[al menú]

[77]

COSMOGLOTTA

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental


Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K


Annu VI – Septembre-Octobre 1927 – Nr. 42 (5)


Contenete.


Li unesim voce.

Li conosset Esperanto-Gazette semanal »Herolde de Esperanto« (Redaction e Administration: Teo Jung, Horrem bei Köln, Germ.) de témpore a témpore have un rubrica »Ni kaj la aliaj« (Noi e li altris) in quel li redactor in maniere possibilmen max objectiv pena descrir li actual statu del movement interlinguistic general. In secuent noi inserte, con traduction parallel in Occ, li essential contenentie de ti rubrica ex Herolde nr 31, 5 august.

Red.

Esperanto: Occidental:
La Ido-»movado« shajne farighas pli kaj pli senmova. Alvenas ankorau kelkaj Ido-revuoj, sed ili chefe kontentighas per lingvodiskutoj au per distra legajho. Pri realaj sukcesoj o ni nenion legas. Li Ido-»movement« semblante deveni plu e plu inmobil. Adveni ancor quelc Ido-revues, ma ili precipue contenta-se per linigual discussiones o per letura distrativ. Pri real successes on lee ne-cos.
Interese estas ankau legi (en »Ido«, jan.), ke la nombro de chiuj Ido-libroj ghis nun eldonitaj (inkluzive tiuj [sic!], kiuj jam elcherpighis) estas chirkau 230. Interessant es anc leer (in »Ido«, jan.) que li númere de omni Ido-libres til nu editet (inclusiv tis quel ja exhaustet) es circa 230.
Cetere grandaj rondoj en »Idujo« deziras reformojn, kiu plialproksimigus Idon al Occidental. Ekzemple oni postulas lauvolan elizion de diversaj finajhoj. In ceteri, grand circules in »Idia« desira reformes qual plu aproxima Ido a Occidental. Por exemple on demanda facultativ elision de divers finales.
Al idistoj mi povas doni nur unu konsilon: forlasi sian nur duone faritan reformlingvon kaj kiel eble plej baldau reveni al Esperanto au – transiri al Occidental, char pli malpli frue, pri tio mi estas konvinkita, Occidental (eble ne en sia nuna primitva sed en pli evoluigita [78] formo) ja ensorbos chiujn seriozajn reformulojn, kiuj ne estas nuraj fanatikuloj por unu definita sistemo au nuraj amantoj de lingvaj disputoj. A idistes mi posse dar solmen un consilie: abandonar lor solmen demi-fat reformlingue e max bentost possibil retornar a Esperanto o transir a Occidental, nam plu minu bentost, pri to mi es convictet, Occidental (possibilmen ne in su present primitiv form ma in plu evoluet) ya va absorbar [78] omni serios reformatores, quel ne es sol fanaticos por un definit systema o sol amatores de lingual disputas.
En Occidental aperas nuntempe dumonata revuo »Cosmoglotta« kun scienca-literatura suplemento; sed taugaj lerniloj (gramatikoj kun lecionoj) de Occidental ankorau tute ne ekzistas. In Occidental apari hotémpore bimensual revue »Cosmoglotta« con scientic-litterari supplement; ma apt medies de aprension (gramaticas con leciones) ancor totalmen ne existe.
Krom Esperanto, Ido kaj Occidental ioman intereson ankorau altiras Interlingua de Prof. Peano, kiu aperigas regule la monatan revuon »Academia pro Interlingua«. Ultra Esperanto, Ido e Occidental it atracte ancor alcun interesse Interlingua de Prof. Peano, qui fa aparir regularmen li mensual revue »Academia pro Interlingua«.
Komence de la nuna jaro s-ro Weisbart ekeldonis revueton »Mondlingvo, ne europa lingvo«. Sed aperis nur la januara kaj la februara numeroj. S-ro W. estas tre kapabla sed iom malrealeca mondlingvulo, kiu preskau sian tutan vivon kaj sian sanon oferis al laboroj pri la mondlingva problemo. Plej konata estas lia projekto »Medial«, kaj laste li okupis sin pri kreo de monda lingvo (ne de esence europa, kiel preskau chiuj nun propagandataj projektoj). In comensa de hoannu sr Weisbart eat editer revuete »Mondlingvo, ne europa lingvo«. Ma aparit solmen li numerós de januar e februar. Sr. W. es mundlinguist tre capabil ma un poc fantastic, qui sacrificat presc su tot vive e su sanitá a labores pri li problema mundlingual. Max conosset es su project »Medial«, e in ultim il ocupat se pri creation de un mundan lingue (ne essentialmen europan quam omni nu propagat projectes).
Monda lingvo volas esti ankau la idealema projekto »Ro«; sed ghi posedas la gravajn mankojnn de la praunuaj sciencaj lingvoprojektoj. Ro atentis ekskluzive la teorion sed neniel la praktikon. Sed kio malatentas la praktikon, tio jam estas antaudestinita por la morto. Tiel ankau Ro. Mundan lingue vole esser anc li idealistic project Ro«; ma it possede li grav mancas del unesim »scientic« lingueprojectes. Ro atentet exclusiv li teorie ma ne-quam li practica. Ma quo ignora li practica, to ja es predestinat al morte. Tam anc Ro.
Praktike taugaj projektoj inter la nun propagandataj estus, krom [79] Esperanto, eventuale ankorau Ido kaj Occidental. Interlingua estas tro malmoderna, bazante sur latina lingvo, kaj Ro tro teoria. Sed Esperanto jam ekzistas, kaj Ido estas pliperfektigita kaj anstatauota per Occidental. Tiel fine restos, kiel eblaj konkurantoj, jam nur Esperanto kaj Occidental, kaj tiu stato, certe, estos pli klara kaj ech pli agrabla ol la nuna hhaoso. Estos poste demando de potenco au de paca interkonsento, kiun lastan mi konsilus fari jam nun, se la nuna situacio ghin allasus au rekomendus. Intertempe ni esperantistoj atendu pacienca la evoluighon kaj plu batalu por la baldaua ghenerala venko de nia ideo! Practic apt projectes inter li nu propagat vell esser, ultra Esperanto, [79] eventualmen ancor Ido e Occidental. Interlingua es tro inmodern, basant sur latin lingue, e Ro tro teoric. Ma Esperanto ja existe, e Ido esset pluperfectet per Occidental e va esser viceat per it. Talmen finli resta, quam possibil concurrentes, ja solmen Esperanto e Occidental, e ti statu, certmen, va esser plu clar e mem plu agreabil quam li present caos. It va esser poy question de potentie o de pacific convention, quel ultim mi vell consiliar far ja nu, si li present situation vell permisser o recomendar it. Interim noi Esperantistes lass nos atender con patientie li developation e lass nos adplu combatter por li bentosti general victorie de nor idé!
Teo Jung. Trd. Red.

