[al menú]

[1]

COSMOGLOTTA

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e application del Lingue International Auxiliari Occidental


Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K


Annu VII – Januar 1928 – Nr. 44 (1)


Contene: Manifest del Occidentalistes de Francia, pg. 1 – Pro quo mi ha abandonat Ido, de Dr Peipers, pg. 3 – Appell a omni mundlinguistes, de J. Prorók, pg. 7 – Chronica, pg. 13 – Opiniones pri Occidental, del Red., pg. 16 – Consola, de E. Renan, pg. 17 – Philosophic anecdotes de P. Feldkeller, pg. 17 – Avises, pg. 18 – Literatur, pg. 19 – Occidental-Informationes, pg. 19 – Comparation instructiv, pg. 20.


Manifest del Occidentalistes de Francia.

Jus ante fine de redaction noi recive li present manifest signat del presidente e de altri prominent membres del Comité de «Société Idiste Française». In ti ci numero noi publica anc un lettre circulari de sr. Dr. A. Peipers (ex-presidente del German Ido-Federation, Köln): «Pro quo mi ha abandonat Ido», quel esset compostet ja antey.

Noi gratula nor nov combattentes, pro lor coragios resolutiones. Conossente les quam infatigabil, brav e rasonos functionarios in li camp de Ido, noi posse esperar que lor adhesion a Occidental significa un nov fort impuls de nor movement.

Lor clar exemple mey esser un avise a omni devoet adherent de mundlingue!

Red.

Li historie del mundolingue es un succession de etappes vers li final scope. Ja mult pioneros, fatigat pro un tro long effortie, ha resignat, e li númere del persistentes, in omni campes, es minimalissim. In van li Esperantistes trumpeta su grand successes e li mult favorabil decisiones de congresses; it ne impedi li rapid decadentie del central organisation. Malgré un plu bon platform e li sacrificies de devoet propagandistes, li Ido-movement es in complet desaggregation desde li West Europan Conferentie de Paris.

Es-que li antiqui mythe de Babel va monstrar se real? Es-que li mundolinguistes va luctar durant ancor un long témpore por un chimeric solution, refusante aperter li ocules e constatar [2] que li via til nu secuet es fals? Es-que on va sempre repetir li sam archaic formules?

Omni ver amicos del mundolingue deve examinar ti questiones con sobri mente.

Desde li témpore del Delegation, un nov stadie del mundolinguistic scientie ha apparit. Pos mult annus de patient labor E. de Wahl ha trovat li mastro-clave serchat in van de omni precessores: li medie obtener li international paroles per un regulari systema.

Occidental ha forjettat li sacro-santi principies de artificial regularità, heredat de Esperanto. It applica li principie del maximum de internationalità ne solmen in li vocabularium, ma anc in li grammatica e derivation. It ne mutila li stock del international formes ja existent, e it es un garantie de stabilità. Si existe quasi null artificial formes, pri queles on posse sempre discusser, on posse changear quasi nullcos. Ecce pro quo Occidental posse evoluer sin ruptura e adopter novi paroles sin deformar les. In contrari, un minim reforma in li grammatical e derivativ regules del systemas rigid quam Esperanto e Ido es catastrofic e subverse li tot lingue.

Til nu, li sol grav objetion fat contra Occidental es li assertion que it es desfacilmen apprensibil. It es fals. Durant plur mensus, in manuale, sin lexico, per solmen un micri clave, li radicarium e quelc números [sic!] de Cosmoglotta, noi ha apprendet li lingue rapidmen e facilmen. Li unic desfacilità incontrat ne es nor culpa. It es readaptar nor spiritu al normal maniere de pensada, quande, durant mult annus noi ha usat paroles deformat secun li hyperlogic derivation de Ido. Li facilità de studie de Occ. es mirabil, quande on compara con li desfacilitàs del artificial formes de Esperanto e li subtilissim regulas de derivation de Ido.

Malgré que evidentmen li munde refusa li dialectes Esperanto e Ido pro lor grand artificialità, lor partisanes ne vole profitar li nov experimentes fat exter lor campes. Pro que noi es convictet que li via secuet til hodie es fals, noi ne posse restar in ti injust conservativ movementes.

Noi do adhere oficialmen a Occidental, «li max facil lingue por li majorité de ti homes, qui deve applicar it».

Ma noi ne posse obliviar nor long labor por Ido. Noi ne regreta li témpore e li moné expenset, nam, solmen per experimentes on posse trovar li rect solution. Un long amicità [3] liga nos con nor idistic co-idealistes. Mem si nor linguistic conceptiones es different, noi considera les quam camarados de combatte.

For li interlinguistic inamicità! Viva li spiritu de tolerantie! Si regretabilmen existe fanatic partisanes in omni movementes, noi mey compatir les.

Pseudoscientie decrete, ver scientie sercha e decovri.

Super omni divergenties, viva li lingue international!

L. M. de Guesnet, presidente del «Société Idiste Française» Membre del Comité del «Uniono por la Linguo Internaciona» (1912 – 27), Paris.

Paul Beaufils, cassero del «Société Idiste Française», Paris.

Georges Bohin, director del «Ecole Moderne», delegat del S. I. F., Strasbourg.

L. Boutreux, instructor ex-director de «La Moderna Edukisto», ex-general-secretario del «Internacionale de l’ Enseignement».

Sa J. Colas, Instructora, delegat del S. I. F., Souday.

E. Foucher, inspector del sucrerias e distillerias, delegat del S. I. F., Rouen-Sotteville.

M. Martinet, commercial agente, Paris.

Ingenior Thibault, director del hydro-distribution, membre del Comité del S. I. F., Angers.


Pro quo mi ha abandonat Ido.

