente meditat. In nor profession nequel pecunie posse esser gan’at.»

«Proquó?»

«Li precies es tro bass. Por rasada e tonsion de capilles noi solmen gan’a un poc si li client samtemporalmen lassa shamponar su cap. Regrettabil Jim. Mi detectet le quande il just provat tranchar li gorge de un client, qui fe refusar li shamponament. Quelcvez mi mem senti me malad meditante pri li mal circumstanties. Desira Vo un shamponation, senior?»

«Y-y-y-es!»


Ne solmen li grand tendenties decide li progression del historie; sempre es necessi grand genies por valentar les.

L. v. Ranke.

Un libre, quel ne vale esser leet adminim du vez, ti anc ne vale que on lee it un vez.

K. J. Weber.

Pertú u un grand spíritu enuncia su pensas, ta es Gólgatha.

H. Heine.

Simplic homes vide li fructes de lor action; li semes disperset de genial naturas have long fermentation.

Th. Mommsen.


Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.