Stabilità e evolution

In un nascent cose li du extrem postulationes de Stabilità e Evolution in tre desagreabil maniere contradi ad unaltru e in li unesim témpores del idé del lingue international un evolution del systema o su correctur esset absolut mortativ por it, e it posset tener se solmen per rigorosi stabilità e discipline.

Li max instructiv exemple in ti sense esset Volapük. Quande pro apparition de Esperanto on comensat far ameliorationes e reformas, li tot edificie fe discader e ruinar-se. Just pro to li ductores de Esperanto per omni forties ha conservat li stabilità per absolut elimination de omni reformas e mem de necessissim correcturas de notoric erras e mancas. E Espo ha vivet e expandet se til nu. Quande ha comensat li grand reformatoric moventie de Ido, guidat de Beaufront e Couturat, Espo ha preferet un riscant operation con perde de un grand númere de adherentes e plurissim conosset ductores e scientistes, por conservar li stabilità, in li clar videntie que li unesim reformas de Ido ne va posser haltar li curre del evolution. Ti evolution vell indangerar li existentie de lingue, basat quam Volapük sur aprioristic arbitrari artificialitás e decretes de Dr Zamenhof. E proque li evolution de Ido ne ha secuet li linea ja proposit [80] per Neutral de Rosenberger(1): (abolir li innatural e arbitrari grammatical finales), su progressiv developpation ha esset de facto un morbid hypertrohpie, quase elephantiásis.

Ma pos quelc tempore translaborante du tri vezes su vocabularies, anc Ido ha sentit li necessità stoppar li caleidoscopic periode de mutation, recivente per li max divers propositiones, sovente ne limitat per linguistic conossenties, un plu e plu scolastic caractere. Do on ha decretet un periode de stabilità por 10 annus, durante quel on solmen ha productet un immensi quantità de nov paroles secun li stabilisat regules. Ma li form de ti paroles esset ancor plu e plu bizarr e tre long e ponderosi. Plu Ido evoluet, plu it devenit scolastic e it esset visibil, que ti via ne posse ducter al scope.

Ti scope es li max grand internationalità. Li unesim passu in ti direction ha fat Esperanto per election de conosset europan radicas sin deformar les in tal gradu quam Volpük. Poy Ido ha continuat ti linea electente radicas plu apt e plu international, ma al fabricatores de Ido ha mancat li linguistic instincte quel caracterisat li genie de ZUamenhof, visibil in su »lingvaj respondoj«. To ha ductet ad un ciec via, proque li derivationes sovente esset ancor minu international e plu chocant quam ti del Esperanto.

Latino sine flexione de prof. Peano ha basat se sur un principie contrari a ti de Zamenhof: ne li popularità ma li inmediat usabilità por li scientie, usante un simplificat latin e renunciante omni autonom evolution. Talmen it nequande va posser devenir populari, ma malgré to pro su strict conservatism lent ma tenaci it progresse in expansion.

Li grand revolution in ti statu de coses esset inaugurat per Occidental, quel uniat li du principies de popularità e scientialità per li metode de regulari derivation del conosset international paroles.(2)

Ma instructet per li anterior evolution quel sempre ha ductet ad stoppation in ciec via, li autor lassat maturar su idées dum 30 annus durant queles il fe provar les in privat correspondentie e mundlinguistic jurnales. Pos publication del principies de Occ li interssat publica mundlinguistic durant 5 annus posset criticar it, proposir reformes, ameliorationes [81] etc, por quel scope esset apert li págines del nov jurnal Kosmoglott. Unésimli Occ ne ha ligat se per custosi litteratura. Du annus mem ne existet un lexico, e poy apparit solmen un provisori radicarium directiv. Malgré to li lingue quam quasi naturalmen crescet, ha monstrat se clar, precis e extrem felxibil, usabil ne solmen por scientie ma mem por poesie, quo til nu esset quasi monopole de Esperanto. E por ti scope Occ ha monstrat se mem plu apt quam Espo, quo es concedet mem de divers guidant esperantistes. Li scientic usabilità ja esset clar desde li comensa pro conservation del international paroles e lor derivation.

5 annus Occ hat dat al interessates por reformar e criticar su mancas. Ma li majorité de criticas esset sive effluentie de personal gusta, sive inpossibilità liberar se del obsolet scolastic principies, desde Leibnitz e Descartes trans Volapük til Esperanto-Ido e su centes de imitationes e provas de correctura. Ja ti sol facte devet monstrar al pensant hom que un corrctura de un producte de arte, per altri persones, mem per un artist va sempre diminuer li valore del ovre proque su styl es un altri. In Egyptian arte existe notoric fals dessin in li ocules e péctore. Mi tamen ne posse imaginar que un correctur secun nor propri modern gusta vell ameliorar li Egyptian arte. Ci posse esser solmen un solution: Si li antiquat producte de arte ne contenta plu, on deve crear un nov systema secun un nov styl. Just to ha fat li quar original creatores de Volapük, Esperanto, Latino sinfe flexione e Occidental. Ni un de ili ha volet correcter li ante4an systemas, ili ha creat alquicos nov e to representa li ver progresse. Lu antiquat mori e lu nov expande se til su possibil limites por poy esser viceat per plu perfect. Ni un sol cose ne posse evoluer in se self til absolut ideal. Li hom evolue in su yunità e poy labora sur li attin’et fundamente del vive. Un hom quel solmen vell evoluer e studiar durant su tot vive til fine sin comensar effecter in realità to a quo il ha venit, es un totalmen inproductiv e inutil ente. Ma quelc exemples: Li arc ha functionat til su ultim perfection in form de arcabusa, ma poy it ha esset viceat per li fusil. Li fusil hodie anc sembla har atin’et su ultim limite de evolution e probabilmen va esser substituet per missor de bacteries, fulmin-radio-emissor o alquicos simil. Li labor del cavall e del bove es substituet per vapor-machine, ti va esser supplantat plu e plu per machine electric etc. Sempre un nov principie realisa plu bon li primari guidant idé.