Nu ja ha passat circa 20 annus desde que Borgius scrit li libre: «Pro quo mi ha abandonat Espo». Hodie un libre sub li ci-supra modificat titul vell esser actual. Un serie de epistules de amicos ex li mundlingual movida initia me a quelc demonstrationes, quel regrettabilmen deve esser restrictet a quelc impressiones e experienties personal. Pro manca de un libre (advere in preparation ma ne ja apparit) mi deve, in lu essential, directer li attention de mu amicos al studie del Occidental-literatur, specialmen del annus 1922 – 26 de «Kosmoglott».

Desde 1909 mi ha apprendet e exercit li systema Ido in scritura e parlada quam poc altris. Set gross tomes de correspondentie attesta it; ja in 1912, in li German Ido-congress de Nürnberg, mi ha fat mu unesim public discurs in Ido, sin alcun preparation. Mi confesse vos, mu amicos, que mi ne levimen ha separat me del Ido-moventie. Per li long-annual propaganda, li continual usada de Ido in conversation, correspondentie e instruction mi esset obsedet de to quo mi ha nominat [4] «amorosità de systema». Talmen it ha evenit que in commensa mi solmen instinctiv ha sentit, ne ja clarmen reconosset li cardinal defectes de Ido. Per li sub-folie «Espo» li superiorità de Ido apparit tam clar, que on pretervidet li defectes.

Quelc formes quel chocat evidentissim contra li propri principies de Ido (p. ex. li derivationes parolo – parolar, socio – societo, li duplic infinitiv irar) presentat-se quam Espistic atavismes, advere correctibil in li cadre de Ido (parlar, socio – sociaro, vadar). Ma poy sovente in li parlada li constant repretition del present-finale -as, precipue li vocabul «esas» con li du acri «s» demonstrat me li innaturalità del Idistic conjugation, e denove it manifestat se quam Espistic hereditage.

A mu disciples in li Ido-curses, precipue pùeres e fliccas con elementari education, evidentmen esset desfacil li uniformation del divers parol-classes (subst., adj., adv., verbes etc.), prendet de Espo; quam ya anc in german li just usada del majuscules quam caracteristic del substantiv es desfacil al disciples.

In ultim témpore mi sempre denove ha trovat que li parol complet derivat (do p. ex. «plubonigar, kanotagar, netigar, lojeyo, kelkope, fervoroza, cadie» etc.) inculca-se al disciple quam special vocabul, e que mem li max habil Idist (a comprender anc li Espist) totalmen ne constructe li derviat paroles de casu a casu in levi rutine, ma que il prende les sempre quam parat vocabules ex su memorantie in casu de beson. Advere in li scritiv usa to mey esser altri; ma mastrizat es un lingue do solmen, si on parla it allegri, sin far logic operationes ye li singli [sic!] paroles. Ma esque it tande es just inculcar-se formes derivat artificialmen secun li lingual logica de Couturat, formes de queles mult aspecte e sona stran’issim, durant que noi trova in li vivent lingues derivationes, tant natural e do anc boccari (facilmen parlabil) incorporat de long a nor lingual possession? Ceterli li derivation secun Couturat ne mem esset secur, p. ex. «logikala» (?, logikoza?, segunlogika?), «regulala» (?, reguloza?, segunregula?), e simil contestat derivationes.

Talmen it apparet me sempre plu clar que li systema Ido, advere tre important in li «historie» del mundlingual moventie, ne representa li definitiv form del mundlingue, ma que [5] un transformation deve venir. Plu e plu mi occupat me pri li systemas quel apu Ido nascet o existet ancor, e precipue ex ti ci attractet me li systema Occidental, quel ha ruptet radicalmen li Espistic fundament, e tàmen ne es unilateral romanic quam tant altri systemas. Ja antey it ha esset me clar que li transformation de Ido va ear in un direction ancor plu lontan del Espo-fundament. In li conversation con ne-mundlinguanes, por formular concis su differentie de Espo, mi sempre ha caracterisat Ido quam «plu fort approximation al formes del natural lingues». Nu, plu developat in ti ci direction, Ido vell dever approximar-se necessimen al systema Occidental, e li propositiones de «Nemo» e altris in «Mondo» ya factli ea in ti ci direction.

Mu cardinal objetion contra Occidental esset li secuent. Mi sovente meditat pri li vocalic finales de Ido. Lor valore por distin’er li parol-classes esset contestabil ja secun li propri argumentes de Couturat. Ma mi credet que li vocalic finales es un cert protection contra li nascentie de dialectes e elisiones. Ceterli ti objetion, videt in clar lùmine, vale contra omni systema de mundlingue; ples memorar li horribil pronunciation del Angleses e Saxones! Pri ti ci punctu mi ha tranquilisat me in regard al radio quel fá possibil un permanent official emission e expansion de un modelic pronunciation.

It existe multissim bonvolent homes quels [sic!] con entusiasm, assenti li idé de un neutral international lingue; ma ili es absolut ignorant pri li problemas quel deve esser soluet, e ili talmen perveni a totalmen absurd opiniones. Per to sufre precipue li inegoistic idealistes quel ha penetrat un poc plu profundmen in li complex immensmen complicat de ti ci problemas e ha pervenit a resultates contrastant al opiniones in curs til nu. Ti ci «outsiders» (forsan traductibil per «apartones», «extranes») del mundlingual moventie es reprimandat quam particulardes («Eigenbrötler»), on sercha motives de lor agentie pretendet quam nociv o foll, on parla pri maníe de amelioration o coquetteríe etc. Ma to es injust. Nam etsi mani de ti apartones ha pervenit a un «via de ligne-transport» (fals via), tàmen lor labore es meritosi, pro que it demonstra: ta, in ti direction evidentmen ne es li just via. To es simil quam ye li ancian alchemistes, quel malgré omni erras támen finli ha conquestat important conossenties e iniciat novi vias. Ex dilletantic penada in obscur impuls finli nascet un grand [6] pioneric scientie. Anc li novnascet scientie «interlinguistica» retroregarde a un obscur prehistorie de plu-minu absurd experimentes e projectes; ma ti ci era nu es transmontat.