Un absolut progress sempre es inaugurat per un nov idé o systema ne per reconstruction e correctura del antean til infinit. Ma un revolution constant e infinit (quam in Central America) nequande posse producter alquicos util. Li nov idé o systema deve consolidar e stabilisar se por posser acter e effecter. Max productiv posse esser li nov idé si li possibilità de vast nov evolution liga se con un san conservatism salvant li attin’et successes. Ti conservatism deve esser directet [82] ye nor hereditage de cultural paroles e lor derivation. To es nor fundament vermen international, ne arbitrari fundamente quam in Esperanto, ma basat sur li til nu max grand cultura e civilisation. Ti fundamente ha monstrat se tam solid, que it ha pervivet presc 2000 annus pos li morte de ti civilisation self. Do li natural evolution va relater principalmen li recent nov materialies, introductibil in Occ sin alcun catastrofes simil a ti de Volapük e nu minaciant a Esperanto pos li fallida de Ido. Occ. es ya presc un lingue natural e pro to submisset al leyes de omni vivent natural lingues. Ja su nascentie e su vive in li unesim annus esset tutmen altri quam ti del artificial lingues. It vivet inter su adherentes sin voacbularies, sin detal’at grammaticas ni crestomaties, e malgré to su usatores scri e parla it quasi in identic maniere. To monstra max bon que li base de Occ es rect e fort. Pro to nu es témpore comensar li activ propaganda. Li stabilità por un sufficent long futur es garantiat per li experienties de 5 annus de infantie pos un embryoanl periode de 30 annus. Nu Occ es matur por prender in su manus li guidantie del mundlingual affere, proque Esperanto plu e plu devia del linea del internationalità, plu e plu deveni li national lingue de un micri fanatic popul con manie de grandesse, visibil in su autonom »esperantismes«.

Nu noi occidentalistes deve prender li standarte del ver internationalism ex li manus del infantesc vel’ijat Esperanto e pensionar it. Nor internationalità e naturalità garantia nos contra brusc ruptures e catastrofes, proque Occ per su structura junt natural e regular ha attin’et li saturation e optimum in ti direction. Pro manca de mecanic arbitrari elementes omnimomentli on posse introducter e usar novi formes apu li antiques. Quo es fort e vivicapabil va restar, e lu debil va morir. To ne evente per decretes e ukases ma per li vive self. E solmen li vive es li eternal stabil in li munde. Constructiones e systemas cade e rui, ma li vive sempre verdea e triumfa.

»… e florea nov vive ex ruines …«

Viva li vive!

Julian Prorók


Quel lingue es suficent bon por li popul?

Del látere de Esperantistes on emfasa que Occidental es solmen un lingue por erudites, ma que Esperanto es accessibil anc al simplic hom sin classic education. To es denve un del grand bluffs per quel sempre li povri hom es explotat e saturat per talmi-simili e desvaloral’a. Advere por li momente, quande per occasion de 40-annual ancienità Esperanto es ancor mult plu expandet quam Occidental, on posse dir, que it possede li avantagie ja nu strax posser communicar con un sufficent grand númere de persones, havent commun interesses. Ma ti avantagie es ephemeri e superficial. In general on posse dir que per se self li hom incult ne senti special necessità in conossentie de un L. I. proque il ya in facte ne have international relationes e interesses. Li sol qui have [83] serios practic interesse a L. I. es li activ membre de syndicates, socialistic parties e altri simil international organisationes. Li grand masse sovente deve esser incitat, e su interesses ea cardinalmen in li direction gan’ar plu grand salarie, »panem«, e haver plu amusamentes: »cinema (Kino), dansa, football, box, sport etc.«, altrimen dit »circenses«. Lor conossentie del L. I. es necessi ne tant por ili self quant por li ductores.

Li commun a omni laboreros aspiration a plu alt standard de vive, ad elevation ex lor misere, es li cause que just li plu intelligent e activ persones inter ili studia li lingue international, credente per to posser attin’er li grand avantagie del hom erudit, quel conosse mult extran lingues, e a quel es talmen apertet li portas del superiori mental e spiritual vive. Noi ne deve obliviar que just in li max bon e preciosi elementes del masse de laboreros sempre arde ti flamme del alt humanisme, mult plu quam li material avantagies. To noi posse vider che grand númere de martyres del liberal e socialistic idé, queles vonsacra bonviventie a lor idé. E justmen ti persones es li fraudat e deceptetes, proque Esperanto nequande va posser dar les li compensation del ne studiat latin, quel in omni casu es necessi por posser leer scientic literatura. Pro ti cause li scientie ha til nu repulset Esperanto, quel vole ignorar li scientic nomenclatura e crea su propri. Ma anc ti propri es caotic in max alt gradu e un ver labyrinthe por omni qui ne es ja versat in ambi coses, 1) in li Esperantoparolformation e ortografie, 2) in li ja conosset usual nomenclatura. Ma anc ili nequande posse saver qualmen va esser li ver rect parol serchat. Adplu per to es introductet centes e miles de duplicates: aviatiko – aviadisto – aerflugisto etc, omnis autonom paroles sin etymologic contacte, do paroles sin contenentie por li povri proletario, quel intermixte les e per to monstra su incompetentie.

Ma li simplic hom es in jure in su idé que apprendente li L. I., i. e. to quo representa li extracte del mundan culture mental, il vole compensar li mancas de su education defectosi, e il es in juure postular to de un L. I.

Pro to anc in li camp de Espo on nu labora energicmen por demonstrar que Espo es li base del conossentie del europan lingues, que infantes hant studiat it, qprende li altri europan mult plu facilmen quam sin conossentie de Espo, etc. Ma to es mentie e bluff. On ancor ne ha fat li experimente docer tal infantes accurtat latin, p. ex. de Prof. Peano durant li sam témpore usat por Espo. Mi es cert que to va esser les ja mult pu util por comprension del modern lingues. Ma it es clar que li max grand utilità li studiantes vell haver in occupation con un analytic transparent systema quel dà les li clave por descomposir e penetrar li grand numere de scientic paroles, qui anc fa parte de su lingue matrin. Un tal systema es Occidental quel es basat sur li analyse del conosset international paroles europan de latin orígine. It es li clave al scientic nomenclatura e talmen anc al comprension del latin paroles, incontrat in omni europan lingues, i. e. inprofundation del propri lingue. Scolat per li analytic metode de Occidental por li foren paroles, li hom va regardar anc li paroles genuin e populari tra un tal analysatori prisma e gan’ar inconosset intern richesses.

Do anc si un L. I. vell esser un reva e fantome, li pedagogic educativ valore de Occidental, quam transparent extracte del latin cultur, in ti o altri maniere va sempre restar.

Ma si un die Occidental va haver li sam o plu grand númere de persones conossent e usatn it, esque tande anc por li micri hom, li [84] opresset, li povri, li proletario posse exister question quel lingue il mey electer? Esque Esperanto, quel liga le a un micri fanatic popul de divers monomanes, o li cultural superlingue del Occidental Civilisation, apertent li porta al total actual real munde scientic, rechnic, industrial, comercial, economic, politic, spiritual, philosophic, religiosi; e provisant le per li imens e clarmen usabil instrumentarium por ti scope.