Si li Ido-academie vell har remanet fidel a su original ideales, it vell har devenit li ductor del interlinguistica. Vice to per li edict del periode de stabilità it ha reposat sur su laure e recadet in Espistic metodes. Li max gravi cause de ti ci fate es forsan li idé de Couturat e Ostwald del logic lingue («renversebleso», «unasenceso»), quel devet functionar in manier de un systema de matematic o chemic formules. Ti ci idé ha fascinat multis e seductet les vider in Ido li definitiv solution, quam on ne volet indangerar per ulterior discussiones pri li fundamental questiones.

Ci du contrari principies sta inamical contra unaltri: multis opine que important es minu li manier del lingual solution, ma un bentosti convention pri un unitari systema, quem on poy mey obtruder al munde per omni medies de organisation e propaganda, e, si possibil, con statal auxilie (scole, radio etc.).

Li altris in contra opine que just e solmen li solution del lingual làtere del cose es important.

Inter ti ci contrari opiniones un conciliation es inpossibil. L’ Espistes persiste rigidmen in li unesim opinion ja de commensa. Ido de su orìgine esset charjat per li heredital culp de compromiss. Li adherentes del liber exploration, in commensa affluent a it, bentost retirat-se, quande li liber discussion plu e plu, in regard al propaganda, esset restrictet e finli oppresset totalmen per introduction del funest periode de stabilità.

Ye to Ido ha perdit per se self li pretension de spiritual hegemonie in li progressiv mundlingual moventie. Interim li diffamat «ousiders» ha continuat laborar sin bruide. Li spiritual hegemonie fe transir al societé «Kosmoglott», e ex li systemas quel esset discusset ci, excellet Occidental de Prof. E. de Wahl in Reval. Senior de Wahl esset anterior Volapükist e Espist e in commensa anc collaborator de «Progreso». Un appreciation de su individualità e de su ovre de vive me es inpossibil in li cadre de ti ci curt exposition. Ci, quam ja dit in li introduction, mi deve referer al studie del Occidental-litteratur, specialmen li revue «Kosmoglott» 1922 – 26, quel desde 1927 apari in Mauer apu Vienna sub li titul «Cosmoglotta». Lexicos e libres de apprension es ancor in aparition; malgré to ja existe un sat grand nùmere de Occidentalistes quel mastriza ti ci systema in parlada e scrition.

[7] Li revolution de palace, eruptet ante curt témpore in li Ido-moventie, li apertion del liber discussion in «Mondo», veni tro tard; Ido ha devenit ja de long to quo Espo ja esset desde 1908: quantità negligeabil. It es inutil acompan’ar ta ancor. Li Ido-moventie mem ne adplu posse realisar li scop, uniar organisatori li ne-Espistic mundlinguistes; to ha esset lu unic quo finli ancor retenet-me del transition.

Combuste to quo tu fe adorar!

Dr. Peipers.


Appell a omni mundlinguistes.

Quam on save li anihilant critica pri Ido in li revues Kosmoglott e Cosmoglotta ha causat un grand schisma in ti organisation, li sol quel ha penat un poc correcter e stoppar li currida del veteran Esperanto. Divers guidantes, diplomat instructores, membres del chef-organisation e del academie ha demissionat e abandonat Ido, un grand parte de ili ha adheret a Occidental, altres hesita, ne posse far li passu decisiv pro tro grand differenties in li principies del du lingues. Ne es affere de chascun far tal rupturas in se self, quam ha posset un del Nestores del mundlinguistic movement, ingeniero W. Rosenberger, quel, hant esset presidente del Volapük-academie, comensat de nove per elabor su Idiom Neutral, e pos altri 10 annus sacrificat su ovre e reconstructet it de nove sur nov principies in su Neutral reformed. Do on comensat in Ido serchar novi vias, fat propositiones pri reformes, a queles nu esset consacrat li revue «Mondo» del infatigabil luctator in li camp mundilingual sr Per Ahlberg. Durantque li unes quam Dr. Talmey provat ducter Ido ad ancor plu subtil logica e consecuentità, li altres penat quant possibil forjettar li curasse heredat de Esperanto. In ti discadentie li vel’i autor marques de Beaufront collectet su fidel agnelles, essente secundat per su fidel auxiliatores sr Peus e sr Noetzli, qui prova terrer su adversarios plu per fort voce quam per plausibil argumentes.

Omni parties sublineat li scientific caractere de Ido e monstrat quam linguist-protector de ti principies li fam-conosset professor Jespersen (Köbenhavn), membre del dan Academie de Scienties e ante li guerre li presidente del Ido-Academie. Prof. Jespersen long témpore ha silentiat ma nu anc il ha dat su complet demission a Ido in un public epistul al idistes in [8] «Mondo» nro 19, u il expresse que il de comensa ne approbat li direction esperantistic, durant que il subtenet plu li direction de Neutral. In fine de su tre interessant declaration il anuncia que bentost il va publicar su propri considerationes pri to quo il pensa necessi in un lingue international.

Noi vide per to que li Ido-movement in ti lucta es in su ultim stadie de existentie. E to ha evenit ne per li grandios reclam-criat «official» successes de Esperanto, ma per li procedentie de un sol hom, quel 5 annus combattet presc sol e sin auxiie. In li circules de Esperanto on regardat con condescentie e un cert benevolentie ad Occidental, quel tam fervent fat labor por Espo, destructente su max inopportun concurrent, quel sempre mixtet se quam impediment in li bon organisat propaganda de Espo. Ili tande ne savet e forsan anc hodie li majorité de ili ne save pri li nascent dangere. Nam li critica fat pri Ido concerne in sam maniere anc Esperanto.