Tande na va exister classes, tande va exister gradus de persones aspirant al astres e tales qui avida solmen gan’a[r] material pro egoistic jue e plesura. Ma tande li númere de astralistes va posser recrutar-se de omni astral-directethomes, e tande ili forsan va esser in majorité.

Astralistes de omni classes e nationes,
Vo qui aspira lu bon, lu bell, li progress e li vive e libertà, ples uniar Vos al Astral-Internationale in li lingue Occidental! Li mures ha ruit, li portas sta apert e sur ili Vo posse leer: »Ricuperate ogni speranza, Voi ch’entrate«.(3)

Astralist nro 1 (ca unic?)


Li preterit per -t.

Desfacil ha monstrat se trovar un bon e sufficent international metode por formar li preteritfr con infinitive quam usat in Occidental, ma postula anc, secun li modelles de lor national lingues, un syntetic form, ma li suffixes, queles li natural lingues usa por expresser ti idé, tre varia. Anc li usation del grammatical témpores es different. Simil constructiones have different significationes in different lingues.

In contrari, por li perfect noi trova un incontestabil international expression in li germanic e romanic lingues: F. a acheté (a = ha), Prov. a comprat, I. ha comprato, H. ha comprado, Ru. are cumprat, A. has bought (in medieval anglesi anc ha), D. hat gekauft, Dan e N. har köbt, Sv. har köpt (plur. ha köpt).

Ja in li vulgari latin noi trova ti composition: habet caballum comparatum = il have un cavall (quel es) comprat = il ha comprat un cavall. Un transition del signification, quel es facilmen comprensibil, e tutmen ne inlogic, quam cert mundilinguanes asserte.

Ti construction significa sempre in li lingues anglesi, italian e hispanian real perfect, t. e. un action quel ha eventet in passat témpore ma es finit nu, o ancor have actual interesse del vidpunctu del parlant. Ma franceses e germanes usa li sam construction quam historic perfect in vice de lor preterite e passé defini.

It es remarcabil, que ti transition de perfect a preterit ha eventet che different nationes e in different témpores, qusi secun universal tendentie. Quam noi save, li latin perfect amavi anc esset usat quam historic perfect in vice de antiqui aorist, e li existent forti preterites del germanic lingues (Cpr. Lat. fefelli e A. fell, Sv. föll, D. fiel) ha esset anc unquande perfectes. Mem un lingue quam li hungarian, ne apratenent al aric lingues, usa nu in ordinari parla írt (ha scrit) in vice de íra.

[85] Ma sin dúbita, un consecuent usation del perfect in vice de preterit sembla tre pesosi e strańi [sic!] a mult nationes.

It es interessant observar, que in Lingua Franca on totalmen ne usa ha in perfect, ma solmen li perfect participie: mi andato, mi mirato = mi ha vadet, mi ha videt. Un exact paralel evolution a ti, quel noi conosse del germanic lingues, ú in german e svedi on posse omisser »ha« in subordinat frases: Das Buch, das ich gelesen, …, Den bok jag läst …

On ha proposit quam final por preterit -i, verisimil sub influentie del romanic lingues. Ma in illi -i trova se solmen in li unesim person de singulare. Ti final, adjuntet al presentic tema de Occ., vell dar formes, quel es lontan de attractivitá: finii, scrii, dii, leei, devoei, constituei, etc. Adjuntet al verbal radica noi vell haver: ami, lei, devoi, etc. ma fini (= pres.) e qualmen acter con monosyllabic verbes quam far, dar, dir? Del verbe elider li preterit vell devenir elidi. Li italian usa elidi por imperativ, ma elisi in »passato remoto,« secun li sam fonetic regules, per quel noi have elision. Un final -i sembla do esser ni teoricmen motivat ni practicmen usabil.

Pri un final -v (amav), proposit de quelc mundilinguanes, secun mu opinion ne vale discusser, nam ti es ya signe de imperfect (e ne preterit) in romanic lingues. E introducter in L. I. un special syntetic imperfect es superflu, li témpore es ya tam rar e extra to facilmen transscribil per esset amant.

Si noi torna nos al germanic lingues noi trova in li anglesi li secuent interessant schema:

Ti schema es typic por pluri germanic lingues, specialmen por li anglesi e norvegi. Ti tendentie ha transformat tá mult verbes, pro haver simil pret. e perf. part.: found – found, clung – clung, shone – shone, ú li antiqui anglesi havet fand – funden, clang – clungen, scan – scinen. E noi trova nov tal assimilationes in modern colloquial anglesi: I done, I have took in vice de I did, I have taken, etc. Anc in svedi e norvegi noi vide li sam tendentie, e in svedi dialectes de Finland on di mem in passiv: ja ha kallast e ja kallast in vice de jag har kallats e jag kallades.

It es anc un curios coincidentie, que li germanic »debil« preterit originalmen esset = perf. part. + personal finales, queles depoy ha devenit inreconossibil o desapparit quam in anglesi. Talmen loved ne es love + d, quam antiqui linguistes pensat, explicant d quam rudiment del verbe do, tun. – Anc in li slavic lingues li existent preterit (R. l’ubi + l) es un antiqui verbal adjectiv, a quel li poloneses ha adjuntet personal finales: kocha + l + em.

Un preterit del type I loved = mi amat da mult avantages, proque it es max facilmen combinabil con li different formes e usationes in li max mult lingues. Pri li correspondentie con li angles preterit, german preterit e perfect, slavic preterit, li perfect del Lingua Franca mi ha ja mentionat. Ci on deve anc amemorar, que existe in li francesi un schema, paralel al supramentionat anglesi: cpr. p. ex. de mettre (metter) – perf. ind. j’ai mis, passé defini je mis, perf. part. mis. Ma ultre to li accentuation del final syllabe corresponde a li final-accentuat preterit formes del modern romanic lingues, queles ha developat del vulgari latin, in quel noi havet: amái, amásti, amát, etc. Existe anc un grand númere de italian verbes, queles forma su »passato remoto« per li suffixe -tti: io [86] battétti, io credétti, egli recivétte, egli cedétte, essi fendéttero, essi concludéttero = Occ. mi battét, mi credét, il recivét, il cedét, illi fendét, illi concludét.

Li sol objetion, qeul on posse far contra un preterit mi amat es ti, que possibil confusion con perf. part. va far li sense del frase inclar. Ma esque li experientie de un tal grand lingue quam li anglesi ne monstra, que tal timore ne es motivat del practica? Si li claritá vell postular, on ya posse intercalar per ha o mem usar li construction fe amar. Un preterit per -t libera nos de augmentar li númere del formes del verbes, queles til nu ha esset solmen 4 in Occ. E noi ne besona introducter nov formes, queles vell mutilar li international parol-images.

Ma un simplic remedie es observar un cert órdine del paroles in normal prosa: 1) subject, 2) predicat, e que un perf. part. quam attribut es posit ante su principal parol. Nam cert directives por li órdine de paroles sembla me inevitabil por un tant poc flexibil lingue quam Occidental. Li libertá ne recompensa ti economie e expressibilitá, quel un cert regularitá offerta.

A. Z. Ramstedt.


Li possibil futur evolution del L. I.

In li Editerio P. Ahlberg-Stockholm, Surbrunnsgatan 37, ha apparit li Ido-traduction del fam-conosset brochure de prof. Edward Sapir pri La Problemo di Internaciona Linguo Helpanta. In un curt articul mi ne posse tuchar omni interessant e grav idées del estimat professor, quel advere ha visibilmen studiat divers lingues (Esp-o, Ido, L. s. F., Romanal) ma es nov in li interesse pri li lingue auxiliari, do il ne possede li interlinguistic experientie de noi antiqui pioneros. Mi vole ci parlar pri li principal idé de prof. S., i. e. pri li simplification (plu rect chinisation del lingue), quel in su tendentie coincide in general con li idées de Dr. F. Riedel in su Principes of de Mundelangue (Uniti Langue), publicat in Kgltt Marte 1923 nro 1.

Il vole haver un absolut analytisme quam in chines, ne solmen in li declination e conjugation, ma anc in li derivation, do in vice dir »bak-er, farm-er, cutt-er« etc. »bake man«, o »bake person, farm person« etc. por »winter« – »cold time«, por »strengthen« – »make strong«, »wisdom« – »wise way« etc. It es, il vole atin’er un sort de Pidghin-Europan. Il laude mult li expressibilitá del american partial lingue auxiliari Chinook e constata que in ti Jargon on posse expresser mem long religiosi e political declamationes.

Prof. Sapir sta ancor sur li platform que li necessi cose es un max facil analytic lingue con minimal quantité de paroles e usabil anc por li max incultural popules. To es visibil per que il sembla voler mem supresser li differenties inter g-k, p-b, l-r, d-t, etc e abolir li latin scrition por un general stenografie.

It es clar, que in li hodial statu de nor munde omni ti coses es utopies, forsan atin’ibil, ma solmen in tre lontan futur e pos mult long e minutiosi labores preparativ e experimentes in li usation, quam il self recomenda.

In li acutal tèmpore noi vive in li era del occidental e medieruopan popules. Li parte del popules oriental, african, american-indianic etc in li international communication (commercie, trafic, viagies, scientie, technica, congresses, etc) es talmen insignificant, que in pracitca it ne vale calcular con ili. Quo noi besona, e besona tre urgentmen, es un medie de communication por europanes, qui hodie sol es li representantes de modern [87] international vive e dicta su leyes. Li extereuropanes es ja per circumstanties fortiat aprender un lingue europan si ili vole far comprender se con altri civilisat homes. P. ex. Japaneses scri lor scientic libres in angles o german ma ne in japanesi o chinesi. Do li L. I. deve secun li principies de prof. Jespersen egardar li customes e psychologie del max mult interessates i. e. li europanes e specialmen li occidental-Europanes, stant in li centre de ti modern moventie. Pro to un tam grand chinisation del lingues hodie es inpossibil, proque noi europanes ancor ne posse descustomar nos del idées de derivat paroles e lor combinationes. Ma it ne es inpossibil que li evolution futur va marchar in ti direction. E pro to it comprensibilmen es necessi egardar li evolution, e haver ja in li hodial structura del lingue international un base possent developpar se in ti o anc in altri possibil directiones. Advere existe coses queles suggeste un evolution in li sense de prof. Sapir. Mi vide to in li crescent ultra-nationalism e li substitution del international parol-materilaes per autonom fabricationes. Per to li númere de omniconosset paroles diminue e li nu tam necessi derivationes scientic perdi se ex li conscientie del popules e tande anc ne es plu tam necessi in li L. I., quel va comensar producter su propri términos. Ma pre-dir in quel direction ti production autonom va marchar, quam ja dit es inpossibil, forsan it va esser analytic in li maniere anglo-chinesi, forsan plu in li romanic historic linie, do plu syntetic. Ma it es clar que ti futur caractere depende max mult del politico-economic situation, i. e. quel popules va esser li ductores in li moviment. Si to va esser anglo-americanes e asiates li direction va esser li monstrat per prof. S., ma si pro obtrusiv fortie anglo-american in li extereuropan munde, ta va dominar li lingue anglesi, e li L. I. va haver su principal extension in li limites de Pan-Europa de Coudenhove-Kalergi, i. e. sin Anglia e sin Sovet-Russia, tande it es clar que in li direction in quel divers interlinguistes ja nu vole pussar Occidnetal, i. e. al abandona de analytic formes in li verbes i. e. in li direction monstrat de prof. Rosselló-Ordines! Pro que noi hodie ancor ne save quel linie va secuer li evolution, it ne es bon ja nu ligar se tro fort in ti relation. Pro to sembla que li max neutral per su regules lingue Occidental quel posse evoluer in ambi directiones es li max bon base, proque it posse servir ja nu, e ultra to posse adaptar se a ambi possibil novationes probabil.

E. W.


Interlingua Systematic.

Replica(4)

Scrit in »Interlingua Systematic«.

Ce scripto, replica ad recensione de Sre Wahl in nr 39 de »Cosmoglotta«, es parte de alter plus extens, missa ad Redactore de ce revista, que ne pote hic fier inserto integro. Me regretta tal decisione, nam me ne pote, in li limite fixato ad me, tractar adequàtim omni punctus de interessante et long scripto de Sre. Wahl.

[88] Principal characteristicas, de Is, sine computar suo justo consortio de naturalità cum regularitate, es formatione derivativ ex un thema general de verbo (ne ipso supino), usque obtener, per desinentia, participio generator, quasi semper correcto, et inde, suo normal derivtos; et applicatione de principio decompositivo-selectiv in formatione de léxico.