Ma durantque li reformes de Ido por li extern publica ne esset inmediatmen visibil e multes de ili anc ne esset un amelioration, li affere de Occidental sta tutmen altri, specialmen per li contradictori evolution quel nu ha captet Espo. De un flanc on introducte in masses li international conosset expressiones e paroles, advere vestit à la Esperanto, quam p. ex. redakcío, familiara, kongregacío, kongestío, konfesío, konveksa, etc. e stant absolutmen exter omni Esperanto-etymologie e sovente in contradiction a su regules.

De altri flanc li popul esperantan ha developat un nov nationalism quel fà sentir-se in autonom parolformationes, representant incomprensibil charades quam «sherctrompas, iloj, geanoj, malcheestos, arbaropero, senarmiligho, geresanighbezonuloj, amaktorino, kialon, pliuloj» etc per centes e milles.

On asserte que autonomi formationes monstra un fortie de intern vive, ma it es plu probabil que to monstra un maladiv, insan exuberant cresciment quam un túbere de cancer, quel ducte al mort. In omni casu du talmen different tendenties in li sam lingue in sam témpore ne posse esser sin dangere, ili porta in se li seme de destruction.

In extern advere Esperanto chascun semane posse publicar in su revues un nov success che autoritates, alt situat persones, institutiones etc. Ma ti successes in general resta sur paper, quam resolutiones o approbationes del idé de un L. I. In li majorité de casus on persuade que Espo es li L. I., on ne dí que existe altri lingues e advere li nómine Esperanto [9] es presc sam conosset quam Odol, shampooing, etc. Ma solmen li nómine, ne li cose; e si on capte plen conossentie on plu ne vole auxiliar it. Omni Esperanto-gazetes plendi que li majorité de persones venient participar li Esperanto-cureses pos quelc témpore abandona les, e mem tales qui ha finit les bon con exámine, desappari absolutmen. Pro quo? Nu, it es clar, que hante studiat it til fund ili percepte li manca del seriosi fundamente del cose, supportat solmen de un enthusiasmat populmasse, cantant hymnes, exchangeant postmarcas e cartes illustrat e venient al omniannual congresses por amusar-se! Malgré li grand númere de Esperanto-revues on sercha in van in ti «litteratura» alquicos seriosi o valorosi. Do quel interesse Esperanto posse haver por ili.

Li circules scientic, commercial, diplomatic, politic etc in general declina Espo e on posse constatar in contrari un grand tendentie por Angles quam L. I., proqué [sic!] it ja es tal in li tot munde u prospera li navigation, e u extende se li potentie anglo-american. E ti tendentie pos li guerre sembla crescer plu e plu anc in Europa. Essent li linguisticmen max evoluet idioma natural e practicmen li max expandet sur li terre, li conossentie de ti lingue representa vermen tal avantagies e profites, queles effecte tre propagativ e lurativ. Ultra to it es inter li vivent lingues un lingue relativmen facil. It es ver, chascun del artificial lingues sive Espo, sive Ido, Occidental, Latino sine Flexione es adminim 10 vezes plu facil quam angles, ma on deve conceder que hotémpore li conossentie del angles es anc 100 vez plu profitabil quam ti de un del nominat artificial lingues, e to fà li problema del concurrentie del angles tre seriosi.

Advere in tal questione have valore ne solmen causes de profite e pracitc avantagies, ma anc lude un enorm role li cultural e psychic valores. Acceptante un lingue national noi subjetta nos al hegemonie perpetual de ti nation, proque ili parla su lingue matrin e noi deve balbutiar in lingue foren. Esque on ne senti lu humiliant in ti voluntari sclavità? Ma li dangere es anc menaciant li concernet nation self. Advere si li tot munde va parla o plu ver parlachar ti lingue, quo it va devenir, un sorte de pidgin-mundan? Esque ti lingue self va posser conservar su propri national standart? Esque it ne va degenerar til un de ti creolic lingues crescet in li divers europan colonies? Li classic latin ha morit quande it esset parlat per omni popules del imperia Roman.

[10] Li idé de un lingue national, quam mundlingue es do refutand per omni forties.

Li coses in li munde eveni ne sempre talmen quam li conscientes e clarvidentes desira. Do li concurrentie del lingue angles es hodie li max seriosi, mult plu seriosi quam ti quel se fà reciprocmen Esperanto, Occidental etc. It es evident, si noi ne perveni presentar al munde un strax usabil por omni scopes, facil altqualitativ cultural lingue auxiliari, tande noi va bentost junter al suprematie anglo-american in politica, financies e economie comprensibilmen anc un tal in psychic e mental materies. Do omni adherentes del idé de un lingue auxiliari artificial vell dever max bentost soluer ti question.

Ma de altri làtere it es anc clar que ti lingue auxiliari posse esser solmen un e ne 10, ni mem 2! Do li altris deve desapparir. Ma quel! Esperanto pro su ancianità e pro li númere de su adherentes postula ti role final por se. On ha leet li proposition in «Heroldo de Esperanto», que omni altri sectes mey cessar propagar su lingue-systema e propagar solmen Esperanto, durantque un commission inpartial mey electer o composir li final L. I. Ti sam proposition ja esset fat ante 2 1/2 annus in li conferenties de Genéve. Ma mem excludente un hypocrisie in ti transparent proposition, quel dà un tal avantagie in li manus de Espo, on posse dir que ti proposition es absurd in se self.

Un commission nequande posse crear un lingue, e si it va far to, tande va nascer tal desformi homuncules quam Neutral e Ido. Til nu havet success e vivicapabilità solmen absolut autonom creationes basat sur un propri idé e perductet unitarimen per su autor: Volapük, Esperanto, Latino sine Flexione e nu ja comensant Occidental. Do ti commission vell dever electer un lingue. It va depender del consistentie de ti commission, e li pluralité del voces in ti decision ne va valer necos! Ma forsan un comité de competent persones? Qui es ti persones? Nu, expertes, linguistes! Ti qui save quam poc expert sovente es linguistes pri li question de un lingue artificial, ne va fider multcos. Samli quam in li unésim témpores del aviatica li diplom-ingernieros esset miserabil ignorantes in su judicies in comparation con li pioneros del aviatica, queles ye max grand parte ne esset ingenieros! Li max bon illustration a ti consideration dà nos li recent confession de prof. Jespersen in su apert epistul al Idistes in Mondo, u il dí in fine que il ha mult apprendet ne solmen de Zamenhof e Couturat [11] ma anc de Wahl e altri mundlinguistes. Prof. Jespersen es ne solmen un generalmen acconosset valoros scientist e linguist, ma il es anc un hom stant in li mundlingual moventie durante decenes de annus. Ti do vermen max expert hom ne time publicmen declarar que il ha aprendet mult del supra nominat mundlinguistes. E qui esset ili? Laicos in linguistica: Zamenhof esset medico, Couturat professor de mathematica e logica, Wahl officero de marine e pedagogo, physico. Qualmen do altri linguistes ne hant occupat se pri interlinguistica vell posser dar un vermen expert judicie?

Do un tal conferentie proposit vell posser consister solmen in negocies reciproc. It es un facte apertmen concedet mem in presse de Esperanto, que li lingual systema de Esperanto es antiquat e ne «up to date», e on va dever reformar li lingue. Ma de altri làtere es clar, que si on comensa far reformes on ne va haltar antequam on va arrivar a alquicos simil a Occidental, quo anc reconosse ductent Esperantistes self; ma tande Espo va haver li sam fate quam Volapük: it va morir proque ni un sol lingue ne posse perviver un tal operation. Noi mey memorar li metode quel ha electet in su témpore li eminentmen clarvident e genial Zamenhof, quande Esperanto esset menaciat del dissipation in reformes. Il elaborat un project totalmen nov e finit in se self. E il proposit: sive acceptar li nov, sive conservar li antean. To esset tacticmen li sol possibil metode por conservar li atin’et resultates. Advere li metode del votation ne posset dar un altri resultate quam it esset de facte, ma to depende ne del metode transir de un systema al altri.

Anc hodie si on va voler transacter pri union del divers systemas (max simplic vell esser li casu de solmen du systemas), on va posser far ti union solmen per subit e general acceptation (de un die al altri) del nov systema, ma sub li standarte e organisation del plu diffuset. Per altri paroles un union vell esser possibil sur li base secuent: Li Esperantistes accepta li nov base, reconosset quam li max apt, por exemple Occidental*), e li Occidentalistes renuncia al nómine de su lingue, accepta li nómine de Esperanto (modernisat) e nu combatte junt con li samideanes del altri camp. Comprensibilmen un tal arrangeament posse esser fat solmen tam long, quam li nómine Occidental ne es ancor tam conosset quam Esperanto. [12] Quande li publica va conosser que existe du fort moventies concurrent Espo e Occ. (e Occ. infortia se in sempre plu grand gradu), e quande ti publica va vider li comparationes de ti du lingues, tande li fate de Espo va esser decidet e un juntion o accordament ne plu va esser possibil. Tande li question deve esser decidet per lucta mortal, til que solmen un del concurrentes resta, i. e. to quo sr Ahlberg in «Mondo» ha nominat «cannibalisme interlinguistic». E forsan durant ti lucta mortativ li lingue angles va victoriar.

*) On vell posser transacter pri micri changes o correcturas por attin’er li max bon lingue.

It va depender del san sense del ductores de Esperanto prender su mesuras. Esperanto ne es in li situation obtruder nos un dictate in un armisticie in quel noi deve cessar nor propaganda, til li Esp-istes va decider, quel reformas ili va dignar far in su antiquat idioma. Noi va propagar nor lingue e sempre monstrar comparationes inter Espo e Occ. Li victorie final de Occ. inter li systemas de L. I. hodie es ja cert. Ma noi Occidentalistes ne es ambitiosi ni pri nómine, ni pri honores, noi vole solmen perducter li solution del problema in un maniere digni de Europa e ne in form de un infantesc primitiv lingue, quel vell retrojettar Europa in un statu recessiv. Por nos li form del lingue ne es indifferent.

Li conscient Esperantistes sempre ha sublineat que ili combatte ne por un systema, ma por li idé solmen. Ja Zamenhof ha dit «Esperanto mey restar tal qual it es, til que un competent institution mey decider changear it mem til inreconossibilità». Nu, li Esp-istes mey monstrar, que to ne esset solmen paroles quam che mastro fox in li fabul. Ma quel es ti competent forum? It es li guidant interlinguistes self, ti qui comprende li politic situation e qui ha studiat e experit li altri systemas til funde.

It va depender del san spíritu de ti guidantes, ca ili va prender li sol decision quel ducte al commun fronte, o va ruinar un grand atin’et resultat per un combatte ye vive e morte. Ili mey ne obliviar: solmen un acceptation complet del nov base e ne compromisses! Ili mey memorar: que un compromiss inter Volapük e Esperanto ne esset possibil. Li sam situation es inter Esperanto e Occidental.

Lu sol, quo on posse ancor salvar, es li prestige, li nómine, li standarte e li honore del genial humanitarist Zamenhof, ma ne plu li antiquat systema.

Li témpore es urgent. Pos ulteriori 5 annus it va esser tro tard. Videant Consules.

J. Prorók.


[13]

Chronica.

«Pécsi Naplo», 30 novembre, rapporta detal’at e con grand sympatie pri un successos discurse quel li fervent protagonist de Occidental in Hungaria, Dr. Comte Ernö Zichy ha fat pri li problema del mundlingue in li societé «Nemzeti Szabadtanitás Egyesülete», Pécs, li 29 novembre. Secun ti diale, li mult auditores con vivaci acclamation ha acceptat li interessant e scientific explicationes del prominent orator.