Me ne ha negato naturalitate ad méthodo uso in Occidental formar serie verbal, in verbos irregular, basando super participio passiv (recepter, receptet); sed me ha affirmato cod L. I. deve aspirar ad solutione plus ideal, nam in illo nos observa manca de euphonia (-et, -tet, -set), redundantia (du signos supinal in participio: recept(o) jam es participio), alteratione de lege classic que fac derivar suf. -ione, -ivo, -ore, -orio, -ura, …, ex participio. In Is hom ha advento ad un correlatione normal: dic, -to, -t-ione …, recep, -to, -t-ore …

Conveni notar cod themas general – ne multos – que in Is discrepa de th. de infinitivo. L. infecund (recep vice recipe, pose vice pone) ne pote fier considerato ut barbarismos, nam illos es solo trunco de participio generator, forsan un salto versum forma primitiv et simplic de radice verbal.

In alter locos, me jam ha explicato méthodo uso pro tovar thema general de verbo, elecendo thema de major superviventia in forma de ràdice que, cum applicatione directo de desinentia participial et cum suf. ulterior, da immediato generatore et suo derivato in lor aspectu international. Majorparte de verbos adapta ad régula de Is. Sr. E. W. presenta serie de verbos – multos ex illos, per alter parte, missoluto in Occ. Per applicatione de tal méthodo, forma correspondente de ce verbos ne es desfacil. Si un ex du th. de ce verbos es morto, perditione de isto es sine transcendentia. Si ambo es fecundo, nos deve optar pro plus vivente, aut facer, si possibil, du series verbal. Plur verbos citato habe nul abnormalitate in Is. Vide solo ut exemplo: crede(r), credito (ne creso). V. nota 2 pag. 6, Gram.; ven(er), vento; rup(er), rupto; distinc(er), distincto; fus(er), fuso; expuls(er), expulso; flue(r), flúito (fluxo aparte). Ver irregularitate hom trova in ul verbos aut derivatos de Occ. Nota: venir, vento; voler, volition; merger, mers; morir, mort; nascer, nat; reflecter, reflex, etc.

Sre. E. W. monstra surpresa pri th. dic, sine e et geme cum e. Cosa es vere simplic, et ne es necesse – ut crede car amico – esser latinistas pro scrir an e corresponde ad th. aut ne; es sufficiente cogner di to nota 2 de formatione de generatore: finale e de th. fi i breve in generatore. Ergo, in reciprocitate: in G. que habe i breve (gémito, crédito …) thema recupera littera e. In alter generatores paroxyton, que es majorparte, medio obtener th. adhuc es plus simplic; il reduc-se ad eliminar signo de participio generator -to (solo -o si t ne es): amato, annexo, dicto …, th. ama, annex, dic … Idem resultato hom pote obtener per separatione de suffixos et desinentieas in vocabulos derivato. Me demonstrare, si me habere loco, cod in Occ, pro trovar th. verbal, dato un g. aut derivato, existe major complicatione.

Pri mutatione phonic de littera c (dicer, dicto) conveni cod Sre E. W. appresta armas pro defender Occ, tanto plus quanto in Occ existe etiam ce defectu in alter litteras (long, longissim; friger, frigore).

Preter ul particulas, voces morto (id es que ne existe in L. N., aut ne fac derivatos) es vere rar in Is. Sre E. W. cita ut formas ne existente in modern linguas sequente vocabulos: acervo, vivente in H., soler vere frequente in H. I. Cat., P. (soer), cum derivatos ut sólito, insólito, ne confusibil in Is cum solo (G. allein); hom simplic apócope de hom(o), vivente in Cat. et vere simil ad F. on; obsequio vere commun in H. P. I. (ossequio), cat., A. (obsequiousness) et possibil introducto in ul lingua nordan (G. obsequium) et, ultra, cum grand et util dirivationes [sic!]; suf. -ense valde vivente saltem in H. Resta solo ut vocabulo morto fier (G. werden), utilizato pro verbo auxiliare de passiva. Malgrà suo qualitate, ce verbo es max indicato pro ce functione; nam recurser ad auxiliare esser pro voce passiv ne place ad multos ob charactere substantiv de ce verbo.

[89] In alter occasione et in alter loco me curarà responder ceter punctus plus secundare de scientic et sincer critica de ilustre auctore de Occ; et, pro finir, me pose leve commento ad syntesic idea de Sre E. W. pri Is, id es: »tro sclavic dependentie del Latin«. Ut hómine occidental me habe predilectione ad pretiós thesauro latin international. Id es plus; es preferibil pro me, personalim, un vocabulo L. aliquanto minus international, si il es vivente, ad alter plus exotic et que repugna ad genio de Is. Ad ce scopo étiam converge nostro citato principio de selection (V. gram. de Is), potente remedio pro evitar anarchia in compositione de léxico, cum que nos obten lingua plus homogen et plus harmónic. Sed id ne significa inacceptatione de voces ne-latin tanto quanto id esse necesse. Me confess cod in principio, ob facil influentias, me timeba ce sigillo latin in L. I.; sed córam actual discordia interlinguistic (quant càpites, tant sensos), me considera imponderabil vantag’io [sic!] cod Is habe tam secur base, cod il esse forte latin; sed – comprender bene – Latino de hodie, quasi nimi simplicato, regulare et systematizato.

J. Rosselló-Ordines.

Response.

Li aspectes de mi e de sr R. O. es diametralmen contrari. Il sercha li union possibil in li preterit, forsan ante-preterit adveniente a formes quam construcer etc. Li finale a essentialmen feminin il conserva támen in ista pro li tri sud-west-roman lingues, durantque in A. F. D. Holl, Sv, R, Finn, Eston, Letton, Tchec, Polones etc ti a es perdit. It contradi al systema general e al tendentie progressiv de Europa, it es un sentimentalisme sudroman. Ne li latin es lu essential, ma lu international, e ci li customes de A, D, F, es plu grav quam S e I, tam del quantitá de parlantes quam del númere de persones stant in li communication international. Mi do secue li evolution del lingues anc si solmen it es incontrat in un de ili e ne li form justmen latin. Li introduction del L. I. va depender ne del romanic occidente quel in ti direction ha monstrat til nu un minimal interesse in comparation con li grand culturnationes A. D. F. e si li sud-romanes, ja in general mult plu favorisat per li form del lingue quam li anglogermanes e tam plu li slaves, si ti sudromanes va ultra to favorisar e defender ultra-sudromanic formes quam ista etc, on va far sin ili. Ma to vell esser damage!

Li cose con gemer e dicer mi támen til nu ne comprende. In li lexicos es ya dat li infinitive (o ne?) e tande mi ne posse distin’er ca e in un casu apartene al thema, o in altri casu al finale! E to sr R. O. ne ha posset refutar.

Secun sr R. O. sembla esser necessi que mi conosse anc li G. exter li Th. (gémito, crédito) ma il sembla obliviar que ne-Sudromanes ne conosse ti G. Gémito es ínconosset exter li dominia S. R. e »credit« ha changeat su curt i in un accentuat in D. F. R. Eston. Holl. Sved.

Sole(r) confunde se ne con solo ma con sole (D. Sonne), e solito con solitari, quasi totalmen international.

Mi tre apprecia li veneration de su lingue matrin, e tam plu de su ava (grand-matre) latin classic, ma on ne deve adtruder al L. I. su personal predilectiones, quel on posse caressar in su lingue matrin.

Mi anc ne ha imposat al L. I. Occ. customes specialmen russ, o german sive estonian, ma ha electet to quo es max international.

Ma si per su systema sr R. O. va posser interessar su sudromanic conpatriotes por li cose general del L. I. sur su version, to va eser un grand success, proque li intercomprension inter Occ e Is va eser tre facil e curt. Ma mi espera que sr R. O. va tornar su regarde un poc plu al futur e presente quam al preterit.

Li rote del historie ne torna a retro!

E. W.


[90]

In servicie del mund-revolution.

In esperantistic organes, quam »Sennaciulo« e »Informilo de C. K. SEU«, ha apparit in li ultim tempore articules, scrit de divers autores, in queles on franc jetta li masc e desvela su ver facie. Mi cita quelc paragrafes ex li comensa del articul »Inter niaj Kontrauuloj« traductet in Occidental:

»Specialmen durant li ultim annus Esperanto, usat in li servicie del proletariatu, ha devenit un util instrument por revolutionar li laboreros del tot munde, por fortificar li comun front del class del laborero.

Un tal role Esperanto ne have solmen secun li pretensios opinion del esperantistes self. Decides e resolutiones de pluri grand organisationes del laboreros, national e international, francmen indica e aconosse lu sam.

Anc borgesi autoritás vide in Esperanto un potent medie por revolutionari influentie. Just un tal motiv esset exposit del francesi ministro Bérard quande il prohibit li instruction de Esperanto in francesi scoles. Visibilmen lu sam pensa li german professor K. Vossler, quel afirmat que »in li ultim tempores ha invade in li gramatica e li lexico de Esperanto li international bolshevisme, socialisme e comunisme, quel intente ne solmen reviventar Esperanto per su idées, su atmosfere, su tendenties e su contenentie, ma anc calcula con li auxilie de Esepranto por promoer su politic propaganda«.

Un bon aconossement, ne ver? In quel gradu noi ha ja realisat li paroles de Vossler, expresset in 1922, to es demonstrat max bon de nor ultim, VI. congress de Sat e de existent rapportes pri li activitá del international e national organisationes de esperantistic laboreros.

Comprensibilmen noi ne va asserter, que Esperanto es li lingue exclusivmen proletari e appartenent al laboreros. To ne vell esser ver. Un important númere de membres del Universala Esperanto Asocio e li »neutralistes« de divers color-nuancies continua exister, usar nor lingue e propagar it.(5) Ma in omni casu it es impossibil negar ti fact; que solmen in li combatte por li affere del class del laboreros Esperanto revela su signification e su possibilitás. Esperanto ha devenit ti lingue, quel es practicmen usat de ti class, quel in general ne aprende extrani lingues e ne save les. Li confuset »neutralistic« Esperanto-reveries e li pacifistic babilada del neutral esperantistes perdi su base, su ideologic radica, e in li sam témpore li ideologic fundation por un proletaric rubi esperantisme continua crescer e devenir fort.«

Li autor del articul cita li famos linguist, professor K. Vossler (München). Anc prof. H. Güntert (Rostock) ha espresset se per simil paroles, e ultra ili mult altris. Chascun conosse li rapport de prof. Reynold (Geneve) al Liga de Nationes, in quel il concludet, que »lontan de recomendar Esperanto on deve desconsiliar li usation de ti lingue artificial. Esperanto es in li sam tempore effect e cause de decadentie intellectual«.

Li constant confusion, quel es fat de Sr Drezen in su articules, li identification del personal interesse de demagogos con li affere del class del laboreros, es li notori falsification, quel noi conosse tro bon. Li fact es que li preponderant majorité del laboreros ne aproba ti machinationes.

Regrettabilmen li laboreros ancor ne conosse Occidental, ma quande ili ha fat li conossentie, ili va comprender, que Occidentla ne es minu democratic quam Esperanto, ma plu. Occidental es li ver democratic lingue, durantqe Esperanto es un lingue por inamicos de omni [91] cultural progress e liberation del class de laboreros. Inter omni artificial lingues Occidental es ti lingue, quel es li max bon just por laboreros e altris, aspirant a plu alt cultur e education por comprender e defender su position in li modern comlicat states, proque: 1) it es li max practic, facil, perfect e bell lingue artificial existent, 2) it explica li signification del cultural paroles in lor propri national lingues e per to aperte li portas al dominias del scientie e tecnica, e 3) it es un excellent clave a studias del lingues anglesi, francesi, italian, hispan, etc. Occidental monstra via ad supra, ad extra in li grand munde, durantque Esperanto ducte ad infra, ad necú, in un sacc-strada, lontan de cultura e scientie e arte.

Occidental defende solmen li mental cultura; do it ne posse esser symbol de oppression, capitalisme e imperialisme, quam ti esperantiste4s vole far creder5 li laboreros ne conossent li ver statu del coses.

Ma sr Drezen e su coidealistes certmen save bon quo ili di. Il conosse Occidental, ma rejecte it. Pos su repretit assertiones e attestationes it es clar, que Esperanto vermen posse far excellent servicies por nivellar e abassar li cultural standard del europan nationes, quam ha dit prof. Reynold e altris. E Sr Dresen [sic!] accentua, que il comprende li affere plu bon quam li »neutral« esperantistes. Li future va monstrar, esque li »neutral« esperantistes nu ha comprendet alquicos.

Charles Collin.


Cronica.

»Prager Presse«, 28. julí, publica un articul pri Occidental. On dí, que prof. de Wahl, fundatne sur 30-annual investigationes pri li leyes de un lingue international, ha creat un idioma quel es ne solmen tre facil in aprension, ma quel es anc tam naturalmen constructet, que centes milliones homes comprende it inmediatmen. Li transition de Esp o Ido al nov lingue Occ esse tre facil.

»Národní Listy«, Praha, 27 julí, insertet un simil articul favorabil, in lingue tchec.