«Wiener Handelsblatt», 2 decembre, sub titul «Esperanto und Occidental» publica un articul de sr de Wahl quam response al replicas de esperantistes de 23 e 30 septembre (vid. Cgl nr 43, pg 101).

E. P.

In «Le Secrétaire Commercial», Nancy, novembre, sr. C. Bohin, director del «Ecole Moderne» (Strasbourg), declara que li unità del partisanes de L. I. forsan vell esser realisat per Occ.

L. M. de G.

In «The Word», Hull, novembre, nor fervent collaborator sr Eric Biddle sub titul «Psychology and human progress» scri quelc frases in Occ por Occ. Al caderne es adjuntet un propaganda-folie de nor lingue.

Sophie Zaikowska e Ing. V. Lorenc in «Le Végétalien», Paris, novembre, consacra quar págines al problema del lingue international e cita textus in Esp, Ido e Occ. Li ultim págine contene un habil exposition del cardinal punctus de Occ, conform al frances prospectes de Cgl.

«Schola et Vita», octobre, reproducte nor complet «Curt grammatica de Occidental».

In «Basler Nachrichten», 28 octobre, sub titul «Der Streit um die Weltsprache» e referente a publicationes de Cosmoglotta, sr Luigi Guglielminetti raprota detal’at pri li actual situation del problema del lingue international. Il di que li relation inter li númere del Idistes e ti del Esperantistes es circa 1 : 20, quo sembla rect. Sr G. fini per un appell por union de omni mundlinguistes, nam li constant «disputation pri li Lingue International sembla devenir catastrofal por li L. I. self».

E. P.

[14] «Heroldo de Esperanto» nr 45 informa pri un indigni action de quelc holiganes, queles ha ruptet li querc plantat in Zoppot (Danzig) ye memorie del 40-annual jubilé de Esperanto. It sembla que to esset un o pluri fanatic chauvinist. Tal actiones es in maxim gradu blamabil e in sam gradu stult quam abominabil. On posse esser adversari del lingue Esperanto, ma on sempre deve attestar li grand sacrificiosi labor quel li fervent adherentes de ti lingue ha fat por li general idé de un L. I. In omni casu per tal savagi metodes on va solmen documentar su bassess e involuntarimen traer li sympathies del publica in favor del attacat.

E. W.

«Heroldo de Esperanto» nr 45 raporta «que li revue «Radiowelt» in Wien ante un annu ha publicat un Esp-curse de Dr Pfeffer. Ma nu li redaction ha decidet introducter gratis-leciones in lingues angles, frances e italian. U resta Esperanto?» Noi questiona lu sam! Esque li response ne es trovabil in li ineuropan primitivism de Esp?

In li sam raporte noi lee li secuent lineas: «Que Occidental comensa propagandar extra Vienna, pruva li necessitá de unitá, quancam it sembla que noi ne besona superusar nor forties por far it inpossibil in li concernet locs».

J. P.

In «Mödlinger Nachrichten», Mödling b. Wien, 26 novembre, prof. Longo notifica que il es nominat de «Universala Esperanto-Asocio» quam delegate por ti region e il adjunte que «li númere total del esperantistes certmen es evaluat tro bass per 20 milliones». Modest il ne es! Secun communicationes official del servicie statistic del sam organisation, li númere de omni esperantistes (organisat e ne organisat) in li tot munde es junt adminim 100.000. In omni casu it certmen ne excede 200.000, do apen 1/100 del númere del «entusiasmat» delegate official de Esperanto. Li redactor self del nominat jurnal scri que il dubita pri li veracità del recivet noticie.

Un parte del Esperanto-presse («Verda Mondo» nr 6, «Heroldo de E.», «Esperanto» etc) rapporta pri un serios crise in li vive de U. E. A. (Universala Esperanto-Asocio). Sr O. W. Ferguson scri in su «Occidental Bulletin» que in 1925 UEA havet 9500 membres; in 1926 it perdit 800 e li official bulletin del central comité de UEA, septembre 1927, communica que li ho-annual perde denove va esser circa 800 mebmres, «quo significa que li present annu va finir con apen 8000 membres». Si 1928 monstra un simil diminution, tande li númere del [15] membres va esser reductet a ti de 1913. U es do li gigantic potentie numeric de Esperanto quel on sempre sublinea contra li superioritá linguistic de Occidental?

Sr Hans Jakob, director de UEA, in «Esperanto» nr 10/11 publica un proclamation pri li actual situation infirm de UEA. Il dí «… Noi repeti ti voca, ti alarma e con attention va escutar li ecó quel it va trovar inter li samideanes, quels ne solmen babil’a pri li bellsonitá del lingue, pri li futuri fratrinitá del homanité, ma queles sobri e prudent regarda li munde tal qual it es e queles labora ne attentente pri dextri e levul. 20 agil non-revaci homes con ardent cordie e clar cap posse salvar li movement ex li stagnation e ex li apatie nu reyent. Esque noi es clamantes in desert, ne audit? … Ples avigilar nu omnis ex indifferentie, self-contentitá e contemplation. Noi ne have jure reposar sur laures ja exsiccant …».

Li max diffuset Esperanto-jurnal, «Heroldo de Esperanto», in nr 42 scri: «Anc Heroldo per su mem ne 2000 payant abonnates actual, have un desfacil existentie; e su situation es mem plu desagreabil quam ti de UEA, nam it es un privat interprense e pro to ne have jure petir por almosnes …»

E. P.

In nr 1 del «Bulgara Esperantisto» li comité central publica in bulgaric lingue un declaration in quel it sublinea li seriosi situation material del association, advoca li samideanos a compleer lor obligationes vers li organisation, e menacia, que si til januar 1928 ne va esser dat li demonstration del bon voluntá del esperantistes, tande ili va proposir un plebiscit pri li liquidation del union.