»Der Schlüssel zum Weltgeschehen«, Leipzig, nr 8, contene un long articul por Occ, de J. Robert Hörbiger. Il dí: »Ja li sol nómine artificial lingue universal causa repugnantie; e li max conosset representante de ti lingues, Esperanto, regretabilmen es tre poc apt por refutar li prejudicies. Li experientie con Esp e su reform-systemas ha demonstrat que just li »facilisationes« dictat a priori, fa ti lingues desfacil e inpracticabil. Occ, in contrari, mantene li generalmen conosset parol-images. It es quasi excrescentat ex li lingues national del Occidente, sam quam li german litterari ex li german dialectes«.

»Revaler Bote«, 2 august, in maniere sympatios recense li caderne festiv de Cgltta, nr 41.

»Araldo Fiorentino«, nr 6, in un supplement special dedicat al discussion del problema de LI inserte un alinea in Occ e recommenda a interessates leer Cgltta.

»A bis Z. Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen«, Leipzig, nr 10, a occasion del anniversarie del autor de Occ contene un caloros articul. Li estimat editor, quel ja un vez insertet un noticie por Occ, denove publica un tam excellent e fin caracterisation de nor lingue, que noi vole far it conosset ci in traduction a nor letores: »Homensu un hom ha atin’et su 60-esim die de nascentie, pri qui mi crede que li historie [92] universal va nominar le unquande inter li max grand homes de omni eras: i. e. Edgar de Wahl, li autor del lingue-systema Occidentla. Durant que it sembla que li homes sur terre esse destinat del fate star un contra altru quam inamicos de millenie a millenie, un nov lingue comun cresce totalmen inremarcat inter li nationes dextri e levul del Ocean Atlantic. Ti lingue unquande va rendir tam intim li comunication spiritual e economial de ti popules, simil quam li landes del lingue anlges hodie es ligat reciproc. Til nu on ha penat inventer un tal lingue, quasi per un fabrication-procede. Ma E. de Wahl ne ha inventet ni fabricat alquo; il ha col’at matur fructes ex li lingues actualmen parlat sur ambi láteres del Atrlantic e presentat les al munde in un litt libre (Radicarium directiv de Occ), declarante: Ti ci paroles hodie ja es international e conosset a omni homes quel in litteratur e scientie sta sur li altore del cultura. Si on usa ti ci paroles internationalmen, tande on posse far se comprensibil in Europa e America e Australia e anc in Asia e Africa, a quant ta es conosset europan civilisation. Qui folieta tra li litt libre, ti es astonat pri li imens númere de paroles quel hodie ja es conosset internationalmen. Por un hom quel vole cooperar in li developation e confirmation de nor cultura, it apen existe un plu meritosi mission quam li secuent: proclamar li evangelie del fratrinitá quel plu e plu cresce in li lingues del europan popules e quel in durada on ne posse mortar ni per conspiration de silentie ni per contra-actiones. Nam it es parte del natura.«

In »Oomoto Internacia, monata organo de la universala homama Asocio«, Paris, nr 15, Lohen Grin sub titul »Chu Esperanto estas nur europa lingvo?« pena impressionar que Esp in contraritá a Occ esse ver mundo-lingue, citante passus ex Cgl nr 38. A to noi posse responder solmen quo ja es dit in li articules »Oriente e Occidente«, Cgl nr 39. »Li psychologic e sociologic caractere del lingues«, nr 39, 40, »Li ovre de E. de Wahl« nr 41 etc.

»Berliner Zeitung am Mittag«, 8 august, contene un noticie pri li »nov mundolingue« Occidental.

In »Katolika Mondo« sub titul »Inter mondlingvanoj« Bojec Molodoj scri que Occ pro su plu grand consecuentie in aplication del idistic principies ha forlurat mult idistes. Nu, li pu grand consecuentie vell relater li selection del radicas secun internationalitá. Ma li ceteri principies, p. ex. li invasion del matematica in li parol-derivation de Ido, es misvias, ne secuet de Occ; ci li du lingues es quasi antipodes. In ceteri anc ductent Idistes ancor activ concede que »Ido es tro logic«, quo fa desfacil su correct aplication, mem por su autor.

Li Centraleuropan Ido-Conferentie in Szombathely 13 – 15. 8, ne evenit pro manca de adherentes extran.

E. P.


Li duesim Congress Paneuropan in Bruxelles ne posse evenir ja in octobre, pro que li finition del programma demanda plu long preparationes. Li nov termine ancor ne es cert.


Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.

Architect F. Sch.-Mauer: 5 ö. S; Paroco E. J.-Herforst: 5 p. S; Dr. R.-Kamenz: 5 ö. S; G. A. M.-London: 10 pd; Dr. A. P.-Köln: 5 RM; H. St.-Zell a. S.: 5 ö. S; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; L. E.-Wien, VIII: 5 ö. S; M. St.-Buttisholz: 5 ö. S; A. S.-Wien III: 5 ö. S; L. M. de G.-Paris XIX: 5 ö. S; Ing C. P.-Paris XIX: 5 ö. S.

A. D.


Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6 – Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. – Druck: G. Kanz, Liesing


Annotationes.

1) Li Delegation ha hesitat in su election inter Espo e Neutral e solmen pro li ja grand numere de adherentes on ha electet principialmen Espo, ma sub condition introducter reformas in li sense del projecte Ido e de Neutral. Ma just lu essential de Neutral on ne ha secuet, ma conservat li fundamental structura de Espo por posser attirar li espistes, quo tamen ha missuccedet.

2) To es just li subconsciential prinnipie de Zamenhof. Solmen su yunità e su ignorantie del linguistica comparativ ha impedit le trovar li plen solution. E poy, quande il esset plu matur, li ferrin contracte con li editorial companie ha fortiat le ad absolut silentie. Li attin’et publicità e expansion ha postulat stabilità.

3) Sur li porta del inferne de Dante es scrit: »Lasciate ogni speranza, Voi ch’entrate« (Ples abandonar omni esperantie, Vo qui intra), li correctet citate de Astralist nro 1 vell significar: Ples re-prender omni esperantie … etc. Red.

4) Solmen pro que li recension de Interlingua Systematic (Is) esset promesset sutémporli in Kgltt nr 37 noi ha publicat it ancor, in Cgltta nr 39. In consecuentie noi recivet del autor, sr. Rosselló-Ordines, un replica, quel noi, pro causes de objectivitá, ci inserte, mem in su lingue Is. Ma in futur noi ne posse ocupar nos tam detal’at pri altri systemas. Nor loc es tro car. A discussion liber del divers projectes de L. I. es consacrat li revue »Mondo«, Stockholm, Surbrunnsgatan 37. Red.

5) Sublineat de mi. Ch. C.