It es just quam in li ultim annus del guerre, u li publica ja ne volet, ma esset incitat per gazetes por li ultim efforties til li victorie total, in ci-casu li acceptation official de Esp. Ma li disciplina ja laxat nu postula visibilmen exemplaric metodes. Li fine in omni casu va esser un deception. Sive victor sive victet, ma li debacle va venir in omni casu.

J. P.


Form e contenage.

Li lingue deve esser anc symbolic, metaforic; un stilist deve esser anc artist, un pictor in li maniere de descrition, un musicist in li eufonie del paroles, in li eurythmie del composition de frases; tàmen on deve ne devenir tro formal; li ornament ne mey exuberar super li pensas.

Friedrich Nietzsche.


[16]

Opiniones pri Occidental.

Professor Dr. K. Asakawa, Yale University, New Haven, Conn. (USA), scri a sr E. de Wahl, li autor del lingue international Occidental (traduction ex angles):

«Car senior. Vo ha esset tre amabil per misser me quelc exemplares de Cosmoglotta e mi regreta que, pro mult labores, mi ha tam long procrastinat mu agnoscion. Mi es tre convictet pri li necessitá de un adequat lingue por li intercommunication del nationes. Pro ti cause mi es membre del «International Auxiliary Language Association» (IALA) de USA, e ha collaborat in un de su comités. Mi plu o minu examinat li possibilitás del plu conosset systemas de L. I. e mi personalmen pensa que Esperanto, malgré su honorabil record e su relativ hegemonie, es detrimentat per defectes, quels, mi crede, fa it inacceptabil por universal introduction. In comparation con Esperanto, mi es extrem impressionat per li superioritá de vor Occidental e it es tam natural, tam afin al vivent lingues europan e tam facilmen leibil, que mu propri opinion pri Vor systema es absolut favorabil. To mi posse dir mem per mu tre limitat conossentie de Occidental, Mi aconosse que vo ha electet li nómine Occidental por vor lingue. It es problematic esque un systema incorporant elementes e occidental e oriental in nor dies posse esser creat. Solmen per long practica e studie un lingue vermen panmundan posse evoluer in li curs del témpore. Mi cordialmen saluta li efforties por far conosset generalmen vor Occidental. Ples permisser me expresser li crede que vo fa un distinct e nobil servicie al Homanité e que mi desira vos omni success. Mi vell joyar per conosser plu complet li principies de vor systema. Su grammatica es simplic e comprensibil etc. … Vor tre cordialmen K. Asakawa».

Noi fa attenter anc al favoros judicies pri Occidental de prominent competentes in Cgl nr 41 e 43, de prof. Dr. L. Guérard (Universitate Stanford), prof. Dr. A. Saareste (Universitate Dorpat), prof. Dr. C. W. de Sydow (Universitate Lund) etc.

Red.


Ne per trumpetes e tambures, ne per li tónnere de 101 cannones, ne per halleluya de angeles, ma in quiet, modest e inremarcat form, mem meskin e ne-bell, lu bon, grand, popul-destinant intra in li munde.

Joh. Scherr.


[17]

Consola.

Li secuent legende, haustet ex li Buddhistic libres, monstra li habil maniere, per quel Buddha conquestat li cordies del homes:

Un jun fémina, nominat Kosagótami, havet un unic filio, quel morit. In su dolore illa ne volet creder que li filio ha morit, e illa curret a su conossetes por obtener un remedie. In fine on dit la, que li unic hom, quel posse dar la un remedie, es Buddha. Illa eat a il e petit le pro un medicament por su filieto. Buddha strax acconosset que sol paroles de consolation ne suffice por remediar li grive del povri juna. Il do dit la, que illa mey serchar quam medicament quelc granes de pipre, ma ili deve venir ex un dom u ne-qui morit. Illa departit joyosmen, pro que it es facil obtener un tam ordinari articul quam pipre. Ma pertú u illa demandat pipre e mentionat li condition quel Buddha hat imposat, on ne posset dar it la e on dit: «Quo tu pensa? It es poc viventes, ma multi mortes». In fine illa comprendet que su dolore ne esset unic ma que it es universal e que li suffrentie es inevitabil. Su grive poc a poc extin’et, su cordie devenit quiet, illa interrat su filieto e adheret al Buddhistic fratres.

Ex «Buddho e sua Doktrino» de C. T. Strauss (Ido-Verlag Zürich).

Trad. E. P.


Philosophic anecdotes.

Thales de Milet.

Pro que li homes ne estimat su saventies (nam il ne devenit rich per illi), il dat les un lecion. Mersí a su physical conossenties il posset previder un bon recolt de oleo. Il accaparat mult pressas de oleo, e quande arrivat li recolt, il locat les con grand profite. Ma il ne posset devenir joyos pri to e dit: «Por un sapient tal cose es depreciat».

Antisthenes de Athen.

Alqui volet injoyar le e dit: «Mult homes lauda te». Il atterret e questionat: «Esque mi ha fat un stulteríe, que mult homes lauda me?»

Ex: Paul Feldkeller: Philosophischer Almanach. Verlag Otto Reichl, Darmstadt.

Trad. E. P.


[18]

Avises.

Li abonnament annual de Cosmoglotta 1928 custa adminim 1 dollar (= 7 ö. S. = 5,2 sv. fr. = 4,2 RM = 33 č. K etc.), payabil per postmandate, o bancnotes o chec in lettre registrat (recommendat) al simplic adresse: Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Austria.

In futur noi va quittar publicmen solmen li recivet subventiones (con indication del plen nòmine del donatores, si un altri desir ne es expresset). Li payation por abonnamentes e litteratur va esser saldat per li inviation self del printages, ma ne publicmen.

Sub li titul »Occidental-Servicie« noi va inserter gratuitmen in nor jurnal li adresses de ti abonnates quel desira corresponder pri divers themas, collecter e exchangear objectes etc. Por ti scop noi junte al present numeró un formular-carte postal.

Noi reserva nos li jure procrastinar o anc refusar singul annuncias.

Pro manca de loc in li present numeró, noi ha devet procrastinar li quittantie de recivet subventiones, Correspondentie e divers articules scientic e litterari.

Li secuent cadernes de Cosmoglotta va contener ultra altri-cos probabilmen:

E. de Wahl: Sonal Caractere de Occidental. E. de Wahl: Analytic e syntetic. Dr. K. Schüppel: Pedagogic valore de Occidental. L. M. de Guesnet: Remarcas pri li studie de Occidental. M. den Outer: Direct practic usabilità de Occidental. Ch. Collin: Noi e li esperantistes. Dr. K. Schüppel: Zamenhof parolas – Wahl parla. E. de Wahl: Esque Esperanto es un facil lingue. E. de Wahl: Un urgent decision. P. Johannes: Litteratura in Esperanto. A. Moszkowski: Lor camp es li munde. Dr. S. N.: Oriente occidental. Dr. H. Schmidt: Lingue. H. Strigl: Babil’adas llinguistic. E. Biddle: Progress homan. Max Hayek: Pisc volant. E. Pigal: Normation. Dr. M. Müller: Benediction del lúmine ultravioletti e malediction del fenestres vitrin. M. den Outer: Li film va parlar. Dr. A. Peipers: Technic problemas. M. B. Cotsworth: Un annu con 13 mensus. E. de Wahl: Stabilisation del calendarie. L. D.: Salutation chines. R. Müller-Freienfels: Psychologie del politess. O. M. Fontana: Li matre e li lupos. E. Renan: Prega sur Acropolis. Dr. W. Ahrens: Anecdotes pri erudites. Dr. Max Kemmerich: Autoritates e progress. Dr. K. Schüppel: Inmiscomprensibil allusion. Nassr-ed-din: Mastre del turc buffones. D. K.: Comendat exclamation interruptiv.

A chascun correspondentie ples junter 2 respons-cupones o li equivalent in marcas postal.


[19]

Literatur.

Curt grammatica-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec à 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 7 ö. S (5 frs. sv.)*)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kč., váz. 6 Kč.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel till Occidental. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 13 liverationes à 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)*)

J. Linzbach: Transcendent Algebra. 1,30 ö. S. (1 fr. sv.)

M. den Outer: Cosmostenografie. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Rabíndranáth Thákur (Tagore): Nationalism in Occidente. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 frs. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 frs. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D, Esperanto e Occ. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

A. Z. Ramstedt: Occidental – ett västerländskt kultursprak. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Kosmoglott (precursor del jurnal Cosmoglotta). Complet collection de 1922 til 1926, junt 30 frs. sv., defectiv collection 10 til 20 frs. sv.*)

*) Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

Por postal expenses ples junter 10 %.


Occidental-Informationes.

Cosmoglotta
Mauer b. Wien, Austria.
Comité Explorativ de L. I.
Eha 10, Reval, Estonia.
Societé Interlinguistic
Villagatan 25, Helsingfors, Finnland.
Editoria Occidental
Vranovská 44, Brno, Tchecoslovacia.
Occidental-Buro
L. M. de Guesnet, 83 Rue Rochechouart, Paris IX, Francia (inter clocca 18 e 19.30).
Dr. G. Bohin
Ecole Moderne, 14 Rue Wimpfeling, Strasbourg, Francia.
Ing. Thibault
15 Rue de Madeleine, Angers, Francia.
Regierungsrat Dr. Mell
Schwarzburgerstr. 60, Rudolstadt (Thür.), Germania.
Dr. Karl Schüppel
Friedr. Franzstr. 41, Parchim (Mecklbg.), Germ.
Dr. A. Peipers
Am Römerturm 13, Köln, Germania.
Eric Biddle
«Brentwood», Hare Lane, Piper’s Ash, Chester, Anglia.
Adolphe Creux
curé à Rue, Canton de Fribourg, Svissia.
M. den Outer
Maaskade 142 B, Rotterdam, Holland.
Comte Dr. Ernö Zichy
Ács, Komárom, Hungaria.
Ivan Ločnikar
Selnica ob Dravi pri Mariboru, S. H. S.
The Ferguson Press
125 E. Chestnut Street, Jeffersonville (Indiana), USA.

[20]

Petition al presse publicar ti textes comparativ.

Comparation instructiv

Evolution del idé del Lingue International

Volapük 1881

Binos pölub das möd sitas etupos livami sugiva; tadelo yülakomip at edukos al menod mostepik. Sukad mufa at binos sit Okzidental, kel binos kojum legudik natäla e nomomafa.

Esperanto 1887

Estas eraro kredi ke la multeco de sistemoj malhelpis la solvighon del problemo; kontraue tiu konkurenco kondukis al progresa plubonigo. La rezultajho de tiu-chi evoluado estas la sistemo Occidental, kiu estas bonega kombinajho de natureco kaj reguleco.

Ido 1907

Esas eroro kredar ke la multeso di sistemi impedis la solvo dil problemo; kontree ta konkurenco duktis a progresiva plubonigo. La rezultajo di ca evoluciono esas la sistemo Occidental, qua esas ecelanta kombinuro di naturaleso e regulozeso.

Occidental 1922

It es un erra creder que li multità de systemas ha impedit li solution; in contrari ti concurrentie ha ductet a un progressiv amelioration. Li resultat de ti ci evolution es li systema Occidental, quel es un excellent combination de naturalità e regularità.

Occidental es inmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation.

Occidental es li democratic Latin.

Scientic articules in Occidental atin’e omni scientistes.

Comercial anuncias e reclames in Occidental es comprensibil a 500 miliones Europanes e Americanes sin studie anteriori.

Publicationes in Occidental have grandios effecte in grand cités con polyglottic population.


Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Postfach 10. Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.